1. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA
CATALUNYA AUTÒNOMA 1931-1936

3. El context històric
• Internacional: Etapa d’entreguerres (1918-1939) Ascens dels
feixismes a Europa, Crack del 29 i crisi econòmica mundial.
• Espanya i Catalunya: Segona República (1931-1936). Tres
etapes:
• Bienni progressista 1931-33 (govern d’esquerres): primera
etapa de reformes (religiosa, militar, agrària, descentralització
de l’estat, social i cultural). Constitució de 1931.
A Catalunya: Generalitat i Estatut del 32.
• Bienni Negre 1933- febrer 36 (govern de dretes): segona
etapa de limitació de les reformes. Fets d’octubre del 34:
revoltes a Astúries i Catalunya. Suspensió de la Generalitat i
de l’Estatut de Catalunya.
• Govern del Front Popular febrer-juliol 36 (esquerres): nou
impuls de les reformes, agitació social, radicalització i cop
d’estat del General Franco. Inici de la Guerra Civil.

6. Etapes de la República
• Bienni Progressista (1931-9133)
• Bienni Negre (1933-febrer 1936)
• Front Popular (febrer-juliol 1936)

7. 1 LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE
CONSTITUENT

8. 1.1 Les eleccions i el govern provisional
• 12 abril de 1931 Eleccions municipals.
• Espanya: triomf dels partits signants del pacte de Sant Sebastià
(republicans, socialistes i nacionalistes).
• Catalunya: triomf d’ERC
• 14 d’abril de 1931 Proclamació de la República a molts pobles i ciutats
d’Espanya
• Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en la
Federació de Repúbliques Ibèriques.
• Alfons XIII renuncia a la corona i se’n va a l’exili.
• Formació d’un govern provisional de la Segona República Espanyola.
• Convocatòria d’eleccions a Corts Constituents pel 28 de juny.
• Conflicte entre Catalunya i el govern provisional de la República.
• El Pacte de Sant Sebastià establia que la descentralització d’Espanya
s’havia de fer des de la Constitució Espanyola.
• Tres ministres de Madrid viatgen a Barcelona i negocien amb Macià.
• S’acorda la concessió d’una autonomia immediata, però sotmesa a
l’aprovació de les futures corts constituents espanyoles.

10. Macià proclama la “República Catalana”

12. 1.2 La Constitució de 1931
• Democràtica i progressista
• Estat integral però possibilitat de governs autònoms en algunes
regions.
• Poder legislatiu: Corts (cambra única)
• Poder executiu: govern (consell de ministres i cap de govern) + cap de
l’estat (president de la República)
• Poder judicial: jutges independents
• Amplies llibertats i drets individuals
• Preocupació pels temes socials
• Igualtat absoluta davant la llei
• Sufragi universal masculí i femení (majors de 23 anys)
• Estat laic
• Reconeix el matrimoni civil i el divorci
• El treball com una obligació social
• Facultat del govern per expropiar bens d’utilitat social
• Partits de dretes i catòlics s’oposen a la constitució per la
descentralització de l’estat i la laïcitat.

14. Clara Campoamor:
el vot femení a la Constitució de 1931

21. 2.LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933)
LABORAL
RELIGIOSA
MILITAR
REFORMES
DESCENTRALITZACIÓ
DE L’ESTAT
AGRÀRIA
EDUCATIVA

22. 2.1 La reforma religiosa:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
No confessionalitat de l’estat
Llibertat de cultes
Supressió del pressupost de culte i clero
Matrimonis civils
Divorci
Secularització dels cementiris
Prohibició de les escoles religioses
Llei de congregacions (1933)
Dissolució Companyia de Jesús
• Oposició de sectors religiosos a aquestes mesures
• Avalots anticlericals

23. Llei de Congregacions de 1933:
Va limitar la possessió de béns als ordes
religiosos i va preveure la possibilitat que fossin
dissolts en cas de perill per a l’estat.
Dissolució Companyia de Jesús:
Els jesuïtes, a causa del quart vot d’obediència
al papa professat per aquest ordre van ser
acusats de dependre d’un poder estranger. La
Companyia de Jesús va ser dissolta i els seus
béns van ser nacionalitzats

24. 2.2 La modernització de l’exèrcit
• S’intenta crear un exèrcit professional i
democràtic
• 1931 Llei de retir de l’oficialitat
• Reducció de càrrecs
• Es crea la Guàrdia d’Assalt , força d’ordre
públic fidel a la República
• El sector africanista s’oposa a les reformes

26. 2.3 La reforma agrària
• L’objectiu és posar fi al latifundisme del centre i sud
d’Espanya.
• Decrets per protegir els pagesos arrendataris i sense terres
• Llei de Reforma Agrària (setembre 1932): Requadre pàg.
250.
• Resultats inicials escassos.
• Complexitat de la llei
• Dificultats burocràtiques
• Manca de pressupost
• Resistència dels propietaris
• Augment de la tensió social
• Els propietaris conspiren contra la República
• Els jornalers queden decebuts i s’acosten a posicions
revolucionàries (ocupació de terres, incendi de “cortijos”,
enfrontaments amb la guàrdia civil...)

29. 2.4 La reforma de l’estat centralista
• Procés de descentralització de l’estat
• La constitució de 1931 permet a les nacionalitats
històriques iniciar un procés d’autonomia.
• Catalunya: abril 1931 Creació de la Generalitat
de Catalunya. Estatut de Catalunya de 1932
• País Basc: juny 1931 Projecte d’estatut (aprovat
l’octubre de 1936 i no aplicat)
• Galicia: projecte d’estatut (juny 1936)

31. 2.5 L’obra educativa i cultural
• Reforma de l’ensenyament.
• Objectiu: promoure una educació liberal i laica
i garantir el dret a l’educació a tota la població.
• Model d’escola mixta, laica, obligatòria i
gratuïta
• Interès del govern per millorar el nivell
cultural de la població i fer de la cultura un
dret per la majoria.

34. 2.6 Les reformes laborals
• Mesures per millorar les condicions laborals dels
treballadors.
• Llei de contractes de treball (regula la negociació
col·lectiva)
• Llei de jurats mixtos
• Setmana de 40 hores i 7 dies de vacances
pagades l’any.

35. Llei de jurats mixtos
• Llei aprovada el 1931 pel govern
provisional de la República
espanyola, que determinava que
les disputes laborals importants
havien de ser sotmeses a la
decisió d'un jurat mixt format pel
mateix nombre de patrons i de
treballadors.

36. 3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA

37. 3.1 La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria
• Després de les negociacions amb el govern de la
República Espanyola:
• Reconeixement d’un govern autonòmic per
Catalunya, que va recuperar el nom de Generalitat.
• La Generalitat provisional va estar controlada
inicialment per republicans i catalanistes d’esquerres
(ERC).
• El seu president va ser Francesc Macià.
• Elaboració d’un projecte d’estatut d’autonomia
(Estatut de Núria).

38. Estatut de Núria
• Aprovat per un plebiscit popular el 2 d’agost de 1931.
• Adhesió de les dones, que encara no podien votar
(400.000 signatures).
• Presentat a Madrid el 18 d’agost de 1931
• Catalunya, estat autònom dins la República Espanyola
• El català, llengua oficial de Catalunya
• Accepta la possibilitat de federació dels diversos territoris de parla
catalana
• Competències exclusives en: ensenyament, cultura, policia i ordre
públic, sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil, ordenació
territorial, règim municipal i tribunals de justícia.
• Gestió dels impostos directes
• Impostos indirectes gestionats pel govern central.

41. 3.2 L’Estatut d’Autonomia del 1932
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Juny 1931 Eleccions generals a Corts constituents.
A Catalunya, triomf d’ERC
Campanya contra l’Estatut de Catalunya d’alguns sectors de la dreta.
La Constitució de 1931 posava traves a alguns punts de l’Estatut.
Tres posicions: autonomia moderada (govern), autonomia àmplia
(parlamentaris catalans), Espanya unitària (dretes).
Agost 1932 Cop d’estat del General Sanjurjo
Suport important del president del govern de la República, Manuel Azaña,
a l’Estatut.
Setembre 1932: s’aprova l’Estatut a les Corts Espanyoles de la República.
Text definitiu amb moltes retallades.
• Estatut de 1932
•
•
•
•
•
Catalunya, regió autònoma dins l’Estat Espanyol.
Cooficialitat català-castellà
Retallada de competències
Creació del Tribunal de Cassació de Catalunya
El Tribunal de Garanties Constitucionals s’encarrega de resoldre els
conflictes entre l’Estat i la Generalitat.

44. 3.3 La Generalitat Republicana
• 20 novembre de 1932 Eleccions al Parlament de
Catalunya
• Victòria electoral d’ERC, que defensava un model
social republicà, progressista, laic i d’esquerra
moderada.
• Francesc Macià, president de la Generalitat
(1932-33)
• Forma govern amb consellers del seu partit
• Crea el càrrec de Cap del Consell Executiu
(conseller en cap)

47. 3.4 La tasca de govern
• Llei de contractes de conreu, per permetre l’accés dels
pagesos a la propietat de la terra.
• Llei de bases (1934) : organitza els serveis de sanitat i
assistència social.
• Creació de l’Institut-Escola, Escola Normal (Magisteri) i
autonomia de la Universitat.
• Normalització de la Llengua Catalana (publicació del
Diccionari General de Pompeu Fabra).
• Bilingüisme a les escoles de primària
• Notable augment de l’ús de la llengua catalana
• 27 diaris en català
• Nova divisió territorial de Catalunya en 38 comarques.

49. 4. ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ
REPUBLICANOSOCIALISTA

50. 4.1 Una conjuntura econòmica desfavorable
• Crack de 1929 a la Borsa de Nova York i esfondrament de
l’economia mundial.
• Aturada del creixement econòmic
• Paralització de l’emigració a Amèrica
• Agudització dels problemes interns de l’economia espanyola: atur
agrícola, repartiment desigual de la terra, dèficit de la balança
comercial...
• Augment de sous dels treballadors però no augment de la
productivitat.
• Descontentament dels empresaris industrials i dels propietaris
agrícoles.
• Davallada de la inversió privada.
• Política del govern de reducció de la despesa pública
• Repercussions negatives per que es redueix alhora la inversió
pública i la privada.

53. 4.2 La conflictivitat social
• Lentitud de les reformes
• Radicalització
• La CNT impulsa les vagues generals i la
insurrecció pagesa, per destruir l’ordre burgès.
• Sublevació dels miners (Alt Llobregat)
• Sublevació dels jornalers (Casas Viejas)
• Desgast del govern Azaña
• Desconfiança empresarial, disminució de la
inversió i crisi econòmica.
•

57. 4.3 La reorganització de les dretes
• Els sectors conservadors consideraven massa radicals
els canvis establerts pel govern de la República.
• 1932 Creació de la CEDA, coalició de partits de dretes.
• Proliferació de partits antimarxistes: Renovación
Española (Calvo Sotelo), Comunión Tradicionalista
(Carlins), les JONS i Falange (feixistes)
• Clima de crispació i temor
• Agost 1932 Cop d’estat militar de Sanjurjo, que
fracassa.
• 1933 Creació de la Union Militar Española (UME),
organització clandestina de militars de dretes.

59. 5. EL BIENNI CONSERVADOR 1933-35
(negre, de dretes)

60. 5.1 Les eleccions del 1933: el govern de dretes
Primeres eleccions amb vot femení
Triomf de les dretes
Inici del Bienni Negre
Partits guanyadors: CEDA (Gil Robles) i PRR
(Lerroux).
• El PRR forma govern i el president és Lerroux.
•
•
•
•

62. 5.2 La paralització de les reformes
• Gir conservador i obstrucció del procés
reformista.
• Aturada de les reformes iniciades en el Bienni
Progressista.
• Agitació social, crispació.
• Radicalització del PSOE i de la UGT.
• Largo Caballero proposa la revolució social i
provoca vagues i conflictes.

65. 5.3 El conflicte rabassaire a Catalunya
• Govern de la Generalitat amb majoria d’ERC
• A Catalunya govern d’esquerres i a Madrid de dretes:
conflictes
• Abril 1934 El Parlament de Catalunya aprova la Llei de
Contractes de Conreu, que garantia als rabassaires l’accés a
la propietat de la terra que treballaven mitjançant el
pagament als propietaris d’uns preus establerts pel govern.
• Els propietaris s’oposen a la Llei i demanen el suport de les
Corts Espanyoles, les quals l’envien al Tribunal de Garanties
Constitucionals que la va declarar anticonstitucional.
• El govern de la Generalitat no accepta l'anul·lació i
s’enfronta al govern de la República.

68. 5.4 La revolució d’octubre de 1934
•
•
•
•
•
•
•
La CEDA accedeix al govern de la República.
L’esquerra ho interpreta com un acostament al feixisme
Vaga General convocada per la UGT, que fracassa
Revolució social a Astúries (anarquistes, socialistes i comunistes)
El govern hi enviar-hi la Legió, des d’Àfrica.
10 dies de revolta, 1000 morts, 2000 ferits, 5000 detinguts.
Campanya Internacional a favor de les víctimes.
• Catalunya: suport del president Companys i el govern de la Generalitat a la
revolta.
• 6 d’octubre: Companys proclama la República Catalana dintre la
República Federal Espanyola.
• Partits i sindicats d’esquerres organitzen una vaga general.
• Fracàs de la rebel·lió, sobretot per la manca de suport de la CNT.
• Estat de Guerra a Catalunya
• Tots els membres del govern de la Generalitat són detinguts i
empresonats.
• Es suspèn l’Estatut d’Autonomia
• S’anul·la la llei de Contractes de Conreu.

69. Companys proclama
l’Estat Català de la
República Federal
espanyola

73. 5.5 La crisi del segon bienni
La CEDA va augmentar la seva influència
Mesures diverses per reorientar la política del govern
Retorn de les propietats als jesuïtes
Franco, cap de l’estat major de l’exèrcit
Projecte per modificar la Constitució i revisar les
autonomies, el divorci...
• Suspensió de l’Estatut de Catalunya
• Anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu
• 1935 Crisi de govern, per diversos escàndols del PRR i
convocatòria d’eleccions pel febrer de 1936.
•
•
•
•
•

74. 6 EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR

79. 6.1 Les eleccions de febrer de 1936
• Els partits catalanistes d’esquerra s’agrupen en el Front d’Esquerres.
• Programa electoral: amnistia política pels fets d’octubre del 34,
restabliment de l’Estatut, la Generalitat i la Llei de contractes de conreu.
• Suport al Front Popular, coalició de republicans d’esquerra, socialistes i
comunistes de tot l’estat.
• Programa electoral: reiniciar les reformes del bienni progressista.
• La CNT no participa però no demana l’abstenció, que és un suport
implícit.
• Els partits catalans de dretes formen el Front Català d’Ordre, coalició
organitzada per la Lliga.
• A Espanya, els partits de dretes formen el Bloque Nacional, format per
la CEDA, republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes.
• Triomf electoral de les coalicions d’esquerres a Espanya i a Catalunya.
• Nou govern format per republicans d’esquerra i suport parlamentari de
socialistes i altres partits de la coalició.

81. 6.2 El Front Popular
• Amnistia política
• Represa del procés reformista interromput el 1933
• Radicalització de la CNT i del PCE, que vol canvis més
revolucionaris i ràpids.
• Rebuig de les dretes a la nova situació
• Clima d’enfrontament i de crispació política promogut
per la Falange.
• Accions violentes de caire feixista.
• Catalunya: restabliment de la Generalitat i de l’Estatut.
• Torna a entrar en vigor la Llei de Contractes de Conreu.
• Moderació i clima d’entesa entre els diversos sectors
polítics a Catalunya.
• Menys crispació que a la resta de l’estat.

83. 6.3 Cap al cop d’estat
• Plans de conspiració iniciats pel General Mola.
• Protagonisme de l’exèrcit d’Àfrica comandat pel General
Franco
• Suport dels monàrquics, carlins i falangistes
• Suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.
• 14 de juliol: assassinat de Calvo Sotelo, dirigent
monàrquic, com a rèplica a l’assassinat del tinent
Castillo, col·laborador de les milícies d’esquerra..
• Inici de la Sublevació al Marroc el 17 de juliol de 1936.
• Guerra Civil

86. PERSONATGES:
Francesc Macià
Lluís Companys
Manuel Azaña
Niceto Alcalà Zamora
José Antonio Primo de
Rivera
• José Maria Gil Robles
• Largo Caballero
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Calvo Sotelo
Tinent Castillo
General Sanjurjo
Alejandro Lerroux
General Mola
Francisco Franco
Clara Campoamor
Victòria Kent

87. FETS DESTACATS:
• Pacte de Sant Sebastià
• 12 abril de 1931 Eleccions
municipals.
• 14 d’abril de 1931
Proclamació de la República
• Abril 1931 Creació de la
Generalitat de Catalunya
• 28 de juny 1931 . Eleccions
a Corts Constituents
• Constitució de 1931 (gener
1931)
• Estatut de Nuria (presentat
a Madrid l’agost del 1931)
• Agost 1932 Cop d’estat del
General Sanjurjo
• Setembre 32 Estatut de
Catalunya de 1932
• Setembre 1932: Llei de
Reforma Agrària (República
espanyola)
• Abril 1934 Llei de contractes
de conreu (Generalitat de
Catalunya)
• Fets d’Octubre del 34
• Febrer 1936 Eleccions i
triomf del Front Popular

88. PARTITS POLÍTICS:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 1931
Renovación Española (Calvo Sotelo),
Comunión Tradicionalista (Carlins),
Les JONS (Juntes d’ofensiva nacional sindicalista) feixista
Falange Española (feixista)
Union Militar Española (UME) 1933
Partit Republicà Radical (PRR)
PSOE
PCE (Partit Comunista d’Espanya)
POUM

89. SINDICATS:
•
•
•
•
UGT
CNT
Unió de Rabassaires
Institut Agrícola Català de Sant Isidre

90. COALICIONS:
•
•
•
•
•
CEDA (1932)
Front d’Esquerres (Catalunya)
Front Català d’Ordre (dretes)
“Frente Popular” (Espanya) esquerres
“Bloque Nacional” (Espanya) dretes