SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 28
Baixar para ler offline
Pintura Renaixentista
Característiques:

Les arrels es troben en les obres de Giotto, al segle XIV, tot i que el gran
renovador fou Masaccio. Aquest recull les lleis de la perspectiva matemàtica
en els frescos de la Capella Brancacci a l’església del Carmine de Florència.




El tribut de la moneda, 1427, fresc de la Capella Brancacci, Florència.
Capella Brancacci a l’església del Carmine de Florència. Autoretrat del pintor.
Entre 1426 i 1428
Masaccio pintà el
fresc de La Trinitat
en un mur lateral de
Santa Maria Novella
de Florència. Hi aplicà
per primer cop la
teoria de la
perspectiva. L’escena
s’emmarca dins d’un
arc (romà) i amb una
volta de canó dividida
en cassetons i
sostinguda per
columnes jòniques. La
composició dona la
sensació que el mur
està realment
perforat, que hi ha
profunditat real.


Expulsió del Paradís
Masaccio.
La Trinidat
Santa María Novella
Representen el cos humà i els rostres de manera cada vegada més realista,
volent reflectir els trets característics del retratat.




Piero della Francesca, Retrat dels ducs d’Urbino, 1465-66
Es segueixen pintant temes religiosos,
però n’apareixen de nous.
Fra Angelico incorpora les noves
troballes sobre la perspectiva a temes i
formes tradicionals

     Fra Angelico: Anunciació

     Museu del Prado

     Convent de San Marcos
     (Florència)
Gran interès per la natura i el paisatge, que apareix com a fons de moltes
   pintures.




Botticelli és dels primers pintors que incorpora els temes mitològics, com
El Judici de Paris.

El dibuix serà un element fonamental, sobretot en les pintures del Quattrocento.

A la tècnica del fresc i el tremp s’hi afegeix la de l’oli, i la tela com a suport.
Eros




          Tres Gràcies          Venus
Mercuri                                        Flora   Zèfir i Cloris

                         Botticelli.
                         La primavera
Botticelli
Naixement de Venus
Mantegna: L’escorç. La perspectiva aplicada a la representació del cos
humà.




                   Lamentacions per la mort de Crist
Història de la Vera Cruz.
Piero della Francesca.   Capella Bacci
El somni de Constantí.
Capella Bacci
Piero della Francesca.
     La flagel·lació

                         Baptisme de Crist
El Cinquecento

Es consolidà la pintura a l’oli sobre tela.
S’utilitza el clarobscur, que defineix el contorn de les figures amb zones
il·luminades i altres ombrejades.
Amb la perspectiva lineal s’aplica cada vegada més el sfumato i la perspectiva
aèria.




                                Leonardo, Santa
                                                                Rafael, L’Escola
                                Anna, la Verge i el
                                                                d’Atenes
                                Nen, 1508-10
Miquel Àngel aplica la seva
“terribilità” també a la
pintura.

En unes parts d’Itàlia (Roma,
Florència) es dóna prioritat al
dibuix sobre el color, en canvi
a Venècia el color és l’element
més important.

Dos pintors molt destacats
del moment són Leonardo da
Vinci i Rafael, els quals
estudiarem amb detall,
juntament amb Miquel Àngel.




La Capella Sixtina
Pintura del Renaixement
Escola pictòrica de Venècia:

  - Pèrdua dels contorns del dibuix.
  - Prioritat absoluta del color i la llum.
  - Exaltació de la riquesa de la societat del moment (ambients palatins,
    vestits luxosos...)
  - Fons de paisatges o d’arquitectures clàssiques.
  - Composicions de grans dimensions, amb multitud de figures que sovint es
    distorsionen dins del conjunt.
  - Ruptura de la perspectiva renaixentista. Sovint punt de fuga fora del
    quadre o composicions amb més d’un punt de fuga.
  - Principals pintors: Giorgione, Ticià, Tintoretto i Il Veronese.




Giorgione, Concert
campestre, 1510
Museu del Louvre
Giorgione, Autoretrat




La tempestat, 1508
Il Veronese, Les noces de Canà, 1563
Il Veronese, Sopar a casa de Leví, 1573
Tintoretto




             San Marc alliberant a l’esclau, 1548
Tintoretto, L'origen de la Via Làctea, 2575-2582
Tintoretto, El Paradís, 1579




L’Últim
Sopar,
1594-94
Escola alemanya renaixentista

Albert Dürer, pintor i gravador, és l’artista més famós del renaixement alemany.




Dürer, Autoretrat, 1498
       Adam i Eva               http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=3912
També hi destaquen: Grünewald, Cranach, Baldung Grien i Altdorfer.
Hans Holvein és considerat, junt amb Dürer, els millors retratistes del segle
XVI.




 Holvein, Els ambaixadors, 1533.                   Retrat d’Enric VIII
Escola renaixentista flamenca

Hi destaquen: Brueghel, amb la seva pintura de gènera i contingut moral, i
Patinir, precursor del paisatge.




Brueghel, La
Torre de
Babel, 1563
Brueghel el Vell, Proverbis flamencs, 1668
Pintura renaixentista espanyola

Els pintors espanyols prenen com a model els flamencs i italians, a principis del
segles XVI. Els primers arriben per la vinguda de pintors flamencs i els italians
per l’arribada de pintors i per l’estada a Itàlia d’artistes espanyols.




  Joan de Joanes destaca amb obres com Sant Sopar, 1570, on la influència
  de Rafael és clara.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art BarrocGlòria
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHIAssumpció Granero
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaJulia Valera
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccioamelisgalmes
 
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneFitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneJulia Valera
 
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaFitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaJulia Valera
 

Mais procurados (20)

Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roquesLeonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
Boticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de VenusBoticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de Venus
 
Donatello: David
Donatello: DavidDonatello: David
Donatello: David
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
Giotto: Cappella degli scrovegni
Giotto: Cappella degli scrovegniGiotto: Cappella degli scrovegni
Giotto: Cappella degli scrovegni
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneFitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaFitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 

Destaque

1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societatsJulia Valera
 
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutatsL' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutatsEmpar Gallego
 
L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsLourdes Escobar
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmicsamelisgalmes
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISlocoserrallo
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficshistgeo345
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementramonagusba
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsceipjoncadella
 
04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pinturaamelisgalmes
 
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aaLa dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aaVicent Puig i Gascó
 
02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitecturaamelisgalmes
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialismeAntoni Aixalà
 

Destaque (20)

1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
 
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutatsL' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
 
L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutats
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmics
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORIS
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
Palladio: Villa Capra
Palladio: Villa CapraPalladio: Villa Capra
Palladio: Villa Capra
 
Ticià: Dànae
Ticià: DànaeTicià: Dànae
Ticià: Dànae
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'OrgazEl greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
 
04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura
 
Art Renaixement. Quattrocento
Art Renaixement. QuattrocentoArt Renaixement. Quattrocento
Art Renaixement. Quattrocento
 
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aaLa dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
 
02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
 

Semelhante a Pintura del Renaixement (20)

Pintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
Pintura Del Renaixement A ItàLia. El QuattrocentoPintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
Pintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
 
Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento
 
Pintura renaixement
Pintura renaixementPintura renaixement
Pintura renaixement
 
Pintura Gòtica
Pintura GòticaPintura Gòtica
Pintura Gòtica
 
Pintura Quattrocento
Pintura QuattrocentoPintura Quattrocento
Pintura Quattrocento
 
Art2 11- 7 renaixement - pintura
Art2 11- 7 renaixement - pinturaArt2 11- 7 renaixement - pintura
Art2 11- 7 renaixement - pintura
 
RENAIXEMENT- Pintura
RENAIXEMENT- PinturaRENAIXEMENT- Pintura
RENAIXEMENT- Pintura
 
Mare de déu de les roques 04
Mare de déu de les roques 04Mare de déu de les roques 04
Mare de déu de les roques 04
 
4. pintura renaixement
4. pintura renaixement4. pintura renaixement
4. pintura renaixement
 
La volta de la capella Sixtina
La volta de la capella SixtinaLa volta de la capella Sixtina
La volta de la capella Sixtina
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Escultura Quattrocento
Escultura QuattrocentoEscultura Quattrocento
Escultura Quattrocento
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
Verge de les roques
Verge de les roquesVerge de les roques
Verge de les roques
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Pintura Renaixement
Pintura RenaixementPintura Renaixement
Pintura Renaixement
 
Pintura gòtica
Pintura gòticaPintura gòtica
Pintura gòtica
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
El matrimoni arnolfini
El matrimoni arnolfiniEl matrimoni arnolfini
El matrimoni arnolfini
 
El Greco
El GrecoEl Greco
El Greco
 

Mais de Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

Mais de Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Pintura del Renaixement

  • 2. Característiques: Les arrels es troben en les obres de Giotto, al segle XIV, tot i que el gran renovador fou Masaccio. Aquest recull les lleis de la perspectiva matemàtica en els frescos de la Capella Brancacci a l’església del Carmine de Florència. El tribut de la moneda, 1427, fresc de la Capella Brancacci, Florència.
  • 3. Capella Brancacci a l’església del Carmine de Florència. Autoretrat del pintor.
  • 4. Entre 1426 i 1428 Masaccio pintà el fresc de La Trinitat en un mur lateral de Santa Maria Novella de Florència. Hi aplicà per primer cop la teoria de la perspectiva. L’escena s’emmarca dins d’un arc (romà) i amb una volta de canó dividida en cassetons i sostinguda per columnes jòniques. La composició dona la sensació que el mur està realment perforat, que hi ha profunditat real. Expulsió del Paradís
  • 6. Representen el cos humà i els rostres de manera cada vegada més realista, volent reflectir els trets característics del retratat. Piero della Francesca, Retrat dels ducs d’Urbino, 1465-66
  • 7. Es segueixen pintant temes religiosos, però n’apareixen de nous. Fra Angelico incorpora les noves troballes sobre la perspectiva a temes i formes tradicionals Fra Angelico: Anunciació Museu del Prado Convent de San Marcos (Florència)
  • 8. Gran interès per la natura i el paisatge, que apareix com a fons de moltes pintures. Botticelli és dels primers pintors que incorpora els temes mitològics, com El Judici de Paris. El dibuix serà un element fonamental, sobretot en les pintures del Quattrocento. A la tècnica del fresc i el tremp s’hi afegeix la de l’oli, i la tela com a suport.
  • 9. Eros Tres Gràcies Venus Mercuri Flora Zèfir i Cloris Botticelli. La primavera
  • 11. Mantegna: L’escorç. La perspectiva aplicada a la representació del cos humà. Lamentacions per la mort de Crist
  • 12. Història de la Vera Cruz. Piero della Francesca. Capella Bacci El somni de Constantí. Capella Bacci
  • 13. Piero della Francesca. La flagel·lació Baptisme de Crist
  • 14. El Cinquecento Es consolidà la pintura a l’oli sobre tela. S’utilitza el clarobscur, que defineix el contorn de les figures amb zones il·luminades i altres ombrejades. Amb la perspectiva lineal s’aplica cada vegada més el sfumato i la perspectiva aèria. Leonardo, Santa Rafael, L’Escola Anna, la Verge i el d’Atenes Nen, 1508-10
  • 15. Miquel Àngel aplica la seva “terribilità” també a la pintura. En unes parts d’Itàlia (Roma, Florència) es dóna prioritat al dibuix sobre el color, en canvi a Venècia el color és l’element més important. Dos pintors molt destacats del moment són Leonardo da Vinci i Rafael, els quals estudiarem amb detall, juntament amb Miquel Àngel. La Capella Sixtina
  • 17. Escola pictòrica de Venècia: - Pèrdua dels contorns del dibuix. - Prioritat absoluta del color i la llum. - Exaltació de la riquesa de la societat del moment (ambients palatins, vestits luxosos...) - Fons de paisatges o d’arquitectures clàssiques. - Composicions de grans dimensions, amb multitud de figures que sovint es distorsionen dins del conjunt. - Ruptura de la perspectiva renaixentista. Sovint punt de fuga fora del quadre o composicions amb més d’un punt de fuga. - Principals pintors: Giorgione, Ticià, Tintoretto i Il Veronese. Giorgione, Concert campestre, 1510 Museu del Louvre
  • 19. Il Veronese, Les noces de Canà, 1563
  • 20. Il Veronese, Sopar a casa de Leví, 1573
  • 21. Tintoretto San Marc alliberant a l’esclau, 1548
  • 22. Tintoretto, L'origen de la Via Làctea, 2575-2582
  • 23. Tintoretto, El Paradís, 1579 L’Últim Sopar, 1594-94
  • 24. Escola alemanya renaixentista Albert Dürer, pintor i gravador, és l’artista més famós del renaixement alemany. Dürer, Autoretrat, 1498 Adam i Eva http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=3912
  • 25. També hi destaquen: Grünewald, Cranach, Baldung Grien i Altdorfer. Hans Holvein és considerat, junt amb Dürer, els millors retratistes del segle XVI. Holvein, Els ambaixadors, 1533. Retrat d’Enric VIII
  • 26. Escola renaixentista flamenca Hi destaquen: Brueghel, amb la seva pintura de gènera i contingut moral, i Patinir, precursor del paisatge. Brueghel, La Torre de Babel, 1563
  • 27. Brueghel el Vell, Proverbis flamencs, 1668
  • 28. Pintura renaixentista espanyola Els pintors espanyols prenen com a model els flamencs i italians, a principis del segles XVI. Els primers arriben per la vinguda de pintors flamencs i els italians per l’arribada de pintors i per l’estada a Itàlia d’artistes espanyols. Joan de Joanes destaca amb obres com Sant Sopar, 1570, on la influència de Rafael és clara.