2. L’Europa feudal: L’Alta Edat Mitjana
Durant l’època medieval subsistiren elements procedents del món antic, com ara
la religió cristiana o les llengües romàniques.
Aquesta època es divideix en dos períodes:
- L’Alta Edat Mitjana (segles V a XII)
- La Baixa Edat Mitjana (segles XIII a XV)
A la seva vegada, l’Alta Edat Mitjana es divideix en dos períodes ben
diferenciats:
- L’època fosca (segles V a X: invasions, inseguretat, pobresa econòmica...)
- L’època d’expansió (segles XI i XII: creixement demogràfic i econòmic)

3. ANTECEDENTS DEL FEUDALISME
CRISIS DE
es produeix per L’IMPERI ROMÀ es produeix per
CRISIS INESTABILITAT
ECONÒMICA porta POLÍTICA
gràcies a gràcies a
NECESSITAT
DE DINER CORRUPCIÓ PRESSIÓ
BÀRBARS
provoca
volen augmentar pugen
CRISIS es tendeix a
RURALIZACIÓ
PRODUCTIVITAT IMPOSTOS URBANA
apareix la
Es produeix
CRISIS DE INFLACIÓ CRISIS Es tendeix a AUTOABASTIMENT
L’ESCLAVISME COMERCIALS
i
S’orienta al
AUGMENT DE comporta
COLONAT PREUS

4. L’Europa feudal
Definició de Feudalisme: Sistema polític, econòmic i social format a
Europa occidental a partir dels segles IX-X.
Origen: Carlemany, rei dels francs, unificà gran part de les terres de
l’Europa feudal. Dividí els territoris en comtats i en marques a les
fronteres.

5. Europa al segle IX
Al començament del segle IX Europa és un mosaic d’estats. L’imperi bizantí
(grec, ortodox) es troba en decadència.
A la riba sud de la Mediterrània destacava la presència musulmana, que també
controlava la major part de la península ibèrica. Tot i la cultura comuna, el món
musulmà també es trobava dividit en diversos estats.
Carlemany havia creat un gran estat. Controlà des del nord de Catalunya a part
d’Itàlia, passant per parts de França i Alemanya. A la seva mort però, es dividí.

7. La fragmentació de l’imperi
carolingi (843)
Els successors de Carlemany es van
dividir l’imperi. Una sèrie de pobles
van començar a atacar: musulmans,
hongaresos i normands o víkings.

8. Els orígens dels feudalisme
Causes: Debilitat dels monarques, que no podien...............
Van haver de comptar amb .....................................
Aparegué el vassallatge, que era...........................................
Cerimònia de l’homenatge, consistia en.............................
Els senyors feudals van ser molts antics comtes i càrrecs eclesiàstics,
els quals.....................................

9. Monarca, senyors, vassalls i serfs
• La millor manera d’entendre la societat
feudal és visualitzant-la com una piràmide. A
la cúspide estaven el monarca i el Papat,
seguidament s’ubicaven els nobles i la
jerarquia eclesiàstica, i els camperols
constituïen la base.

10. Els estaments de la societat feudal
La noblesa, dedicada a la defensa
militar i la guerra.
El clergat, capellans i monjos,
dedicats a l’oració i a l’Església.
Posseïen part important de terres,
tenien el poder militar i econnòmic.
Artesans, sector molt reduït que
vivia a les ciutats sobretot.
Camperols, la immensa majoria de
la població.
Treballaven i mantenien els altres
dos estaments.

11. LA PIRÀMIDE FEUDAL
REI
ESTAMENTS
ALTA ALT
NOBLESA CLERGAT
PETITA BAIX
NOBLESA CLERGAT
CAMPEROLS BURGESOS

12. LES RELACIONS FEUDALS
• PROTECCIÓ:
ECONÒMICA
MILITAR
VASSALL SENYOR
FEUDAL
•AJUDA
•CONSELL
•PAGAMENT IMPOSTOS
•TREBALL

13. El monarca medieval
A la cúspide de la societat feudal hi havia el
monarca (representant de Déu a la terra, segons
l’Església medieval).
Regne: tots els territoris sota el govern d’un rei.
Podien canviar de mans.
Rei: “primus inter pares”, primer entre iguals, que
eren els seus vassalls, la gran noblesa, i principals
autoritats religioses.
Atribucions exclusives del rei:
-Dirigir campanyes militars, amb exèrcits dels
seus vassalls (mainades).
-Demanar impostos per fets extraordinaris
(guerres, casaments...)
-Exercir de jutge suprem.
Cúria o Consell Reial aconsellava al rei en el seu
govern. El rei no tenia residència fixa. El seguici
de persones que l’envoltava era la Cort reial.

14. La noblesa feudal
• Tots els senyors eren vassalls del rei. El
monarca era el sobirà feudal dels seus
vassalls als quals estava lligat per vincles
recíprocs de fidelitat.
• Els vassalls del rei, a la seva vegada,
tenien vassalls de menor categoria.
• Podia existir el vassallatge múltiple. Això
ocasionava una complicada xarxa de
relacions feudals, dominada sempre pel
monarca.
La funció principal de la noblesa era ser
guerrers, és a dir, cavallers. Només podien
ser-ho els senyors feudals.
Als 18 anys s’armava cavallers als fills dels
nobles, i entraven a formar part de l’ordre de
cavalleria. Feien la guerra per defensar terres
i persones, era la seva missió.
Tenien tot tipus de privilegis (no treballaven,
no pagaven impostos, poden portar armes...)

15. El pont llevadís comunicava el castell
amb l'exterior permetia creuar el
fossat.
A l'interior dels castell hi havia una
plaça d'armes era el lloc on es
trobaven les diferents instal·lacions:
obradors, ferreria, hort, quadres, el
pou,

16. Parts d'un castell
Les torres i les muralles servien per
defensar-se dels atacs exteriors. A
les torres hi havia les estances i
magatzems, estaven rematades per
merlets.
La porta caladissa era l'única
entrada al castell. Estava protegida
per un raseta, fet amb fusta
massissa i barres de ferro, que es
pujava amb l'ajut de torns de fusta
que tibaven les politges.
Al voltant del castell hi havia una
El pont llevadís rasa per tal de detenir als enemics,
comunicava el castell era el fossat. Moltes vegades
amb l'exterior permetia s'aprofitava per criar peixos que es
creuar el fossat. menjaven.

17. Els pagesos al món feudal
El feu: terres atorgades pel rei o un noble
a un altre senyor feudal.
Es dividia en: reserva senyorial i masos.
Dret de jurisdicció, el senyor podia dictar
lleis, impartir justícia, controlar els serveis
(ponts, molins...) i cobrar impostos per tot.
Els pagesos eren la majoria de la població (90%). En hi havia dues categories:
Lliures Serfs
Propietaris de la terra i Lligats a la terra.
lliures de disposar de si Necessitaven el permís del
mateixos senyor per a tot
Treballaven dur. Terra amb baix rendiment. Rotació biennal. Tècniques i eines
rudimentàries. Economia d’autoconsum.

18. ESTRUCTURA D’UN FEU
TERRES
COMUNALS
CASTELL
RESERVA
SENYORIAL
LLOGARRET
MASOS

19. L’habitatge
dels pagesos
Vivien en
pobles petits
o en cases
disseminades.
Cases
senzilles. Sòl
de terra, llar
de foc.
Mobiliari
escàs...

22. Una societat cristiana
La religió cristiana es va anant estenent per tota Europa.
Un cop desaparegut l’Imperi romà, la religió cristiana es mantingué com a oficial.
La major part dels invasors germànics es van convertir al cristianisme.
El cristianisme influí de manera decisiva en la forma d’entendre la vida i el món
d’aquells anys.
La religió era present en tots els aspectes de la vida diària de les persones.
Cap a l’any 1000 la majoria dels habitants d’Europa eren cristians.
L’Església mantenia la unitat i fixava les obligacions religioses.
La vida social o privada estava marcada per l’Església (naixements, matrimonis
i defuncions). També l’ensenyament i l’assistència al pobres.
L'Església fixava la “pau de Déu” i la “treva de Déu”

23. L’Església cristiana: els clergues
El clergat pertanyia a l’estament dels privilegiats. Dins d’aquest hi havia grans
diferències: bisbes, cardenals, abats... Monjos i capellans...
L'Església era una institució molt
rica. Posseïa feus i cobrava impostos.
També el delme a tothom.
El clergat es dividia en:
Regular Secular
Monjos i Capellans,
monges, rectors i
sota bisbes.
l'autoritat Vivien a
d’un abat o parròquies,
abadessa. que
Vivien als formaven la
monestirs. diòcesi.

24. L’Església es va ruralitzar
L’edifici principal de qualsevol poble era l’església, on se celebraven totes les
festes que marcaven la vida dels pagesos (bateigs, casaments,...). Les
campanes cridaven a l’oració, advertien de perills, convocaven assemblees...
A partir de l’any 1000 es van construir molts monestirs. Foren veritables
centres de cultura, es copiaven llibres, s’aprenia a llegir i escriure...

26. Un monestir era un conjunt d’edificis i dependències, a més de l’hort, el molí
i les terres de la seva propietat.
El centre del monestir era l’església, on els monjos i les monges anaven a
resar diverses vegades al dia.
L’oració era la seva activitat principal ja que la vida monàstica tenia com a
objectiu allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.

27. Les regles monàstiques
Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres vots o
promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit que els
identificava.
Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de
normes que regulaven totes les activitats monàstiques.
Durant l’Edat Mitjana es van fundar molts ordes religiosos. El més important
va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle
VI.

28. Les croades
Jerusalem i Terra Santa eren llocs de pelegrinatge cristià. Al S. XI Jerusalem fou
ocupada pels turcs, que impediren l’arribada dels pelegrins.
El 1095 Urbà II feu una crida als cristians perquè anessin a alliberar Terra Santa.
Al llarg dels segles XII i XIII s’organitzaren les croades, campanyes militars que a
més de la defensa de la religió cristiana van tenir altre interessos, econòmics i
polítics.
La setena croada sobre Jerusalem de Francesco Hayez

29. Els orígens dels feudalisme
Causes: Debilitat dels monarques, que no podien protegir la població, ni recaptar
impostos, ni mantenir un exèrcit fidel i estable.
Van haver de comptar amb els nobles per fer aquestes tasques.
Aparegué el vassallatge, que era un sistema de relacions personals establert
entre el rei i els nobles, els nobles entre ells o amb gent del poble, camperols als
quals protegien.
Cerimònia de l’homenatge, amb la qual s’establia el vassallatge. El vassall
s’agenollava davant el rei i li jurava fidelitat i li prometia consell i ajut militar. A
canvi el rei li lliurava un feu (conjunt de terres amb els seus habitants), fet
nomenat investidura, perquè el governés. Així sorgí el feudalisme.
Els senyors feudals van ser molts antics comtes i càrrecs eclesiàstics, els quals
a la vegada repartien les seves propietats entre altres nobles menors que també
els juraven fidelitat (cavallers). Aquests senyors feudals eren els que
detentaven l’autèntic poder, fent-se gairebé independents. Els pagesos acudien a
ells buscant la protecció que el rei no els donava.
Els feus es transmetien per herència.

30. El vassallatge
• El feudalisme es caracteritza per un tipus de relació social que es coneix
com a vassallatge , que es va donar bàsicament entre els nobles i el
monarca.
• Els reis medievals no tenien prou recursos per governar sols. Per això van
necessitar la col·laboració dels poderosos. Aquests, s’unien al monarca
mitjançant un pacte. Era la cerimònia de l’homenatge. En aquesta,
mitjançant la investidura, el vassall rebia un feu.
• El vassallatge és un conjunt d’institucions que creen i regeixen
obligacions d’obediència i servei –principalment militar- per part d’un
home lliure anomenat vassall cap a un home lliure anomenat senyor i
obligacions de protecció i sosteniment per part del senyor respecte al
vassall.
• La majoria de les vegades l’obligació de sosteniment del senyor implicava
que aquest atorgava al vassall la possessió d’una extensió de terra
anomenada feu.