Presentació de Màrius Navazo de Gea 21 en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.

1. L’avaluació ambiental de
la mobilitat en el
planejament urbanístic
Barcelona, 22 d’octubre de 2015
Màrius Navazo

2. Índex
1- Mobilitat i avaluació ambiental
2- Planificació de la mobilitat urbana
3- Objectius de l’avaluació ambiental
4- Aspectes a avaluar del planejament urbanístic
5- Llums i ombres

3. Índex
1- Mobilitat i avaluació ambiental
2- Planificació de la mobilitat urbana
3- Objectius de l’avaluació ambiental
4- Aspectes a avaluar del planejament urbanístic
5- Llums i ombres

4. Reptes ambientals
• Consum energètic
• Emissions gasos d’efecte hivernacle
• Qualitat de l’aire
• Qualitat acústica
• Consum de sòl, paisatge i recursos naturals finits
Reptes de protecció de la salut humana (salut pública)
• Seguretat viària
• Sedentarisme

5. Necessitat de canvi modal
Resta
Cotxe/moto
Cotxe/moto
Resta

6. Índex
1- Mobilitat i avaluació ambiental
2- Planificació de la mobilitat urbana
3- Objectius de l’avaluació ambiental
4- Aspectes a avaluar del planejament urbanístic
5- Llums i ombres

7. POUM
(pla ordenació urbanística municipal)
PMU
(Pla Mobilitat Urbana)
Llei 3/2012
d’urbanisme
Llei 9/2003
de mobilitat
EAMG EAE

8. EAE
(Estudi Ambiental Estratègic)
EAMG
(estudi d’avaluació de la mobilitat generada)

9. Índex
1- Mobilitat i avaluació ambiental
2- Planificació de la mobilitat urbana
3- Objectius de l’avaluació ambiental
4- Aspectes a avaluar del planejament urbanístic
5- Llums i ombres

10. Sota quins prismes cal avaluar tot el conjunt de propostes de
mobilitat que conté el planejament urbanístic?

11. De la mobilitat a l‘accessibilitat...
Mobilitat MOVIMENT PERSONES
I MERCADERIES
Accesibilitat FACILITAT D’ARRIBAR
ALS LLOCS
Mitjans de transport amb
menors impactes negatius
Reducció de la necessitat
desplaçaments motoritzats

12. Objectius de l‘avaluació ambiental de la
mobilitat en el planejament urbanístic
Elements espacials
Elements estructurals
Regulacions urbanístiques
Reducció de la distància mitjana
de desplaçament
Creació de
proximitat urbana
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
SOSTENIBLE
Canvi modal vers els modes més
sostenibles
Mesures estímul i
dissuasió

13. Objectius de l‘avaluació ambiental de la
mobilitat en el planejament urbanístic
Elements espacials
Elements estructurals
Regulacions urbanístiques
Reducció de la distància mitjana
de desplaçament
Creació de
proximitat urbana
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
SOSTENIBLE
Canvi modal vers els modes més
sostenibles
Mesures estímul i
dissuasió

14. Objectius de l‘avaluació ambiental de la
mobilitat en el planejament urbanístic
Elements espacials
Elements estructurals
Regulacions urbanístiques
Reducció de la distància mitjana
de desplaçament
Creació de
proximitat urbana
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
SOSTENIBLE
Canvi modal vers els modes més
sostenibles
Mesures estímul i
dissuasió

15. Necessitat de mesures d’estímul i dissuasió
Resta
Cotxe/moto
Cotxe/moto
Resta

16. Com es planifica massa sovint?

17. Dues maneres de planificar:
Gran capacitat al cotxe.
Resta de modes com a complement
Repartiment modal objectiu
Cotxe/moto
Resta

18. Idea: Màrius Navazo. Il·lustració: Ricard Efa

19. Objectius de l‘avaluació ambiental de la
mobilitat en el planejament urbanístic
Elements espacials
Elements estructurals
Regulacions urbanístiques
Reducció de la distància mitjana
de desplaçament
Creació de
proximitat urbana
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
SOSTENIBLE
Canvi modal vers els modes més
sostenibles
Mesures estímul i
dissuasió

20. Índex
1- Mobilitat i avaluació ambiental
2- Planificació de la mobilitat urbana
3- Objectius de l’avaluació ambiental
4- Aspectes a avaluar del planejament urbanístic
5- Llums i ombres

21. Quins aspectes del planejament urbanístic tenen incidència
en la mobilitat?
(en la tria del mitjà de transport que la gent fa per moure’s)

22. Objectius de l‘avaluació ambiental de la
mobilitat en el planejament urbanístic
Elements espacials
Elements estructurals
Regulacions urbanístiques
Reducció de la distància mitjana
de desplaçament
Creació de
proximitat urbana
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
SOSTENIBLE
Canvi modal vers els modes més
sostenibles
Mesures estímul i
dissuasió

23. Elements espacials
Elements estructurals
Regulacions urbanístiques
Reducció de la distància mitjana
de desplaçament
Creació de
proximitat urbana
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
SOSTENIBLE
Canvi modal vers els modes més
sostenibles
Mesures estímul i
dissuasió
Aspectes a avaluar del planejament urbanístic

24. Reducció de la distància mitjana de desplaçament
Elements espacials
Elements estructurals
Regulacions urbanístiques
Reducció de la distància mitjana
de desplaçament
Creació de
proximitat urbana
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
SOSTENIBLE
Canvi modal vers els modes més
sostenibles
Mesures estímul i
dissuasió

25. • Elements espacials
– Ubicació
– Densitat
– Barreja d’usos

26. Reducció de la distància mitjana de desplaçament
• Ubicació
A) Distància entre el desenvolupament i els serveis bàsics
B) Grau d’accessibilitat en transport col·lectiu en relació amb el
volum de nova mobilitat generada
C) Grau d’aprofitament de les infraestructures existents

27. Fuente: Newman, P.&Denworthy, J. (1999): “Sustainability and cities”
Densidad urbana
habitantes+empleos/Ha
(sin áreas verdes o superfícies de
agua)
Baja
<25 hab+empleos/Ha
Media
50-100 hab+empleos/Ha
Alta
> 250 hab+empleos/Ha
Reparto modal
Reducció de la distància mitjana de desplaçament
• Densitat
En sintonia amb l’avaluació del consum de sòl i el model urbà

28. Reducció de la distància mitjana de desplaçament
• Barreja d’usos
En sintonia amb l’avaluació del consum de sòl i el model urbà

29. Canvi modal vers els modes més sostenibles
Elements espacials
Elements estructurals
Regulacions urbanístiques
Reducció de la distància mitjana
de desplaçament
Creació de
proximitat urbana
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
SOSTENIBLE
Canvi modal vers els modes més
sostenibles
Mesures estímul i
dissuasió

30. • Elements estructurals
– Viari
– Aparcament
– Xarxes modes no motoritzats
– Xarxa transport col·lectiu

31. Escenari heretat Escenari desitjat

33. Canvi modal vers els modes més sostenibles
• Viari
Forma part d’una estratègia combinada d’estímul i dissuasió per
aconseguir el repartiment modal objectiu?

34. Canvi modal vers els modes més sostenibles
• Viari

35. • Aparcament
Canvi modal vers els modes més sostenibles
Forma part d’una estratègia combinada d’estímul i dissuasió per
aconseguir el repartiment modal objectiu?

36. Location, Date (change in Slidemaster) 36
• Aparcament
Südstadt (Tubingen, Alemanya)
Canvi modal vers els modes més sostenibles

37. • Xarxes d‘itineraris principals per a vianants i bicicletes
Barri sense cotxes, Südstad (Tubingen, Alemanya)
Ekostaden (Malmö, Suècia)
Canvi modal vers els modes més sostenibles
1) L’acompliment del Decret 344/2006 en relació a les xarxes no
motoritzades resulta una gran fita
2) Introducció bicicleta a la ciutat: en detriment de qui?

38. • Xarxes de transport públic
Barri sense cotxes, GWL, Ámsterdam Barri sense cotxes, Südstad (Tubinga, Alemanya)
Canvi modal vers els modes més sostenibles

39. Pla urbanístic de
Curitiba (Brasil)

40. Curitiba

41. • Xarxes de transport públic
Barri sense cotxes, GWL, Ámsterdam Barri sense cotxes, Südstad (Tubinga, Alemanya)
Canvi modal vers els modes més sostenibles
1) L’acompliment del Decret 344/2006 en relació a la xarxa de TPC
resulta una gran fita
2) Avaluació de la relació sòl urbà i parades transport col·lectiu?

42. Canvi modal vers els modes més sostenibles
Elements espacials
Elements estructurals
Regulacions urbanístiques
Reducció de la distància mitjana
de desplaçament
Creació de
proximitat urbana
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
SOSTENIBLE
Canvi modal vers els modes més
sostenibles
Mesures estímul i
dissuasió

43. • Regulacions urbanístiques
– Tipologia edificatòria
– Relació entre els espais públics i privats
– Estàndards d’aparcament fora calçada

44. • Tipologia edificatòria
Canvi modal vers els modes més sostenibles
Qui ho ha d’avaluar?

45. 45
Canvi modal vers els modes més sostenibles
• Relació entre els espais públics i privats: línia façana

46. • Relació entre els espais públics i privats: línia façana
Canvi modal vers els modes més sostenibles

47. 47
Font: Googlemaps
Canvi modal vers els modes més sostenibles
• Relació entre els espais públics i privats: longitud parcel·les
Qui ho ha d’avaluar?

48. • Estàndards d‘aparcament fora calçada
Canvi modal vers els modes més sostenibles
Forma part d’una estratègia combinada d’estímul i dissuasió per
aconseguir el repartiment modal objectiu?

49. • Estàndards d‘aparcament fora calçada
Canvi modal vers els modes més sostenibles

50. Índex
1- Mobilitat i avaluació ambiental
2- Planificació de la mobilitat urbana
3- Objectius de l’avaluació ambiental
4- Aspectes a avaluar del planejament urbanístic
5- Llums i ombres

51. Avaluacions qualitatives o quantitatives?

52. Canvis modals modèlics?

53. L‘avaluació ambiental i
els canvis metodològics en la planificació

54. Moltes gràcies!
mnavazo@gea21.com
www.gea21.com