Jocs

JUGUEM?
JOCS TRADICIONALS
INFANTILS

Marina Barceló
Irene Campos
Núria Carrillo
Gemma Elorriaga
Natalia Ordóñez
Imma Racero

1

INDEX

1. Introducció……………………………………………………………………………………………………… 3
2. Jocs…………………………………………………………………………………………………………………… 5
• Cançons-joc……………………………………………………………………………………………………………………….. 5
• Danses-joc…………………………………………………………………………………………………………………………. 15
• Audició-joc………………………………………………………………………………………………………………………… 23
• Dita-joc……………………………………………………………………………………………………………………………… 24
• Jocs matemàtics………………………………………………………………………………………………………………. 25
• Joc lingüístic…………………………………………………………………………………………………………………….. 27
• Jocs informàtics………………………………………………………………………………………………………………. 28
• Joc plàstic…………………………………………………………………………………………………………………………. 29
3. Partitures………………………………………………………………………………………………………. 30
4. Professorat implicat/
coordinació entre àrees…………………………………………………………………………….. 39
5. Àrees participants………………………………………………………………………………………. 40
• Descoberta d’un mateix i dels altres………………………………………………………………………….. 40
• Descoberta de l’entorn………………………………………………………………………………………………….. 41
• Comunicació i Llenguatges……………………………………………………………………………………………… 42
6. Capacitats/competències…………………………………………………………………………… 43
7. Metodologia…………………………………………………………………………………………………… 45
8. Materials i recursos utilitzats………………………………………………………………… 46
9. Criteris d’avaluació……………………………………………………………………………………… 50
10. Procediment d’avaluació…………………………………………………………………………… 51
11. Avaluació del projecte……………………………………………………………………………… 52
12. Conclusió………………………………………………………………………………………………………. 53
13. Annex……………………………………………………………………………………………………………. 53

2

INTRODUCCIÓ

Aquest projecte se centra en els jocs tradicionals, aquells amb els que actualment juguen

els nens i nenes i aquells amb els que jugaven els seus avis, avies, pares, mares, etc.

El joc és una activitat natural de l’infant, i li permet integrar espontàniament l’acció amb

les emocions i el pensament i, d’aquesta manera, afavorir el seu desenvolupament personal i

social. Per tant, la finalitat d’aquest projecte, centrat en el segon cicle d’educació infantil,

és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels

infants, en col·laboració amb les seves famílies. La idea és crear un clima i un entorn de

confiança on es sentin acollits per tenir més expectatives d’aprenentatge i per tant, que es

sentin actius i capaços d’anar desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que els

envolta. És amb la convivència familiar a on s’inicia l’educació dels infants i es fan els

primers aprenentatges. El paper de les famílies és molt important.

Les famílies en aquest projecte ens ajuden en el recull de material, ens proporcionen

material que tenen a casa o que tenen de les pròpies experiències viscudes i amb tot això

podem portar a terme aquest projecte. Aquest material es treballa al llarg del curs un cop

per setmana. Els mestres actuen com a facilitadors per extreure les activitats que

realitzen els alumnes. La manera de fer aquest recull és a través del que anomenem,

Llibreta Viatgera.

La Llibreta Viatgera és una part imprescindible d’aquest projecte perquè és a on es va

guardant tot el material recopilat. Existeixen tres Llibretes Viatgeres, un per cada curs,

per així facilitar la coordinació entre els tres cursos d’infantil i perquè la recopilació

d’informació sigui més ràpida. Cada alumne/a, dels tres cursos, disposa de la Llibreta

Viatgera del seu curs durant un cap setmana a casa (de divendres a dilluns). Durant aquest

dies han d’escriure al llibre una tria de jocs que ells coneguin i que coneiguin les seves

famílies.

Per fer possible la bona coordinació de la Llibreta Viatgera és molt important tenir una

bona coordinació entre els mestres ja que tots han de col·laborar per fer que hi hagi un

trànsit fluït i productiu d’aquest material. S’ha d’estar pendent que cada dilluns el llibre

torni a classe per poder-lo passar a un altre company i que la mestra/es disposi d’uns dies

3

per poder fer les correccions pertinents. També s’ha de vigilar en la distribució de l’espai

del llibre i que el material que es vagi recopilant sigui adient per les necessitats d’aquest

projecte. Per tant, la reconducció i posada al dia és una tasca contínua durant tot el

projecte.

La idea de la creació de la Llibreta Viatgera també és un bon recurs per a treballar el tema

de la motivació dels nostres alumnes. El fet de que els infants escullin els jocs i que tinguin

participació directa en la confecció d’aquesta llibreta, fa que es sentin part del projecte,

que el facin seu, i per tant que des d’un principi hi estiguin molt interessats.

4

CA N ÇÓ - J O C
1- Jo en tinc un tamboret, cadireta enlaire i
poema Hi havia un rei. (3-4 anys)

OBJECTIUS DIDÀCTICS
1. Cantar les cançons Cadireta enlaire i Jo en tinc un tamboret.
2. Gaudir del cant i de l’escolta de les cançons acompanyades amb instruments.
3. Sincronitzar el cant i el desplaçament amb la pulsació.
4. Cantar i jugar alhora.
5. Recitar un poema amb diferents canvis de caràcter i de tempo a partir dels
personatges tant del poema com de les cançons.

MATERIAL
1. Partitures de les cançons.
2. Poema “Hi havia una vegada”.
3. Audicions de les cançons acompanyades amb instruments (aud. nº 1 i 2 del CD)
4. Imatge dels diferents personatges que apareixen: el rei, la reia i les tres filles.

EXPLICACIÓ
EXPLICACIÓ DEL JOC
1. Recitar el poema amb diferents canvis de caràcter i diferents entonacions de veu.
- Recitar el poema amb diferents entonacions .
- Amb les imatges dels personatges (rei, reina, princeses) imaginar-se com
entonarien el poema cadascun d’ells i amb quin caràcter.
- També es pot recitar el poema un cop abans de cantar les cançons.
2. Cantar i escoltar les cançons acompanyant-les de moviment (amb CD o sense).
- Cadireta enlaire: per representar-la els alumnes es posaran per parelles, un serà
el rei i l’altre la reina. Passejaran al voltant d’unes cadires i tamborets mentre
canten la cançó o l’escolten.
- Jo en tinc un tamboret: amb aquesta cançó jugaran al joc de les cadires. S’han de
col·locar un nombre de tamborets o cadires inferior al nombre de jugadors. Els
participants caminen al voltant de les cadires mentre canten o escolten la cançó.
Quan la cançó diu “jo
m’hi assec” tothom ha
d’intentar asseure’s, i
el que no ho
aconsegueix queda
eliminat.
-

5

CA N ÇÓ - J O C
2- Arri, Arri, Tatanet. (3-4 anys)

1. Cantar la cançó Arri, Arri, Tatanet.
2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó acompanyada amb instruments.
3. Sincronitzar el moviment amb la música i el text de la cançó.

MATERIAL
1. Partitura de la cançó.
2. Les cançons cantades i acompanyades d’instruments (aud. nº 3 del CD)

EXPLICACIÓ DEL JOC
3. Cantar i escoltar la cançó acompanyant-la de moviment (amb CD o sense).
- Arri, arri, tatanet: per representar-la es posarà el nen a la falda, de cada a
l’adult. Agafant-li les manetes i seguint el ritme de la pulsació de la cançó se’l fa
botar. Quan es diu el nom del nen se’l tira una mica enrere, suaument, però
sobretot es fan més amples i contundents els gestos amb les mans. Aquest joc és
bo repetir-lo tantes vegades com el nen vulgui, canviant sempre el nom de la
persona del final i fent-hi sortir les persones o coses del seu entorn.

- Petita variant en el joc: Igualment es posa el nen assegut a la falda, de cara a
l’adult. Aquest, agafant-li les manetes, el farà botar mentre va recitant de forma
semi tonada el text anterior, però tindrà en compte d’accelerar el moviment segons
el que diu la
lletra.

6

CA N ÇÓ - J O C
3- Tots els ocells que canten (3-5 anys)

DIDÀCTICS
1. Cantar la cançó “Tots els ocells que canten sense por”.
2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó acompanyada d’instruments.
3. Alternar el cant col·lectiu amb el cant individual.
6. Reconèixer la veu dels companys de classe a través de l’oïda.

MATERIAL
1. Partitura de la cançó
2. Mocador per tapar-se els ulls.
3. Audicions de les cançons acompanyades amb instruments (aud. nº 4 del CD)

EXPLICACIÓ
EXPLICACIÓ DEL JOC
Aquest joc va molt be per exercitar l’oïda dels nens. Tots el nens i nenes es col·loquen fent un
cercle i fan voltes durant la cançó. Al mig hi ha un infant amb els ulls tapats amb un mocador
que representa el caçador. En acabar la primera estrofa, el caçador avança i agafa un nen o
nena de la rotllana i li pregunta: <<Ocellet, com cantes?>>, recitat o amb una melodia inventada.
El nen o nena agafat imita el cant d’un ocell. Si el caçador reconeix quin infant és, canvien els
papers i ara l’ocell passa a ser el caçador; si no, es canta la segona part de la cançó perquè
pugui tenir una altra oportunitat. A la segona part el joc es repeteix: el caçador torna a agafar
un altre ocell diferent i ha d’endevinar qui és segons el timbre del seu cant. Si després
d’aquesta segona oportunitat no endevina l’ocell el nen o nena que fa d’ocell passa a ser el
caçador, per tant haurà
d’esperar que el caçador el
torni a caçar.

7

CA N ÇÓ - J O C
4- Conillets a amagar (4-5 anys)

1. Aprendre la cançó “Conillets a amagar”.
2. Gaudir del cant i del joc.
3. Descobrir que la música forma part dels jocs populars.

MATERIAL
1. Partitura de la cançó i audició (aud. nº 5 del CD)

EXPLICACIÓ DEL JOC
El joc requereix que hi hagi, com a mínim, 3 nens i/o nenes i requereix un espai exterior.
Mitjançant una cançó o un joc de tria s’escull l’infant que para durant la partida. L’escollit
recolza el front damunt dels palmells de les mans, s’ajup i comença a cantar la cançó “Conillets
a amagar”.
Mentre el que para canta la cançó, la resta de participants s’han d’amagar. Quan s’acaba la
cançó, comença el moment en què el que para pot buscar els seus companys i companyes.
Els nens i nenes que estan amagats són els conills, i han d’aconseguir salvar-se sense que els
cacin, anant a tocar (sense ser agafats) el lloc on
el company que para s’havia ajupit a cantar la
cançó. El que para és el caçador, i ha d’aconseguir
caçar el màxim de conills possible. Per caçar-los,
els haurà de trobar i tocar-los abans que ells
puguin salvar-se.
El final de la partida arriba quan jo no queden
conills per caçar, i el primer conill caçat és el que
passa a ser el caçador a la següent partida.

8

CA N ÇÓ - J O C
5- Escarabat bum, bum. (4-5 anys)

OBJECTIUS
1. Cantar la cançó Escarabat bum, bum.
3. Sincronitzar la pulsació i els finals de frase amb el moviment.

MATERIAL
4. Les cançons cantades i acompanyades d’instruments (aud. nº 2 del CD)

EXPLICACIÓ DEL JOC
Cantar i escoltar la cançó acompanyant-la de moviment (amb CD o sense).
- Escarabat bum, bum: El nen posa el cap amagat a la falda de l’adult, el qual
mentre canta la cançó li va picant a l’esquena tot seguint la pulsació. Al final l’adult
pica a un altre lloc del cos del nen i diu: “Escarabat, qui t’ha picat?”, i el nen ha
d’endevinar-ho.

- Petita variant en el joc: L’adult pica l’esquena del nen mentre dura la cançó.
L’últim cop el dóna una altra persona. L’adult canta i pica l’esquena del nen mentre
dura la cançó. Una altra persona recita l’última frase i pica l’últim cop. El nen
sempre ha d’endevinar qui l’ha picat.
En una altra època el joc es repetia fins que el nen endevinava qui l’havia picat.

9

CA N ÇÓ - J O C
6- La llanterna i poema “Set per aquí, set
per allà” (4-5 anys)

1. Cantar la cançó la llanterna i recitar el text del poema.
2. Gaudir del cant i del joc.

MATERIAL
2. Drap/mocador o cèrcol.
3. Poema “Set per aquí, set per allà” de F. Maspons i Labrós.

EXPLICACIÓ DEL JOC
La llanterna és un joc de rotllana on hi ha un diàleg entre la nena que representa la filla i els de
la rotllana, que representen la mare. El nen o nena que es col·loca al centre dret a sobre d’un
drap o dins d’un cèrcol. Es comença el joc recitant el poema en forma de diàleg: “Set per aquí,
set per allà, trepitgeu-lo, trepitgeu-lo”, cosa que diu el nen o nena del mig trepitjant el drap. El
final del poema el recitaran els nens i nenes de la rotllana en forma de resposta mestre uns
quants entren a trepitjar el mocador.
Seguidament comença la cançó tot rodant al voltant de la llanterna . A la primera part es fa un
diàleg: La llanterna està asseguda al mig de la rotllana i quan la cançó diu “alça’t, alça’t, filla
meva” es posa dret o dreta; després la llanterna cantarà sol/a “ai mare la meva mare…” i la
rotllana respon “Ai filla, la meva filla...”. La segona part de la cançó, la canten tots els nens i
nenes de la rotllana amb un moviment molt viu fent galop i donant voltes a la rotllana.
Quan acaba la cançó els nens i nenes de la rotllana es deixen anar i paren les mans perquè vagi
passant la “llanterna”. El que fa és anar passant les seves mans per les mans dels companys
dient “aquesta si, aquesta no…”, fins que arriba a la
persona que vol i diu: “amb aquesta em caso jo”. La
persona que ha estat escollida passa a ser la llanterna.

10

CA N ÇÓ - J O C
7- Si la barqueta es tomba (4-5 anys)

1. Cantar la cançó “Si la barqueta es tomba”.
2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó amb l’acompanyament d’instruments o
sense.
3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment.
4. Cantar la cançó tot jugant.

MATERIAL
1. Partitura de la cançó
2. Corda per saltar.
3. Audició de les cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 6 del CD)

JOC
EXPLICACIÓ DEL JOC
Aquesta és una cançó que es canta tot jugant a saltar corda baixa, és a dir, fent-la
balancejar arrossegant per terra, sense fer la volta sencera. Primer serà la mestra qui
farà balancejar la corda amb un infant. Després ho faran dos nens o nenes. En aquest joc
és important cantar la cançó al mateix ritme o tempo a què es mou la corda. Tant els nens i
nenes que fan moure la corda com els que salten a sobre, treballen alhora la sincronització
del moviment amb la pulsació. A mesura que els alumnes agafin agilitat, es pot anar
accelerant el tempo.

11

CA N ÇÓ - J O C
8- Pim pam conillam (4-5 anys)

1. Cantar la cançó “Pim pam conillam”.
2. Gaudir del cant, de l’escolta i del joc.
3. Entendre el lèxic poc freqüent de la cançó (conillam, ballestera…).
4. Picar la pulsació de la cançó correctament.
5. Desenvolupar la sensibilitat corporal de l’Infant.

MATERIAL
1. Partitura de la cançó i audició (aud. nº 7 del CD)

EXPLICACIÓ DEL JOC
És un joc que va molt bé per treballar la sensibilitat corporal dels infants. Es pot plantejar el
grup participant de moltes maneres, tot i que la més recomanada és per parelles (ja que
depenent de l’edat dels nens/es, treballar en grups més grans podria arribar a ser incòmode).

Un dels dos de la parella s’ha d’asseure i portar-se el cap entre les cames, tapant-se els ulls
amb els palmells de les mans. L’altre de la parella es posa ajupit al seu darrera tocant l’esquena
del company amb una mà tot marcant la pulsació de la cançó “Pim pam conillam”.
A l’última de les pulsacions ha de tocar l’esquena amb el nombre de dits d’una mà que vulgui. El
company que té els ulls tapats ha d’endevinar quants dits li estan marcant a l’esquena.

També existeix la variant molt extesa que l’infant juga
amb un adult a aquest joc. L’essència és la mateixa que el
que ja s’ha explicat, però la tradició diu que l’adult
s’asseu a terra amb les cames creuades com un indi, i
l’infant es col·loca davant seu de cares. A l’asseure’s es
posa de genolls i recolza el cap a les cames de l’adult.

12

CA N ÇÓ - J O C
9- A comprar peix (4-5 anys)

1. Aprendre la cançó “A comprar peix”.
2. Alternar el cant col·lectiu amb el cant individual.
6. Afavorir la lateralitat i la coordinació motora.

MATERIAL
2. Objecte petit qualsevol.

EXPLICACIÓ DEL JOC
Pot haver-hi un nombre lliure de participants.

Es posen tots els participants asseguts a terra en rotllana i un d’ells va caminant al seu
voltant, amb un objecte qualsevol, no massa gran a la mà i cantant la cançó (tots junts o bé,
ell demana i els altres responen):

Segons es va cantant la cançó es poden anar fent gestos diferents. Poden ser il·lustratius
del que es canta o no, lliures, conjunts...

Mentre es canta la cançó, el que para ha d’anar caminant al voltant de la rotllana i deixar
l’objecte que porta a la mà al darrera d’algun company o companya a l’acabar la cançó.
Llavors ha de dir: “Qui s’ha pixat al llit?!” i tots han de mirar si tenen l’objecte al darrera i,
qui el tingui, l’encalçarà i, si no l’agafa haurà de parar ell.
És un joc molt mecànic.

13

CA N ÇÓ - J O C
10- Fum, Fum, Xemeneia Amunt. (5 anys)

1. Cantar la cançó “Fum, Fum, Xemeneia Amunt”.

MATERIAL

EXPLICACIÓ DEL JOC
4. Cantar i escoltar la cançó acompanyant-la de moviment (amb CD o sense).
- Fum, Fum, Xemeneia Amunt: Els nens recitaven aquest text tot fent donar voltes
a un petit tronquet de pi encès, ben a la vora de la llar de foc. Actualment es
podria fer el mateix amb bengales, trossets de paper, o amb petites espelmes
enceses. Exemple: es podrien aprofitar les espelmes d’algun pastís d’aniversari.

- Variant del joc com a joc de falda: L’adult té el nen assegut a la falda encarat
cap a ell, i li agafa les mans mentre va recitant el text tot marcant la pulsació
també amb els peus. En dir el darrer ves l’adult tira el nen enrere com si volgués
fer caure.

14

DANSA - JOC
11- Jocs per fer saltar (cantarelles de 3-4
anys)

1. Aprendre alguna de les cantarelles proposades.
2. Experimentar la sensació de la flexió, de la molla, del saltiró, de la caiguda i el
contacte amb el terra.
3. Sentir de forma indirecta la pulsació.

MATERIAL
1. Partitura de les diferents cantarelles.
2. Audició de la cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 8 del CD)

EXPLICACIÓ DEL JOC

És important tenir en compte que l’adult és la figura més important, ja que el nen/a ha de veure
l’adult a la seva mateixa alçada o fins i tot per sobre.

Busquem diferents llocs per a col·locar-hi el nen o nena perquè experimenti alçades diferents
en el salt. Es pot fer saltar a l’infant sobre terres diversos (matalàs, sorra, mosaic, fusta) per
tal que senti contactes diferents en la caiguda.

És bo que l’agafem per a llocs diferents alhora del salt (cintura, aixelles,…).

Cal intentar captar la mirada del nen/a per tal que la nostra imatge (anem fent la flexió que
demanem al menut) pugui facilitar el seu moviment. Sempre tenim en compte el treball de
pulsació que implica.

15

DANSA - JOC
12- En Jan petit (3-4 anys)

1. Cantar la cançó “En Jan petit”.
sense.
4. Cantar la cançó tot dansant.

MATERIAL
2. Audició de la cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 9 i 10 del CD)

EXPLICACIÓ DEL JOC

Tots els participants ballant tot fent una rotllana i cantant la cançó.
En anomenar el dit, tothom toca amb el dit a terra. Es torna a cantar la cançó afegint-hi també
una altra part del cos, per exemple la mà, i tocant amb la mà a terra:
Ara balla amb la mà,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Jan petit.
Es canta la cançó tantes vegades com es vulgui, afegint-hi cada cop una nova part del cos.
La cançó es fa cada vegada més llarga, perquè s'hi van introduint nous elements seguint l'ordre
en què han estat anomenats.
Amb el peu
Amb el braç
Amb el cul
Amb el cap...

16

DANSA - JOC
13- Peu polidor (3-5 anys)

1. Cantar la cançó “Els esclops d’en Pau”.
sense.

MATERIAL

EXPLICACIÓ DEL JOC

Ens regirem per la lletra de la cançó. Té dues parts que s’aniran alternant en forma de rondó:
en la primera part (primera estrofa) ens desplaçarem agafats de la mà i fent galop en sentit
anti horari; a la segona part (segona estrofa) ens deixarem anar i ens desplaçarem tocant la
part del cos anomenada als nens fins que torni a aparèixer la primera estrofa on ens agafarem
una altra vegada de les mans i reprendrem la dansa.

17

DANSA - JOC
14- Roda Moliner (3-5 anys)

1. Cantar la cançó “Roda Moliner”.
2. Experimentar la sensació de voltar, de l’obertura, extensió, equilibri…
4. Aprendre a recollir l’energia i conduir-la a la posició d’equilibri.

MATERIAL
1. Partitura de la cançó i audició de la cançó enregistrada (aud. nº 13 del CD)
2. Papers de colors/agulla d’estendre/cordill.

EXPLICACIÓ DEL JOC
Parlarem de diferents propostes que es poden fer amb aquesta cançó de moviment:
Mentre s’escolta la cançó, per parelles, un nen es posa amb els braços estesos i l’altre li va
fregant primer una mà, després l’altra; primer una aixella, després l’altra; primer una espatlla,
després l’altra. Tot això ho fem seguint la pulsació i sense verbalitzar, així aconseguim
interioritzar tant l’extensió necessària per a poder voltar com les parts que intervenen en
aquesta extensió.
Per grups, dibuixem quatre objectes molt visuals, els pengem a cada paret de l’espai on
treballem, i ara a l’hora de voltar amb la cançó, cada nen s’ha de fixar en el seu objecte, que li
proporcionarà un punt de referència que l’ajudarà a donar projecció a la seva mirada.

Mentre cantem la cançó, voltem sobre nosaltres mateixos amb els braços estesos en creu.
Construirem un objecte per a fer voltar: retallem amb els dits tires de papers de colors. Les
grapem i les enganxem a una agulla d’estendre que prèviament haurem enganxat a un cap de
cordill. Els nens i nenes hauran de buscar opcions per bellugar el seu objecte, de diferents
maneres, mentre cantem la cançó.

18

DANSA - JOC
15- Els quatre llauradors (3-5 anys)

1. Aprendre la cançó.
2. Experimentar la sensació de fer molla en el salt.
3. Treballar la coordinació.
4. Desfruitar de la dansa.

MATERIAL
2. Audició de la cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 14 del CD)

EXPLICACIÓ DEL JOC

Posició inicial: Es fan grups de quatre persones, agafats de les mans i amb els braços estirats.
Hauran de quedar encarats dos a dos. Una de les parelles haurà de quedar quasi tocant-se les
panxes.

Moviment: En les dues frases musicals (A i A’), tot el grup va saltant alhora amb els peus junts.
Els qui estan frec a frec de panxa comencen enfora, i els altres endins, alternativament.
La caiguda del salt es fa en el temps fort de cada compàs. Cal vigilar i treballar la molla a la
caiguda.

19

DANSA - JOC
16- El tio fresco (3-5 anys)

1. Aprendre la cançó.
2. Treballar la coordinació.
3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment
4. Gaudir de la dansa.

MATERIAL
1. Partitura de la cançó i audició de la cançó (aud. nº 15 del CD)
2. Mocador de roba.

EXPLICACIÓ DEL JOC
És una dansa amb moltes variants. La constant és que hi havia un ballador o dos que portaven un
objecte inflamable (un paper, un ninot de paper, una perruca amb una cua ben llarga d’estopa…)
que penjava al darrera i els altres, amb una teia o bé una espelma, els l’havien d’encendre, bé en
ball rodó, bé en filera.O bé en una llarga filera, agafats tots per la faixa i essent el cap qui
mirava d’encendre el penjoll que portava el de la cua. La dansa té diferents noms, segons la
zona. Se sap que es ballava per carnestoltes i en trobades familiars com ara la matança del
porc.
Evidentment, introduir el foc a l’escola no es pot pas fer, per tant substituirem la cremada del
ninot de paper per l’agafada d’un mocador.
- Punts de dansa: El galop, salt amb els peus junts.
- Posició inicial: Rotllana, mans agafades i avall. Un ballador al mig de la rotllana amb les mans a
la cintura que porta un mocador penjat al darrera de la cintura.
- Moviment:
- En la primera i la segona frases musicals (A i A’), fent galop, ens desplacem en sentit
anti horari. Acabem amb els peus junts. El ballador del mig salta al seu aire sense
perdre el centre de la rotllana.
- En la tercera i la quarta (B i B’), tots ens deixem anar de mans i saltem amb els peus
junts, fent a cada compàs un salt (un endavant i un endarrere) i intentant de prendre el
mocador del mig.
- El ballador del mig es desplaça per tot l’espai
corrent, saltant, sortint de la rotllana i
entrant-hi i intentant que no li prenguin el
mocador.
- En el moment que un ballador de la rotllana
hagi aconseguit el mocador sense aturar
la marxa del ball, se’l posa i ocupa lloc
del mig.

20

DANSA - JOC
17- Som els cavallers (4-5 anys)

1. Cantar la cançó Som els cavallers
sense.
4. Cantar la cançó tot dansant.

MATERIAL
1. Partitura de la cançó(ANNEX)
2. Audició de les cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 16 del CD)

EXPLICACIÓ DEL JOC

Tots els participants, posats en rotllana, van cantant la cançó:
- Som, som, som els cavallers, llers, llers...
i el que digui que no
no té dret a l'aventura,
no té dret al porró.
Atenció, cavallers,
la mà dreta entra en acció.
La següent vegada que es canta la cançó, es fa movent la mà dreta.
Cada cop que es torna a cantar la cançó, la part
del cos que s'anomena s'incorpora tot seguit al
moviment, fins que es belluga tot el cos.

21

DANSA - JOC
18- Els esclops d’en Pau (5 anys)

1. Cantar la cançó “Els esclops d’en Pau”.
sense.

MATERIAL
1. Partitura de la cançó(ANNEX)
3. Sabates,pedres...

EXPLICACIÓ DEL JOC
Tots els jugadors es posen en rotllana a terra (o al voltant d'una taula) i cadascú té un objecte
a la mà que faci soroll, per exemple: sabates, pedres... Seguint la pulsació de la cançó, i tots
alhora, van passant l'objecte al company de la dreta tot picant al terra.
- Amb els esclops d'en Pau
fangava Sant Joan,
li anaven grans.
Sant Pere li va al darrere,
amb el tripi tripi trap.
Al final, en dir:
- Amb el tripi - tripi, piquen dues vegades, endavant i endarrere, i en dir:
- Trap, passen l'objecte al company de la seva dreta.

22

AUDICIÓ - JOC
DICI
19- Les cadires musicals (3-5 anys)

1. Marcar el ritme de la música.
2. Gaudir de l’escolta de la música que es fa servir al joc.
3. Gaudir del joc i dels companys de joc.

MATERIAL
1. Cadires, una menys que nombre de jugadors.
2. Música enregistrada o instrument musical.

EXPLICACIÓ DEL JOC
1. Es col·loquen totes les cadires formant un cercle amb els respatllers cap a dins. Els
jugadors es posen drets davant les cadires menys un, que s’encarregarà de
controlar la música.

2. Quan comença la música, els jugadors giren al voltant de les cadires seguint el
ritme. En el moment que para, tothom intentarà ocupar una cadira buida. Qui es
queda sense seient serà eliminat de la partida.

3. Es retira una de les cadires i es torna a escoltar la música. El joc es va repetint
fins que la darrera ronda es fa amb una sola cadira.

23

D I TA - J O C
20- Lluna lluneta (3-5 anys)

1. Aprendre la dita.
2. Desenvolupar la coordinació de la velocitat de recitat amb el moviment.
3. Aprendre a recitar un mateix text amb diferents tons de veu, diferents
caràcters...
4. Treballar la coordinació corporal (a l’hora d’agafar la pilota).
5. Treballar l’empatia i la intel·ligència emocional.

MATERIAL
3. Pilota no massa gran (que pot ser pilota o feta de roba, de paper...)
4. Poema/dita Lluna lluneta.

EXPLICACIÓ DEL JOC

La distribució dels nens i nenes per la classe pot ser de moltes maneres diferents. En grups
més petits, en gran grup... l’adult decidirà en funció dels beneficis que aporten cadascuna de
les distribucions.

El joc consisteix en anar fregant la pilota entre les mans al costat de la cara (talment com un
coixí) mentre es diu la dita de “Lluna lluneta”, i a l’última frase de la dita, passar la pilota a un
dels companys de la classe que repetirà el mateix procés.

Per anar introduint variants al joc, es pot demanar als nens i nenes que diguin la dita amb
diferents tons de veu, amb diferents volums, a diferents velocitats, amb diferents estats
d’ànim... També podem afegir pilotes de diferents textures i mides.

Lluna lluneta,
ben rodoneta,
roda ben fi...
fins demà al matí!

24

J O C M A TE M À TI C
21- Dosú (Joc d’Àfrica de 3-5 anys)

1. Aprendre a contar.
2. Gaudir jugant amb altres nens/es

MATERIAL
MATERIAL
1. Espai a l’aire lliure amb sorra.
2. Un objecte com una pedra, un anell, etc.

EXPLICACIÓ DEL JOC
Es fan grups de 6 a 7 jugadors.
Un de cada grup amaga un objecte petit en una muntanya de sorra, després fa tantes
muntanyes de sorra com jugadors hi ha al grup.
Cada component del grup escull una de les muntanyes de sorra i el que troba l‘objecte en la
seva muntanya és el que després amaga l’objecte.

25

J O C M A TE M À TI C
22- Fet i amagar (4-5 anys)

1. Aprendre a contar.

MATERIAL
1. Qualsevol lloc a on poder amagar –se.

EXPLICACIÓ DEL JOC
Un jugador para i s’ha de col·locar en un racó i comptar fins al número que s’hagi acordat
anteriorment per a donar temps a la resta de jugadors a amagar-se
Un cop que ha acabar de comptar surt a buscar els jugadors per atrapar-los. Quan toca a algú
ha de tornar al lloc on havia comptat i pronunciar el nom del nen/a tocat.
Continua buscant a la resta fins a trobar, tocar i dir el nom de tots.
A la partida següent compta el primer nen/a trobat.

26

JOC LINGÜÍSTIC
23- Sandrel·la (La rotllana de les
preguntes) Joc popular hebreu (4-5 anys)

1. Aprendre a expressar-se.
2. Exercitar la memòria.
3. Adquirir altres coneixements d’interès.

MATERIAL
1. Sala espaiosa i còmoda.

EXPLICACIÓ DEL JOC
Els jugadors seuen formant una rotllana, menys un que es quedarà dret i s’anirà desplaçant en
zig-zag al voltant dels seus companys cantant i aixecant de tant en tant una mà.
Cada cop que aixeca la mà fa una pregunta a un company de la rotllana sobre un tema abans
acordat.
Si el jugador de la rotllana respon
correctament, el que està dret continuarà
en la seva posició i començarà de nou el
joc.
Si el jugador de la rotllana no respon bé,
es canviaran els papers; el que estava al
mig seurà i el que estava assegut passarà al
mig a fer preguntes.

27

JOCS INFORMÀTICS
24- Juguem amb l’ordinador! (3-5 anys)

1. Diferenciar sons forts i sons piano, comparativa.
2. Reconèixer diferents timbres d’instruments.
3. Reconèixer cançons a través de la seva escolta i de la representació gràfica
mitjançant dibuixos relacionats amb la historia explicada.
4. Gaudir i passar-s’ho bé jugant amb l’ordinador.

MATERIAL
1. Ordinador.
2. Accés a Internet.
3. Cascos o altaveus per l’escolta.

EXPLICACIÓ
EXPLICACIÓ DEL JOC
Recomanem dues pàgines molt interessants per a alumnes d’educació infantil on poden
passar-ho bé aprenent:
http://www.edu365.cat/infantil/musica/index.htm Poden jugar a jocs de reconeixement de
timbres instrumentals, jocs en els que s’han de diferenciar sons forts i pianos, fer
trencaclosques musicals...
http://www.edu365.cat/infantil/videoclips/index.htm Poden veure vídeos on es representen
moltes cançons i així poder-les entendre millor al mateix temps que les memoritzen més
ràpidament.
http://clic.xtec.cat/db/listact_es.jsp?lang=es&ordre=0&desc=1&from=1&area=mus&idioma=ca
&nivell=INF&text_titol=&text_aut=&text_desc=&num=25
Altres jocs musicals com contes, danses, trencaclosques...

28

JOC PLÀSTIC
PL
25- Memory musical (3-5 anys)

1. Fabricació d’un joc musical de taula.
2. Exercitar la memòria auditiva.
3. Identificar auditivament els diferents sons i agrupar-los per parelles iguals.
4. Gaudir del joc amb els altres companys.
5. Experimentar amb els sons que poden produir diferents objectes.

MATERIAL
1. 10 caixes de mistos.
2. Diferents objectes petits, llegums, llavors, herbes… per produir so al sacsejar la capsa, com
ara arròs, llenties, cigrons, orenga, pebre, fulles, picarols, sorra, pedres petites, sucre, pasta
(fideus, macarrons), etc.
3. Cola o celo.
4. Pintura i pinzells. Només és necessari un color.

EXPLICACIÓ DEL JOC
Un cop tenim les 10 caixes de mistos n’hem d’omplir 5 amb un determinat tipus d’objecte o
menjar i omplir les altres 5 amb els mateixos materials de manera que quedin parelles de
caixes. També es poden deixar dues caixes buides, per tant aquestes no produiran cap so al
sacsejar-les. Quan estiguin plenes amb una mica de celo o de cola caldrà enganxar les dues
parts de la caixa per no córrer el perill que s’obri mentre la fem sonar. A continuació només
caldrà pintar totes les caixes del mateix color per no identificar les parelles visualment.

En aquest joc poden jugar de 4 a 6 nens. Es col·loquen totes les caixes desendreçades en un
espai pla, i cada nen n’agafa dues,les sacseja i les escolta. Si sent que produeixen el mateix so
se les queda i pot tornar a escoltar
dues caixetes més. Si sent que el so
no és el mateix passa el torn i li toca
al següent. Guanya qui
aconsegueix més parelles de sons.

29

PARTITURES

1- Jo en tinc un tamboret, cadireta enlaire i poema Hi havia un rei.
(3-4 anys)

Poema Cadireta enlaire Jo en tinc un tamboret

Hi havia un rei Cadireta enlaire, Jo en tinc un tamboret,
Que tenia tres filles; mocador a la mà, jo m’hi assento, jo m’hi assento.
les volia casar el rei i la reina Jo en tinc un tamboret,
i no tenia faldilles. van a passejar. jo m’hi assento, jo m’hi assec.

2- Arri, Arri, Tatanet. (3-4 anys)

30

3- Tots els ocells que canten (3-5 anys)

Tots els ocells que canten sense por, Ai, caçador, que bades. No era ell!
s’amaguen quan arriba el caçador. Escolta bé com canta cada ocell.

Ocellet com cantes? Ocellet com cantes?
A, aaaaaaaaaaaaaaa: A, aaaaaaaaaaaaaaa:
Maria. Joan.

4- Conillets a amagar (4-5 anys)

Conillets a amagar
que la llebra va a caçar
de nit i de dia
toca el vol de l’Ave Maria
Conillets,
ja esteu ben amagadets?
Ja!

5- Escarabat bum, bum. (4-5 anys)

31

6- La llanterna i poema “Set per aquí, set per allà” (4-5 anys)

Poema La llanterna

Set per aquí - Que ditxosa és la llanterna
Set per aquí, set per allà que sota terra s’està;
trepitgeu-lo, trepitgeu-lo. alça’t, alça’t, filla meva, Aquest grill, ma no brill,
Set per aquí, set per allà, que ton pare et vol casar. trepitgeu-lo, trepitgeu-lo,
trepitgeu-lo com un ca. aquest grill, ma no brill,
Ai mare, la meva mare, trepitgeu-lo com un grill.
F. Maspons i Labrós. quin marit em voleu dar?
Ai filla, la meva filla, Serà aquí, serà allà,
el que a tu t’agradarà. triarà la més bonica.
Serà aquí, serà allà,
Un pagès de la muntanya triarà la que voldrà.
que me’n guardi el bestiar,
unes arracades falses
i un clavell a cada mà.

32

7- Si la barqueta es tomba (4-5 anys)

Si la barqueta es tomba,
nena, no tinguis por,
alça la corda enlaire
i canta una cançó.
Dilluns, Dimarts, dimecres, dijous,
divendres, dissabte, diumenge.

8- Pim pam conillam (4-5 anys)

Pim-pam conillam,
De la terra de l’aram
La cistella ballestera,
Quantes banyes hi ha al darrere?
Punxonet haguessis dit
de penes hauries sortit!

9- A comprar peix (4-5 anys)

33

A comprar peix, ja l’hem comprat.
A rentar-lo, ja l’hem rentat.
A fregir-lo, ja l’hem fregit.
A menjar-lo, ja l’hem menjat.

Renta que renta, que l’aigua és clara.
Renta que renta, que l’aigua fa pudor.
Ai sí, ai no, ui, ui, ui quina son que tinc.

10- Fum, Fum, Xemeneia Amunt. (5 anys)

11- Jocs per fer saltar (cantarelles de 3-4 anys)

Arreu de Catalunya

Salta Miralta, Salta Miralta,
trenca una galta; trenca una galta;
porronet de vi, si la galta cau...
salta, porquí. adéu-siau.

Salta Miralta, Salta Miralta,
trenca una galta; trenca una galta;
sant Canut Nostre Senyor
tut-tuturut et farà un petó.

34

12- En Jan petit (3-4 anys)

En Jan petit quan balla, En Jan petit quan balla,
balla, balla, balla. balla amb la mà,
En Jan petit quan balla, amb la mà, mà, mà,
balla amb el dit, amb el dit, dit, dit.
amb el dit, dit, dit, Ara balla en Jan petit...
ara balla en Jan petit. Amb el peu
En Jan petit quan balla, Amb el cul
balla, balla, balla. Amb el cap...

13- Peu polidor (3-5 anys)

Peu polidor Toqueu-li el peu
de la Margarideta, a la Margarideta,
peu polidor toqueu-li el peu
de la Margaridó. a la Margaridó.

35

14- Roda Moliner (3-5 anys)

Roda, roda, Moliner,
que ton pare és al celler,
que ha perdut la cabellera
pel camí de Balaguer.

15 - Els quatre llauradors (3-5 anys)

Els quatre llauradors
com treballen, com treballen;
els quatre llauradors
com treballen dos a dos

36

16- El tio fresco (3-5 anys)

o te l’encendré, Tu no l’encendràs,
el tió, tió fresco; el tió, tió fresco;
jo te l’encendré, tu no l’encendràs,
el tio de paper. el tió del detrás.

17- Som els cavallers (4-5 anys)

Som, som, som els cavallers, Atenció, cavallers, Som, som, som ...
llers, llers, la mà dreta entra en acció!!
Atenció, cavallers,
no té dret a l’aventura, Som, som, som ... el peu dret entra en
i el que digui que no acció!!
no té dret al porró. Atenció, cavallers,
la mà esquerra entra en
acció!!

37

18- Els esclops d’en Pau (5 anys)

Els esclops d’en Pau
fangaven, sant Joan
triava gram,
sant Pere li va al darrera
amb el tripi, tripi, trap.

38

PROFESORAT IMPLICAT – COORDINACIÓ ENTRE ÀREES

La programació que nosaltres proposem per treballar diferents continguts de l’etapa

d’educació infantil no és realitzarà només a l’espai destinat a la música sinó que es

realitzarà durant tota una setmana, ocupant l’espai destinat a totes les àrees, és per això

que els continguts treballats no només són continguts musicals sinó també continguts propis

de l’àrea de llenguatge verbal, llenguatge plàstic i matemàtic. No obstant, la realització

d’aquest projecte està dirigit i capitanejat per l’especialista de música i per aquest motiu

es treballen més aspectes musicals que no pas d’altres, o es treballen d’altres continguts no

musicals a través de la música.

El fet de que la posada en marxa d’aquest projecte ocupi tota una setmana, ha fet

necessària la implicació de tot el professorat d’infantil i per aquest motiu, també ha fet

que aquest projecte no estigui dedicat exclusivament al treball de continguts musicals.

El professorat ha col·laborat en la gestió i coordinació de la recopilació del material durant

el curs a través de la llibreta viatgera, també ha col·laborat deixant temps per poder

practicar els diferents jocs que s’anaven recopilant al llarg del curs i en no deixar que els

nens i les nenes d’infantil s’oblidessin d’aquells jocs ja explicats o cançons ja conegudes.

Cada dia abans de començar a treballar, les tutores dels cursos d’infantil cantaven les

cançons ensenyades per l’especialista de música i al final del dia jugaven a un dels jocs de la

llibreta viatgera. Un cop al mes l’especialista de música ensenyava noves cançons i nous jocs

recopilats a l’hora de música; els tutors/es dels diferents cursos d’infantil també acudien a

aquestes sessions per aprendre ells també els jocs i les cançons per després ser capaços

d’anar practicant durant la setmana.

És important saber que no tots els jocs s’han explicat durant el curs; només aquells que

eren més llargs o més difícil d’aprendre, la resta s’expliquen durant la setmana dedicada als

“jocs” amb l’ajuda dels familiars.

La col·laboració del professorat d’infantil ha estat imprescindible per fer possible dur a

terme La Setmana de Jocs. Hagués estat impossible haver d’explicar tots els jocs i

aprendre totes les cançons durant aquesta setmana de pràctica.

39

Tot el professorat d’infantil ha estat estretament coordinat durant aquest projecte

gràcies a les classes col·lectives mensuals que es feien conjuntes amb els alumnes (per tal

de que l’especialista pogués ensenyar noves cançons jocs) i també gràcies a l’existència de

les llibretes viatgeres. Tres llibretes, una per a cada curs que, a part de fer possible la

recopilació del tot el material necessari per aquest projecte també ha fet possible el

seguiment dels continguts al llarg del temps.

ÀREES PARTICIPANTS

1. Descoberta d’un mateix i dels altres

Els continguts d’aquesta àrea aniran adreçats a impulsar uns aspectes lligats entre sí:

l’autoconcepte i l’autoestima, la formació socioemocional, el moviment i l’acció i autonomia.

La descoberta d’un mateix no es pot entendre sense la descoberta de l’altre: aquesta àrea

ha de promoure les relacions i exploració del joc i dels altres descobrint i desenvolupant

possibilitats emocionals, sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat, de relació i de

regulació, referides al moviment, a les emocions i als sentiments i als hàbits.

Se li ha de donar molta importància al cos i promoure el joc com activitat natural de

l’infant, cosa que li permetrà integrar espontàniament l’acció amb les emocions i el

pensament, afavorint el seu desenvolupament personal i social.

Per tant aquesta àrea és un pilar bàsic en el desenvolupament de l’infant. A través del

recull de cançons, danses i dites s’ha volgut treballar l’auto coneixement del propi infant

perquè explori i reconegui les característiques bàsiques del seu propi cos, i desenvolupi així

un bon esquema corporal. Explorarà i reconeixerà les possibilitats del seu propi cos:

emocionals, sensorials i perceptives, motrius afectives i relacionals. Per tant serà en el

propi joc i el moviment on es treballarà i es valorarà el joc com a mitjà de gaudi personal i

de relació amb sí mateix i amb els altres. Es treballarà el domini progressiu de les

habilitats motrius bàsiques (coordinació, to muscular, equilibri, respiració).

40

Es treballarà l’actitud optimista, l’esforç i la iniciativa per anar resolent situacions de

dificultat (físiques i emocionals).

Es treballarà també la identificació d’emocions (alegria, tristesa, amor, enuig, por...), i

l’expressió de les pròpies. Així mateix, també es treballaran les relacions afectives i

comunicatives i l’autonomia personal i relacional.

2. Descoberta de l’entorn

Aquesta àrea ajudarà als infants ha elaborar explicacions sobre els objectes i les

situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es

formin una idea d'ells mateixos com a persones amb capacitat d'aprendre i amb recursos

per emprendre reptes. Així mateix, la matemàtica esdevé una eina per conèixer l'entorn:

mesurant, localitzant; permet que se superi el simple coneixement físic.

L'aprenentatge depèn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat d'ocasions que hagin

tingut per dur-lo a la pràctica. Les situacions de vida diària en proporcionen moltes, però

cal que l'escola asseguri per a tots els infants experiències prou riques, i que els acompanyi

en els aprenentatges impulsant el plantejament d'interrogants, encaminant la resposta a

les seves preguntes, oferint materials, recursos i estratègies que ajudin a través dels

llenguatges a connectar i fer conscients les experiències viscudes.

Per tant en aquesta àrea treballarem amb diferents elements de l’entorn i observarem i

identificarem les seves qualitats, així com l’observació i identificació de fenòmens naturals

(dia, nit, sol, pluja, vent) i la relació en la vida quotidiana.

També treballarem en l’experimentació, amb l’observació i reconeixement de semblances i

diferències amb objectes i materials (color, grandària, mida...). Reconeixement de canvis

que es produeixen en animals i plantes. Es treballarà la curiositat i la iniciativa per la

descoberta, fent preguntes i cercant informació. Es posaran en comú les experiències

valorant les aportacions dels altres.

41

3. Comunicació i llenguatges

En aquesta àrea els/les alumnes podran experimentar els diferents usos i funcions dels

llenguatges dintre d’un context que faciliti aquestes comunicacions, i on es puguin

desenvolupar tant la comunicació verbal com no verbal. Per tant se li donarà especial

importància a les relacions afectives entre l’infant i les persones adultes (família i

mestres), i entre els mateixos companys de classe, i alhora una comunicació entre família i

escola.

És a través de la llengua oral que l’infant pot expressar les seves vivències, comunicar

idees, sentiments, coneixements, solucionar conflictes i sobretot veure que la llengua és un

instrument d’aprenentatge i comunicació.

Els diferents llenguatges plàstic, musical, corporal i matemàtic són els que facilitaran als

alumnes el fet de desenvolupar les seves capacitats d’expressió. Dintre d’aquest

desenvolupament de l’infant és molt important la figura de l’adult ja que l’haurà acompanyar

en el seu procés de desenvolupament cognitiu lingüístic.

L’adult també s’encarregarà d’encaminar la curiositat i interès que té l’infant sobre el

funcionament del codi escrit quan es troba davant de diferents textos a les revistes,

llibres… del seu entorn. D’aquesta manera aconseguirà introduir-lo en un procés de

descoberta i descodificació del codi escrit d’una forma funcional i significativa.

En el moment que l’alumne treballa la lectura i l’escriptura amb aquest mètode, sense

adonar-se’n se situa al principi del coneixement del text escrit que mica en mica anirà

desenvolupant fins al final de la primària.

També cal destacar la importància dels nous llenguatges visuals i les T.I.C, que han d’estar

presents en el procés d’ensenyament i aprenentatge des del principi de l’educació, per

donar eines als alumnes alhora de realitzar tasques escolars i quotidianes.

42

Finalment caldrà potenciar la motivació dels alumnes vers la pròpia llengua i la dels altres,

tot aproximant als infants a l’ús oral d’una llengua estrangera com és l’anglès a l’últim curs

del cicle.

CAPACITATS / COMPETÈNCIES

Al llarg de l'etapa de l'educació infantil els infants han de desenvolupar les capacitats a

l’entorn dels eixos següents:

1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma
• Conèixer i dominar el seu cos, moviment i coordinació, tot adonant-se de les seves

possibilitats.

• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional, formant-se una imatge

positiva d'ell mateix i dels altres.

• Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions pròpies de la vida

quotidiana.

2. Aprendre a pensar i a comunicar
• Pensar, crear i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

• Progressar en la comunicació i expressió.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
• Observar i explorar l'entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte, i

participar en activitats socials i culturals.

4. Aprendre a conviure i habitar el món
• Relacionar-se i conviure amb els altres, resolent pacíficament i amb respecte els

conflictes.

• Comportar-se de manera autònoma tot seguint unes pautes de convivència, cap a la

col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

43

METODOLOGIA

El projecte que presentem té unes característiques i unes necessitats que fan que la

metodologia escollida vingui molt marcada.

Pel propi desenvolupament de tots els jocs que hem plantejat, cal que mestres i adults

relacionats amb el projecte tinguin molt clar que és necessari que l’experimentació i

l’aprenentatge vivencial tinguin un paper gairebé total en la posada a la pràctica. Si ja

l’edat dels nens i nenes a què ens dirigim implica que els coneixements generals que

s’adquireixen entrin per via “epidèrmica”, en un projecte on la base són els jocs, no cal dir

que aquest fet encara és més necessari.

Estem d’acord que els coneixements previs dels alumnes pel que fa als jocs proposats poden

tenir a veure en la metodologia (ja que si els nens i nenes coneixen una versió de joc o

cançó, l’adult haurà de fer una explicació “teòrica” de les normes de la versió del projecte),

però principalment pensem que la millor manera de treballar en aquest projecte és la

posada a la pràctica de les activitats proposades. L’aprenentatge mitjançant “assaig-error”

és imprescindible per l’assoliment total de la normativa de les activitats.

Durant els jocs, la participació activa dels alumnes serà imprescindible per poder dur a

terme aquesta metodologia eminentment pràctica i vivencial. Els nens i nenes hauran de

practicar el treball individual i en petits i grans grups, així que és important que el mestre

afavoreixi la participació de tots els infants i afavorir la interrelació entre tots ells.

Una altra cosa ben diferent són les cançons i dites necessàries pel propi desenvolupament

dels jocs que formen part del projecte. Evidentment que la metodologia pot ser

eminentment pràctica, però en aquest cas, pot ser que l’opció escollida per la transmissió

de coneixements significatius sigui més “teòrica”. No parlem d’escriure, ni d’activitats

magistrals, però potser sí que ens basaríem en exercicis de molta repetició. Amb variacions

de lloc, moviments o materials, però per aprendre dites i cançons cal, en moltes ocasions,

que les estratègies siguin reiteratives.

45

MATERIALS I RECURSOS UTILITZATS

Les característiques del projecte que hem elaborat encaminen d’una manera molt clara l’ús

i la quantitat de materials que intervenen en la consecució del projecte. En primer lloc, la

quantitat de docents implicats en el desenvolupament de les activitats afavoreix de manera

implícita que hi hagi una varietat de materials i recursos molt gran. Els coneixements que

poden tenir els mestres de cadascuna de les seves àrees asseguren, ja des d’un bon

principi, una gran diversitat de recursos especialitzats, i molt adients per cada activitat

plantejada.

En segon lloc, cal no oblidar els materials relacionats amb cadascun dels jocs de les

diferents àrees: la llista va des de tot tipus de material fungible de suport, fins a

mocadors, pilotes, objectes petits, ràdio cd’s...

A més, no hem d’oblidar que el mestre de música pot aportar una quantitat de

coneixements, materials i recursos molt important lligats a les petites “bases de dades”

que sol haver-hi a les aules de música de les escoles.

1. Materials

Per facilitar la recopilació de materials per a dur a terme la totalitat del projecte, dividim

tots els materials utilitzats en blocs relacionats, i no pels jocs que es mostren en les

fitxes:

- Instruments de percussió: Per dur a terme molts dels jocs proposats en aquest projecte,

cal que l’escola disposi d’un mínim d’instruments musicals senzills (adaptats a l’edat dels

nens a què va dirigit el projecte) que haurien de ser en la seva majoria instruments de

percussió indeterminada: panderos, tambors, picarols, triangles, sonalls, caixes xineses...

Els diferents materials de què estan fets aquests instruments i la varietat que porten

implícita ells mateixos (de manera de tocar, de textura, de mida, de pes...) permeten que el

sol fet de plantejar-ne el fer servir aquests instruments per acompanyar alguna de les

audicions proposades pels jocs sigui una font d’experimentació i coneixement molt gran.

46

L’edat en què es troben els nens i nenes quan estan en el període d’educació infantil és de

gran importància per a l’aprenentatge en general, i és clar, també per a l’aprenentatge en

música.

Audicions: La majoria dels jocs proposats que formen part del projecte estan acompanyats

d’un suport d’àudio. Aquestes audicions estan recollides en un cd que s’adjunta al final del

projecte, cosa que ajuda a uniformitzar el component musical dels propis jocs. S’ha de tenir

en compte que la majoria de les activitats proposades tenen origen en la cultura popular del

nostre país, i que això significa que la varietat de versions d’algunes d’elles no podia ser

recollida en el nostre projecte. Variacions musicals, textuals i de normes dels propis jocs

augmenten la riquesa de la cultura popular, però fan difícil elaborar un projecte de les

característiques que té el nostre. L’elecció de les versions ha estat una tasca difícil, però

pensem que adjuntar un cd final (i per tant, uniformitzar versions) pot ajudar a mestres,

pares i mares a fer avançar el projecte al llarg de la setmana, a part d’enriquir el

coneixement de diferents versions existents als adults encarregats del projecte.

Partitures i poemes: El projecte va acompanyat d’un recull de les partitures de les cançons

que formen part dels jocs. Aquestes partitures que poden ser d’utilitat especialment per a

l’especialista de música, ja que li poden facilitar la comprensió dels jocs i, que en

determinats moments pugui propiciar audicions vives amb l’instrument que sigui del seu

domini.

Hi ha jocs proposats que no tenen un component directament musical, però que tenen a

veure amb un poema, una dita o un refrany. Aquests suports també estan recollits a les

fitxes que es presenten.

Material tecnològic: Per a poder dur a terme aquest projecte, hi ha la necessitat de tenir

ordinadors amb connexió a Internet i que disposin, tots ells, de cascs o altaveus

reproductors. A més, també convé tenir una ràdio amb cd per si en algun moment és

necessari escoltar la versió musical escollida del joc que estem duent a terme.

Material fungible: Lògicament, la posada a la pràctica d’un projecte d’aquestes

característiques requereix una quantitat de material fungible important. Cal que l’escola

47

disposi de cartolines i papers de tot tipus i colors, a part de paper de diari, cola, cartró,

pintura acrílica... i tot el material necessari per manipular-lo: tisores, llapis, gomes...

Material concret: En aquest apartat hi ha el material que requereixen en concret els jocs

proposats:

- Cadires

- Mocadors per tapar els ulls

- Cèrcol

- Corda per saltar

- Llegums petits

- Globus

- Pilotes

- Objectes petits indeterminats

A part del material que ja hem recollit, cal que tinguem en compte que la posada a la

pràctica del nostre projecte requereix que hi hagi els espais adequats. Cal que l’escola

disposi d’una aula d’informàtica correctament adequada, però també és necessari que

disposem d’una aula suficientment espaiosa per jugar en un espai interior (com podria ser

una aula de psicomotricitat o un gimnàs) i cal que disposem, també, d’espais exteriors que

permetin pintar i marcar el que sigui necessari (per tant un espai de suport dur on es pugui

marcar amb guixos el que faci falta, i un espai de suport tou com ara terra o sorra, on les

marques es puguin fer amb les mans o amb pals).

2. Recursos
Els recursos utilitzats per a fer aquest projecte han estat molt diversos, ja que el recull

de jocs tradicionals comporta la consulta de diverses fonts diferents. De totes maneres, la

qualitat dels llibres trobats ens ha permès centrar l’atenció i poder aprofundir les

consultes en materials més determinats.

48

No cal dir que la xarxa, en aquest cas, ens ha sigut enormement útil, sobretot pels suports

gràfics. I a més de la xarxa, és clar, tot tipus de recursos informàtics han estat

imprescindibles per a dur a terme el treball.

Seguidament fem una cita dels llibres, programes i pàgines que hem utilitzat per a fer

aquest treball:

LLIBRES:

• JOCS DE FALDA. Montserrat Busqué. Institut de Ciències de l'Educació de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, 1991.

• BERNAT EL GAT. Proposta didàctica per Educació Infantil. (Teresa Malagarriga,
Pere Godall, Jordina Oriols i Assumpta Valls) Ed. Teide.

• EL JUEGO POPULAR Y TRADICIONAL COMO MEDIADOR INTERCULTURAL,
Juan Cremelo, Rafael Dominguez y Said ElQuariachi. Editorial CIMS.

• JUEGOS DE TODAS LAS CULTURAS. Juegos, danzas, música... desde una
perspectiva intercultural. Dorotec Agudo, Raquel Minguez, Carmen Rojas, Mariano
Ruiz. Editorial INDE.

PÀGINES

• http://cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf
• http://cataclic.cultura.gencat.cat/guies/Siberia_ceducatiu.pdf
• www.xtec.es
• www.google.cat

PROGRAMES

• Music Time DeLuxe
• Word (en diferents versions)

49

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació que hem de tenir en compte a l’edat d’infantil no els diferenciem

per àrees, sinó que s’analitzen de forma global; Així que els que hem escollit són els

següents:

- Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu

propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva

identificació.

- Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai

i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.

- Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions

afectives positives mútues.

- Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la

pròpia cura, a les tasques escolars i en relació amb els altres.

- Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i

utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.

- Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant

les mesures adequades i la seva representació gràfica.

- Aplicar les estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons

i verbalitzar-ho.

- Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i

emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa

i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de

respecte vers altres cultures i diferents llengües.

- Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i

l’escrit, iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera

individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.

- Manifestar les habituals necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i

crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i

audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

50

PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ

L’avaluació de l’alumnat es durà a terme d’una manera global, continuada i formativa.

A l’edat d’infantil les àrees queden molt enllaçades les unes amb les altres; gairebé no es

diferencien i a més a més, si observem els criteris d’avaluació que exposem també dins del

treball, ens mostren la globalitat amb què hem d’avaluar aquest tipus d’alumnat.

Perquè d’una manera continuada? Doncs bé, com a mestres dels infants, no podem avaluar al

nostre alumnat amb un sol i trist resultat final; hem de tenir clar des d’on parteix

cadascun dels nostres alumnes i quin procés ha seguit per fer el seu aprenentatge. També

s’ha de tenir en compte el com han anat adquirint aquests coneixements, per tant, alhora

ens avaluarem a nosaltres mateixos com a mestres perquè si la nostra pràctica educativa

ha estat adequada, es recolliran bons fruits. Si no fos així, caldria reformular-ho per a

l’any següent si es decidís tornar a portar a terme el projecte.

Perquè parlem també d’una avaluació formativa? Doncs bé, cal tenir en compte que

l’avaluació forma part de l’aprenentatge del nostre alumnat, per tant tenint en compte això,

alhora d’avaluar el nostre alumnat, també se’l podrà ajudar proporcionant-li una millora en

el seu aprenentatge i ajudar-lo a créixer.

Cal tenir present que la principal tècnica d’avaluació serà l’observació directa i sistemàtica

dels infants.

51

AVALUACIÓ DEL PROJECTE
El nostre projecte l’avaluarem des de 3 punts de vista diferents:

- Els aprenentatges i processos que fan els nostres alumnes.

- La col·laboració i cooperació amb les famílies.

- L’aplicació docent d’aquest projecte i si resulta eficaç per aconseguir els objectius

del nostre currículum d’infantil.

L’alumnat s’avaluarà dia a dia, partint de l’observació del mestre. S’avaluarà la participació,

la cooperació, la implicació, les ganes d’aprendre, la motivació, si s’han adquirit els

continguts i si amb tot això, els nens i nenes han adquirit els valors que es pretenen

ensenyar durant el cicle d’infantil.

De manera més globalitzada, s’avaluarà la participació i implicació de les famílies en la

llibreta viatgera i la seva setmana de presentació. S’avaluaran aquestes actuacions per

tenir en compte què hem de millorar, canviar i perfeccionar per dur a terme el projecte en

altres ocasions o bé en altres àmbits.

Per últim i el més important, és l’avaluació dels docents i del projecte en si. És important

que els mestres es reuneixin sovint per parlar de què funciona o què no, ja que fins que un

projecte no es porta a la pràctica no es pot saber quines són les parts que realment no han

anat prou bé. També pot ser que la posada a la pràctica porti a uns resultats millors del que

es tenia previst. Aquest punt és realment important tenir-lo en compte, perquè

normalment, quan l’alumnat no arriba a adquirir els continguts proposats, acostuma a ser pel

plantejament del projecte o bé per un mal enfocament alhora de dur-lo terme.

52

CONCLUSIÓ

Partint de les experiències viscudes, hem comprovat que coordinar és una feina que

requereix un gran esforç.

El fet d’haver treballat en grup ens ha fet adonar que el treball en equip requereix molt

temps i molta implicació. Com que en el treball cooperatiu tots els membres tenen un paper

molt important, si un no col·labora afecta a la resta de l’equip.

Tot i així aquest treball ens ha estat molt enriquidor perquè a part de que l’hem trobat

molt encertat per aquest segon cicle d’infantil, hem fet l’esforç d’adaptar-nos a aquest

cicle, que no deixa de ser un terreny poc treballat per nosaltres sobretot ara amb el canvi

curricular.

Aquest treball a part de tots els coneixement que ens ha aportat, ens ha deixat un

material didàctic tangible molt útil per la nostra futura tasca docent. El recull de jocs que

hem fet és una proposta de la recopilació que pot fer la mestra, i va dirigida als pares com

a material per fer servir a casa.

ANNEX – Model fitxa de l’alumne

53

CANÇÓ - JOC NOM:______________________

TOTS ELS OCELLS QUE CANTEN CLASSE:____________________

54

Jocs

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a Jocs

Semelhante a Jocs (20)

Mais de MARTA FIGUERAS

Mais de MARTA FIGUERAS (20)

Último

Último (7)

Jocs