sensors

1. Impacte potencial
PLATAFORMA DE SENSORS I ACTUADORS

2. Concepte de la Plataforma de sensors i actuadors
La plataforma de sensors i actuadors de Barcelona són el conjunt de sensors
ubicats en via pública que mesuren en temps variables com el flux de persones
i vehicles, el temps atmosfèric, la contaminació de l’aire … I la plataforma
tecnològica basada estàndards oberts (City OS, Sentilo, WonderWall) que
emmagatzema i tracta aquesta informació.
Aquesta informació en temps real es posa en disposició dels serveis de la
ciutat, empreses privades i ciutadans (aplicacions mòbils).
Suposa un canvi en concepció de les xarxes d’emmagatzematge i gestió de la
informació dels serveis de la ciutat: d’una visió vertical, sense connexió de la
informació entre serveis, a una visió de plataforma tecnològica integrada
d’informació a temps real que permet la comunicació dels serveis a temps real

3. Disseny de la plataforma de sensors i actuadors

4. Empreses col·laboradores
Partners:
Sponsors:

5. Antecedents
Wuxi City, China

6. Desplegament de la Plataforma de Sensors i Actuadors
• 2010: Projecte Barcelona, ciutat intel·ligent
• Projecte Inforegió, finançat per els fons FEDER
• Projecte liderat per Abertis Telecom i amb i2CAT, Ajuntament de
Barcelona, Universitat Politècnica Grup AIA, Doxa i Aventia.
• Objectiu: crear un model de plataforma adaptable a qualsevol ciutat,
basada en estàndards oberts (Base del Sentilo).
• S’instal·len uns 100 sensors per mesurar el soroll, l’emissió de gasos,
l’ocupació dels espais d’aparcament i l’estat dels contenidors, que
transmeten dades via wifi, operadors privats i/o radio.
• A partir del 2012:
• Obres públiques realitzades a Barcelona s’hi incorporen sensors pel seu
monitoreig, que en alguns casos es mantenen posteriorment.
• La monitorització es realitza sobretot en relació al Pla d’ambientalització de
l’obra, que demana control del soroll i de les emissions (PM10).

7. Desplegament de la Plataforma de Sensors i Actuadors
• Situació actual:
• Instal·lats 1000 sensors que recullen informació en temps reals, basats en
estàndards oberts i interoperables.
• Tipus de sensors:
• Contaminació atmosfèrica (PM10 i PM2,5, soroll, vibracions)
• Mobilitat urbana (trànsit, aparcaments, flux de persones)
• Temps atmosfèric (temperatura, humitat, pluviositat i pressió)
• Il·luminació (ambiental i de percepció).
• Plataforma tecnològica:
• La informació s’emmagatzema en sistemes basats en estàndards oberts
tipus City OS o WonderWall)
• Desenvolupament de Sentilo, la solució Barcelona d’emmagatzematge
d’informació a temps real basada en estàndards oberts.
• Accés de les dades de la plataforma de sensors:
• Serveis de l’ajuntament de Barcelona
• Open data: ciutadans i empreses

8. Objectius de la Plataforma de sensors i actuadors de Barcelona
• Facilitar una infraestructura d’informació permanent sobre la ciutat, independent
d’operadors privats, que contribueixi a una millor gestió dels serveis públics
• Permetre el desenvolupament de noves solucions tecnològiques
• Impulsar les empreses del sector a la ciutat vinculades a l’UrbanLab
• Obrir les dades de la ciutat a tercers (Open data)

9. Recursos: la inversió necessària
• A partir del 2012, l’Ajuntament ha invertit uns 6 M€ de recursos propis en la
instal·lació i el manteniment de sensors i sistemes de monitoreig de les obres, que
equival a un 0,5% de la inversió total en obres públiques a la ciutat, (p.e. es va
invertir uns 125.000€ en el monitoreig de la reforma de l’Avinguda Estatut, de 26
M€ de pressupost; el preu dels sensors pot arribar a uns pocs milers com a màxim
(el preu promig se situa sobre els 50 €/unitat).

10. Outputs:
• Millora de l’eficiència de la gestió de la ciutat:
• Gestió d’obres públiques
• Gestió del trànsit
• Gestió de rutes de flotes de serveis públics (recollida residus, autobús)
• Gestió de l’espai públic
• Desenvolupament d’una plataforma tecnològica de gestió de la informació de la
ciutat a temps real i d’estendards oberts, exportable a altres ciutats.
• Desenvolupament d’aplicacions per a dispositius mòbils (BCN trànsit, Bicing)

11. Finançament
• El finançament del PO és fonamentalment a càrrec de recursos públics,i es
realitza gradualment a mesura que es duen a terme obres públiques.

12. Desenvolupament futur: Possibles línies de treball per optimitzar l’impacte
• La PO orientada al monitoreig d’obres públiques podria reforçar-se com a eina al servei de
la direcció d’obra, per tal de contribuir a una millor gestió de la mateixa reduint- ne els costos.
Donat que representa una inversió sobre el 0,5% del pressupost d’una obra, és molt probable
que aquesta inversió és justifiqués només per les reduccions dels costos d’una millor gestió.
• La PO orientada a la regulació de la circulació i de l’aparcament ha de poder contribuir a un
major control de les velocitats de circulació i dels vehicles més sorollosos, així com a un
sistema de tarificació de l’aparcament optimitzat basat en els nivells d’ocupació existents.
• La PO en general pot aportar estalvis significatius a les administracions públiques en el
monitoreig de la qualitat ambiental, si equips actuals se substitueixen per sensors de suficient
precisió.
• La seguretat en l’espai públic, i en la ciutat, pot augmentar significativament si es
despleguen sensors intel·ligents capaços d’identificar problemes i emetre senyals d’alarma
als cossos de seguretat, bombers, etc.
• A mesura que més ciutadans i empreses disposin de sensors i sistemes d’observació
propis (p.e. del soroll, de les emissions, de les velocitats dels vehicles...) serà més necessari
que l’Ajuntament ofereixi serveis online de calibratge de sensors i es posicioni com autoritat
de referència en aquesta qüestió.

13. Àmbit Impacte curt termini Impacte a llarg termini
Sobre les persones Accés a dades en temps
reals sobre la ciutat i el
grau d’ús dels serveis
públics (p. Ex. Mobilitat,
contaminació, temps)
Millora del confort del ciutadà
Sobre les
empreses
Afavoriment de
desenvolupament
d’aplicacions OpenData, i
eventual explotació
comercial de dades
provinents dels sensors
Noves oportunitats de negoci
per a empreses del sector
tecnològic (disseny de noves
aplicacions)
Creació de nous centres de
recerca i innovació
Sobre la ciutat Seguiment d’indicadors
ambientals en temps real
Seguiment i control
d’obres, serveis
concessionats
Millora el coneixement dels
fluxos, la capacitat dels serveis
públics concessionats i de
l’espai públic

14. Cost total d’implantació,
manteniment i explotació en
5 anys
Beneficis socioeconòmics directes
Balanç econòmic per a les
administracions públiques
12M€
Estalvi de 630 hores/ vehicle l’any i
per sensor buscant aparcament.
Reducció del soroll per la
disminució de la mobilitat i de les
necessitats de les flotes de serveis
públics, especialment per la flota
de camions d’escombraries (El
33% dels barcelonins asseguren
que els hi molesta molt el soroll
causat per la circulació, Enquesta
d’Hàbits i Valors Sobre el Medi
Ambient, 2013)
Millora de la qualitat de l’aire per a
la reducció de les partícules en
suspensió
Cost de la concessió del servei de
recollida de residus: 250M€. La
instal·lació de sensors es
compensaria gradualment amb
l’estalvi de les necessitats de
transport de la flota (màxim un
25%) estimats en 62,5M€
Pel monitoratge de les obres
públiques, l’ajuntament ha invertit
des de 2012 un 0,5% del
pressupost de la inversió pública
en la instal·lació de sensors (Pla
per la Millora de la Qualitat de
l’Aire)
Des de 2012, l’ajuntament ha invertit
6M€ en sensors pel monitoratge
d’obres;
Sensors aparcament en àrea blava: Si cada
conductor estalvia 15 minuts (redueix un 50%
el temps mig) en trobar una plaça
d’aparcament lliure en superfície, cada plaça
d’àrea blava té una rotació mitjana de 9
vehicles/ dia i amb un valor del temps de 10€/
hora, cada sensor comporta un estalvi de
temps en termes monetaris de 6300€. Si
s’extrapola a tota l’àrea blava de Barcelona
(10.000 places), suposaria un estalvi de 63M€

15. Treball de Camp
-Flux de persones
-Observació al carrer Comerç. 27 de novembre 2014 (dijous)
-Sensor instal·lat a les faroles per analitzar la ubicació i el flux de vianants en moviment. Recollida de
dades anònimament cada 10min a través de la instal·lació de càmeres tèrmiques. Els resultats són
públics i es poden consultar a la web de “Connecta BCN”.

16. Treball de Camp
-Nivell d’ocupació de contenidors
-Observació al carrer Comerç. 27 de novembre 2014 (dijous)
-Sensor instal·lat a cada contenidor per enregistrar el nivell d’emplenament de cada contenidor
d’escombraries i de recollida selectiva. La finalitat és l’optimització de recursos i millorar el servei de
recollida d’escombraries. Els resultats són públics i es poden consultar a la web de “Connecta BCN”.

17. Treball de Camp
-Sensors de soroll a les obres
-Observació a la plaça de les Glòries. 27 de novembre 2014 (dijous)
-Sensors per a mesurar en temps real el nivell de contaminació acústica. Les dades sobre el nivell sonor
continu equivalent en dB(A) es recullen cada minut.

18. Treball de Camp
-Sensor d’ocupació de places d’aparcament
-Observació al xamfrà Llull - Provençals. 27 de novembre 2014 (dijous)
-Sensors que comuniquen l’estat d’ocupació de les places d’aparcament, per facilitar i guiar els
conductors a les places d’aparcament buides. Les dades es poden consultar a través d’una aplicació als
telèfons mòbils.
- Instal·lació de 500 sensors en el barri de les Corts en les places d’àrea blava, verda, càrrega i
descàrrega, parada de taxis

19. Treball de Camp
-Sensor de contaminació
-Observació a la plaça de les Glòries. 27 de novembre 2014 (dijous)
-Sensors de qualitat de l’aire que mesura en temps real els nivell de contaminació de l’aire de NO2, CO,
O3, SO2 i partícules en suspensió.
- No s’ha pogut observar

20. Treball de Camp
-Sensor climàtic
-Observació Jardins de Victòria dels Àngels. 26 de novembre 2014 (dimecres)
-Sensor que mesura la temperatura, la humitat i la pressió atmosfèrica. Es tracte d’un sensor del Servei
Meteorològic de Catalunya. Els resultats són públics i es poden consultar a la web de “Connecta BCN”.
- No s’ha pogut observar