SlideShare a Scribd company logo
1 of 24
Download to read offline
Pintura   barroca
Pintura barroca: Característiques

- Gran varietat de corrents, escoles i temes que pretenen plasmar la totalitat
de la vida, allunyant-se de l'idealisme renaixentista i del neoplatonisme, sense
renunciar per això al simbolisme.
- La composició oberta: asimètrica (no sempre la figura central queda situada en
el centre del quadre) i atectònica (no se subordina a les línies del marc,
apareixen línies diagonals que amplien l'escena més enllà del quadre).
- Interès per la profunditat i el volum, aconseguits sense regles matemàtiques,
sinó fent servir l'escorç, el contrast de colors i llum, és a dir la perspectiva
aèria de Velàzquez.
- Predomini del color sobre el dibuix. El color com a creador de forma va
adquirint tonalitats diverses, però predominant els càlids, amb una pinzellada
oberta i amb contorns indefinits.
- Importància de la llum, que serà un dels elements centrals. La llum ordena i
estructura moltes obres (clarobscur o tenebrisme). Llum conceptual que il·lumina
el més interessant i llum focal (finestra, fanal, espelma).
-
   El moviment. Un dinamisme generalitzat s'observa tant en el tema i la seva
representació (figures en moviment), com en la composició general del quadre
(oberta, amb línies diagonals i obliqües, línies corbes, gestos teatrals, escorços).
-
   S’utilitza molt la tècnica del fresc, i l’oli sobre tela.
- Els temes són molt variats: religiosos, mitològics, retrats, paisatges, bodegons,
costumistes...
- Hi ha 5 diferents tendències o corrents.


     Classicista     Naturalista     Realista       Academicista    Barroca


A. Carrac           Caravaggio     F. Hals            Ch. Le Brun   Rubens
N. Poussin          Ribera         Rembrandt                        Jordaens
                    Ribalta        Vermeer                          Van Dyck
                    Gentilleschi   G. de la Tour                    Da Cortona
                                   Le Nain                          L. Giordano
-
                      Retorn a les composicions clares i
 Classicista          ordenades del Cinqueceto.
                  -
                      Prioritat de la línia sobre el color.
                  -
                      Art eclesiàstic i nobiliari.




Annibale Carracci: Cupido i Venus
descoberts per Adonis, 1595                  Carracci: Triomf de Bacus i Ariadna,
                                             Palau Farnese, Roma. 1605
Nicolàs Poussin, El triomf de Neptú
-
                       La base és la realitat, que es vol reflectir fidelment.
Naturalista        -
                       Pren com a model personatges de l’entorn dels pintors i
                       els fa protagonistes de temes històrics o religiosos.
                   -
                       Rebutja la idealització i es basa en el que és vulgar i
                       fins i tot desagradable.
                   -
                       Grans contrastos lumínics: tenebrisme. Llum artificial.




Caravaggio és el màxim
representant d’aquesta
tendència                                                  El sacrifici d’Isaac
Caravaggio: La mot de la Verge i
La deposició de Crist
Caravaggio: David i Goliat.
També pertanyen a la tendència naturalista : José Ribera, pintor valencià afincat a
Nàpols, Francisco Ribalta, i una sèrie de pintors italians, com Artemisia Gentilleschi.




 Ribera: Arquímedes, 1630.                        La dona barbuda
-
                     Es dona sobretot a Holanda.
 Realista        -
                     És el corrent que pren com a model la realitat observable i
                     tangible i la pinta amb la màxima fidelitat
                 -
                     Reflecteix temes festius, natures mortes, retrats socials, la
                     vida quotidiana...
                 -
                     És un art més burgès que nobiliari o eclesiàstic.




Frans Hals: Cavaller somrient, 1624.          L’alegre bevedor, 1628-30
Rembrandt: Lliçó d’anatomia
Rembrandt
Autoretrats
Rembrandt: Ronda de nit
Vermeer de Delft




                   1659-60.Vista de Delft
1658.Noia bevent

1658-60. Lletera.
1665.Noia amb perla   1668.El geògraf (autoretrat)
Georges de la Tour, Magdalena      Sant Josep fuster,
penitent, 1645. Acurat estudi de
la llum, atmosfera misteriosa.
-
                            Surt a la França de Lluís XIV.
 Academicista           -
                            Eclecticisme.
                        -
                            Uniformització marcada per la Reial Acadèmia de
                            Pintura i Escultura, amb regles estrictes




 Charles Le Brun, El canceller Séguier, 1670.
                  Apoteòsi de Lluís XIV, 1677
-
             Predomina el color sobre el dibuix.
Barroca   -
             Composicions obertes o centrífugues i unitàries.
          -
             Composicions complexes i profundes.
          El màxim representat és Rubens.




                                               Jacob Jordaens,
                                               El sàtir i el
                                               camperol,


                                               El rei beu, 1640
Rubens




                           1609-10. Rubens i la 1a dona
  1608. Adoració pastors   Isabella Brandt
Rubens




1635.Venus i Adonis   1639.Les tres gràcies
1630. Rapte d’Europa



1617. Rapte de les Sabines
Anton Van Dyck




Autoretrat amb girasol, 1632


              Retrat de Maria de Médicis,
              1631
Van Dyck, Sanson i Dalila, 1630




                                  Carlos I a caballo, 1637.

More Related Content

What's hot

Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaJulia Valera
 
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)Julia Valera
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàJulia Valera
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)Antonio Núñez
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaJulia Valera
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllJulia Valera
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)munsha.reines
 

What's hot (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valència
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
Boticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de VenusBoticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de Venus
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
Donatello: David
Donatello: DavidDonatello: David
Donatello: David
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
 

Similar to 6.Pintura barroca

Les tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfredLes tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfredCanaixero
 
Josep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia muneraJosep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia muneraguest67c0a36
 
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holandala pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holandavirtuals
 
Pintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holandaPintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holandahistorialavilaroja
 
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Idoia Vidal Julia
 
08 Barroc. 4 Pintura
08 Barroc. 4 Pintura08 Barroc. 4 Pintura
08 Barroc. 4 Pinturaamelisgalmes
 
Diego Rodríguez de Silva i Velázquez
Diego Rodríguez de Silva i VelázquezDiego Rodríguez de Silva i Velázquez
Diego Rodríguez de Silva i VelázquezRebecca Vega García
 
La Lliçó D’Anatomia Del Professor Tulp
La Lliçó D’Anatomia Del Professor TulpLa Lliçó D’Anatomia Del Professor Tulp
La Lliçó D’Anatomia Del Professor Tulpmunsha.reines
 
La Lliçó D’ Anatomia Del Professor Tulp
La  Lliçó D’ Anatomia Del Professor  TulpLa  Lliçó D’ Anatomia Del Professor  Tulp
La Lliçó D’ Anatomia Del Professor Tulpmunsha.reines
 
2 Viatge A ItàLia
2 Viatge A ItàLia2 Viatge A ItàLia
2 Viatge A ItàLiaandreafiona
 

Similar to 6.Pintura barroca (20)

Pintura barroca
Pintura  barrocaPintura  barroca
Pintura barroca
 
Les tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfredLes tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfred
 
Josep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia muneraJosep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia munera
 
GHAU2
 GHAU2 GHAU2
GHAU2
 
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holandala pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
 
Pintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holandaPintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holanda
 
Art_barroc_2n_d_ESO
Art_barroc_2n_d_ESOArt_barroc_2n_d_ESO
Art_barroc_2n_d_ESO
 
Art barroc (segle XVII)
Art barroc (segle XVII)Art barroc (segle XVII)
Art barroc (segle XVII)
 
Barrocpintura
BarrocpinturaBarrocpintura
Barrocpintura
 
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
 
08 Barroc. 4 Pintura
08 Barroc. 4 Pintura08 Barroc. 4 Pintura
08 Barroc. 4 Pintura
 
Pintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / BalearsPintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / Balears
 
Pintura barroca
Pintura barroca Pintura barroca
Pintura barroca
 
Diego Rodríguez de Silva i Velázquez
Diego Rodríguez de Silva i VelázquezDiego Rodríguez de Silva i Velázquez
Diego Rodríguez de Silva i Velázquez
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
La Lliçó D’Anatomia Del Professor Tulp
La Lliçó D’Anatomia Del Professor TulpLa Lliçó D’Anatomia Del Professor Tulp
La Lliçó D’Anatomia Del Professor Tulp
 
La Lliçó D’ Anatomia Del Professor Tulp
La  Lliçó D’ Anatomia Del Professor  TulpLa  Lliçó D’ Anatomia Del Professor  Tulp
La Lliçó D’ Anatomia Del Professor Tulp
 
2 Viatge A ItàLia
2 Viatge A ItàLia2 Viatge A ItàLia
2 Viatge A ItàLia
 
Pint a l'oli
Pint a l'oliPint a l'oli
Pint a l'oli
 
Barroc df 2
Barroc df 2Barroc df 2
Barroc df 2
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 

6.Pintura barroca

  • 1. Pintura barroca
  • 2. Pintura barroca: Característiques - Gran varietat de corrents, escoles i temes que pretenen plasmar la totalitat de la vida, allunyant-se de l'idealisme renaixentista i del neoplatonisme, sense renunciar per això al simbolisme. - La composició oberta: asimètrica (no sempre la figura central queda situada en el centre del quadre) i atectònica (no se subordina a les línies del marc, apareixen línies diagonals que amplien l'escena més enllà del quadre). - Interès per la profunditat i el volum, aconseguits sense regles matemàtiques, sinó fent servir l'escorç, el contrast de colors i llum, és a dir la perspectiva aèria de Velàzquez. - Predomini del color sobre el dibuix. El color com a creador de forma va adquirint tonalitats diverses, però predominant els càlids, amb una pinzellada oberta i amb contorns indefinits. - Importància de la llum, que serà un dels elements centrals. La llum ordena i estructura moltes obres (clarobscur o tenebrisme). Llum conceptual que il·lumina el més interessant i llum focal (finestra, fanal, espelma). - El moviment. Un dinamisme generalitzat s'observa tant en el tema i la seva representació (figures en moviment), com en la composició general del quadre (oberta, amb línies diagonals i obliqües, línies corbes, gestos teatrals, escorços). - S’utilitza molt la tècnica del fresc, i l’oli sobre tela. - Els temes són molt variats: religiosos, mitològics, retrats, paisatges, bodegons, costumistes...
  • 3. - Hi ha 5 diferents tendències o corrents. Classicista Naturalista Realista Academicista Barroca A. Carrac Caravaggio F. Hals Ch. Le Brun Rubens N. Poussin Ribera Rembrandt Jordaens Ribalta Vermeer Van Dyck Gentilleschi G. de la Tour Da Cortona Le Nain L. Giordano
  • 4. - Retorn a les composicions clares i Classicista ordenades del Cinqueceto. - Prioritat de la línia sobre el color. - Art eclesiàstic i nobiliari. Annibale Carracci: Cupido i Venus descoberts per Adonis, 1595 Carracci: Triomf de Bacus i Ariadna, Palau Farnese, Roma. 1605
  • 5. Nicolàs Poussin, El triomf de Neptú
  • 6. - La base és la realitat, que es vol reflectir fidelment. Naturalista - Pren com a model personatges de l’entorn dels pintors i els fa protagonistes de temes històrics o religiosos. - Rebutja la idealització i es basa en el que és vulgar i fins i tot desagradable. - Grans contrastos lumínics: tenebrisme. Llum artificial. Caravaggio és el màxim representant d’aquesta tendència El sacrifici d’Isaac
  • 7. Caravaggio: La mot de la Verge i La deposició de Crist
  • 9. També pertanyen a la tendència naturalista : José Ribera, pintor valencià afincat a Nàpols, Francisco Ribalta, i una sèrie de pintors italians, com Artemisia Gentilleschi. Ribera: Arquímedes, 1630. La dona barbuda
  • 10. - Es dona sobretot a Holanda. Realista - És el corrent que pren com a model la realitat observable i tangible i la pinta amb la màxima fidelitat - Reflecteix temes festius, natures mortes, retrats socials, la vida quotidiana... - És un art més burgès que nobiliari o eclesiàstic. Frans Hals: Cavaller somrient, 1624. L’alegre bevedor, 1628-30
  • 14. Vermeer de Delft 1659-60.Vista de Delft
  • 16. 1665.Noia amb perla 1668.El geògraf (autoretrat)
  • 17. Georges de la Tour, Magdalena Sant Josep fuster, penitent, 1645. Acurat estudi de la llum, atmosfera misteriosa.
  • 18. - Surt a la França de Lluís XIV. Academicista - Eclecticisme. - Uniformització marcada per la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura, amb regles estrictes  Charles Le Brun, El canceller Séguier, 1670. Apoteòsi de Lluís XIV, 1677
  • 19. - Predomina el color sobre el dibuix. Barroca - Composicions obertes o centrífugues i unitàries. - Composicions complexes i profundes. El màxim representat és Rubens. Jacob Jordaens, El sàtir i el camperol, El rei beu, 1640
  • 20. Rubens 1609-10. Rubens i la 1a dona 1608. Adoració pastors Isabella Brandt
  • 21. Rubens 1635.Venus i Adonis 1639.Les tres gràcies
  • 22. 1630. Rapte d’Europa 1617. Rapte de les Sabines
  • 23. Anton Van Dyck Autoretrat amb girasol, 1632 Retrat de Maria de Médicis, 1631
  • 24. Van Dyck, Sanson i Dalila, 1630 Carlos I a caballo, 1637.