1. TEMA 14
EL FRANQUISME: CREIXEMENT
ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC
(1959-1975)

2. Context internacional:
• Guerra Freda (1946-1989): El món dividit en
dos blocs, el bloc occidental capitalista, liderat
pels Estats Units, i el bloc comunista encapçalat
per la Unió Soviètica (URSS). ( mapa pàg. 297)
• Prosperitat econòmica als països d’Europa
Occidental.
• Descolonització: procés d’independència de
les colònies a Àfrica i Àsia.
• Maig del 68
• Crisi del petroli (1973)

3. Context Espanya i Catalunya
• Franquisme segona etapa (1959-1975)
• Continua la dictadura: no hi ha canvis polítics.
• Governs tecnòcrates
• Liberalització de l’economia i fi de l’autarquia
• Creixement econòmic: “desarrollismo”
• Creixement industrial i èxode rural
• Espanya: destí turístic
• Creixement demogràfic: baby boom
• Modernització i transformació de la societat
• Creixement de l’oposició (estudiants i treballadors)

4. La guerra freda (1946-1989)

5. Descolonització 1945-1994

6. Maig del 68..., o la possibilitat
d'un món millor
Si hi ha una paraula que defineix l'any 1968
és efervescència. És un fenomen global. A tot
arreu, a l'Europa occidental, al bloc soviètic,
als Estats Units o a Mèxic, els fills dels que
van fer la guerra diuen "prou" al conformisme
dels seus pares. I reclamen un canvi: els
joves volen ser protagonistes. Però el 1968
sempre quedarà com l'any del Maig del 68 a
París.

7. La revolta va trencar els esquemes socials i culturals
de l'època

8. "La imaginació al
poder“
A París, els estudiants ocupen la Sorbona.
"La imaginació al poder", proclamen algunes pancartes.
La joventut es rebel·la contra la societat establerta. Tot es
qüestiona. Especialment l'autoritat: la dels pares, la de
l'Estat, la dels mateixos partits polítics.
"Prohibit prohibir", diu una pintada.
"L'anarquia sóc jo", fa una altra.
L'esperança era canviar el món. El món continua sent el
que era i el poder econòmic, també. Però les idees del 68
han acabat impregnant-ho tot: la revolució sexual i de
costums, el trencament dels tabús, el rebuig a les jerarquies
són, en part, fills del 68.

10. La primavera de Praga 1968... La crisi
del comunisme
Revolta contra l'autoritat. També contra la
comunista.
A París, els obrers ocupen les fàbriques.
Però l'ortodòxia del Partit Comunista, fidel a
Moscou, també es posa en dubte. Hi ha un
esclat de corrents marxistes radicals.
Mentre París viu el seu mes de maig, Praga viu
la seva primavera. Allà els fills també intenten
reformar l'ordre establert, en aquest cas el
comunisme. Però els tancs soviètics acaben
amb els somnis.

12. LA FI DE LES UTOPIES...
Aixequeu les llambordes i hi trobareu la
platja", diu una altra pintada famosa.
Però, de vegades, en comptes de la utopia
a sota van apareixent les clavegueres.

13. La crisi del petroli de 1973:
els països de la OPEP
apugen el preu i
desestabilitzen l’economia
mundial

19. 1 EL CANVI D’ORIENTACIÓ DE L’ECONOMIA
• Fracàs de l’autarquia i necessitat de
canvis importants.

20. 1.1 Els governs del “desarrollismo”
• Inici de l’etapa dels governs “Tecnòcrates”
• El creixement econòmic com a garantia d’estabilitat
social
• Perfil tècnic, nova generació de polítics relacionats amb
les elits econòmiques i propers a l’Opus Dei.
• Objectiu: reformisme tècnic i immobilisme polític
• Causes del canvi d’orientació: crisi econòmica, pressió
dels organismes internacionals i augment de les
protestes socials.
• Context internacional favorable al creixement econòmic.

23. 1.2 El Pla d’Estabilització (1959)
• Objectiu: posar fi a l’ intervencionisme estatal i
liberalitzar l’economia.
• Tres eixos:
• Estabilització de l’economia: augment del tipus
d’interès bancari, limitació de crèdits i congelació de
salaris. Reducció del dèficit públic mitjançant l’augment
d’impostos i la limitació de la despesa de l’estat.
• Liberalització interior de l’economia: eliminació
d’organismes estatals d’intervenció i fi del control dels
preus.
• Liberalització exterior de l’economia: afavorir les
importacions i la inversió de capital estranger.
Devaluació de la pesseta.
• Alguns països concedeixen préstecs a Espanya, a partir
de la incorporació d’aquestes mesures.
• A llarg termini, l’objectiu és incorporar Espanya al
mercat internacional.

25. 1.3 Els Plans de Desenvolupament
• Plans de desenvolupament econòmic i social.
• Vigència quadriennal (1964-67, 1968-71, 1972-75)
• Planificació econòmica indicativa
• Objectiu: impulsar l’economia des de l’Estat, mitjançant la
programació de l’activitat del sector públic i oferir informació, previsió,
incentius fiscals i subvencions al sector privat.
• Dues línies d’actuació: accions estructurals i pols de desenvolupament
• Poca repercussió a Catalunya: impuls de la Petroquímica de
Tarragona.
• En general no van assolir els objectius programats.
• Pocs recursos econòmics i mala gestió.
• Van servir per proveir les empreses privades d’infraestructures
(electrificació, refineries de petroli, carreteres) i de productes bàsics
(acer, carbó, alumini) i això va afavorir el creixement industrial.
• Laureà Lopez Rodó (1920-2000) va ser un dels principals impulsors
dels Plans de desenvolupament.

29. 2.1 Una industrialització accelerada
• Context internacional favorable
• Creixement important de l’economia
catalana, per sobre de l’espanyola.
• Millora de la productivitat a causa dels
baixos salaris, importació de tecnologia i
inversió de capitals estrangers.
• Baixa dels preus, que afavoreix les
exportacions
• Increment d’assalariats i de consumidors
• Difusió de les compres a terminis i
augment de la demanda de bens de
consum duradors.

32. 2.1 Una industrialització accelerada
• Expansió de la industria metal·lúrgica (automòbils,
electrodomèstics, maquinària), que es converteix en el
primer sector industrial català (1964) i supera el tèxtil.
• Creixement elevat de la industria química, siderúrgica,
energètica, naval i del sector de la construcció a tota
Espanya.
• Expansió important dels sectors tradicionals (calçat,
roba, mobles).
• Més creixement a les zones industrials (Biscaia,
Catalunya, Astúries) i també a Madrid i a noves zones
industrials (València, Alacant, Ferrol. Sevilla, Vigo,
Cadis, Huelva, Valladolid i Burgos).
• A Catalunya, predomini de la petita i mitjana empresa.
• Empreses de l’INI a Catalunya: Seat, Pegaso i Enher
• Concentració industrial a zones del voltant de Barcelona.
Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental i
Maresme). També Tarragonès i Baix Camp.

35. 14

38. 2.2 La reconversió de l’agricultura
tradicional
• Crisi de l’agricultura tradicional (abundància de mà
d’obra, salaris baixos, poca producció pel mercat)
• Èxode rural (camp-ciutat)
• Descens de mà d’obra que provoca augment de
salaris.
• Procés de mecanització i ús d’adobs químics
• Diversificació de la demanda
• Concentració parcel·lària i impuls als regadius.
• Disminució de la població activa agrària.
• A Catalunya, disminueix la producció de cereals i
augmenta la vinya, els fruiters, els tubercles i l’horta.
• Expansió de la ramaderia intensiva (aviram, porcí i
vacum)

42. 2.3 El progrés del sector terciari
• Augment considerable del sector serveis en el conjunt de
l’economia espanyola.
• Causes:
• Procés d’urbanització intens
• Augment del comerç i de les xarxes de distribució
• Millora dels mitjans de transport i comunicacions
• El turisme
• Font d’ingressos elevats
• Augment activitat hotelera i serveis complementaris
• Generalització de les vacances pagades a Europa per la majoria
de treballadors.
• Clima càlid, platges i preus econòmics
• Creixement del sector bancari, que inverteix en empreses
industrials i obté importants beneficis.
• Creixement del comerç internacional (importacions i exportacions)
• Balança comercial negativa (més importacions que exportacions)

44. Calafell
anys 50 i
a
l’actualitat

45. Les primeres autopistes...

46. 2.4 El finançament exterior del
creixement
• La clau del creixement econòmic de la dècada
dels 60 va ser l’obtenció de recursos de
l’exterior per finançar les importacions,
imprescindibles pel creixement industrial.
• Tres formes d’obtenir recursos:
• Inversió de capitals estrangers, destinats a
la industria.
• Divises, proporcionades per l’arribada
massiva de turistes.
• Remeses de diners que els espanyols
emigrants enviaven a les seves famílies.

49. 2.5 Les limitacions de l’economia
espanyola
• Predomini dels sectors secundari i
terciari i abandó del primari. Emigració i
subdesenvolupament del sector agrari.
• Escassa despesa en investigació, que
provoca dependència tecnològica de
l’estranger.
• Nivell de vida per sota de la mitjana
europea. Manca d’una fiscalitat moderna
per redistribuir la riquesa.

56. 3.1 L’augment de la població
• Creixement molt important de la població
durant la dècada dels 60 (baby boom)
• Descens de la mortalitat i natalitat
elevada
• Política natalista del franquisme
• Augment de l’esperança de vida.
• Augment de la població a Catalunya
superior a Espanya, a causa de la
immigració.

60. 14

64. 3.2 Els moviments migratoris
• Èxode rural (camp-ciutat)
• Emigració a països europeus industrialitzats (França,
Alemanya, Suïssa, Bèlgica)
• Augment de població a les zones receptores: Madrid,
Catalunya, País Basc i València.
• Zones d’origen: Andalusia, Extremadura, les dues
Castelles, Múrcia, Galicia.
• A Catalunya, problemes socials i desequilibris
territorials, a causa de la immigració intensa.
• Creixement del cinturó industrial de Barcelona
(Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Cornellà...).
• Manca d’infraestructures i barraquisme.
• Migracions interiors a Catalunya (camp-ciutat) i
despoblament de zones rurals i de muntanya (Urgell,
Pallars, Solsonès, Conca de Barberà...).
• Augment de les classes mitjanes i de la burgesia
urbana.

66. 14

68. 3.3 Les noves pautes socials i culturals
• Transformació profunda de la societat espanyola i
catalana.
• Augment del poder adquisitiu i accés a la societat de
consum
• Electrodomèstics les llars espanyoles .
• Popularització de l’automòbil (Seat 600)
• 1970 Ley General de Educación : millora del sistema
educatiu i augment de la població escolaritzada.
Disminució de l’analfabetisme.
• Predomini de la família nuclear.
• Emancipació dels joves
• Incorporació de la dona al món laboral remunerat i als
estudis.
• Moviment feminista: reivindicació dels drets de les dones
• Renovació de l’església a partir del Concili Vaticà II.
Procés de secularització i pèrdua d’influència.
• Nou tipus d’oposició: generacions joves que reclamen la
democratització del règim.

70. El servei social (noies)

72. El servei militar (mili): nois

76. 4.1 El govern dels tecnòcrates
• Es reforcen els governs dels tecnòcrates
vinculats a l’Opus Dei
• Marginació de les famílies tradicionals del
franquisme: falangistes, militars i catòlics.
• Prosperitat com a substitut de la democràcia
és el lema dels governs d’aquesta època.
• Desenvolupament econòmic però
immobilisme polític
• Ministres destacats: Laureà Lopez Rodó i
Manuel Fraga Iribarne (informació i turisme).

78. 4.2 Les reformes legislatives
• 1963 Creació del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) : era un tribunal
civil que va substituir el militar . Mesura per suavitzar l’ imatge
repressora del règim de cara a l’exterior.
• 1966 Llei de Premsa: suprimeix la censura prèvia i permet més
publicacions, però penalitza els que parlin contra el règim. La
conseqüència és l’autocensura.
• 1967 Llei de llibertat religiosa
• 1967 Llei de representació familiar: permet l’elecció de la
totalitat dels procuradors del terç familiar, però els candidats
havien de ser addictes al “Movimiento” i escollits pels caps de
família.
• 1958 Llei de convenis col·lectius: permet l’elecció directa dels
enllaços sindicals i provoca l’entrada d’opositors al règim a les
fàbriques (CCOO).
• 1967 Llei de la Seguretat social:
• 1967 Llei Orgànica de l’Estat: nova llei fonamental que pretén
deixar el futur “atado y bien atado”. Separa els càrrecs de cap
d’estat i president del govern.
• 1969 Franco designa Joan Carles de Borbó com a successor,
d’acord amb la Llei de Successió. Tensions entre tecnòcrates i
falangistes.

83. 4.3 Les relacions internacionals
• 1962 Espanya sol·licita l’entrada a la Comunitat
Econòmica Europea i li és denegada.
• 1970 Es signa un acord preferencial que redueix els
aranzels i afavoreix les exportacions.
• 1956 Espanya es retira de la zona del Protectorat
del Marroc.
• 1968 Independència de Guinea Equatorial
• 1969 Ifni és cedit al Marroc.
• 1975 El Sàhara Occidental és ocupat pels
marroquins.

84. Pèrdua territoris
colonials:
Marroc 1956
Ifni 1969
Guinea Equatorial 1968
Sàhara Occidental 1975

85. Marroc: protectorat espanyol (1913-1956)

87. 4.4 El triomf de l’ immobilisme
• 1969 Escàndol Matesa: frau financer d’aquesta
empresa tèxtil vinculada a l’Opus. Corrupció amb
diners públics. Provoca l’expulsió dels tecnòcrates del
govern.
• Enduriment de la política del govern
• Restriccions de la Llei de Premsa i augment de la
repressió
• Estat d’excepció (1969-70) i Consells de Guerra.
• 1970 Consell de Guerra de Burgos contra militants
d’ETA. Condemna a mort i indult posterior de Franco.
• Triomf de les posicions immobilistes.

91. 5.1 Els moviments socials d’oposició
• Protesta dels treballadors, principal focus de tensió
a partir de la dècada dels 60.
• 1960-1975 Fort augment dels conflictes laborals
• Qüestions laborals polititzades.
• El franquisme no reconeixia el dret de vaga i
considerava els conflictes laborals com d’ordre públic
• 1962 Important vaga de minaires a Astúries.
• Sorgiment d’un sindicalisme clandestí, al marge de
l’oficial.
• 1964 Neix Comissions Obreres (CCOO), sindicat
independent i democràtic que impulsa la lluita laboral
(salaris, condicions de treball) i la política (llibertat
sindical, drets civils). Utilitzen la vaga i la tasca dels
enllaços sindicals com a forma de lluita i d’accés a
l’estructura del sindicat franquista.

93. 5.1 Els moviments socials d’oposició
• 1967 Un grup de sindicalistes vinculats a les Joventuts Obreres
Cristianes es separa de CCOO i funda la Unió Sindical Obrera
(USO).
• Moviment estudiantil, segon focus de tensió i d’oposició al règim.
• 1966 Es crea el Sindicat Democràtic d’Estudiants (SDEUB),
dinamitzador de la protesta estudiantil d’aquests anys.
• Moviments de les associacions de veïns als barris de Barcelona,
activisme de la societat civil contra el règim, tot reclamant millores
en les condicions de vida dels ciutadans.
• Actituds crítiques dins l’església catòlica, arrel de les noves idees
promogudes pel Concili Vaticà II. Una part de la jerarquia
eclesiàstica es va distanciar del règim i algunes organitzacions
catòliques participen en les mobilitzacions obreres.
• Actituds antifranquistes entre els capellans més joves.
• Un sector important de l’exèrcit també realitza reivindicacions
democràtiques. Es funda la Unión Militar Democràtica (UMD).

96. 5.2 Els grups polítics antifranquistes
• Creixement de la oposició política i recomposició dels
partits polítics opositors al franquisme.
• PSUC, va ser el més sòlid a Catalunya.
• PSOE I PCE els més majoritaris a Espanya.
• 1962 Contuberni de Munich: participació de partits
de la oposició franquista al Congrés del Moviment
Europeu, on es va reivindicar de manera unitària la
necessitat de democratitzar Espanya. Franco ho ha
veure com un complot contra ell.
• 1959 Creació d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna/ País
Basc i llibertat): estratègia de lluita armada contra el
franquisme.

97. 5.3 La represa cultural de Catalunya
• Certa tolerància del règim
• Sorgeix un moviment cívic catalanista
• Primeres revistes en català: Serra d’Or
• Entitats i projectes culturals: Òmnium Cultural, Enciclopèdia
Catalana, Edicions 62.
• Fenomen de la “Nova Cançó” catalana: Raimon, Joan Manuel
Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach...
• Campanyes reivindicatives en defensa de la catalanitat i la
democràcia.
• 1960 “Fets del Palau”: detencions pel fet de cantar el “Cant de la
Senyera” en un acte reivindicatiu al Palau de la Música Catalana.
Entre els detinguts hi havia Jordi Pujol.
• Campanyes: Volem bisbes catalans!!! El català a l’escola!!!
• Moviment “Rosa Sensat” de renovació pedagògica, per la
formació de mestres i la democratització i catalanització de
l’ensenyament.

101. 6.1 La crisi política del règim
• 1973 Carrero Blanco nomenat cap de govern
• Atemptat i assassinat de Carrero Blanco per ETA.
• Fractura entre immobilistes i oberturistes dintre el
règim
• Búnquer: sectors més ultres del règim, que
defensaven l’ immobilisme.
• 1974 Govern d’Arias Navarro, amb voluntat d’unir
immobilistes i oberturistes.
• Programa de govern resumit en l’anomenat “espíritu
del 12 de febrero”, que propugna un cert pluralisme
polític.
• Crisi de govern per l’oposició dels sectors ultradretans
del règim, descomposició interna del règim.

105. 6.2 L’auge de l’antifranquisme
• A partir de 1973 augment espectacular de la conflictivitat social i la protesta
política.
• Protesta obrera i d’estudiants
• 1971 Creació de l’Assemblea de Catalunya, plataforma unitària formada per
partits polítics d’oposició, sindicats, associacions de veïns, entitats culturals i
professionals...
• Impulsen la campanya d’oposició de masses encapçalada per l'eslògan
“Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”
• 1974 Es forma la Junta Democràtica de Espanya, plataforma unitària impulsada
pel PCE i formada a París per Comissions Obreres, partits d’esquerra i
personalitats de la dreta democràtica.
• Demanen la formació d’un govern provisional que implantés la democràcia i que
s’adoptessin mesures immediates com l’amnistia, les llibertats polítiques i
sindicals i la legalització dels partits polítics.
• 1975 Plataforma de Convergència Democràtica, impulsada pel PSOE, la UGT,
el PNB i sectors democratacristians.
• 1976 Formació de la Platajunta o Coordinació Democràtica, unió de les dues
plataformes unitàries anteriors.
• Augment de la violència política en els darrers anys del franquisme.
• Terrorisme i atemptats d'Eta, FRAP i GRAPO.
• Intensificació de la repressió
• 1974 Execució de Salvador Puig Antich
• Estat d’excepció permanent
• 1974 Condemnes a mort i execucions de membres d'Eta i del FRAP.

111. 6.3 La mort del dictador
• Conflicte del Sàhara Occidental, territori colonial espanyol:
• 1973 Fundació del Front Polisario, organització sahrauí,
nacionalista, independentista.
• Espanya accepta la descolonització i la convocatòria d’un
referèndum d’autodeterminació del territori.
• 1975 Marxa Verda, organitzada pel rei del Marroc Hassan II,
invasió pacífica del territori sahrauí.
• Espanya va claudicar per por a un conflicte bèl·lic amb el Marroc.
• Acords de Madrid: Espanya lliura el Sàhara a Marroc i
Mauritània.
• Inici d’un conflicte entre el Marroc i el Front Polisario.
• Molts sahrauís encara viuen en camps de refugiats a Tindouff
(Algèria) esperant la resolució del conflicte i sota la protecció de
les Nacions Unides.
• 20-N 1975 Mort de Franco

115. PERSONATGES
• Manuel Fraga Iribarne
• Laureano Lopez Rodó
• Luís Carrero Blanco
• Carlos Arias Navarro
• Salvador Puig Antic

116. ORGANITZACIONS, PARTITS I SINDICATS:
• ETA (1959)
• TOP (1963)
• Comissions Obreres (CCOO)
1964
• FRAP
• GRAPO
• Búnquer
• Unió Sindical Obrera (USO)
1967
• Junta Democràtica de
Espanya (1974)
• Plataforma de Convergència
Democràtica (1975)
• Platajunta (1976)
• Assemblea de Catalunya
(1971)
• Front Polisario (1973)
• Rosa Sensat: moviment de
renovació pedagògica
• Nova Cançó
• Serra d’Or
• Òmnium Cultural
• Unión Militar Democràtica
(UMD).
• Associacions de veïns
(Barcelona)
• Sindicat Democràtic
d’Estudiants (SDEUB)

117. Fets:
• Pla d’estabilització (1959)
• Plans de desenvolupament
• Fets del Palau (1960)
• Contuberni de Munich (1962)
• Concili Vaticà II
• Llei de Premsa (1966)
• Llei Orgànica de l’Estat 1967
• Escàndol Matesa 1969
• Estat d’excepció (1969-70)
• Consell de Guerra de
Burgos 1970
• Ley General de Educación
1970
• Crisi del petroli (1973)
• Atemptat Carrero Blanco
(1973)
• Execució de Puig Antic (1974)
• Acords de Madrid (1975)
• Marxa Verda (1975)
• Espiritu del 12 de febrero
(1974)