Presentació de Salvador J. Ribas del Parc Astronòmic del Montsec en el marc de la jornada de presentació del Decret 190/2015, de 25 d’agost, de desplegament de la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

1. Barcelona 12-Nov-2015
MONTSEC,
Destinació Turística i
Reserva STARLIGHT
Salvador J. Ribas
Director científic
Parc Astronòmic Montsec
E-mail:sjribas@montsec.cat

3. La qualitat del cel del Montsec
Ens trobem en un entorn que disposa d’unes característiques que el
fan únic a Catalunya:
• Segons informe del Servei Meteorològic de Catalunya el temps útil
per observació del cel es proper al 70%.
• Un cel gairebé lliure de contaminació lumínica.
– Ja des dels anys 90 s’havien fet mesures de la brillantor del cel i la
contaminació lumínica. El 2000-2002 es va desenvolupar part del pla
pilot de mesures de la llei catalana en la zona del Montsec.
– El 2012 es van realitzar un paquet de mesures per encàrrec del
Departament de Territori i Sostenibilitat que van mostrar la idoneïtat del
lloc.
• Baixa contaminació atmosfèrica de la zona mostrada gràcies a les
dades de la Generalitat de Catalunya i del CSIC.
• Una estabilitat atmosfèrica adequada que es verifica en diversos
cicles de mesura des de l’OAdM.

4. “Si els estels, enlloc de
brillar contínuament sobre
els nostres caps, es
poguessin veure només en
un únic lloc a la Terra, els
humans no podríem evitar
peregrinar-hi per
contemplar i admirar la
bellesa del cel”
Sèneca, segle I

5. La Terra de nit

6. La protecció del cel del Montsec
Una mica d’història…
 A mitjans dels 90, es va posar en marxa el
projecte pel Parc Astronòmic Montsec.
 En paral·lel, s’impulsa la llei catalana de
protecció del cel nocturn.
 L’any 2001 s’aprova la Llei 6/2001, de 31 de
Maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat
per a la protecció del medi nocturn.
 2000-2002: Primeres campanyes de mesures
amb el Montsec com a protagonista.
 Decret 82/2005 que aprova el Reglament que
desenvolupa la Llei 6/2011. Defineix
Observatori Astronòmic del Montsec (punt
de referència) + 16 municipis de l’àrea
d’influència amb la màxima protecció (E1)

7. La protecció del cel del Montsec
Una mica d’història…
 2003-2011, al Montsec:
- Adequació de l’enllumenat públic a la Llei
6/2001 amb subvencions del Departament
de Medi Ambient de 800.000 Euros.
- Instal·lació de barreres lumíniques a
carreteres.
- Senyalització vial de recomanació de
llums curtes en zones especialment
sensibles.
- Senyalització informativa a la sortida del
COU per ajudar en la divulgació als
visitants.

8. La protecció del cel del Montsec
 El 19/12/2007, s’aprova el mapa de
protecció envers la contaminació lumínica.
Percentatge de cada tipologia
E1 34,18%
E2 60,25%
E3 5,54%
E4 0,02%

9. La protecció del cel del Montsec
 2012, campanya de mesures de la qualitat del cel
nocturn a la zona del Montsec.
 El 01/03/2013, es recupera l’Observatori
Astronòmic del Montsec com a punt de referència i
els 16 municipis veïns son àrea d’influència amb
màxima protecció (E1).
 El 21/03/2013, Reserva + Destinació Turística
Starlight
 Agost 2015 s’aprova el Reglament sobre CL a
Catalunya reforçant les figures de protecció
 Es continuen realitzant mesures per fer seguiment
de l’indret Starlight i per avaluar la influència de les
zones veïnes.
OAdM 21.6 mag
Balaguer 20.0 mag

10. La protecció del cel del Montsec

11. Declaració Mundial en Defensa del Cel
Nocturn i el Dret a Observar els Estels
La Palma - 2007
UNESCO, UNWTO, IAU, UNEP-CMS, SCBD, MaB Programme, Ramsar Convention - IAC

13. a. El dret a un cel nocturn no contaminat que permeti gaudir de la contemplació del
firmament, ha de ser considerat com un dret inalienable de la Humanitat, equiparable a la
resta dels drets ambientals, socials i culturals. La progressiva degradació del cel nocturn
ha de ser considerada com un risc imminent que comporta la pèrdua d’un recurs
fonamental.
a. El coneixement recolzat en l’educació, constitueix la clau que permet integrar la ciència en
la nostra cultura actual, contribuint al progrés de tota la Humanitat. La difusió de
l’astronomia i dels valors científics i culturals associats han de ser considerats com a
continguts bàsics a incloure en l’activitat educativa.
a. El control de la contaminació lumínica ha de ser un requisit bàsic en les polítiques de
conservació de la natura donat l’impacte que genera sobre moltes espècies, hàbitats,
ecosistemes i paisatges.
Principis bàsics de la Declaració:

14. d. La protecció de la qualitat astronòmica de les àrees privilegiades per l’observació científica de
l’Univers haurà de ser considerada una prioritat en les polítiques de medi ambient i científiques de
caràcter regional, nacional i internacional.
e. S’ha de promoure l’ús racional de l’enllumenat artificial, minimitzant el seu efecte en el cel i evitant la
nociva intrusió de l’excés de llum sobre els éssers humans i el medi natural. Aquesta estratègia implica
un ús més eficient de l’energia en consonància amb els acords sobre canvi climàtic i la protecció del
medi ambient.
f. A l’igual que en altres activitats, el turisme pot convertir-se en un poderós instrument per
desenvolupar una nova aliança en favor de la qualitat del cel nocturn. El turisme responsable, en totes
les seves manifestacions, pot i ha d’integrar el paisatge del cel nocturn com un recurs a preservar i
valorar en tots els destins.

15. Certificació StarLight
La certificació StarLight cercar garantir la capacitat de gaudir de l’observació de les
estrelles i descobrir els valors científics, culturals i naturals que l’acompanyen.
La certificació StarLight integra per primer cop unir ciència i turisme
Presenta diverses opcions:
• Finestres a l’Univers
• Reserves StarLight
• Destinació Turística StarLight
• Star Parks

16. FINESTRES A L’UNIVERS
Llocs naturals amb unes característiques excepcionals i que s’han
convertit en llocs de referència per la instal·lació d'infraestructures
astronòmiques

17. Fuerteventura – Biosphere Reserve
RESERVES STARLIGHT
Es tracta d’un espai natural protegit on s’estableix un compromís
per la defensa de la qualitat del cel nocturn i l’accés a la llum de les
estrelles. Té com a funció preservar la qualitat del cel nocturn i
dels diferents valors associats: culturals, científics, astronòmic,
paisatgístics o naturals.
Les seves restriccions en quan a qualitat de cel són molt altes, així
com els plans de seguiment i de vigilància de la contaminació
lumínica.
Reserves existents: La Palma, Fray Jorge (Xile), Cumbre de
Tenerife, Montsec, Sierra Morena, Sierra Sur Jaén, Nova Escòcia
(Canadà) i Fuerteventura.

18. DESTINACIÓ TURÍSTICA STARLIGHT
Les destinacions turístiques StarLight són indrets visitables que es
caracteritzen per una excel·lent qualitat per la contemplació del cel
estrellat i per la pràctica d’activitats turístiques basades en aquest
recurs.
La certificació turística es va crear amb l’objectiu de fomentar a
nivell mundial la millora de la qualitat de les experiències
turístiques i protegir el cel nocturn d’aquestes destinacions
StarLight.
Destinacions existents: Alqueva (Portugal), La Palma, R. Biosf.
Rioja, Granadilla de Abona (Tenerife), Montsec, Gredos Norte, El
Teide, Sierra Morena, Sierra Sur Jaén, Nova Escòcia (Canadà),
Mano del Desierto, Alto Loa i Pampa Joya (Xile) i Trevinca (Galícia)

19. Sierra La Rana Village US - Alpine - Texas - USSierra La Rana Village US - Alpine - Texas - US
Harmony Square - St Cloud - Florida - United StatesHarmony Square - St Cloud - Florida - United States
StarPark of Enjoy Field Air Park - Chebanse - Illinois - United StatesStarPark of Enjoy Field Air Park - Chebanse - Illinois - United States
Sitio Christian 1 - Caleta del Cobre - Antofagasta - Antofagasta – ChileSitio Christian 1 - Caleta del Cobre - Antofagasta - Antofagasta – Chile
Le site de Bertinchamps - Gembloux - Walloon Region – BelgiumLe site de Bertinchamps - Gembloux - Walloon Region – Belgium
Valle de Mena – Burgos - SpainValle de Mena – Burgos - Spain
STAR PARKS

20. Avantatges de ser un lloc Starlight
• Reconeixement de la qualitat de cel, la biodiversitat i el
paisatge nocturn.
• Increment de la fidelització i la reputació de la destinació.
• Millora en el posicionament estratègic en el mercat dintre
de la marca Destinació Turística Starlight.
• Posada en valor de recursos turístics de caràcter científic,
cultural o paisatgístic.
• Certificació conformada segons la OMT i la UNESCO.
• Esdevenir membres de la xarxa mundial de Destinacions
Turístiques Starlight.

21. El procés de la candidatura
• El dia 21 de Març vam ser certificats no només com a Destinació
Turística Starlight sinó també com a Reserva.
• 24 municipis conformen la Destinació i 11 dels quals tenen part del
seu terme que acompleix les condicions de Reserva Starlight.

22. Reserva i Destinació Turística

23. El Pla d’Acció Starlight (I)
• La certificació és només una oportunitat, una eina per
desenvolupar productes turístics.
• La certificació és temporal, per un període de 4 anys i
està subjecte a la correcta execució d’un pla d’acció de
la Destinació.
• Es va redactar l’any 2013 en el marc del Pla de
Desenvolupament Turístic “Montsec 2020” i seguint les
recomanacions de la Certificació Starlight.
• El pla recull bàsicament les recomanacions que
acompanyen a la certificació i altres que hem concretat i
incorporat.

24. El Pla d’Acció Starlight (II)
El conjunt de les accions i actuacions del Pla s’han estructurat en
tres grups:
• Accions astronòmiques o ambientals
• Accions turístiques
• Accions comuns o transversals
ACCIONS GENERALS O TRANSVERSALS
• Potenciar i actualitzar les funcions del PAM mitjançant nous
serveis per millorar oferta i competitivitat (observatori-aula i nou
sistema de projecció al planetari).
• Accions per estendre el compromís Starlight més enllà de l’àmbit
actual.
• Consolidar la Comissió de Seguiment del Montsec com a eina de
governança de la Destinació Turística i Reserva Starlight
• Establir acords de cooperació amb altres indrets Starlight per a
l’intercanvi d’experiències, replicació de casos d’èxit, treball
conjunt, etc.

25. El Pla d’Acció Starlight (III)
ACCIONS EN L’ÀMBIT ASTRONÒMIC / AMBIENTAL
• Millorar les mesures de fons de cel i seguiment de les
zones “buffer”
• Seguiment continuat de la qualitat del cel
• Sistema d’indicadors astronòmics de la Destinació i de la
Reserva
• Curs Starlight de Prevenció de la Contaminació Lumínica
• Implementació d’un sistema d’etiqueta ecològica als
allotjaments del Montsec per reforçar-ne l’excel·lència.
• Accions educatives i formatives a la població local i
escoles, no només en astronomia sinó en temes de
qualitat de cel (‘guardes del cel’).

26. El Pla d’Acció Starlight (IV)
ACCIONS EN L’ÀMBIT TURÍSTIC
• Pla de màrqueting i comunicació
• Informació i sensibilització sobre la preservació del cel fosc.
• Inventari de recursos associats al cel fosc
• Cursos de Monitors Astronòmics Starlight (Guies).
• Festival Astronòmic del Montsec amb activitats lúdiques i
formatives.
• Miradors estel·lars i rutes nocturnes (senders, bicicleta) lligant-los
amb el patrimoni arqueoastronòmic.
• Implementar senyalització informativa T&T en vies de comunicació.
• Paquets turístics Starlight.
• Noves pàgines web comercialitzadors pel Montsec i el PAM.
• Cooperació amb Associació d’Empresaris de Turisme del Montsec
• Regulació del procés de Certificació Starlight per establiments
privats.

27. • Paquets Astronòmics de cap de setmana
• Aprofitament d’esdeveniments singulars. Dracònids 2011
• Menú Astronòmic
• Navegació nocturna
• Observacions en castells
Exemples d’Activitats

28. El Parc Astronòmic Montsec
Observatori Astronòmic
del Montsec (OAdM)
Centre d’Observació
de l’Univers (COU)

29. Centre d’Observació de l’Univers
• Aquest centre es la part educativa i divulgativa del Parc Astronòmic
Montsec. Situat a Àger (La Noguera) a 800 metres sobre el nivell del mar
i a uns 12 km de l’Observatori Astronòmic.
• El COU aprofita el medi natural per explicar als visitants la geologia,
fauna i flora del Montsec. Els adequats cels del Montsec (sense
contaminació lumínica) permeten als nostres visitants realitzar múltiples
activitats d’Astronomia.
• El COU està orientat a un ampli tipus de públic: estudiants de primària,
secundària i universitaris, així com el públic en general (familiar, adult,
etc).
• Es va inaugurar el gener de 2009, començant amb visites escolars i el 3
d’abril de 2009 es va obrir al públic en general. Més de 175.000 persones
ja l’han visitat.

30. Centre d’Observació de l’Univers

31. • Estudiants de ed. infantil, primària i secundària: Durant els dies lectius acollim visites
escolars que realitzen sessions de planetari, observacions i tallers, tant de en visita
diürna com nocturna. Són uns 3000 escolars l’any amb tendència a l’increment. Són
una gran carta de presentació per tal de descobrir el centre a les seves famílies.
• Estudiants d’Astronomia de la Universitat de Barcelona: Al voltant de 300
universitaris realitzen les seves classes pràctiques anualment a les nostres
instal·lacions.
• Públic general i afeccionats a l’Astronomia: Durant els caps de setmana i durant els
períodes no lectius es realitzen les visites diürnes i nocturnes. Així com actes especials.
Els nostres visitants

32. Els nostres visitants

33. Els nostres visitants
Despeses per visitant (media) 28,50 Eur
Despeses per visitant (amb allotjament) 41,50 Eur
Despeses per visitant (sense allotjament) 6,50 Eur
20 000 visitants per any20 000 visitants per any
750 000 Eur / any750 000 Eur / any

34. Consideracions finals
• La protecció del cel nocturn de la serra del Montsec ha permès la
certificació de la mateixa a nivell internacional mitjançant la
certificació Starlight amb l’aval d’UNESCO i l’OMT.
• La preservació del cel és una feina contínua, ja que un error pot
implicar la pèrdua de la feina feta durant anys i més si tenim en
compte que els efectes lumínics es poden detectar a centenars
de quilòmetres.
• El cel nocturn pot esdevenir un recurs econòmic i turístic per un
territori. Per tant la seva preservació és també un generador
econòmic.
• El PAM és un dels motors de la protecció del cel i el
desenvolupament territorial amb els seus vora 25.000 visitants /
any.