1. Reflexions i propostes del
moviment de dones per eradicar
les violències masclistes:
Les xarxes de salut.
Dra. Carme Valls-Llobet
CAPS. Centre d’anàlisi i Programes
Sanitaris.

2. VIOLENCIA CONTRA LES
DONES
CONSEQUENCIES PER LA SALUT
FISICA I MENTAL.
MORBILITAT DIFERENCIAL

3. Com denominarla?
 Violència domèstica.
 Violència de gènere.
 Violència contra les dones.
 Violència masclista?

4. ESTEROTIPS DE GENERE
 INVISIBLES.
 INFERIORS
 CONTROLADES I/O POSSEIDES.

5. Operacions sobre el cos de les
dones:les tres regles del patriarcat.
 Naturalització de la diferència sexual: Agressivitat/
poder/ dominància. Front a la passivitat/ debilitat/
submissió.
 Fragmentació del cos i de l’experiència: el subjecte
alienat de la seva pròpia evolució i la visió mèdica i
tecnològica del cos, intervenen sobre els cossos i els
fragmenten.
 Objectualizació: Els subjectes passen a ser objectes
de mercat per ser posseid@s i manipulad@s.

6. Violència de gènere:exercici del
poder sobre el cos de les dones
 Avortaments selectius o feminicidis: Falten 100
milions de dones.
 Mutilació genital.70 milions de dones.
 Maltractaments físics i psíquics.
 Violacions.
 Agressions corporals amb NTR.
 Cirurgia estètica.
 Cossos esborrats: vel/Burka/Maquillatge-màscara.
Assassinats. Prostitució.
 Cossos malalts: Anorèxia, Bulímia,Depressió.

8. Població femenina víctima de
maltractamentes.
 Població dones > 18 anys. 17.062.726
 Pateixen maltractaments. 1.880.000
 Reconeixen maltractament. 680.000
 Dones mortes a 2003. 64 -75
 Sol·licituds d’ordre de protecció. 4.234
 Ordres acordades
3.193(75,4%) Des de 2 Agost 2003 a
31 Octubre 2003.

9.  Al voltant de 680 dones han estat
assassinades en els últims deu anys.
 Incidència anual 3,9 agresiones per
cada 100.000 dones.
 Tasa de mortalitat 3,4 defuncions per
cada 100.000 dones.
*Rohlfs y Valls-Llobet. Gac Sanit 2003.
*Vives y cols. Gac Sanit 2003.

10. El paper dels serveis sanitaris.
 La meitat de les 5.400 denuncies anuals
que es van presentar a Catalunya de
dones que havien patit maltractaments
durant l’any 2003, ho van ser amb el
suport, i la ajuda dels serveis de
urgències sanitaris.
 Les dones que pateixen maltractaments
cada vegada fan servir més la consulta
amb els professionals de atenció
primària.

11. La violència i els professionals
sanitaris.
 IDENTIFICAR I DIAGNOSTICAR LES
SITUACIONS DE VIOLÈNCIA.
 ACOMPANYAR AMB SEGURETAT LES
PERSONES AFECTADES PER
VIOLÈNCIA.
 IDENTIFICAR I CANVIAR LES PROPIES
ARRELS DE VIOLENCIA I ELS
ESTEREOTIPS DE GÈNERE.

12. ELS SIMPTOMES DE LES DONES
QUE HAN PATIT
MALTACTAMENTS
PODEN MANIFESTARSE COM
ALTRES QUEIXES
PSICOSOMÁTIQUES

13. SIMPTOMES FÍSICS
 Mal de cap.
 Mal de panxa.
 Diarrees.
 Dolor articular.
 Dolor a columna dorsal i espatlles.
 Fibromialgia.
 Dolor precordial. Taquicardies.

14. SIMPTOMES PSICOLÓGICS
 Pèrdua de humor.
 Ansietat.
 Angoixa.
 Depressió.
 Confusió mental.
 Pèrdua de memòria.
 No es pot concentrar, ni llegir.

15. La violència psicològica pot
destruir durant anys
Es pot destruir a una persona
sense tocar-la.
A la casa o a la feina

16. IMPEDIR LA COMUNICACIO
“DESINFORMAR A L’ENEMIC”
AGRESOR  VÍCTIMA
 Ignora el que diu.  Creu que no la sent.
 Addicte(Futbol,Inter.)  Absorbit per aficions.
 No fa plans amb ella.  Pensa q. no s’explica.
 Menteix sobre ell.  Vol trencar la barrera.
 Nega el conflicte.  Desconcertada, trista.
 Minimitza incomunic.  Ell no es així fora.
 El problema es ella.  Creu que ella ha de
canviar.

17. ELLA ES INFERIOR, ELL SUPERIOR
“Invadir solapadament territori”
 La contraresta.  No s’atreveix a
 Combat opinions. parlar.
 Nega les emocions i  Creu que no val res
experiències d’ella.  Tapa la seva ràbia.
 “no tens humor”.  Se sent culpable.
 Critica cuina, vestits.  Autoestima per
 qui vols terra.
impressionar”  Incompetent en tot.
 La desqualifica  Ell no la valora mai.
davant d’altres i fills.  Por de que vingui
altre gent.

18. QUE NO REBI AJUDA,INFORMACIO
“ENCERCLAR L’ENEMIC”
 Gelós de  No vol que la vegin.
amics/gues.  Per depressions, i
 Li fa perdre la feina. malestar deixa feina.
 Li fa perdre la  La família diu que ha
família d’aguantar.
 Falsament amable.  Viu miserablement.
 Controla tots els  Amaga el seu cos
diners de la casa.  Té por al carrer.
 Controla el cos de la
dona y les sortides.

19. ANEANTIR A LA VICTIMA
“Destruir a l’enemic”
 Vol destruir  Els fills no la
totalment a la dona. respecten.
 La busca per  S’en dona de la
començar les crueltat d’ell.
baralles.  Es una esclava a las
 La insulta davant ordres d’ell.
fills.  Culpable i
 Nega l’abús verbal. avergonyida.
 La culpa de la seva  Intenta sotmetre’s.
ràbia.

20. Com son els agressors?
 Son agradables fora de casa. El 75 %
només son violents a casa.
 Son homes “normals” sexistes al
creixer.
 Factor de risc: Presenciar
maltractaments durant l’infància”.
 No estan malalts ni son alcohòlics.
 No es problema de testosterona.

21. LA VIOLENCIA MASCLISTA ES
UN PROBLEMA DELS HOMES QUE
PATEIXEN LES DONES

22. Com identificar situacions d’abús?
 El seu marit o parella es gelosa?
 L’ha obligat mai a tenir relacions sexuals per
força o l’ha violat?
(Cuestionario de Imma Sala y Roser Ros. Centre Municipal de Planificació Familiar de Sant Boi
Llobregat)

23. QUESTIONARI PER FER A SOLES
 Et diu sempre que tot es d’ell perquè es
el que guanya els diners?
 Tens que justificar com administres els
diners? T’acusa de malgastadora?
 Et fa sentir tonta, inútil, dèbil, o
ignorant?
 Et culpa de tot el que passa?
 T’insulta, et crida, et dona
ordres, t’humilia, o s’en riu de tu?

24. Questionari (continuació)
 No li sembla bé res del que fas o dius?
 Ignora la teva presencia, no et parla o
fa com si no existeixes?.
 T’obliga a fer sexualment tot el que ell
vol?.
 No respecta ni dona satisfacció als teus
gustos.
 Et sents obligada a tenir relacions
sexuals encara que no en tinguis ganes.

25. Questionari ( continuació)
 Et diu frígida o puta segons les
circumstancies?.
 T’impedeix veure a familiars, amigues o
veïnes?.
 No li agrada que treballis o estudiïs?.
 Amenaça amb quedar-se els fills, amb
treure’t de casa, pegar-te o matar-te?.
 Dona cops o trenca coses de la casa
mentrestant està discutint?.

26. LA VIOLENCIA CONTRA LES
DONES ES UN PROBLEMA DE
SALUT PUBLICA
 Acord del Parlament de Catalunya
(2003).
 Formació a la Atenció Primària.
 Mes de 2.500 denuncies, de les 5000
presentades durant 2003 ho van ser
amb el suport del sistema sanitari.
 El risc de presentar denuncies si no hi
ha serveis socials, ni suport econòmic.

27. “TE DOY MIS OJOS” Iciar Bollaín
 La primera responsabilitat de una
professional o institució es protegir a la
víctima.
 La mortalitat en part es deu a errades
en la protecció legal i social.
 No es pot reduir a controlar la ira.
 El que rep una víctima de
maltractaments ha de estar format
adequadament.

28. Ètica del abordatge sanitàri
 Confidencialitat de les dades.
 Privacitat de les entrevistes.
 Acompanyar i escoltar. No convertir-se a agredir la
intimitat.
 Buscar la protecció de la víctima amb contactes amb
la Fiscalia.
 Contactar amb el circuit de suport mes proper.
 No implicar subjectivitats o problemes personals en
l’abordatge de les situacions. No jutjar.

29. Conductes negatives del
professional sanitari
 Pot provocar iatrogenia .
 Els sedants poden deixar a la dona més
indefensa i augmentar la mortalitat.
 Pot confondre els símptomes amb
veritables malalties .
 Pot pensar que només té “serotonina”
baixa.
 Perpetuar relacions de poder i de
submissió.

30. RESULTATS NEGATIUS DE LA
INCORRECTA INTERVENCIO SANITARIA
 CRONIFICAR.
 PSIQUIATRITZAR.
 INVISIBILITZAR.
 CULPABILITZAR.
 SEDAR I ADORMIR A LES DONES.
 NOFER-LA PENSAR

31. A on son les arrels de la violència
de gènere?
 Pegar, destruir, violar, anular, posseir, i
matar a les dones es fruit de les
relacions de poder de la societat
patriarcal. Fa 4.000 anys ?.
 Des de Aristòtil i passant per els pares
de l’església les dones han estat
considerades essers
INFERIORS, INVISIBLES I QUE HAN DE
SER CONTROLADES O POSSEIDES.

32. LA DOBLE CARA DE LA VIOLENCIA
EN LA ASISTENCIA SANITÀRIA.
 EN LA INVESTIGACIÓ BIO MÈDICA.
 EN L’ ACTE MÈDIC.
 EN EL MOMENT DE REALITZAR LES
EXPLORACIONS I ELS DIAGNÒSTICS.
 EN ELS TRACTAMENTS. MEDICALITZACIÓ
DE LO QUE NO ES, Y FALTA DE
TRACTAMENT DE LO QUE ES.

33. MICROVIOLENCIAS SANITARIAS (Luis
Bonino 1999 – Carme Valls-Llobet 2009)
 Petits, quasi imperceptibles controls i abusos
de poder quasi normalitzats que els
metges/esses executen permanentment.
 Son hàbils arts de domini, maniobres que
sense ser molt notables, limiten i
violenten, insidiosa y reiteradament el poder
personal, la autonomia i el equilibri psíquic de
les dones i homes, atacant contra la
democratització de les relacions.
 Invisibles y per tant impunes.

34. La absència de investigació
específica en la salut de les
dones ha fet INVISIBLES per la
ciència medica
els aspectes
biològics, clínics, psicològics, s
ocials, culturals i
mediambientals de les
diferencies.

35. VIOLENCIAS EN EL ACTO
MÈDIC-SANITARI.
 LIMITACIÓ DE LA COMUNICACIÓ.
(Invisibles).
 RELACIÓ DE SUPERIORITAT -INFERIORITAT.
(Inferiors).
 Aïllament DEL EXTERIOR. NO POT PRENDRE
DECISIONS AUTÒNOMES. ( Posseides i
controlades).
 DESTRUCCIÓ: SER MALALTES, ENLLOC
D’ESTAR MALALTES.

36. RELACIONS DE SUPERIORITAT-
INFERIORITAT.
 Negació de la escolta de símptomes i
experiències personals.
 NEGAR els símptomes del/la pacient. (
“Això no ho pot donar”).
 Separació amb la taula al mig. No
exploració física.
 Desqualificacions -Desvaloritzacions.
 Culpabilització.

37. LIMITACIÓ DE LA COMUNICACIÓ.
 No aixecar-se a donar la ma del/la
pacient.
 No mirar als ulls a la persona que parla.
 No escoltar.
 Mirar l’ordinador mentrestant parla el/la
pacient.
 No respondre les preguntes que li fan.
 El llenguatge com separació i control.

38. AILLAMENT DEL EXTERIOR. NO POT
PRENDRE DECISIONS AUTÓNOMES
 El llenguatge verbal i no verbal com
instrument de control.
 Desqualifica a altres professionals en els
que la persona confia, discutint la seva
perícia a través de la/el pacient.
 Ordena el tractament. No permet
preguntes. No consentiment informat.

39. DESTRUCCIÓ A TRAVÉS DEL
LLENGUATGE
 “El seu dolor se’n anirà quan surti amb els
peus per davant”.
 “Em diuen que la depressió la tindré sempre
y miro de acostumar-me”.
 “Lo que vostè te es fibromialgia y no
necessita cap anàlisis” (Després es va
diagnosticar per analítiques un
Hiperparatiroïdisme secundari a Dèficit de
Vitamina D y una anèmia per ferropènia).

40. VIOLENCIAS EN ELS PROCESOS
DE DIAGNÓSTIC.
 Invisibilitzar els diagnòstics:Suposar que
els riscos y morbiditat de homes i dones
son iguals, quan son diferents
 Considerar que hi ha diferències
biològiques o psicològiques quan hi ha
similituds.
 Invisibilitzar las queixes y símptomes.
 Minimitzar o maximalitzar.
(MEDICALIZAR)patologia femenina y dades
de laboratori, sense base científica.
 Paradigma reduccionista de etiologies o
creuar incorrectament causa - efecte.

41. MEDICALITZACIÓ DE LA
SALUT MENTAL
 En primera consulta es molt mes probable
que se administrin psicofàrmacs a les dones.
 A partir de 2003 els psicofàrmacs son els
primers fàrmacs que augmenten la factura
farmacèutica a l’estat espanyol.( MSC).
 48.000 milions de pessetes/anuals a
Catalunya. Un 85% destinats a dones.

42. Katrina Swahnberg. Psicóloga.
Suecia.
Primera estudiosa de violencia en
el sistema sanitari.

43. Abús mig en acte sanitari
 ¿Se ha sentit alguna vegada ofès o ofesa / o
fortament degradada o degradat mentrestant
ha estat atesa en Serveis sanitaris?
 Ha sentit que algú ha exercit algun tipus
d’extorsió, o no ha demostrat respecte per la
seva opinió, de tal forma que Vostè es va
sentir alterada /at o va patir per aquesta
experiència?

44. Abús moderat en acte sanitari
 ¿ Ha experimentat alguna vegada que
un aconteixement aparentment
“normal”, mentrestant està visitant els
serveis sanitaris es converteix de cop en
una experiència terrible i
insultant, sense que Vostè sapiga com
ha pogut passar?

45. Abús greu en acte sanitari
 ¿Ha experimentat que alguna persona
dels serveis sanitaris, en la seva
opinió, l’està perjudicant física o
mentalment, la pertorba enormement i
fa servir el seu cos o la seva posició
subordinada como avantatatge per els
seus propis objectius.

46. VIOLACIO DELS PRINCIPIS
ETICS EN ACTE SANITARI.
 Violació del principi d’autonomia.
 Violació del principi de respecte físic.
 Violació del principi de respecte sexual.
 Violació del principi de justícia.
 Violació del principi d’integritat.

47. Violació del principi de
autonomia.
 ¿No ha estat informada/at adequadament?
 ¿Li han donat bastant temps per considerar totes les
opcions?
 ¿ Li han preguntat la seva opinió?
 ¿La seva opinió ha estat reconeguda i valorada?
 ¿ Se li ha permès prendre part en les decisions?
 ¿Ha estat escoltada/ at?
 ¿Se ha sentit forçada/at a acceptar un tractament o
una proba contra la seva voluntat per por als
maltractes del professional sinó ho feia?
 ¿Algun altre problema similar?

48. Violació del respecte físic
 ¿La/el van mantenir en una postura
determinada en contra de la seva voluntat?
 ¿Li van realitzar un examen o un tractament
de una manera ruda?
 ¿Li van continuar practicant una exploració
malgrat les seves protestes?
 ¿Li van dona cops o van amenaçar amb
colpir-la/lo?
 ¿Altres problemes similars?

49. Violació del respecte sexual
 -¿la/el miraven quan es vestia o desvestia en lloc de oferir-li fer-
ho en privat?
 -¿Va escoltar comentaris o critiques en to sexual sobre el seu
cos o la seva roba interior?
 -¿Van flirtejar amb vostè o li van parlar amb to seductor?
 -¿Li van parlar de les seves fantasies sexuals?
 -¿Li van practicar alguna exploració que Vostè va sentir que
tenia connotacions sexuals?
 -¿Li van tocar de forma sexual el seus pits, genitals externs i
altres parts del seu cos?
 -¿Li van demanar que es masturbes o que mirés como éll/ella
ho feien?
 -¿Li van oferir iniciar una relació sexual amb Vostè?

50. Violació del principi de justícia
 -¿Van permetre que altres pacients
passessin davant de Vostè a la cua de
espera sense una raó urgent?
 -¿No li van donar l’ assistència que
Vostè pensava que tenia dret a tenir?
 -¿Altres problemes similars?

51. Violació del principi de
integritat.
 -¿Es van burlar de Vostè?
 -¿Es va sentir humiliada?
 -¿Va sentir que les seves sensacions i
sentiments eren menysvalorats o
oblidats?
 -¿Van violar el secret professional
respecto a Vostè?

52. Moltes dones no reconeixen
les situacions de violencia.
 120 dones que no havien puntuat en el
qüestionari de abusos general, van donar
respostes afirmatives quan van veure de que
es tractava la violació de principis étics.
 Las pacients no perceben com una violació de
principis ètics, conductes que per freqüentes
es consideren “normals”, como que no se les
escolta en el acte mèdic, o que no se’ls doni
temps per considerar diverses opcions
terapèutiques o exploratòries

53. Que es Violència estructural?
 La violencia estructural es un proceso silente que
impide que los individuos y los grupos profesionales
se den cuenta de su verdadero potencial.
 Por ejemplo los profesionales sanitarios desobecen
muchas veces los principios éticos pero no se dan
cuenta de ello y no siempre son percibidos como
violaciones por las/los pacientes.
 Katrina Swahnberg argumenta que ni las pacientes
ni no los profesionales se dan cuenta de las
violaciones efectuadas en los ejemplos del
cuestionario porque los dos grupos están sometidos a
la violencia estructural.

54. LA SENSACIÓ D’ESTAR
ANULADES.
 Después de los estudios anteriores la profesora Swahnberg
decidió realizar un estudio cualitativo[i] entre las mujeres
suecas que habían manifestado estos abusos en la asistencia
sanitaria.
 Como resultado de su estudio ha obtenido cuatro categorías de
sensaciones que se repiten en todas las entrevistas efectuadas:
la sensación de pérdida de poder, la sensación de ser
ignorada, la sensación de haber experimentado falta de
atención o cuidado y la falta de empatía.
[i] Swahnberg K, Thapar-Björkert S y Bertero C. Nullified:
Women’s perceptions of being abused in health care. Journal of
Psychosomatic Obstetrics & Gynecology, September 2007;
28(3): 161-167

55. CONCLUSIO
 La violència contra les dones es un
fenomen de sempre, que ara s’ha fet
visible.
 Abans de denunciar tota dona ha
d’estar informada i ja tenir
suport, jurídic, psicològic i social.
 Hi ha moltes formes de violència a la
vida quotidiana i al acte mèdic.

56. LA LLEI CONTRA LA VIOLENCIA
DE GENERE i la llei per IGUALTAT
 Unes de les lleis mes capdavanteres del
mon.
 Només una Llei, no pot canviar la
cultura i els estereotips arrelats en les
persones.
 Gran Pacte social per el respecte i la
convivència .
 Acabar amb la victimizació i defensar
els propis drets.

57.  “La devaluación cultural es también
importante como una de las influencias
que hace enfermar a las mujeres.
Todos los grupos sociales trabajan por
medio de una gran variedad de
discursos que hacen parecer como
naturales las desigualdades y las
diferencias de género” LESLEY DOYAL

58. DISCURS DE GENERE I SALUT
 Fer visibles les diferencies de salut i
malaltia BIO-PSICO-SOCIALS-
CULTURALS I MEDI AMBIENTALS.
 Aplicar tècniques de diagnòstic, teràpia,
i promoció de salut diferencial.
 “ El mensaje dominante es que las
mujeres no son sólo diferentes, sino
física, psicológica y socialmente
inferiores”.

59.  ”. El concepto género puede ser usado
precisamente en contra de la visibilidad
y participación de las mujeres en la vida
social, científica y académica. Todo
depende del sentido y de la acción de
las investigadoras para utilizarlo, y para
que no esconda las diferencias”.
C.Valls-Llobet

60. QUE HEM FET FINS ARA?
INTERVENCIONS COMUNITARIES
AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE

61.  Cursos de formació de profesionals
sanitaris y socio sanitaris, amb
perspectiva de gènere.
 La experiència dels tallers de
recollida de indicadors de qualitat.
La experiència de Amèrica Llatina.
 . La experiència dels grups
psicosocials de Andalusia.

62. DONAR LA VEU A LES
DONES
 Programa Tiempo Propio (Oviedo).
 Abuelas, Madres e hijas. Projecte de
comunicació intergeneracional i
empoderament de les dones (Cordoba).
 La interacció entre associacions de dones i les
institucions en la detecció de les necessitats i
en la disseminació de les campanyes que
provenen de les polítiques públiques. Les
xarxes de dones i salut.
 Revista Mujeres y salud. MYS.
 Els grups de promotores de salut i els cursos
de formació de promotores
(BCN,Tarragona, Lleida..)

63.  Establir una coordinació dels
serveis sanitaris y sociosanitaris a
nivell municipal. Coordinar la
educació sanitària y la promoció de
la salut des de el nivell municipal.
Els consells de salut y la
participació ciutadana.

64. Gènere i promoció
 DRETS DE CIUTADANIA: a ser INFORMATS i
a PARTICIPAR (Consells de Salut
locals, Coordinació amb benestar..)
 Drets a decidir.
 Dreta a la maternitat lliure i responsable, no
medicalitzada.
 Dret a decidir sobre el propi cos.
 Dret a viure en ciutats saludables ( sense
soroll, insecticides, amb aire net, ...).

65. FORMACIO CIUTADANIA
 Conèixer el seus drets.
 INFORMACIÓ SOBRE EL SEU ENTORN I
LES CAUSES DELS PROBLEMES.
 Tècniques de formulació de propostes.
 Tècniques de mediació comunitaria.

66. Promoció per el futur
 Sensibilització sobre drets i necessitats
d’altres col·lectius: Gent gran, Dones, nenes i
nenes, discapacitats, prostitució, emigrants, e
x-presos i preses.
 DRET AL PLAER I LA QUALITAT DE VIDA.
 DRET A DISFRUTAR

67. MOLTES GRACIES PER LA
SEVA ATENCIÓ
 WWW.CAPS. CAT
 caps@pangea.org
REVISTA MUJERES Y SALUD
 http// mys.matriz.net