Models narratius dels anys 20 fins al 80-90

1. La narrativa catalana de
preguerra a postguerra
Per M. Antònia Socias

2. Índex
La narrativa catalana de postguerra
 Antecendents: Període noucentista
 La represa de la novel·la
 Després de la Guerra Civil
 La narrativa als anys 50-60
La novel·la realista-testimonial
La novel·la realista-existencial
La novel·la del realisme social
La novel·la psicològica
La novel·la fantàstica
La novel·la històrica
*La novel·la a l’exili
 La narrativa als anys 70
 La narrativa als anys 80-90

3. Període noucentista
 El noucentisme fa que la novel·la passi a un segon pla.
 Només la narrativa curta obté un cert interès per part
d’alguns autors com Josep Carner i Carles Soldevila.
La represa de la novel·la
 El 1925, l’ article “La por de la novel·la” publicat per
Josep Maria de Sagarra i la conferència “Una generació
sense novel·la” de Carles Riba provoquen una reflexió i
un canvi de mentalitat vers la narrativa.
 A partir de 1928 es publiquen algunes de les obres més
representatives d’aquest període:

4. Narrativa de preguerra (Anys 20-30)
• La narrativa d’abans de la guerra s’havia centrat en el
model de la novel·la psicològica:
• Narració en primera persona
• Escriptura parlada (monòleg interior)
• Recursos d’introspecció (cartes, diaris, memòries...)
• Autors més destacats:
• J.M.SAGARRA: Vida privada (1932)
• C.SOLDEVILA: Fanny (1929) o Valentina (1933)
• Miquel LLOR: Laura a la ciutat dels Sants (1931)
• S.J. ARBÓ, Terres de l’Ebre (1933)1
• La guerra i la repressió de la cultura catalana frenà la
producció d’aquests i de tants altres autors.
www.lluisrius.cat

5. * Tècniques de la novel·la psicològica*
 Descripció intimitat d’un o és
personatges i de les seves reaccions
 Narrador omniscient (s.XIX)> narrador
davant uns fets.>complexitat tècnica protagonista/personatge.
 Canvi de punt de vista: progressiu
desplaçament del narrador. O no  Nov. XIX “diu” <> s.xx “mostra” fets. 1
intervé o és suplantat per reaccions o  Ho podem apreciar a Laura o la ciutat
actituds dels personatges. del sants, de Miquel Llor (1931).
 Superació a través del record i de la
memòria de l’oblit causat pel temps i
l’obsessió per la mort.2
 Tècnica del monòleg interior>fluir de la  Carles Soldevila a Fanny, empra
consciència dels personatges.
aquesta tècnica (1929)
• Pretén copsar l’estat interior dels persoantges
en ell moment de la seva formació >
modificació discurs verbal (contradiccions,
dubtesm exclamacions, frases inacabades,
• Temps de la novel·la> subjectivisme total>
trencament dels fils narratius (flash back).
• Disolució personatges en els seus
pensaments (Robert Musil).
• Fragmentació de la trama en infinitat
d’aspectes (V. Woolf).

6. Després de la Guerra Civil
 Durant la postguerra va costar molt tornar a la normalitat
editorial i literària.
 Es crean premis literaris per fomentar la creació
dinamitzar el mercat literari.
 Molts autors diversifiquen propostes, d’aquesta manera
apareixen novel·les molt diverses tant pel que fa a
temàtica com a recursos narratius emprats ja en la
dècada dels 40 i 50.
 AUTORS:
 Formats a la pre guerra que completen o culminen la producció iniciada
abans del 39 : Sebastià J. ARBÓ, Llorenç Villalonga o Mercè Rodoreda.
 Formats després de la Guerra Civil:
 Nascuts entre 1923-39>publicació anys 50-60: B. PÒRCEL
 Nascuts entre el 39-49> “ anys 70: Terenci MOIX, Montserrat ROIG, G. JANER
MANILA.
 Formació anterior al 39> publicació a la postguerra: M. Aurèlia CAPMANY, Manuel
de PEDROLO

7. • EDITORS:
 Obstacle bàsic> censura
 Fins als anys 50 no apareixen regularment col·leccions de
novel·les.
 Fins al 1962 no s’autoritza una col·lecció de traducció nov.
 *Edicions 62 apareix amb criteris econòmics renovadors1.
 Abans del 60 trobam 3 editorial amb intenció d’asssolir una àmplia repercussió en els PPCC, però amb escàs ressó: Moll a mallorca; Torre a València i Albertí a
Barcelona.
 LECTORS:
 Desconnexió escriptor català i el seu públic (manca de crítica) or
 Progressiu i lent sistema de contacte: clubs de llibres,
subscripcions a col·leccions de novel·les, catàlegs editorials.

8. LA NARRATIVA ALS ANYS 50-60
Models narratius:
La novel·la realista testimonial 1, nascuda a l’exili amb l’ojectiu d’explicar les experiències històriques viscudes .
K.L.Reich (1963), Joan Amat-Piniella (sobre els catalans als camps
de concentració)
Crist de 200.000 braços (1968), Agustí Bartra o
Tots tres surten per Ozama de Vicenç Riera-Llorca (Mèxic, 1946,
Barcelona 1963, fou censurada en el 48)
556 Brigada Mixta, d’ Avel·lí Artís-Gener (1945)
La novel·la realista-existencialista, corrent objectivista amb
influències del nouveau roman francès i de l’existencialisme:
Necessitem morir (1952), Maria Aurèlia Capmany2

9. La novel·la del realisme social o històric:
Tots som iguals (1956), on denuncia la desigualtat social;
Combat de nit (1959), de Josep Maria Espinàs1.
Cendra per a Martina (1952, publ. El 65)2, Temps obert o
Estat d’excepció (1961) o Totes les bèsties de càrrega de Manuel
de Pedrolo3, on reflexiona sobre l’opressió d’un poble.
*La novel·la psicològica fou el corrent dominant, continuadora dels
models iniciats abans del 36, tot aportant elements de la història recent o
personal, la més renovadora (Joan Sales, Rodoreda o Capmany)
Sense referències a la situació políticosocial, la més tradicional
(X. Berenguel):
La plaça del diamant de M. Rodoreda (1962)
Bearn, de Llorenç Villalonga (1961)
La novel·la fantàstica i evasió líricaque representa un vessant
imaginatiu, s’inscriu dins el corrent vinculat al realisme màgic:
Històries naturals (1960), Joan Perucho
Mites (1954), Jordi Sarsanedas

10. La novel·la històrica
 També provocat pels canvis estètics es reprén la
novel·la històrica.
Maria Aurèlia Capmany, Un lloc entre els morts (1967)
Avel·lí Artís-Gener, Tísner, Paraules d’Opoton el Vell (1968)
 Altres autors de les dècades del 90 i del nou mil·leni també
han creat novel·les amb rerafons històric
Emili Teixidor, Pa negre (2003)
Alfred Bosch, L’Atles furtiu (1998)
Albert Salvador, Jaume I el Conqueridor (2000)

11. LA NARRATIVA A L’EXILI. Alguns trets comuns
• Conté notes exòtiques extretes del nou espai
on es mou l'escriptor.
• Incorpora el tema de l'enyorament i el
desarrelament, sovint sublimats.
• Porta als límits el sentiment de frustració i
fatalitat del destí (existencialisme)
• Invalida l'experiència individual i la
transcendeix a la col·lectivitat.
• Denuncia la guerra i les seves conseqüències.
• Autors destacats: Lluís FERRAN DE POL,
Pere CALDERS, Vicenç RIERA LLORCA,
Joan SALES...
• Pere CALDERS
 Contista
 Realisme màgic
 Contes de temàtica mexicana
www.lluisrius.cat

12. LA NARRATIVA ALS ANYS 70
• Quasi tots havien nascut a la immediata postguerra o en els cinquanta.
• Tots ells estaven marcats per la ideologia repressiva del franquisme.
• Tenien en comú: l'aparició de la cultura de masses, el paper decisiu que van exercir
en ells els còmics, el cinema, la televisió...
• Els havien educat en la llengua castellana, així que varen haver d'aprendre el català
autodidàcticament.
• actitud rebel enfront de les convencions i de l'educació que han rebut i
inconformisme davant de la societat.
• Diversitat de propostes estètiques o literàries.
• interès pel cultiu dels anomenats subgèneres narratius (novel·la eròtica, novel·la
negra, novel·la històrica, novel·la d'aventures, novel·la juvenil o d'iniciació, etc).
Terenci Moix, El dia que va morir Marylin (1966)
Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977)
Baltasar Porcel, Cavalls a la fosca (1975)
Jesus Moncada, Camí de sirga (1988)
Quim Monzó, L’údol del griso al caire de les clavegueres (1976),

13. LA NARRATIVA ALS ANYS 80-90
• Es dóna un pas més cap a la normalització i modernització del català.
• Característiques: la intensificació dels recursos humorístics,
• la producció de temàtica urbana, “realisme brut”
• conreu de la novel·la de gènere,
• voluntat de professionalització i la despolitització.
 Jaumé CABRÉ
 Quim MONZÖ
 Sergi PÀMIES
 Maria BARBAL
 M. Pau JANER