SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 42
Baixar para ler offline
L’art
gòtic
Referents històrics
Segle XII: Creixement demogràfic i
desenvolupament econòmic. Les
rutes comercials, les croades, les
peregrinacions... Portaren a una
unificació cultural europea. Aquesta
s’accentuà durant el segle XIII,
quan les ciutats començaren a
créixer i amb elles la burgesia. La
nova cultura urbana passà a mans
dels ordres mendicants
(franciscans i dominics) que crearen
escoles i universitats.

Al segle XIV es produí una greu
crisi (fams, pestes i guerres) que
                                       Tot plegat es reflectí en l’art, que tant
estancà o disminuí el
                                       en escultura com en pintura tendí a
desenvolupament econòmic i
                                       buscar un efecte més realista i natural,
demogràfic. La religió es va veure
                                       apartant-se dels estereotips i
afectada per aquesta crisi, passant
                                       l’espiritualitat del romànic precedent.
a ser una fe més sentimental i
humana.
Localització i evolució artística

Es va iniciar a l’Illa de França (rodalia de París) des d’on s’estengué per
Europa occidental, i en cada país va adoptar formes diverses. En cada lloc va
tenir durades diferents. A Itàlia s’acabà al segle XV, en iniciar-se el
Renaixement; a Anglaterra, Espanya o Portugal es va mantenir fins el segle
XVI. Se sol dividir la seva evolució en:



Període inicial           Període clàssic o de         Període final o
(Segona meitat del        plenitud                     flamíger (Segle XV i
XII i principi del        (Segles XIII i XIV).         principi del XVI). Es
XIV). Es parteix del      És l’etapa de màxima         perd l’harmonia formal
romànic, i es van         expansió.                    per l’exuberància
formant les noves                                      ornamental.
formes gòtiques)
Característiques generals:

- El terme “gòtic” (mitjan S. XVI), pejoratiu, art bàrbar, dels gots.
  Idea mantinguda des del Renaixement fins el Romanticisme (S. XIX).

- Desenvolupat en l’àmbit urbà. Principal expressió artística: l’arquitectura.

- L’escultura i la pintura es subordinen a l’espai arquitectònic.

- Les catedrals van ser les construccions principals, motiu d’orgull dels
ciutadans.




http://www.xtec.cat/~jarrimad/medieval/gotico/gotic.htm
L’art gòtic

Sorgí al segle XII gràcies a les noves
tècniques constructives.

Des de França es difongué per occident.

El desenvolupament de l’economia i
l’augment de la població a les ciutats va
originar la necessitat de noves
construccions.

Es van aixecar palaus per a nobles i
mercaders, ajuntaments per al govern de
la ciutat i llotges per als mercaders.

La ciutat medieval va elevar grans
catedrals de pedra, símbols del poder
econòmic i del prestigi de les ciutats, i de
la fe en Déu dels seus habitants.
Les principals característiques de l’arquitectura gòtica són:

1. La utilització d’un nou tipus d’arc, l’ogival.

1. Un nou tipus de volta, anomenada de creueria o ogival.

3. Es van obrir grans finestrals coberts amb vidrieres de colors.

1. Als murs exteriors s’utilitzava un sistema complex d’arcbotants i
   contraforts.

1. La portalada gòtica va heretar els elements bàsics del romànic.

6. La planta va continuar sent de creu llatina.
Elements de suport gòtics




                                Pilars de la Catedral de Chartres

                                Murs, que poden ser prims i amb
                                moltes obertures o finestres

Columnes de Notre Dame. París
Arcbotants




Contraforts exteriors
Reparteixen el pes de les
voltes i reforcen els murs.
Notre Dame, de París
Rosassa (Sainte Chapelle de
París)
                              Rosassa de Notre Dame, de París
La Sainte Chapelle de París, mostra com els murs no són un element
de suport imprescindible en l’art gòtic
Pinacles. Rematen els
contraforts i es
coronen amb fletxes
Gàrgoles
Elements suportats gòtics

                         Volta ogival o de creueria




Arc ogival o
apuntat
Voltes de creueria o ogivals
Santa Maria del Mar
Barcelona
Arcs apuntats i voltes de
creueria
Espai interior
Les plantes                            Doble girola




                                   Creuer sortint                            Creuer no sortint




   B                                   C               B                 C



                                         3ò5
                                         naus



                                       3 façanes
 Torres                                 (A,B,C)

                       A                                        A

          Planta de Catedral gòtica.               Planta de Catedral gòtica.
                  Chartres                            Notre Dame de París
Claristori



Trifori



Tribuna




Arcades      Interior de la catedral de Leon
Espai exterior

Façanes de la catedral
de Barcelona i Lleó
Vista aèria de la catedral de
                            Lleó




Exterior de l’absis de la
catedral de Barcelona
Vistes aèries del monestir de Santes Creus
Interior de l’església del monestir de Santes Creus




                                 Es conjuguen amb perfecta
                                 harmonia els dos estils: romànic i
                                 gòtic, ja que es construí en l’època
                                 de transició d’un estil a l’altre.
La combinació dels dos estils també s’observa a la façana de
l’església de Santes Creus
Sepulcres de Pere III el Gran (esquerra) i de Jaume II i la seva
dona Blanca d’Anjou (dreta), que es troben a l’església de Santes
Creus
Claustre gòtic de Santes Creus
Sala capitular, refetor i
dormitori de Santes
Creus
Capitells del claustre de
Santes Creus
L’escultura gòtica
1. L’escultura gòtica s’utilitzava per decorar les façanes de les esglésies.

1. També s’utilitzaven les gàrgoles.

1. A partir del segle XIV, l’escultura es va independitzar de l’arquitectura
   i es va mostrar en retaules que decoraven les esglésies o en monuments
   funeraris.

1. L’escultura gòtica era molt més realista, tant en els vestits com en la
   representació del rostre humà. A les tombes, sovint, són retrats de les
   persones que representaven.

5. Van començar a fer imatges exemptes de reis o personatges importants.

6. Va començar a dotar-se de moviment als personatges i se’ls va atorgar
    un volum que no existia al romànic.

7. Les escultures formaven escenes.

8. Comencem a conèixer el nom dels artistes.
Timpà del Judici Final de Notre Dame de París
L’escultura gòtica
                                       Gran força   Individualització
                                       expressiva     dels rostres


                Somriure
                 arcaic
                                                                          Alliberament del
                                                                         Marc arquitectònic



 Començaments
   del Gòtic
                                                                         Formació de grups.
                                                                         Actituds dialogants


                                                                              Naturalisme
                                                                              (ex.: Plecs)


                                                                        Gust pel que és secundari
                                                                               i anecdòtic



                           Característiques generals.
                             Anunciació i Visitació.
                              Catedral de Reims
Detalls dels rostres.
           Anunciació i Visitació.
            Catedral de Reims




                 Bell Déu.
Basament     Catedral d’Amiens
Àguila,
                                          Àngel,
 símbol
                                          símbol de
 de Sant
                                          San Mateu
 Joan




Lleó,                                      Brau, símbol
símbol de                                  de San Lluc
San Marc


            Crist beneint amb un llibre
            a la mà i envoltat del
            Tetramorf (símbols dels 4
            evangelistes)
            Catedral de Burgos
La pintura gòtica
1. La pintura gòtica mostrava la preocupació per nous aspectes com la
   representació de la profunditat, l’estudi anatòmic dels personatges, la
   descripció de la vida quotidiana, representació de sentiments, etc.

2. Es fa una nova valoració de la llum i el color.

3. A la pintura gòtica li interessava plasmar la realitat; per aquesta raó els
   personatges que apareixien eren retrats fidels dels homes i les dones
   de l’època.
1. La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII, amb un cert retard
   respecte a l’arquitectura, dos centres creatius van ser Florència i
   Siena.

1. Exploració de la perspectiva.
   Recerca de la il·lusió de recrear un espai real

6. Interès per la narració
Primers pintors gòtics


                                        •Cimabue (1240-1302)
                                        Tot i que parteix de
                                        conceptes bizantinistes, es
                                        separa ja del seu
                                        hieratisme i busca que les
                                        seves representacions
                                        tinguin moviment i una
                                        certa expressivitat




Mare de Déu de Sant Francesc
Dames amb cavaller
Franc gòtic
Segle XIII           Verge amb Nen
                     Cimabue.
                     Escola de Florència
                     Trecento italià
La pintura gòtica italiana: Giotto


                                                 Giotto di Bondone
                                                 (1267-1337)
                                                 Giotto va transformar la
                                                 pintura d’arrel bizantina,
                                                 explorant en el
                                                 naturalisme i prenent
                                                 model de la realitat com
                                                 a font d’inspiració.
                                                 Observa els rostres i
                                                 intenta plasmar els
                                                 sentiments. Explora
                                                 també la perspectiva per
                                                 trencar l’espai pla. Es
                                                 considera un dels
                                                 precursors dels pintors
                                                 renaixentistes.


Escenes de Sant Francesc d’Asís, expulsió dels
diables d’Arezzo
Els primitius flamencs
•   Desprenent-se dels daurats i del decorativisme del gòtic internacional
    que va prosperar a tota Europa i que suposava una fusió de les
    innovacions italianes amb la minuciositat pròpia del nord d’Europa.

•   Els pintors flamencs inicien una nova temàtica on destaca la seva visió
    de la vida quotidiana: l’interior de les cases, la gent treballant al camp,
    o divertint-se.

•   La seva pintura té un realisme minuciós, detallista, i un gran treball de
    la perspectiva i la llum, aquesta última dona un aire misteriós a les
    pintures.

•   La pintura flamenca està al servei de la nova classe social sorgida
    durant l’Edat Mitjana: la burgesia. I per tant ells inventen el quadre,
    com un element decoratiu per a les cases burgeses.

•   Utilització de l’oli com a tècnica pictòrica.

•   Un dels grans representants de l’escola flamenca va ser Jan Van Eyck
Jan Van Eyck

                             •   Nascut a Maaseik el 1390 i
                                 mort a Brujes el 1441.
                                 Establert a Brujes el 1390.
                                 Destaca la recerca del
                                 realisme, la utilització de
                                 colors vius, minuciositat
                                 dels detalls, precisió en la
                                 representació de les
                                 textures i la recerca de
                                 nous sistemes per
                                 representar en la superfície
                                 plana les tres dimensions
                                 del món real (recerca de la
                                 perspectiva). Destaquen en
                                 la seva pintura els retrats




Matrimoni Arnolfini (1434)

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art Gòtic
 
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
09. art islàmic
09. art islàmic09. art islàmic
09. art islàmic
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
Portalada de ripoll
Portalada de ripollPortalada de ripoll
Portalada de ripoll
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
L'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESOL'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESO
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 

Destaque

La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjanadtors
 
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les KoreUnitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les Koretomasggm
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

Destaque (20)

La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
 
(Arquitectura gótica)
(Arquitectura gótica)(Arquitectura gótica)
(Arquitectura gótica)
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les KoreUnitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
 
6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace
 
Diadumen (Policlet)
Diadumen (Policlet)Diadumen (Policlet)
Diadumen (Policlet)
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposos
 
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power PonintComentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
 
10.Laocoont
10.Laocoont10.Laocoont
10.Laocoont
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 

Semelhante a Art gòtic

Semelhante a Art gòtic (20)

Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
 
El Gotic
El GoticEl Gotic
El Gotic
 
Tema 10: Art gòtic
Tema 10: Art gòticTema 10: Art gòtic
Tema 10: Art gòtic
 
L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)
 
Gòtic
GòticGòtic
Gòtic
 
17. NÒTRE-DAME. PARÍS
17. NÒTRE-DAME. PARÍS17. NÒTRE-DAME. PARÍS
17. NÒTRE-DAME. PARÍS
 
Arquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europeaArquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europea
 
L'art gòtic
L'art gòticL'art gòtic
L'art gòtic
 
L'art gòtic (S.XIII i XV)
L'art gòtic (S.XIII i XV)L'art gòtic (S.XIII i XV)
L'art gòtic (S.XIII i XV)
 
Arquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàticaArquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàtica
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
 
Elgotic
ElgoticElgotic
Elgotic
 
5. barroc característiques
5. barroc característiques5. barroc característiques
5. barroc característiques
 
Art romànic o art gòtic
Art romànic  o  art gòticArt romànic  o  art gòtic
Art romànic o art gòtic
 
Gotic Pintura I Escultura
Gotic Pintura I EsculturaGotic Pintura I Escultura
Gotic Pintura I Escultura
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
L’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòticL’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòtic
 
Arquitectura Gòtica
Arquitectura GòticaArquitectura Gòtica
Arquitectura Gòtica
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 

Mais de Carme Aranda- Mònica Navarro

Mais de Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Unitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic RègimUnitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic Règim
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
 
3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns
 
12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador
 
6.Pintura barroca
6.Pintura barroca6.Pintura barroca
6.Pintura barroca
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 

Último

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 

Último (7)

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 

Art gòtic

  • 2. Referents històrics Segle XII: Creixement demogràfic i desenvolupament econòmic. Les rutes comercials, les croades, les peregrinacions... Portaren a una unificació cultural europea. Aquesta s’accentuà durant el segle XIII, quan les ciutats començaren a créixer i amb elles la burgesia. La nova cultura urbana passà a mans dels ordres mendicants (franciscans i dominics) que crearen escoles i universitats. Al segle XIV es produí una greu crisi (fams, pestes i guerres) que Tot plegat es reflectí en l’art, que tant estancà o disminuí el en escultura com en pintura tendí a desenvolupament econòmic i buscar un efecte més realista i natural, demogràfic. La religió es va veure apartant-se dels estereotips i afectada per aquesta crisi, passant l’espiritualitat del romànic precedent. a ser una fe més sentimental i humana.
  • 3.
  • 4. Localització i evolució artística Es va iniciar a l’Illa de França (rodalia de París) des d’on s’estengué per Europa occidental, i en cada país va adoptar formes diverses. En cada lloc va tenir durades diferents. A Itàlia s’acabà al segle XV, en iniciar-se el Renaixement; a Anglaterra, Espanya o Portugal es va mantenir fins el segle XVI. Se sol dividir la seva evolució en: Període inicial Període clàssic o de Període final o (Segona meitat del plenitud flamíger (Segle XV i XII i principi del (Segles XIII i XIV). principi del XVI). Es XIV). Es parteix del És l’etapa de màxima perd l’harmonia formal romànic, i es van expansió. per l’exuberància formant les noves ornamental. formes gòtiques)
  • 5. Característiques generals: - El terme “gòtic” (mitjan S. XVI), pejoratiu, art bàrbar, dels gots. Idea mantinguda des del Renaixement fins el Romanticisme (S. XIX). - Desenvolupat en l’àmbit urbà. Principal expressió artística: l’arquitectura. - L’escultura i la pintura es subordinen a l’espai arquitectònic. - Les catedrals van ser les construccions principals, motiu d’orgull dels ciutadans. http://www.xtec.cat/~jarrimad/medieval/gotico/gotic.htm
  • 6. L’art gòtic Sorgí al segle XII gràcies a les noves tècniques constructives. Des de França es difongué per occident. El desenvolupament de l’economia i l’augment de la població a les ciutats va originar la necessitat de noves construccions. Es van aixecar palaus per a nobles i mercaders, ajuntaments per al govern de la ciutat i llotges per als mercaders. La ciutat medieval va elevar grans catedrals de pedra, símbols del poder econòmic i del prestigi de les ciutats, i de la fe en Déu dels seus habitants.
  • 7. Les principals característiques de l’arquitectura gòtica són: 1. La utilització d’un nou tipus d’arc, l’ogival. 1. Un nou tipus de volta, anomenada de creueria o ogival. 3. Es van obrir grans finestrals coberts amb vidrieres de colors. 1. Als murs exteriors s’utilitzava un sistema complex d’arcbotants i contraforts. 1. La portalada gòtica va heretar els elements bàsics del romànic. 6. La planta va continuar sent de creu llatina.
  • 8. Elements de suport gòtics Pilars de la Catedral de Chartres Murs, que poden ser prims i amb moltes obertures o finestres Columnes de Notre Dame. París
  • 9. Arcbotants Contraforts exteriors Reparteixen el pes de les voltes i reforcen els murs.
  • 10. Notre Dame, de París
  • 11. Rosassa (Sainte Chapelle de París) Rosassa de Notre Dame, de París
  • 12. La Sainte Chapelle de París, mostra com els murs no són un element de suport imprescindible en l’art gòtic
  • 13.
  • 14. Pinacles. Rematen els contraforts i es coronen amb fletxes
  • 16. Elements suportats gòtics Volta ogival o de creueria Arc ogival o apuntat
  • 17. Voltes de creueria o ogivals Santa Maria del Mar Barcelona
  • 18. Arcs apuntats i voltes de creueria
  • 19. Espai interior Les plantes Doble girola Creuer sortint Creuer no sortint B C B C 3ò5 naus 3 façanes Torres (A,B,C) A A Planta de Catedral gòtica. Planta de Catedral gòtica. Chartres Notre Dame de París
  • 20. Claristori Trifori Tribuna Arcades Interior de la catedral de Leon
  • 21. Espai exterior Façanes de la catedral de Barcelona i Lleó
  • 22. Vista aèria de la catedral de Lleó Exterior de l’absis de la catedral de Barcelona
  • 23. Vistes aèries del monestir de Santes Creus
  • 24.
  • 25. Interior de l’església del monestir de Santes Creus Es conjuguen amb perfecta harmonia els dos estils: romànic i gòtic, ja que es construí en l’època de transició d’un estil a l’altre.
  • 26. La combinació dels dos estils també s’observa a la façana de l’església de Santes Creus
  • 27. Sepulcres de Pere III el Gran (esquerra) i de Jaume II i la seva dona Blanca d’Anjou (dreta), que es troben a l’església de Santes Creus
  • 28. Claustre gòtic de Santes Creus
  • 29. Sala capitular, refetor i dormitori de Santes Creus
  • 30. Capitells del claustre de Santes Creus
  • 31. L’escultura gòtica 1. L’escultura gòtica s’utilitzava per decorar les façanes de les esglésies. 1. També s’utilitzaven les gàrgoles. 1. A partir del segle XIV, l’escultura es va independitzar de l’arquitectura i es va mostrar en retaules que decoraven les esglésies o en monuments funeraris. 1. L’escultura gòtica era molt més realista, tant en els vestits com en la representació del rostre humà. A les tombes, sovint, són retrats de les persones que representaven. 5. Van començar a fer imatges exemptes de reis o personatges importants. 6. Va començar a dotar-se de moviment als personatges i se’ls va atorgar un volum que no existia al romànic. 7. Les escultures formaven escenes. 8. Comencem a conèixer el nom dels artistes.
  • 32. Timpà del Judici Final de Notre Dame de París
  • 33. L’escultura gòtica Gran força Individualització expressiva dels rostres Somriure arcaic Alliberament del Marc arquitectònic Començaments del Gòtic Formació de grups. Actituds dialogants Naturalisme (ex.: Plecs) Gust pel que és secundari i anecdòtic Característiques generals. Anunciació i Visitació. Catedral de Reims
  • 34. Detalls dels rostres. Anunciació i Visitació. Catedral de Reims Bell Déu. Basament Catedral d’Amiens
  • 35. Àguila, Àngel, símbol símbol de de Sant San Mateu Joan Lleó, Brau, símbol símbol de de San Lluc San Marc Crist beneint amb un llibre a la mà i envoltat del Tetramorf (símbols dels 4 evangelistes) Catedral de Burgos
  • 36.
  • 37. La pintura gòtica 1. La pintura gòtica mostrava la preocupació per nous aspectes com la representació de la profunditat, l’estudi anatòmic dels personatges, la descripció de la vida quotidiana, representació de sentiments, etc. 2. Es fa una nova valoració de la llum i el color. 3. A la pintura gòtica li interessava plasmar la realitat; per aquesta raó els personatges que apareixien eren retrats fidels dels homes i les dones de l’època. 1. La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII, amb un cert retard respecte a l’arquitectura, dos centres creatius van ser Florència i Siena. 1. Exploració de la perspectiva. Recerca de la il·lusió de recrear un espai real 6. Interès per la narració
  • 38. Primers pintors gòtics •Cimabue (1240-1302) Tot i que parteix de conceptes bizantinistes, es separa ja del seu hieratisme i busca que les seves representacions tinguin moviment i una certa expressivitat Mare de Déu de Sant Francesc
  • 39. Dames amb cavaller Franc gòtic Segle XIII Verge amb Nen Cimabue. Escola de Florència Trecento italià
  • 40. La pintura gòtica italiana: Giotto Giotto di Bondone (1267-1337) Giotto va transformar la pintura d’arrel bizantina, explorant en el naturalisme i prenent model de la realitat com a font d’inspiració. Observa els rostres i intenta plasmar els sentiments. Explora també la perspectiva per trencar l’espai pla. Es considera un dels precursors dels pintors renaixentistes. Escenes de Sant Francesc d’Asís, expulsió dels diables d’Arezzo
  • 41. Els primitius flamencs • Desprenent-se dels daurats i del decorativisme del gòtic internacional que va prosperar a tota Europa i que suposava una fusió de les innovacions italianes amb la minuciositat pròpia del nord d’Europa. • Els pintors flamencs inicien una nova temàtica on destaca la seva visió de la vida quotidiana: l’interior de les cases, la gent treballant al camp, o divertint-se. • La seva pintura té un realisme minuciós, detallista, i un gran treball de la perspectiva i la llum, aquesta última dona un aire misteriós a les pintures. • La pintura flamenca està al servei de la nova classe social sorgida durant l’Edat Mitjana: la burgesia. I per tant ells inventen el quadre, com un element decoratiu per a les cases burgeses. • Utilització de l’oli com a tècnica pictòrica. • Un dels grans representants de l’escola flamenca va ser Jan Van Eyck
  • 42. Jan Van Eyck • Nascut a Maaseik el 1390 i mort a Brujes el 1441. Establert a Brujes el 1390. Destaca la recerca del realisme, la utilització de colors vius, minuciositat dels detalls, precisió en la representació de les textures i la recerca de nous sistemes per representar en la superfície plana les tres dimensions del món real (recerca de la perspectiva). Destaquen en la seva pintura els retrats Matrimoni Arnolfini (1434)