2. Antic Règim:
És el sistema polític,
econòmic i social de
l’Edat Moderna
(segles XVI, XVII i
XVIII).
3. Política, economia, societat
Quan estudiem un tema d’història el dividim en
tres apartats importants:
1. Política: forma de govern, lleis, estructura del
poder...
2. Economia: sistema econòmic, sectors
econòmics, com viu la gent, en quin tipus de
feines treballa, com es distribueix la riquesa...
3. Societat: com es classifiquen les persones, les
classes socials, els grups socials, el moviment
obrer, la cultura, la família, els costums, les
formes de viure, ...
4. La demografia
• És la ciència que estudia la població.
• Ajuda a analitzar una societat, un poble,
un país, un continent...
• Utilitza piràmides de població, gràfiques,
estadístiques... Relacionades amb la
natalitat, la mortalitat, les migracions,
l’envelliment, la fecunditat...
6. 1.1 La demografia i l’economia al segle XVIII
• Característiques de la població : alta natalitat,
alta mortalitat, poc creixement de la població.
• Causes: les mortalitats catastròfiques (fam,
epidèmies, guerres).
• Al segle XVIII comença a créixer la població.
• Causa: desapareixen les mortalitats
catastròfiques sobretot per la millora de la
higiene i de l’alimentació.
7. ECONOMIA
ANTIC RÈGIM
AGRICULTURA INDUSTRIA COMERÇ
Baixa productivitat
Economia de
subsistència
Règim senyorial
Treball domiciliari
Tallers artesanals
Manufactures
Mercats locals i
fires
Comerç
Internacional
8. 1.1 La demografia i l’economia al segle XVIII
• La majoria de la població es dedicava a l’agricultura i la
ramaderia.
• L’economia era de subsistència.
• Gairebé no existia el comerç perquè no hi havia excedents
per vendre al mercat.
• La terra era dels nobles i els clergues i els pagesos la
treballaven però havien de pagar impostos als senyors (una
part de la collita, el delme, el cens...).
• Els nobles tenien el dret sobre la terra però no la podien
vendre. Aquest dret era hereditari. No existia la propietat
privada.
• Aquest sistema s’anomena Règim Senyorial.
• Les famílies pageses complementaven els seus ingressos
amb el sistema domiciliari de producció (domèstic System).
• Treballaven a casa pels artesans de la ciutat.
10. 1.1 La demografia i l’economia al segle XVIII
• A les ciutats existien els petits tallers artesanals i
les manufactures.
• Els artesans estaven agrupats en gremis, per
oficis.
• Les manufactures eren grans instal·lacions
industrials amb mà d’obra assalariada, però
amb una forma de treball manual.
• Totes aquestes activitats preindustrials tenien
una baixa productivitat.
• Causes: manca de capital, fonts d’energia poc
desenvolupades (humana, animal, carbó,
hidràulica) i poca divisió del treball.
11. Les manufactures:
Al segle XVIII els tallers artesanals creixen...
es necessiten grans naus industrials...
12. 1.1 La demografia i l’economia al segle XVIII
• El comerç era gairebé inexistent al món rural.
Només hi havia mercats i fires locals o
comarcals. Els pagesos no tenien recursos per
comprar i els transports eren molt lents.
• Existia un important comerç internacional per
mar (comerç triangular). Només uns quants
rics de les ciutats podien comprar els productes
que venien d’altres continents (cafè, cacau,
sucre, tabac...).
• El sistema econòmic de l’Edat Moderna
s’anomena Mercantilisme.
• La monarquia absoluta controlava l’economia i
no existia el mercat lliure.
13. MERCANTILISME
Corrent de pensament econòmic,
dominant a Europa del segle XV al
XVIII, caracteritzat pel principi
que la riquesa d’un estat depèn del
seu comerç exterior, del volum de
reserves de metalls preciosos i de
fomentar les exportacions i de
reduir les importacions.
16. Comerç triangular
• Vaixells carregats de productes
manufacturats (armes, teixits,
...) van d’Europa cap a Àfrica.
• Bescanvien aquests productes
per esclaus negres, que
transporten cap a Amèrica i els
venen per treballar a les
plantacions.
• Continuen el viatge de retorn a
Europa carregats de productes
agrícoles (cafè, cacau,
tabac,...) molt apreciats al
mercat europeu.
19. 1.2 La societat i la política al segle XVIII.
La Il·lustració
• La societat del segle XVIII era estamental.
• En política comença a aparèixer el despotisme il·lustrat,
que vol fer reformes modernitzadores des del poder
absolut.
• La il·lustració va ser un moviment científic i cultural
basat en la raó com a forma de coneixement. Eren
partidaris del progrés i la felicitat del país i creien que ho
podien aconseguir mitjançant reformes.
26. DESPOTISME IL.LUSTRAT
SEGLE XVIII
““““TTTTooootttt ppppeeeerrrr aaaallll ppppoooobbbblllleeee,,,,
PPPPeeeerrrròòòò sssseeeennnnsssseeee eeeellll ppppoooobbbblllleeee””””
Reformes modernitzadores
des del poder absolut
27. LA ILLUSTRACIÓ
• Va ser un moviment de caràcter intellectual que es va
desenvolupar a l’Europa del segle XVIII les idees de la
qual van inspirar la independència dels Estats Units i la
Revolució Francesa.
• Introdueixen el mètode científic, fonamentat en
l’observació i la posterior comprovació dels fets.
• Fe absoluta en la raó (intelligència humana) com a únic
mitjà per entendre i explicar el món.
• Crítica a l’absolutisme: la societat i l’estat s’han
d’organitzar mitjançant un contracte entre governants i
governats.
• Nova doctrina política: liberalisme (sobirania nacional,
divisió de poders...)
• S’oposen a la societat estamental.
• Fisiòcrates: s’oposen al mercantilisme i són partidaris del
liberalisme econòmic (l’estat no ha d’intervenir en
l’economia).
29. El liberalisme polític:
les idees il·lustrades aplicades a la política van donar lloc
al liberalisme polític.
31. Rousseau: la sobirania nacional
• Contracte social: El poder de l’estat es
basa en el pacte entre governants i
governats (ciutadans).
• Sobirania nacional: tots els ciutadans
tenen el poder de fer les lleis,
expressat mitjançant el sufragi.
• La sobirania nacional era oposada a la
sobirania reial, en que una sola
persona (el rei) exercia el poder per
designació divina o per drets històrics
hereditaris.
32. SEGLE XVIII
HI HA CANVIS?
POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA
Despotisme
Il·lustrat
Pocs canvis
Algunes reformes
Augment del
Comerç
Internacional
Manufactures
No hi ha canvis
en el sistema
Augment del poder
econòmic de la
burgesia
Lleuger augment
de la població per
la millora en
l’alimentació i la
higiene
34. 1.3 El liberalisme polític.
La independència dels Estats Units
• El liberalisme polític va ser una nova doctrina basada en
les idees dels Il·lustrats francesos
(Rousseau,Montesquiu, Locke...).
• Parteix de la idea de la “sobirania nacional” , el poble
(nació) té el poder polític i el delega en els seus
representants mitjançant el sufragi ( dret a votar).
• S’estableix la divisió de poders (legislatiu, executiu i
judicial) per evitar que tot el poder s’acumuli en una sola
persona.
• La Constitució és la llei màxima a partir de la qual
s’estructura l’organització de l’estat liberal.
• Tots els ciutadans són iguals davant la llei.
35. ANTIC RÈGIM
Segle XVIII
ESTAT LIBERAL
Segle XIX
POLÍTICA Monarquia absoluta
Súbdits
Sistema parlamentari o
Constitucional.
Monarquia o república
Ciutadans
ECONOMIA De subsistència
Agrícola i ramadera
Tècniques tradicionals
Règim senyorial
Mercantilisme:
Creixement del comerç internacional
Capitalista o de mercat
Propietat privada
SOCIETAT Estamental
Privilegiats
No privilegiats
Per naixement
De classes
Burgesia i proletariat
Per poder econòmic
DEMOGRAFIA
Alta natalitat I alta mortalitat
Poc creixement de la població
Transició demogràfica
Baixa la mortalitat
Creixement de la població
36. ELEMENTS DE L’ESTAT LIBERAL:
SOBIRANIA NACIONAL El poder és de la nació, formada per
ciutadans amb drets i deures.
CONSTITUCIÓ Llei fonamental a partir de la qual es fan
totes les altres lleis.
DIVISIÓ DE PODERS Legislatiu (Fa les lleis)
Executiu (Aplica les lleis)
Judicial (Fa complir les lleis)
SUFRAGI Dret dels ciutadans a escollir els seus
representants.
IGUALTAT DAVANT LA LLEI Les mateixes lleis per tothom.
DRETS INDIVIDUALS Reunió, associació, premsa, expressió...
LLIBERTAT ECONÒMICA L’Estat no ha d’intervenir en l’economia.
37. LIBERALISME
POLÍTIC
SOBIRANIA
NACIONAL
DIVISIÓ DE
PODERS
SUFRAGI CONSTITUCIÓ
El poder és de
la Nació,
formada per
ciutadans amb
drets i deures
Executiu
Legislatiu
Judicial
Dret a votar
dels
ciutadans
Llei
a partir de la qual
s’elaboren totes
les altres
38. ELECCIONS
SUFRAGI
CENSATARI
Fins finals segle XIX
SUFRAGI
UNIVERSAL
MASCULÍ
A partir de
finals segle XIX
SUFRAGI
UNIVERSAL
Durant el segle XX
Només homes,
majors d’edat,
amb cert nivell de renda
i que pagaven impostos
a l’estat
Tots els homes
majors d’edat
Tots els homes i
dones majors
d’edat
39. Partits polítics:
Agrupacions de persones
amb idees comuns i que
presenten un programa
d’actuació al Parlament
Parlament:
Assemblea formada
pels diputats sorgits de
les eleccions.
Constitueix el poder
legislatiu.
Govern:
Organisme format per
un president i els seus
ministres. Constitueix el
poder executiu
40. El govern ha de tenir la
confiança del Parlament, per
tan governa el partit o coalició
que obté la majoria absoluta de
diputats (la meitat més un)
41. ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?
Monarquia: el cap d’estat és un rei o una
reina. El càrrec és hereditari.
República: el cap d’estat és un president,
escollit pel Parlament o pel poble.
En un estat liberal o parlamentari el cap
d’estat (rei o president) nomena el cap del
govern, a proposta del Parlament, i assumeix
la representació del país en l’àmbit
internacional.
43. Les revolucions burgeses
• La burgesia, formada per artesans i comerciants
de les ciutats, tenia poder econòmic i volia
accedir al poder polític.
• Això era molt difícil pel sistema de societat
estamental vigent a l’antic règim.
• Les revolucions burgeses permeten a la
burgesia accedir al poder polític amb la
instauració de l’estat liberal.
• Les primeres i més destacades revolucions
burgeses són:
• La independència dels Estats Units (1776)
• La Revolució Francesa (1789)
44. La independència dels Estats Units (1776)
• 1764 Les 13 colònies britàniques situades a la costa
Atlàntica d’Amèrica del Nord es revolten contra la
metròpoli (Gran Bretanya). Demanen una sèrie de drets
que no els són concedits.
• 1775 Esclata el conflicte i s’inicia la guerra.
• 4 de juliol de 1776 : declaració d’independència de les
13 colònies i fundació dels Estats Units.
• 1787 Es proclama la constitució del nou estat.
• S’instaura sota els principis del liberalisme polític.
• El nou estat és una República Federal formada per 13
estats federats.
• Va ser el primer estat liberal de la història i va tenir molta
influència en les revolucions burgeses d’Europa durant
el segle XIX ja que va ser un model a seguir.
• Malgrat ser un estat liberal no tots els ciutadans eren
iguals davant la llei. Els esclaus no van tenir els
mateixos drets que la resta dels ciutadans.
46. Guerra de la independència dels Estats Units
1775-1783
56. El rei i la reina de França quan comença la Revolució...
58. 1.4 La Revolució Francesa 1789-1792
Causes de la revolució:
• La burgesia tenia poder econòmic i vol accedir al poder
polític.
• Les noves idees de la Il·lustració
• Els camperols volen deslliurar-se del règim senyorial.
• Les classes populars volen millorar el seu nivell de vida.
• El rei i les classes privilegiades s’oposen a totes
aquestes demandes de canvis.
Causes immediates:
• Crisi econòmica
• Ruïna de l’estat francès
• Els privilegiats no volen pagar impostos
59. 1789: l’esclat de la revolució
• El rei Lluís XVI convoca els Estats Generals (vot per
estaments)
• Es transforma en Assemblea General (vot individual) per la
pressió del Tercer Estat.
• Insurrecció del poble de París: presa de la Bastilla (14 de
juliol de 1789)
• Revoltes dels pagesos contra els nobles.
• Mesures revolucionàries per implantar l’estat liberal.
64. Presa de la Bastilla, símbol de l’absolutisme, per
les classes populars de París...
65. Primera etapa de la Revolució:
La monarquia constitucional
(1789-1792)
Mesures revolucionàries:
• Abolició del feudalisme
• Declaració dels drets de l’home i del ciutadà.
• Constitució de 1791: s’estableix la sobirania nacional.
• França es converteix en una monarquia constitucional.
• L'església va perdre els seus privilegis.
• Primeres eleccions per sufragi censatari.
• Inici de la guerra contra Àustria.
• Oposició interna dels partidaris de l’Antic Règim.
67. Principals reformes de l’Assemblea Nacional
entre el 1789 i el 1792
• la Declaració de
Drets de l’Home i del
Ciutadà (agost, 1789)
Es proclamen els drets :
a) personals o individuals,
• a la vida,
• a la llibertat,
• a la lliure expressió,
• a la propietat;
b) civils i processals:
• igualtat davant la llei,
• dret a una defensa
justa.
68. Principals reformes de l’Assemblea Nacional
entre el 1789 i el 1792
la Constitució de 1791
– Sobirania nacional
– Separació de poders (executiu,
legislatiu i judicial)
– Igualtat legal davant la llei
– Sufragi censatari
– Abolició de la tortura
– La noblesa haurà de pagar
impostos
– Es van expropiar els béns de
l’Església
– Es va crear una Guàrdia
Nacional (exèrcit)
71. Segona etapa de la revolució:
La Convenció: república popular
(girondins i jacobins)
1792-95
• Radicalització de la revolució (1792-1794)
• Insatisfacció per les mesures revolucionàries per part
dels privilegiats i de les classes populars.
• Conspiració del rei contra la revolució
• Caiguda de la monarquia (1792)
• Nova assemblea: Convenció
• Proclamació de la república
• Execució del rei
• Inicialment, domini polític dels girondins, partidaris d’una
república moderada i federal.
72. Lluís XVI i Maria Antonieta van ser executats a la guillotina
73. Els jacobins i el “terror”
• Els jacobins partidaris d’un poder centralitzat i de les
reformes socials, accedeixen al poder per la radicalització de
la revolució (1793).
• Instauren una dictadura revolucionària.
• Tenen el suport dels “sans culottes”
• Es crea el “Comitè de Salvació Pública”
• Constitució de 1793
• Repressió sistemàtica contra els opositors.
• Mobilitzacions contra els països europeus enemics de la
revolució.
• Mesures socials a favor de les classes més desafavorides.
• Aquesta etapa de domini dels jacobins de l’anomena
“Terror”
75. Sans-culottes
Eren gent en situació d’extrema misèria.
Pertanyien als grups socials més humils
de París (venedors, propietaris de petits
tallers, treballadors de la indústria o del
comerç).
D'ideologia democràtica i radical,
participaren activament en els aldarulls
revolucionaris, i llur influència fou notable
en el període jacobí (1793-94)
El nom prové del fet que van adoptar, a
partir del 1792, el pantalon llarg de ratlles
en lloc de la culotte o calça curta, que
consideraven un símbol de l'antic règim.
77. Tercera etapa de la revolució:
El Directori: República Burgesa
1795-1799
• Aliança dels partits més moderats
• Caiguda i execució de Robespierre
• Constitució de 1795
• Règim republicà i moderat
• Suport de la burgesia financera i de negocis.
• Confien en els militars per reprimir la oposició i
mantenir el règim
78. Final de l’etapa revolucionària 1799
• Cop d’estat de Napoleó
Bonaparte (1799)
• Estableix un poder fort i
centralitzat per
consolidar els principis
de la revolució moderada
• Inici de l’etapa
Napoleònica (1799-1814)
80. Revolució
Francesa
1789-1799)
Monarquia
Constitucional
(1789-1792
Constitució de 1791
Abolició del Règim
senyorial
Declaració dels Drets
de l’Home i del ciutadà
Guerra contra Àustria
Oposició interna
Conspiració del Rei
Convenció
(1792-95
Proclamació de la
República
Execució del rei
Constitució de 1793
Girondins i Jacobins
Radicalització
Directori
(1796-1799)
Constitució de 1795
República burgesa
Regim moderat
Cop d’estat de Napoleó
85. La Guerra de Successió (1700-1714)
Causes
Mort de Carles II sense
descendència
Dos candidats:
Felip d’Anjou (Borbons)
Arxiduc Carles (Austries)
Conflicte d’equilibri de poder entre
les potències europees
Dos models polítics oposats:
absolutisme centralitzat
Confederació pactada
87. Guerra de Successió:
Bàndols
Borbons Austries
Castella
França
Corona d’Aragó:
Catalunya,Aragó, València,Mallorca
Gran Aliança de l’Haia:
Àustria, Gran Bretanya,
Portugal, Holanda
88. Catalunya va lluitar contra Felip V i a favor de
l’arxiduc Carles a la Guerra de Successió.
Causes:
• Els Borbons representaven un model absolutista,
centralitzador i uniformitzat.
• Perill per les constitucions i institucions pròpies
(Generalitat, Corts i Consells Municipals)
• Competència comercial i industrial dels productes
francesos.
• Abusos de l’exèrcit francès a les zones pirinenques.
• Abús de poder del nou virrei Fernández de Velasco,
que va violar reiteradament les constitucions
catalanes.
• Conflicte dels allotjaments
• Imposició de forts impostos pel manteniment de
l’exèrcit.
89. Cronologia dels fets:
• 1700 Inici de la guerra
• 1705 Pacte de Gènova. Catalunya entra a la guerra.
• 1707 Batalla d’Almansa. Derrota dels austriacistes.
València i Aragó ocupades per Felip V.
• 1713 Carles d'Àustria és nomenat emperador del Sacre
Imperi. Es trenca l’equilibri de poder a Europa. El nou
emperador serà massa poderós si també és rei de la
monarquia Hispànica. Els aliats es retiren de la guerra,
accepten Felip V i signen el Tractat d’Utrecht.
• Catalunya sola contra Felip V.
Setge de Barcelona.
• 1714 (11 de setembre): rendició de Barcelona.
• 1715 Caiguda de Mallorca
92. La imposició de l’absolutisme:
El Decret de Nova Planta
• Catalunya es va rendir l’Onze de Setembre de 1714.
• El nou rei de la monarquia Hispànica va ser Felip V, de
la dinastia dels Borbons francesos.
• Això va significar la implantació de l’absolutisme
monàrquic vigent a França des del segle XVII.
• A Catalunya es van abolir les institucions polítiques
(Generalitat, Consell de Cent, Corts ) i Constitucions
(lleis pròpies de Catalunya).
• Es va prohibir la llengua catalana i es va imposar el
castellà.
• Catalunya va quedar sotmesa a les lleis de Castella
(Decrets de Nova Planta)
94. Segle XVIII : L’absolutisme borbònic
Centralització i uniformització
Les mateixes lleis per tots els territoris
• Inici del regnat de la
dinastia dels Borbons
• Procés de
centralització i
uniformització
absolutista.
• Mesures per
racionalitzar
l’administració i
reactivar l’economia.
FELIP V ( 1700-1746 ): ABSOLUTISME
95. Carles III i les reformes illustrades
• Les terres estaven poc explotades
• Hi havia molts pagesos sense
terres
• Els nobles no volen renunciar als
seus privilegis.
• El govern impulsa reformes per
millorar l’agricultura.
• Liberalització del comerç i de la
producció.
• Intents de millorar l’economia del
país.
CARLES III ( 1759-1788 ):
DESPOTISME IL.LUSTRAT
96. Segle XVIII:
Creixement econòmic a Catalunya
• Progressos importants en l’agricultura
• Millores tècniques
• Especialització en la vinya
• Mercat interior
• Producció important de vins i aiguardents
• Manufactures d’indianes
• El decret de lliure comerç amb Amèrica (1778)
de Carles III impulsa el creixement econòmic.
• Exportació de vins, aiguardents i indianes a
Amèrica.
97. Demografia
• Creixement demogràfic: augment de la
població a tota Espanya, però més a
Catalunya.
99. Com fer el comentari d’un gràfic:
• Presentació:
Tipus de gràfic (lineal, de barres, sectorial), tema (de
què tracta ), cronologia (quins anys analitza) i
localització (país, comarca, ciutat...)
• Descripció:
Explicar el contingut del gràfic. Descriure les
coordenades verticals i horitzontals. Explicar la
tendència general del gràfic (puja, baixa, no canvia...) i
comentar si hi ha algun aspecte destacat ( pujades o
baixades sobtades).
• Interpretació:
• Situar el document en el seu context històric (etapa
històrica i característiques polítiques, econòmiques i
socials més destacades). Relacionar la informació del
gràfic amb el tema que estem estudiant.