1. Guió de la sessió pràctica individual 1
Marina Barceló Fàbrega
INTRODUCCIÓ
L’informe posterior a la meva sessió pràctica recull (com la pròpia sessió) la
progressió didàctica de dues sessions. S’hi reflecteixen les activitats que
formen part d’una unitat didàctica que mai he portat a la pràctica però que he
ideat prenent de referència una classe de 6è de primària que conec.
Partint de les característiques d’aquest grup, vaig voler encarar la unitat
didàctica a fer una situació/repàs final de les figures rítmiques conegudes
durant tota la primària d’una manera eminentment vivencial. Vaig intentar que
les activitats fossin bàsicament de caire pràctic (encara que hi ha un fonament
teòric) i principalment encarades a la realització d’un espectacle final.
En la sessió davant dels companys no era possible posar a la pràctica totes les
activitats de la progressió, és per això que vaig fer una tria de les que vaig
creure més interessants, que temporalment se situaven en dues sessions
diferents (per això en aquest informe faig la progressió de totes dues).
GUIÓ DE LES SESSIONS
ACTIVITAT 1 (5 minuts)
Objectius:
• Repassar les figures rítmiques treballades al llarg de la primària.
• Treballar la precisió rítmica.
• Desenvolupar l’activitat motriu.
Continguts:
• Interpretació precisa de cèl·lules rítmiques de certa dificultat.
• Interpretació amb diferents caràcters d’una mateixa frase rítmica.

2. Guió de la sessió pràctica individual 2
Marina Barceló Fàbrega
Pico 4 cèl·lules rítmiques de 4 pulsacions cadascuna, una per una, i ells
m’imiten. A més, hi poso les síl·labes rítmiques que hem treballat durant tota la
primària. Ho repetim tantes vegades com faci falta.
Quan les cèl·lules estan clares, les combino de manera que acaben formant les
dues frases del principi de l’O-KUDUM-DA.
A més, quan les frases estan rítmicament clares, treballem l’expressió, de
manera que pronunciem les síl·labes de cèl·lules rítmques amb diferents
expressions i cantant de maneres diferents però similars a la cançó O-KUDUM-
DA (de manera que encarem els nens i nenes per a l’activitat que ve a
continuació).
ACTIVITAT 2 (5minuts)
Objectius:
• Reconèixer i identificar les figures musicals.
• Practicar la lectoescriptura musical.
Continguts:
• Identificació de figures rítmiques conegudes (negres, corxeres i
semicorxeres)
Escrivim aquestes cèl·lules a la pissarra. Surt un company o companya a
escriure-ho, i els altres l’ajuden.
Les tornem a picar seguides mentre les seguim de la pissarra.
(Activitat de seguiment/avaluació perquè...)
ACTIVITAT 3 (5 minuts)
Objectius:
• Reconèixer i identificar auditivament les frases i figures treballades.
Continguts:
• Identificació auditiva de les cèl·lules interpretades.

3. Guió de la sessió pràctica individual 3
Marina Barceló Fàbrega
Escoltem la dansa només amb la indicació: Escolteu molt bé el que us posaré
ara.
Els nens i nenes han de reconèixer les cèl·lules ordenades al principi i a la
meitat de la cançó (part instrumental).
ACTIVITAT 6 (25 minuts)
Objectius:
• Treballar la capacitat estructural dels alumnes.
• Desenvolupar les capacitats plàstiques dels nens i nenes.
Continguts:
• Estructuració mental i gràfica d’una peça musical.
• Percepció de la partitura com a guia del músic .
• Ús d’elements plàstics per a representar la música.
Fem el musicograma de la cançó. Les frases rítmiques que ja hem escrit són
part d’aquest musicograma, i les haurem d’escriure en una cartolina de color (i
repetir-ho perquè aquesta part instrumental hi és dues vegades). En les parts
cantades, igual que en la frase final, ens posem d’acord sobre què hi posem.
Confeccionem el musicograma en un paper d’embalar; escoltem la cançó per
poder confeccionar-lo correctament; el decorem.
ACTIVITAT 4 (10 minuts)
Objectius:
• Discriminar i percebre un obstinat.
Continguts:
• Identificació d’un obstinat rítmic amb unes figures determinades (dues
corxeres i corxera-semicorxera) en la cançó O-KUDUM-DA.

4. Guió de la sessió pràctica individual 4
Marina Barceló Fàbrega
Tornem a escoltar una altra vegada l’O-KUDUM-DA, aquesta vegada fixant-nos
en l’obstinat rítmic. “M’agradaria que escoltéssiu el que hi ha més al fons de la
cançó. Ja ho veureu, se sent durant tota l’estona.”
Hem d’afegir l’obstinat al musicograma
ACTIVITAT 5 (15 minuts)
Objectius:
• Crear amb les figures rítmiques conegudes potenciant la creativitat
general.
• Fomentar el treball cooperatiu i la participació dins del grup.
• Explicar i comunicar-se amb correcció en el discurs oral, fent servir
termes musicals.
Continguts:
• Desenvolupament de la tècnica instrumental mitjançant els
acompanyaments creats.
• Elaboració d’un discurs lògic i argumentat.
• Expressió del treball grupal i respecte pel dels demés.
Busquem un obstinat rítmic nou (de 4 pulsacions) en grups petits i amb
instruments de percussió. Cada grup ha d’escriure el seu obstinat en un foli i
sortir davant de la classe per explicar-lo i interpretar-lo.
El grup l’interpreta sol amb els instruments de petita percussió i després amb
l’ajuda de la resta de la classe picant de mans. Practiquem la repetició de la
cèl·lula per convertir-la en obstinat.
Aquesta activitat ens podria servir d’avaluació. El fet d’haver de crear amb el
conjunt de les figures rítmiques conegudes, fa que el mestre pugui avaluar el
domini i l’atreviment dels alumnes amb els coneixements adquirits. A més, el

5. Guió de la sessió pràctica individual 5
Marina Barceló Fàbrega
resultat final de la creació, permet avaluar la coherència rítmica de les cèl·lules
creades amb la cançó que han d’acompanyar.
ACTIVITAT 7 (10 minut)
Objectius:
• Augmentar la capacitat d’interpretació grupal de la música.
• Aguditzar la rapidesa i lucidesa mentals.
Continguts:
• Precisió i rapidesa mental i corporal.
• Interpretació en grup dels ritmes proposats.
Un cop han passat tots els grups a interpretar els seus obstinats, fem un
exercici de lucidesa i rapidesa mental. Amb els cartells que cada grup ha escrit
del seu obstinat, fem un exercici d’interpretar els cartells combinadament. Tota
la classe en conjunt ha d’interpretar, picant de mans, el cartell que jo ensenyi.
Puc combinar-ne dos, fer-los un per un...
ACTIVITAT 8 (10 minuts)
Objectius:
• Interpretar les cèl·lules rítmiques creades.
• Conscienciar de les possibilitats que tenen les noves tecnologies en
l’activitat educativa general i musical en particular.
Continguts:
• Desenvolupament de la tècnica instrumental mitjançant els
acompanyaments creats.
Havent practicat l’alternança de ritmes, tornem a treballar amb els grups (que
espaialment no s’han mogut de l’organització). Tornen a agafar els instruments
i cada grup recupera la seva cèl·lula d’obstinat.
Fem una gravació amb l’Audacity on s’hi intercalin i barregin alternativament els
obstinats de cada grup. Jo els dirigeixo.

6. Guió de la sessió pràctica individual 6
Marina Barceló Fàbrega
ACTIVITAT 9 (10 minuts)
Objectius:
• Tenir una actitud crítica davant de la pròpia producció musical.
• Reflexionar sobre la varietat cultural a través de la música.
Continguts:
• Crítica constructiva del treball propi i dels companys.
• Reflexió del fet musical com a varietat patrimonial de les cultures.
Escoltem la gravació dels obstinats damunt la cançó. Parlem del resultat i, a
més, m’agradaria que es fes una reflexió conjunta de les característiques
generals de la dansa: “D’on creieu que és? Per què?”
ACTIVITAT 10 (10 minuts)
Objectius:
• Divertir-se ballant i gaudir de la cançó.
• Potenciar l’autoestima i el sentiment de pertinença al grup.
• Servir-se del moviment i de la dansa per gaudir de la música amb el
grup.
Continguts:
• Expressió corporal d’emocions que desvetllin manifestacions artístiques.
• Identificació de les possibilitats de comunicació que poT suggerir el cos a
través de la música.
Ballem l’O-KUDUM-DA. És una dansa molt fàcil d’aprendre. Poden imitar-me
mentre jo la ballo.

7. Guió de la sessió pràctica individual 7
Marina Barceló Fàbrega
CONTINGUT ESCOLLIT I OBJECTIUS CRONOLÒGICS
CONTINGUT:
• Interpretació precisa de cèl·lules rítmiques de certa dificultat.
OBJECTIUS:
• Interpretar les figures rítmiques treballades al llarg de la primària.
• Reconèixer auditivament figures rítmiques treballades al llarg de la
primària.
• Elaborar una creació lògica d’acompanyament d’un element conegut
amb figures rítmiques treballades al llarg de la primària.
ASPECTES TREBALLATS AMB MÉS PROFUNDITAT
Al meu entendre, els aspectes treballats amb més profunditat treballats durant
aquestes dues sessions són, de manera general:
• Treball motriu i precisió rítmica: Bona part de les activitats de la sessió
es destinen a desenvolupar la motricitat precisa: Interpretació de ritmes
amb i sense gravació, interpretació grupal de creacions i dansa...
• Repàs general de les figures conegudes al llarg de la primària: A través
del reconeixement, l’escolta, la identificació, la creació i la interpretació
de cèl·lules rítmiques i figures prèviament conegudes: en l’escolta de
l’obstinat rítmic, en el reconeixement de les frases rítmiques en les parts
instrumentals de la cançó, en la creació del propi obstinat...
• Respectar les opinions i les manifestacions d’altri: Tant dels companys i
companyes de classe com d’altres cultures i pobles: amb el treball
cooperatiu, amb els exercicis i les interpretacions conjuntes, amb el
musicograma, amb la gravació dels obstinats...

8. Guió de la sessió pràctica individual 8
Marina Barceló Fàbrega
COMPETÈNCIES TREBALLADES
Competències Bàsiques
Les competències bàsiques es poden treballar des de moltes vessants i de
moltes maneres diferents. És per això que mai, en cap intercanvi docent, se’n
treballa només una de sola.
Per fer-ho més entenedor, a continuació enumero les competències bàsiques
que treballo principalment i en les que la sessió (i el conjunt de la unitat
didàctica) col·labora de manera més secundària i els motius pels quals crec
que la meva sessió pot contribuir al seu assoliment:
Principals
• Competència artística i cultural: Evidentment la música participa en
l’adquisició d’aquesta competència. En aquesta sessió es dóna molta
importància a reflexionar i a comunicar sentiments i emocions que
parteixen del que ens suggereix la cultura d’altres pobles, i a partir
d’aquí, els ítems que es descriuen als articles competencials sobre la
competència artística i cultural es veuen reflectits en la sessió.
• Competència d’autonomia i iniciativa personal: El tipus d’exrecicis i
activitats que es proposen a la sessió propicien desenvolupar qualitats
personals que afavoreixen el desenvolupament integral individual i de
retruc, el propi grup: el coneixement de si mateix, l’autoestima, la
creativitat, l’autocrítica, de portar endavant projectes en conjunt...
• Competència social i ciutadana: A més del que ja s’ha anomenat, la
sessió se serveix del ritme per viatjar cap a la diferència cultural, cosa
que pretén ajudar a comprendre la realitat social en què es viu.
Secundàries
• Competència comunicativa lingüística i audiovisual: La sessió participa
en l’adquisició d’aquesta competència perquè proposa moltes activitats
en què l’exposició oral i la reflexió són molt important. A més, les

9. Guió de la sessió pràctica individual 9
Marina Barceló Fàbrega
característiques de l’assignatura requereixen l’ús d’un llenguatge
especialitzat.
• Competència matemàtica: Les característiques intrínseques de la música
contribueixen contínuament a la consolidació de la competència
matemàtica. A més, si el treball musical es basa en el ritme, les
equivalències matemàtiques són una eina inconscient que s’utilitza en
cada moment.
Competències d’àrea
Pel que fa a les competències d’àrea, és difícil destriar les que es treballen,
principalment perquè l’àrea de música contribueix fàcilment en totes les
competències que depenen d’ella mateixa i que, amb gran atreviment, agrupo
en dos blocs genèrics: mobilització i ús dels coneixements adquirits per a
produir, escoltar, analitzar, interpretar... manifestacions culturals diverses, i
foment del respecte de la diversitat cultural a través de les manifestacions
culturals.
Com que penso que les sessions participen en bona part en les competències
d’àrea, per a fer-ho més senzill he citat les que crec que es treballen més
principalment i seguidament cito les activitats en les que crec que es treballa la
competència en qüestió.
• Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents
manifestacions artístiques, tradicionals i originals: En l’exercici de
creació d’un obstinat es treballa la valoració crítica i l’apreci de les
pròpies produccions i les dels companys.
• Utilitzar Les manifestacions musicals com a font d’enriquiment i gaudi:
Principalment en la dansa.
• Considerar les manifestacions musicals com a part del patrimoni dels
pobles: En l’exercici de reflexió de l’O-KUDUM-DA. Preguntar-se d’on és
la dansa i quines característiques té fa que per defecte es tractin les
manifestacions culturals i s’associïn a la tradició dels diferents pobles.

10. Guió de la sessió pràctica individual 10
Marina Barceló Fàbrega
• Saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de
materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com
col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l’actuació
de la persona per viure i conviure en societat: L’exercici de la creació, en
el moment en què els nens i nenes surten i expliquen la seva creació a
la resta dels companys, afavoreix la presa de consciència que viure en
societat implica respectar els moments i les manifestacions de les
persones de l’entorn.
• Posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i creativitat per
expressar-se mitjançant codis artístics musicals: En les activitats de
creació i de dansa.
• Disposar d’habilitats de cooperació i tenir consciència de la importància
de donar suport i apreciar les iniciatives i contribucions d’altri en la
consecució del resultat final: L’activitat de gravació amb l’Audacity
comporta que per mitjà de l’esforç i el treball conjunts s’obtingui un únic
resultat final que s’ha treballat entre tothom.
• Ser capaç de treballar amb una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a
la diversitat d’expressions artístiques i culturals: La creació de l’obstinat,
la dansa, la posada en comú d’idees sobre la representació en el
musicograma... requereixen una actitud oberta i respectuosa, alhora que
constructiva cap a les manifestacions artístiques dels companys.
AUTOAVALUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA
De la meva sessió pràctica crec que hi ha diversos aspectes a millorar.
En primer lloc, el fet de no haver portat a la pràctica les activitats pensades.
D’acord que en aquest cas no he tingut l’oportunitat de fer-ho, però això m’ha
deixat amb una sensació d’inseguretat que no em permet defensar la sessió
amb la seguretat que m’agradaria. Personalment, i després d’haver planificat
altres sessions i unitats didàctiques, em costa situar els nivells d’aprenentatge
dels nens i nenes. No estic segura d’haver adequat el nivell de dificultat

11. Guió de la sessió pràctica individual 11
Marina Barceló Fàbrega
correctament. Sé que el nivell d’aprenentatge i d’adquisició de continguts depèn
de cada grup i de cada escola, de les seves característiques i necessitats, però
aprendre a situar-los és una qualitat que tot mestre ha de tenir. S’aprèn amb el
temps? Segurament (o almenys això espero), però la pregunta que em volta pel
cap és –i què passa tot el temps que el mestre/a novell aprèn a situar-se?
Suposo que no existeix ni una única resposta ni cap que resolgui aquest temps
d’aprenentatge, i a més, l’aprenentatge inicial del mestre és un fet que s’ha de
passar. Per tant, suposo que és una qüestió de “posar-se les piles”...
En segon lloc, en el moment de pensar la sessió, em va semblar enormement
difícil incloure tot el que se’ns demanava al guió i posar-ho tot en una sola
classe. Recordo que enormes vegades he sentit (i comprovat!) que cal que les
classes siguin dinàmiques, que no decaiguin en ànims i sobretot, participatives i
actives. D’acord, penso i sé que és veritat, però tinc tendència a demanar
massa profunditat en l’assoliment d’objectius i continguts, i això, sovint, em
porta a voler comprovar tant que el que hem treballat s’ha entès/assolit, que de
vegades caic en la repetició i la lentitud; em costa posar-me al cap d’un alumne
de primària i entendre que el temps i la capacitat de treball són diferents que el
que els d’una persona adulta.
No estar segura de l’entesa dels conceptes em fa sentir enormement insegura i
crec que és la primera cosa que haig de resoldre en la meva futura pràctica
com a docent. Sinó corro el perill de fer classes enormement avorrides!
Pel que fa a la sessió amb la classe, també crec que vaig anar massa
depressa. Encara que des d’un bon principi sabia que el que estava plantejant
era massa per 20 minuts de sessió demostrativa, vaig voler fer-li cabre tot, i
això em va portar a haver de fer les coses massa ràpid.
Tot i haver vist nombroses persones de la classe fer la seva sessió, no vaig
atrevir-me a “fer de mestra” davant de tothom. Aquesta era la meva intenció,
però veure la classe plena de gent adulta... se’m va fer molt gros. Intueixo que
una de les intencions de planificar classes pràctiques és avaluar les nostres
capacitats pedagògiques, i que fer-ho és molt més senzill si actuem davant de

12. Guió de la sessió pràctica individual 12
Marina Barceló Fàbrega
la classe com si estiguéssim davant dels nens i nenes però... trobar-s’hi davant
és molt diferent. Em va fer ràbia no haver-me atrevit, la veritat, perquè penso
que els mestres també hauríem de tenir aquest punt de “descaro”, però en fi,
suposo que ara ja és tard per lamentar-se.
Pel que fa a les propostes de millora, crec que han d’anar totes en un sentit: el
relax. Haig de prendre una actitud més relaxada davant de la planificació i la
posada a la pràctica de la docència en general. M’haig de posar al cap que els
actius principals de les situacions d’ensenyament i aprenentatge són els propis
alumnes, i que al ser éssers participatius en el seu camí educatiu, propicien
canvis i situacions espontànies. Aquests canvis s’han de viure com a elements
potencials d’enriquiment, i personalment haig de treballar en aquest sentit. A
més, també haig de tenir clar que com a éssers “del món”, els alumnes aprenen
en tot moment, i que l’escola no ho és tot. Penso que a les aules s’ha de
treballar complementàriament amb les famílies per tal d’assentar les bases de
l’aprenentatge, fent la feina de destapar els porus de l’esponja que els alumnes
esdevenen i que acabaran xopant amb el que ells escullin. Si quelcom no ha
sortit assolit de classe... potser no és el més important. Cal primerament, haver
creat la curiositat perquè l’assoliment sigui propi.