Presentació d'Assumpta Farran en el marc de l'Acte de commemoració dels 20 anys del Distintiu de garantia de qualitat ambiental el 5 de desembre de 2014
Distintiu de garantia de qualitat ambiental: 20 anys (1994-2014)
1. DISTINTIU DE GARANTIA
DE QUALITAT AMBIENTAL
20 anys 1994-2014
Assumpta Farran i Poca
Directora general de Qualitat Ambiental
2. Les etiquetes ecològiques identifiquen productes/serveis
respectuosos amb el medi ambient.
A Europa hi ha prop de 500 etiquetes diferents.
3. Al 1994 la Generalitat de Catalunya crea el
Distintiu de garantia de qualitat ambiental, sent
capdavantera a Europa en disposar d’un sistema
d’etiquetatge ecològic propi a nivell regional.
El Distintiu de garantia de qualitat ambiental
Les etiquetes ecològiques identifiquen i certifiquen de forma oficial
que certs productes o serveis tenen una menor afectació sobre el
medi ambient tenint en compte tot el cicle de vida i distingeix a les
empreses sostenibles ambientalment de les que no ho són.
4. Evolució de l’aprovació de les categories
0
5
10
15
20
25
30
35
40
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Any
Nombredecategories
188 empreses certificades
972 productes i serveis certificats
5. • El Consell de Qualitat Ambiental. Òrgan consultiu i assessor
per a la proposta i estudi de les categories del Distintiu.
Composició: Consell de Cambres, Foment del treball, PIMEC,
CCOO, UGT, Organitzacions de consumidors i usuaris,
Ecologistes, Departament de salut.
• La Ponència tècnica de Qualitat Ambiental. Òrgan que avalúa
el compliment legal de les sol·licituds presentades.
Composició: ARC, ACA, OGAU, DGQA.
• Tècnics de la DGQA.
• Consultores, Gremis professionals, Associacions empresarials,
etc.
Actors implicats en el procés de creació de categories
i avaluació tècnica de sol·licituds.
6. Les categories del Distintiu de garantia de qualitat
ambiental
32 categories
17 de productes
15 de serveis.
7. Criteris de qualitat ambiental
segons la tipologia de
producte o servei, basats en
estudis tècnics que tenen en
compte el seu anàlisi de cicle
de vida.
Criteris ambientals de les categories
9. Un avantatge competitiu i una oportunitat de negoci per a les
organitzacions.
Reconeixement públic.
Compromís de millora ambiental.
Millora de la imatge.
Reducció dels consums.
Eina de comunicació i educació ambiental client-treballador.
Eina de motivació pels treballadors.
Avantatges de disposar del Distintiu
Les etiquetes ecològiques identifiquen productes o serveis respectuosos amb el medi ambient. A Europa podem trobar de l’ordre de 500 ecoetiquetes diferents, que serveixen per identificar productes i serveis diferents i destaquen diferents característiques ambientals d’aquests.
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat es gestionen dos sistemes d’etiquetatge ecològic oficials, que són l’etiqueta ecològica de la Unió Europea i el Distintiu de garantia de qualitat ambiental, sistema propi de la Generalitat de Catalunya. Aquest any 2014 es cumpleixen 20 anys de la seva creació i en aquest temps una gran multitud d’empreses i serveis han estat certificades amb aquest sistema. Veurem breument quina ha estat la seva trajectòria.
Tal i com hem comentat, el Distintiu va ser creat al 1994, any en que ja es començava a emprar els termes de certificacions ambientals (nascut a la Cimera de Rio de 1992) i el concepte de consum i producció sostenible. Amb la creació del Distintiu, Catalunya va ser capdavantera en disposar d’un sistema d’etiquetatge ecològic propi a nivell regional i es va alinear amb altres països europeus amb àmplia trajectòria en temes ambientals com són Alemanya i els Països nòrdics.
Desde la seva creació al 1994 s’han anat creant diferents categories de productes i serveis, fins arribar al nombre de 32 categories vigents a data d’avui. En els seus inicis el Distintiu només certificava productes i les primeres categories creades i per tant els primers atorgaments que vam obtenir van ser productes com el paper d’escriptura, bosses d’escombraries i els productes de plàstic reciclat. A partir de 1998, el Distintiu va ampliar el seu abast als serveis, i va ser també en aquest any que es va crear la categoria de càmpings, precedent de les posteriors categories relacionades amb el turisme de gran importància per als allotjaments turístics del país.
En aquest gràfic hem destacat les principals categories amb les que hem anat treballant. En els últims anys destaquem la creació de noves categories per als equipaments culturals i les flotes de vehicles.
Museus i biblioteques:
Biblioteques certificades: 14 (projecte pilot al 2013)
Museus certificats: 3 museus (Colònia Vidal, Mines de Cercs, Museu olímpic i de l’esport Joan Antoni Samaranch)
Projectes pilot museus 2014-2015: Museus de la Ciència i la tècnica de Catalunya
En procés de certificació a l’actualitat: 5 museus/bilioteques de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona)
Centres esportius
Projecte pilot centres esportius: Complex esportiu del Consell català de l’esport (Esplugues de Llobregat), Pavelló poliesportiu d’Olot, Piscina de Sentmenat, Complex esportiu de l’Hospitalet de Llobregat, CEM Joan Miró (BCN).
Totes aquests categories, en total 32, que hem vist anteriorment les podem agrupar en 4 grans grups per tipologia: categories de serveis diversos, categories de productes, categories relacionades amb els vehicles i categories relacionades amb els allotjaments turístics.
Els criteris ambientals definits per a cada tipologia de producte o servei, es defineixen després de realitzar estudis tècnics molt acurats que tenen en compte tot el cicle de vida del producte, tenint en compte els seus impactes associats. Podem veure aquí quins grans grups de criteris ambientals s’estableixen. Disposar del Distintiu doncs dóna la garantia de que aquell producte o aquell servei està complint amb aquests requisits, i presenta una garantia de cara als consumidors i als usuaris.
La distribució de les empreses certificades a l’actualitat entre els diferents sectors és la següent. Tal i com podem veure, la meitat dels atorgaments vigents correspon als allotjaments turístics, entre ells càmpings, hotels, establiments de turisme rural i albergs, el que demostra la gran aposta d’aquest sector en vers el respecte cap al medi ambient i la voluntat de diferenciació.