1. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
1
TEMA 4 PLANIFICACIÓ, ÓBJECTIUS I
CÓNTRÓL
1. PLANIFICACIÓ
La planificació és un procés per determinar objectius i definir com assolir-los. A més,
planificar és el procés de com desenvolupar plans. I, per últim, els plans són esquemes
que ens indiquen com podrem obtenir les finalitats.
Per a què serveix planificar?
i. Per tenir dates d’acabament.
ii. Saber quins recursos econòmics, humans... necessitarem.
iii. Fàcil d’extreure’n diferents alternatives.
iv. Optimitzar la programació.
v. Comunicar als afectats (quant falta per fer, quant hem fet...)
vi. Fàcil revisió: millor revisar un esquema que no pas un text.
1.1. TIPUS DE PLANS
Segons Diez i Redondo (1996) feien la següent classificació:
a. Estratègics: grans objectius i línies d’acció. És a llarg termini, i són poc precisos.
b. Tàctics permanents: instrumentalitzen els plans estratègics. Requereixen molta
precisió i són a curt termini.
c. Tàctics d’un sol ús: són per un temps i finalitat específics. Requereixen alta
precisió i són efímers.
Segons Koontz i Weihrich (1998), feien una classificació segons el concepte del que es
fer el pla en qüestió:
a. Missió: identifica la funció o la tasca de l’empresa.
b. Objectius: resultats a obtenir pels diferents àmbits de l’empresa.
c. Estratègies: determinar objectius bàsics a llarg termini i ús de recursos per a
complir-los.
d. Polítiques: plans que orienten el pensament en la presa de decisions.
e. Procediments: descripció detallada d’un procés.
f. Regles: accions específiques no discretes.
g. Programes: conjunt de metes, polítiques, processos i de recursos.
h. Pressupostos: formulació dels resultats esperats en termes numèrics.
Amb els punts anteriors, es formula el procés de planificació, quedant:
a. Identificació de les oportunitats.
Objectius
primaris
Objectius
secundaris

2. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
2
b. Fixació d’objectius.
c. Desenvolupament de premisses.
d. Desenvolupament de cursos alternatius.
e. Avaluació d’aquests.
f. Selecció d’un curs d’acció.
g. Formulari de plans derivats.
h. Pressupostació.
1.2. COORDINACIÓ DE PLANS I PERÍODE DE PLANIFICACIÓ
En l’elaboració de plans a curt termini s’ha de tenir en compte els de llarg termini, ja
que es produeixen moltes pèrdues quan es prenen decisions sobre situacions
immediates que no consideren el seu efecte sobre els objectius llunyans.
1.3. EINES DE LA PLANIFICACIÓ
Per a planificar, s’han de prendre decisions, les quals han de relacionar-se amb:
 Quines activitats farem.
 Quan es farà cada activitat.
 Quin serà l’ordre.
 Qui les durà a terme...
I, a l’hora de prendre aquestes decisions, és important tenir informació sobre:
 Quant costarà.
 Quan s’haurà de pagar o cobrar.
 Què necessitem.
 Quins terminis tenim.
 Quines activitats es poden fer més tard i
quines no.
 Controlar l’estat del projecte...
Per tant, per a obtenir informació i prendre les
decisions, s’han desenvolupat un conjunt
d’eines de planificació:
 Estat econòmic: models de pressupost.
 Evolució temporal: utilització dels grafs
com PERT (1) i el gràfic de Gantt (2).
2
1

3. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
3
No obstant, existeixen tècniques que permeten integrar els dos aspectes, com una
utilització combinada de grafs amb models de pressupost, o bé l’anomenat PERT-Cost
o bé programes informàtics integrats de planificació.
1.4. MODELS DE PRESSUPOST
Els ingressos i les despeses  Pressupost de compte d’explotació.
Els cobraments i els pagaments  Pressupost de tresoreria.
- Resultat financer: obtingut en funció de les activitats financeres implícites en la
gestió de la tresoreria.
- Resultat d’explotació: resultat de l’activitat per a la que va ser fundada la
nostra empresa.
Comptes de resultats provisionals
Suma Resta
- Vendes
- Altres ingressos
- Consums
- m/o directa
- Altres despeses directes
- Despeses d’estructura
- Despeses financeres
- Amortitzacions
Benefici abans d’impostos
Impost de societats
Benefici net previst
Pressupost de tresoreria
Suma Resta
- Saldo inicial
Cobraments previstos:
- Per vendes
- Venda d’actius
- Financers
Pagaments previstos:
- D’explotació
- Energia
- Impostos
- Despeses generals
- Altres despeses
- Extraordinaris (compra d’actius)
- Financers
Saldo final
Cash flow
Suma Resta
Saldo inicial del període Aplicacions:
- Inversions
- Impostos
- Dividends
- Devolució de préstecs
Origen de fons:
- Benefici net d’explotació
- Amortització
- Subvencions
- Préstecs sol·licitats

4. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
4
- Venda de patrimoni
- Previsions i provisions de
l’exercici
Saldo al final del període
2. OBJECTIUS
Els objectius són finalitats perseguides per mitjà d’una activitat; són els resultats a
obtenir pels diferents àmbits de l’empresa. Hi ha una jerarquia entre els objectius i en
el mateix objectiu de per sí.
Un cop sabem el temps en que farem el projecte i l’estat econòmic d’aquest, podrem
fixar objectius, els quals venen derivats d’una programació d’un projecte (tàctics). Per
tant, els objectius requerits per a una planificació estratègica són els que defineixen les
línies d’acció de l’organització.
Com hem mencionat anteriorment, hi ha una jerarquia. És a dir, una correlació entre el
tipus d’objectiu i el nivell jeràrquic de qui l’estableix:
Alta direcció Intermedis Nivell baix
Propòsit Objectius globals de les
àrees clau
Objectius de departament
Missió Objectius de divisió:
partició de l’empresa en la
qual hi ha departaments
Objectius d’unitat
Objectius generals Objectius de departament Objectius dels subordinats
Objectius globals de les
àrees clau
Com es pot veure, hi ha un cert solapament dels objectius dels diferents nivells dels
gerents d’una empresa. A més, els que provenen de l’alta direcció són els que més tard
generen els dels intermedis i els del nivell baix.
2.1. CARACTERÍSTIQUES
Des d’un punt de vista psicològic, els objectius han de ser:
 Comprensibles.
 Acceptables.
 Ambiciosos.
 Atractius.
 Motivadors.
 Realistes.
Des d’un punt de vista natural, és a dir, del mateix objectiu, serà bo si és:

5. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
5
 Mesurable: ha de tenir un indicador per entendre millor si no és mesurable
directament.
 Centrat en resultats: mirar el resultat obtingut.
 Realitzable.
 Flexible: que es pugui modificar si fa falta.
2.2. ADMINISTRACIÓ PER OBJECTIUS (APO)
És un sistema administratiu, una manera d’administrar l’empresa. Normalment afecta
a l’alta direcció. Es determinen objectius específics (per a cada persona de
l’organització) de forma conjunta (pactant el gerent amb els treballadors) pels
diferents nivells de l’administració. Es revisa de forma periòdica i es concedeixen
premis (si s’escau) basant-se en el progrés.
- Visió tradicional: les idees parteixen de l’alta direcció (autoritat) i van des d’alt
a baix. Aquesta és la visió tayloriana.
- Visió japonesa (mètode ascendent): va néixer al Japó. Les idees venen del nivell
inferior, les quals es transformen en informació i es dirigeixen cap amunt.
Per tant, l’APO es pot definir com una síntesi del taylorisme i de la visió japonesa. És
per això que:
i. Fixa metes tangibles.
j. Definides amb mecanismes participatius.
k. En un període de temps definit.
l. Fent un feed-back constant: informar als empleats sobre els desenvolupament
de la seva tasca.
A més a més, existeixen varies visions complementàries de l’APO: com a eina
d’avaluació, com a tècnica de motivació o bé com a dispositiu de planificació i control.
2.2.1. PROCEDIMENT
Per a poder establir el sistema APO, ha de seguir aquestes passes:
I. Establir els primers objectius.
a. Que procedeixin de la Direcció General.
b. Establir les metes per a un temps determinat.
c. Tenir en compte els punts febles i les àrees de millora.
d. Tenir en compte que podran ser modificats en un futur.
II. Aclarir qui fa què (els rols a l’organització): cada objectiu a algú en concret i
que no es repeteixi.
III. Establir els objectius als subordinats. S’ha de tenir en compte als
subordinats, els quals mostren les visions que poden intervenir a l’hora de
marcar els objectius.

6. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
6
IV. Fer un reciclatge d’objectius (renovació). Això és així, ja que els
subordinats van donant les seves idees i per tant, els objectius preliminars
van variant.
Avantatges Inconvenients
Augmenta la motivació dels treballadors Difícil comprensió el concepte d’APO (no
hi ha autoavaluació ni autocontrol)
Millora l’administració No es poden establir metes en totes les
àrees de l’empresa
Aclareix l’organització S’ha de fixar objectius a curt termini
Genera compromís personal
Permet desenvolupar controls efectius
Sistematizació
3. CONTROL
Els procés de control, segons diferents autors, es pot dividir en 4 fases:
I. Què hem de controlar: determinar les zones de control. S’ha de veure
quines mereixen ser controlades i quines no (si ens donen benefici o no).
II. En quin cas direm que està bé i quan haurem de corregir els errors. Per
això s’ha de:
a. Establir normes i estàndards de comportament: establint criteris
d’estabilitat (per una certa mesura és o no acceptable; si ho és, no serà
rebutjat).
b. Mesurar les realitzacions.
III. Què farem si constatem que la marxa no és correcta: correcció de les
desviacions.
Procés a controlar
Estàndards
establerts
Comparació amb
els estàndards
Establir mesures
correctores
Input
Output

7. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
7
3.1. REQUERIMENTS PER A CONTROLS EFICAÇOS
Els controls han de tenir en compte una sèrie de requisits per tal d’evitar que hi hagin
errors. Aquests són:
 Congruents amb l’activitat.
 Correcció ràpida.
 Objectivitat.
 Flexibilitat.
 Adequats a l’organització.
 Econòmics.
 Enfocats a metes.
 Acció correctiva: si hi ha quelcom que no sigui correcte, que s’accioni aquest
mecanisme correctiu automàticament.
 Acceptats.
3.2. TÈCNIQUES DE CONTROL
Les primeres eines per a controlar són les de planificació, com per exemple els
pressupostos, programacions com PERT, gràfic de Gantt, ús de dades estadístiques,
informes i anàlisis especials, auditoria interna...
3.2.1. PRESSUPOST
Podem distingir entre dos tipus de pressupostos:
 Pressupost en base zero: se li demana a cadascun dels responsables que
identifiquin les activitats que s’han de realitzar en el seu departament i que
proposi les despeses precises per fer-les. Cada cop es parteix de zero.
 Pressupost per programes: divideix el pressupost segons programes o projectes
previstos i no segons l’organigrama.
3.2.2. EINES DE PROGRAMACIÓ
El gràfic de Gantt i PERT poden ser utilitzats com a tècniques de control. A més, la
majoria de programes informàtics de programació aporten rutines que permeten
controlar l’avenç de les activitats programades així com els recursos emprats (tant
humans com materials).

8. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso
8
3.3. EFECTES DEL CONTROL
Segons Mintzberg: “...cuanto más sujeta està una empresa al control externo, más se
centraliza y formaliza su estructura según los parámetros de diseño de una burocràcia
maquinal”.
Una burocràcia maquinal és aquella que el mecanisme de coordinació és la
normalització de processos i la part fonamental és la tecnoestructura.