1. FITXA D’ACTIVITATS TAC I MÚSICA
Professor/a: Isabel Martínez Martínez
Centre: CEIP Pallaresa – Localitat: Sta Coloma de Gramenet
Context educatiu (característiques físiques i socioeconòmiques de la zona) Sempre serà el mateix
- Localització del centre
El CEIP Pallaresa està localitzat al municipi de Santa Coloma de Gramenet.
Situat en un extrem de la ciutat, està delimitat pel cinturó i l’Avinguda Pallaresa.
Al voltant tenim les pistes d’atletisme Antoni Amorós, l’IES Numància, el barri
del Cementiri vell i el barri de la Riera Alta.
L’escola està una mica allunyada del nucli de la població, en un entorn obert,
ampli i lluminós. Compartim zona educativa amb el CEIP Palmeres i amb
l’Acadèmia Fuster (centre concertat). A la zona comptem amb tres guarderies,
totes de caràcter privat. La majoria dels nostres alumnes estudien l’ESO a l’IES
Numància.
Santa Coloma de Gramenet pertany a la comarca del Barcelonès. Separada de
Barcelona pel riu Besòs, la ciutat limita al nord amb Montcada i Reixac, a l’est
amb Badalona i al sud i a l’oest amb Sant Adrià de Besòs i Barcelona,
respectivament. Ocupa una superfície de 6.57 km2 i alberga una població de
117.281 habitants. La densitat és de 17.823.9 h/km2.
DEMOGRAFIA
La demografia ha estat variable en les darreres dècades: l’any 1960 hi havia
32.590 habitants; aquesta xifra va augmentant pujant fins arribar 143.232 l’any
1977 -el màxim de població que ha conegut Sta. Coloma-. Durant els anys
posteriors la població va anar decreixent fins l’any 2000, on registrava 117.103
habitants.
PROCEDÈNCIA
Santa Coloma ha estat sempre una ciutat solidària i integradora. Presenta un
paisatge cultural, ampli, plural i diferenciat. La integració dels immigrants, que
majoritàriament van arribar d’Andalusia i Extremadura, s’ha anat fiançant amb
el pas del temps i les dades estadístiques són reveladores. Per exemple, a l’any
1991, només el 2’6% de la població considerava que el castellà hauria d’ésser
l’única llengua a l’escola, malgrat ser l’idioma utilitzat majoritàriament per la
població. La catalanització ha penetrat més en les capes juvenils, però
s’aprecia també com els pares assumeixen les necessitats de la normalització
lingüística i el fet diferencial del català. Malgrat això, la llengua majoritària que
els colomencs empren és el castellà, ja que és la seva llengua materna.
El problema més greu que porta a terme un al·luvió immigratori és el del
desarrelament cultural. A Santa Coloma, s’ha aconseguit evitar aquest perill
gràcies a una tasca pacient i continuada. Juntament amb entitats i associacions
van aparèixer associacions i cases regionals que mantingueren el folklore i els
costums d’altres llocs. La romeria de la Verge de la Serra, que atrau cada any a
milers de persones a Sant Jeroni, és un exemple del les activitats que es fan
gràcies a la vitalitat d’aquest tipus d’associacions.
Avui dia ens trobem amb un altre fet migratori on l’arribada de ciutadans d’altres
països ha estat massiva. Alhora han marxat molts ciutadans colomencs a
pobles de les rodalies. Aquest fet ha provocat que l’Ajuntament, el Departament

2. d’Ensenyament i les escoles ens replantegem l’adaptació de recursos humans i
materials per tal d’integrar a la població nouvinguda.
Així s’han contractat per part de l’Ajuntament i el Departament d’Educació
traductors dels diferents idiomes, s’han elaborat plans d’acollida i s’han dotat
les escoles d’aules d’acollida.., etc
La demografia d’aquesta ciutat, com la de les diferents poblacions de
Barcelona, és viva i canviant.
HISTÒRIA DEL CENTRE
L’origen del nostre centre prové de la divisió -l’any 1984- del centre públic Joan
XXIII en dos. Les dues escoles compartiren el mateix edifici originari, construït a
l’any 1969 i una d’ells mantingué el nom inicial i l’altra prengué el nom de CP
Pallaresa.
L’any 1992 l’escola veïna CEIP Numància passava a ser un IES. Com a resultat
del canvi, es van traslladar al CEIP Pallaresa tots els alumnes d’aquest centre,
així com també part de la plantilla del professorat. L’any 2000 es tanca el CEIP
Joan XXIII i els alumnes van ser absorbits pel nostre centre, mentre que la
plantilla, en canvi, va haver d’anar al concurs de trasllats. En aquell moment
ens vam traslladar a l’edifici que originàriament ocupava el CP Joan XXIII, i
l’edifici de l’antic parvulari restava a disposició de les institucions pertinents.
Actualment, aquesta part de l’escola ha estat rehabilitada i l’ocupa el centre
Petit Príncep, que tutela menors i que depèn del Departament de Justícia i de
Benestar Social.
Al llarg d’aquesta trajectòria, els successius equips directius que han estat al
davant del CEIP Pallaresa han hagut de vetllar especialment per la integració
dels alumnes, de les plantilles de professors i dels AMPAs que havien
d’integrar-se en una sola comunitat. Val a dir que enguany, ja gaudim d’una
mica més d’estabilitat. Per aquesta raó l’escola no té un projecte educatiu
recollit en un document. Els objectius del projecte educatiu estan explicitat en
tríptics i en diferents documents del centre, tant informatius com pedagògics.
El centre ha tingut molts canvis en el nombre d’alumnes, hem arribat a tenir
cursos a tres línies, d’altres a dues i d’altres a una línia.
- Dades d’escolarització a 15 d’abril de 2008
PRIMÀRIA
PARVULARI CICLE CICLE CICLE
INICIAL MITJÀ SUPERIOR
P-3 P-4 P-5 1r 2n 1r 2n 1r 2n
GRUP A 23 24 20 25 20 25 24 24 23
GRUP B 22 26 21 26 20 25 0 0 22
TOTAL 45 51 41 51 40 50 24 24 45 371

3. - Tipologia d’alumnat: nivell socio-econòmic i Tipologia d’alumnat:
Immigració
Alumnes amb NEE
12 Nouvinguts
10 Situacions desfavorides
Discapacitats
8 0 6
9
1
6 4
6 4 0
3
4 0 0 24%
2
3 3 1 5
2 2
3 1 3
2 2
1 1 1 1
0 0 76%
P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è
Alumnes d’altres nacionalitats
20 Àsia i Oceania
18 Centre i Sudamèrica
Resta d'Àfrica
16
Magreb
14
Resta d'Europa
12
Unió Europea
10
8
6
4 26%
2
74%
0
P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è
- Tipologia d’alumnat: implicació i relació
La relació entre la diversitat d’alumnat que tenim és bona, per aconseguir-ho
tenim un pla d’atenció a alumnes nouvinguts on els companys estan molt
implicats.

4. TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Instruments de vent-fusta catalans. La cobla
Nivell educatiu i curs: 4t d’Ed. Primària
Nombre d’alumnes: 24
Característiques generals:
Aquest grup de 4t pot fer la música desdoblant la classe. Mentre un grup fa
música, l’altra fa una 6ena hora d’expressió oral. El nivell musical del grup és
divers, hi ha dos nens amb un nivell de coneixement alt i que van al
conservatori, un grup majoritari d’un nivell acceptable i quatre alumnes amb
dificultats. El nivell de relació és bo, sent un grup cooperatiu entre ells i força
cohesionat.
Els objectius han de ser avaluables
Objectius actitudinals, socials (actituds, valors i normes):
Quines habilitats socials / cooperatives es demanen?
- Mostrar respecte a les audicions.
- Mostrar interès i curiositat per conèixer obres, autors, instruments i
agrupacions instrumentals.
- Manifestar una bona postura corporal quan escolta una audició.
- Mantenir una relació cordial amb el seu company quan treballa a
l’ordinador.
- Respectar les opinions del seu company d’ordinador.
- Tenir una actitud de concentració i silenci.
- Mostrar interès, respecte i curiositat per la riquesa del patrimoni musical
del país, pel coneixement d’obres, autors i èpoques i estils.
Objectius procedimentals i conceptuals:
Què han d’aprendre els alumnes?
Objectius Procedimentals
- Escoltar audicions enregistrades.
- Observar i comparar instruments d’una mateixa família.
- Observar el flabiol, el tible i la tenora: la forma, el material, la tècnica de
producció de so i les parts principals.
- Escoltar les possibilitats expressives del flabiol, el tible i la tenora i anàlisi
dels seus timbres.
- Llegir i explicar les característiques de l’agrupació instrumental de la
cobla.
- Observar els instruments que conformen la cobla.
- Escoltar les possibilitats expressives de la cobla a través de la sardana
Festa major.
- Seguir l’esquema (musicograma) de la sardana.
- Desenvolupar l’afecció i l’interès per la dansa popular: la sardana.
Objectius conceptuals
- Assolir l’hàbit i l’actitud d’escolta atenta i en silenci.
- Desenvolupar la sensibilitat auditiva i la capacitat de viure la música.
- Conèixer una de les agrupacions instrumentals característica i única del

5. nostre folklore: la cobla.
- Conèixer els instruments que formen la cobla.
- Identificar el títol de l’obra i el nom de l’autor.
- Descriure per escrit i oralment el flabiol, el tible i la tenora.
- Reconèixer el timbre dels diferents instruments de la cobla.
- Identificar la posició dels instrument dins la cobla.
- Identificar la sardana com a música i dansa popular catalana.
Objectius competencials:
Quines competències es treballaran amb aquesta activitat?
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀREA:
Competència Comunicativa:
- Constatar i verbalitzar les impressions després de l’audició.
Competència Artística i cultural:
- Seguir i interpretar l’esquema (el musicograma) de la sardana.
CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES:
Competència del coneixement i interacció amb el món:
- Adonar-se de la presència de la música tradicional en les festes.
- Conèixer la figura musical d’Enric Morera.
Competència tecnològica:
- Saber entrar en el programa de “la cobla” a l’ordinador.
- Entendre les consignes de cada pantalla del programa.
- Resoldre sense dificultats els diferents mòduls del programa.
Competència social i ciutadana:
- Adquirir una cultura musical amb una perspectiva multicultural, donant
també una particular atenció al coneixement del patrimoni musical i les
festes tradicionals de Catalunya.
Competència d’aprendre a aprendre:
- Sap resoldre els problemes que s’ha anant trobant durant la utilització
del programa d’ordinador de “la cobla” aplicant totes les consignes
donades anteriorment.
Continguts que es tractaran
- Musicals
- Instruments de la cobla
- Instruments de vent-fusta: el flabiol, el tible i la tenora.
- Instruments de vent-metall: el trombó
- Agrupacions instrumentals: la cobla.

6. - Tecnològics
- Programa clic “la cobla”
- Socials
- Manifestacions i balls populars: la sardana.
- L’autor i la seva obra: Enric Morera, Festa major.
- D’altres àrees
Temporalització: 3 sessions d’una hora
Agrupament dels alumnes: meitat del grup.
Recursos que s’utilitzen:
- 5 Ordinadors, canó i pantalla de projecció.
- Programari Clic
- Instruments de l’aula. De la cobla no tenim cap instrument, però els tenim en
lamines.
- Altres
Professorat implicat: especialista de música
Descripció de l’activitat que han de realitzar els estudiants (què, com, quan):
• Introducció (com una introducció a la nova matèria per part del professor o
una exploració per part dels alumnes o una activitat de detecció i/o
d’activació de coneixements previs)
- Abans de començar a treballar les activitats, cal tenir present què sap
l’alumnat sobre els instruments tradicionals i populars de vent, així com
també sobre l’agrupació instrumental de la cobla. Presentació de
fotografies de la cobla i dels instruments que la formen. Preguntes sobre
les fotografies.
- Heu vist aquesta agrupació alguna vegada? On?
- Sabeu el nom d’aquesta agrupació?
- Coneixeu el nom dels instruments que formen la cobla?
- Tots els instruments de vent que hi ha a la cobla són iguals?
- Quines diferencies veus entre ells?
- Coneixeu alguna música tradicional catalana?
• Situació de conflicte (el professor o la professora ajuda els alumnes a
plantejar les qüestions –a formular allò que no saben- i a descobrir possibles
solucions)
Lectura atenta del text i explicació posterior per part del mestre o la mestra de
les característiques dels instruments de vent-fusta característics del folklore
català i de l’agrupació instrumental de la cobla.
- Descripció del flabiol. Sembla que el flabiol català és una evolució de les
anomenades flautes de tres forats, instruments populars coneguts arreu del
món; per exemple, el txistu dels bascos. El flabiol català és una mena de flauta
de bec petita, de 20 a 25 centímetres de llargada, amb els mateixos elements
essencials i el mateix procediment per obtenir el so. El flabiol té cinc forats (no
tots del mateix diàmetre) a la part anterior, i tres a la part posterior. Hi ha
flabiols recoberts amb cèrcols o virolles, de planxa de llautó. En aquest cas, la

7. finestreta amb tallavent també sol ser de metall. Els flabiols més moderns són
de dues peces i poden portar fins a quatre claus, que contribueixen a l’agilitat
de dicció, a l’afinació i, en certa manera, a l’extensió. Normalment, el flabiol es
toca amb la mà esquerra. Amb els dits índex, del mig i anular es tapen els tres
forats superiors de la part anterior (els dos forats més pròxims a la punta es
deixen habitualment oberts). Amb el dit polze i el petit es tapen els dos forats de
la part posterior (el forat més pròxim a la punta es deixa sempre obert). Com
que el flabiolaire té una mà lliure, se li confia el tamborí. La música per a flabiol,
juntament amb altres instruments, és de caràcter popular i tradicional:
sardanes, ballets, cercaviles, música de festes tradicionals com ara la Patum de
Berga, els balls de gegants...
- Descripció del tible. Deriva d’un tipus de xeremia o tarota soprano. La mateixa
paraula tible és una paraula catalana de significació anàloga (encara que no
equivalent) a la del mot italià soprano, que, en música, s’ha universalitzat per
indicar la tessitura aguda d’una veu o un instrument. El so és produït per la
llengüeta de doble canya, a semblança de l’oboè. La sonoritat és aguda i
brillant, i el timbre és un xic nasal. El tible no sol actuar com a solista, sinó com
a integrant dels onze instruments que formen la cobla de sardanes d’avui en
dia.
- Descripció de la tenora. També deriva d’una xeremia o tarota, i equival a una
xeremia tenor, d’on li ve el nom de tenora, de manera semblant al que va
passar amb el nom del tible. La forma i la disposició és anàloga a la del tible,
només que el tub és més llarg i acaba amb un pavelló metàl·lic semblant al de
la trompeta. Produeix el so mitjançant la vibració d’una columna d’aire per una
llengüeta de doble canya. El timbre és nasal, i la sonoritat és potent i oberta. El
naixement i l’evolució de la tenora és semblant a la del tible i va lligada a la
carrera musical de l’intèrpret i innovador Pep Ventura. Segons sembla, la
primera tenora va ser la d’en Pep Ventura, al qual li va fer «descobrir» un amic
seu de Perpinyà, músic i constructor d’instruments, anomenat Antoni Toron.
1. Escolta com sonen el flabiol, el tible i la tenora.
– Escoltar, a partir dels models enregistrats al CD del mestre, 34, les sonoritats
del flabiol, el tible i la tenora. Els petits fragments que es proposen són extrets
de la sardana Festa major, que posteriorment es proposa per escoltar i seguir-
ne l’estructura.
– Tornar a escoltar els petits fragments i observar les fotografies dels
instruments, i, posteriorment, comparar els instruments escoltats amb la flauta
de bec, el clarinet i l’oboè.
La cobla. Sardana: Festa major
– Lectura atenta dels textos exposats.
– Explicació per part del mestre o la mestra de la tècnica de producció de so
dels instruments que formen la cobla.
– Explicació sobre les característiques de la cobla. Abans de l’existència de la
cobla actual, una de les agrupacions instrumentals més característica per a la
interpretació de sardanes curtes (antigues sardanes, habituals i comunes en les
festes populars) estava formada per un flabiol i un tamborí, una tarota i una
cornamusa o un sac de gemecs: se’n deia «cobla de tres quartans». Miquel
Pardas i Pep Ventura van organitzar i donar una certa unitat a les múltiples
experiències (protagonitzades per diversos músics anteriors i contemporanis)
d’allargament de la sardana, i també van començar a posar els fonaments
(1840-1850) per remodelar i estructurar la cobla nova, que és la que, amb unes
quantes modificacions no essencials, ha arribat fins a nosaltres. Actualment, la
cobla consta d’un flabiol i un tamborí, dos tibles, dues tenores, dues trompetes,
dos fiscorns, un trombó i un contrabaix o verra (actualment de quatre cordes,
abans en tenia tres).
– Comentar que el volum de so d’aquests instruments és fort, ja que sempre
s’utilitzen a l’aire lliure.

8. – Explicació sobre les característiques de la sardana. La sardana és una dansa
de gran difusió i popularitat a Catalunya. És molt fàcil veure’n ballar a la plaça
major de tots els pobles i ciutats en qualsevol festivitat. És una dansa senzilla i
austera, de moviments continguts i delicats, però d’una gran bellesa. Tothom hi
participa, el nombre és il·limitat; els balladors fan una rotllana agafats de les
mans i elaboren un punteig de gran precisió amb els peus. Cal comptar tots i
cadascun dels passos i la coordinació del grup és vital. La música de la sardana
és sempre interpretada per la formació típica del país, la cobla. L’origen de la
sardana es remunta al segle XVI, però la forma que coneixem actualment la va
adquirir a mitjan segle XIX. La sardana és un fenomen excepcional dins el
folklore occidental pel fet de ser una de les poques manifestacions musicals
que s’han mantingut vives i autèntiques gràcies a la participació directa de tot el
poble. Lluny de l’exhibició, de l’espectacle folklòric, aquesta dansa es
desenvolupa en la societat catalana com un autèntic ritual, amb una enorme
càrrega simbòlica d’unió, d’igualtat, de treball en equip i de seny.
2. Escolta la sardana Festa major, d’Enric Morera, i observa la cobla.
– Escoltar la sardana Festa major enregistrada al CD de l’alumne, 12, i
identificar-ne el timbre del flabiol, el tible i la tenora, escoltats anteriorment (CD
del mestre, 34).
– Tornar a escoltar la sardana i fer un comentari sobre què ha semblat l’audició
als infants.
– Comentar les vivències que els alumnes i les alumnes han pogut tenir en
assistir en viu a l’audició d’una cobla o en el fet d’haver ballat una sardana.
– Altres propostes:
– Si hi ha possibilitat, es pot fer escoltar l’obra La rondalla de la cobla, d’Antoni
Ros-Marbà i Jaume Picas.
Presentació del musicograma de l’obra (material d’aula)
– Presentar el musicograma de l’obra.
– Observar els instruments que intervenen i anomenar-los.
– Escoltar l’obra mentre observen el seguiment de l’estructura dels temes que
fa el mestre o la mestra. És important escoltar l’obra dues vegades. La primera
vegada cal centrar l’interès en l’estructura: anar assenyalant els diferents temes
(introducció – tema A (curts) – repetició A – tema B (llargs), fent ben expressiu
el gest i intentant no amagar l’esquema. La segona vegada, centrar l’interès en
els plans sonors i en els instruments, principalment en el ritme del contrabaix de
la part B, els punts llargs.
– Comentar les descobertes visuals, sonores i estructurals de l’audició.
– Tornar a escoltar l’audició i demanar a un nen o nena que vagi assenyalant el
discurs.
– En acabar l’audició, és important que el musicograma de l’obra quedi en un
racó de la classe. D’aquesta manera l’obra podrà ser recordada en
qualsevol hora del dia i, en un moment donat pot ser assenyalada i
anomenada per poder tornar-la a escoltar.
• Ús / pràctica (activitats de desenvolupament)
En el desenvolupament de l’apartat anterior s’expliquen diferents activitats
desenvolupades ja que també serveixen per a plantejar qüestions que els porta
de descobrir possibles solucions.
La part pràctica es portarà a terme mitjançant la utilització del programa de “la
cobla” de les activitats clic del programari del Departament d’Educació.
El paquet està organitzat en quatre seccions: "La cobla", "Els instruments", "Les
famílies" i "Endevina instruments". S'hi presenten les característiques dels
diferents instruments de la cobla, amb fotografies en color, articles de text i
enregistraments sonors. Es proposen també un seguit d'exercicis per a
repassar els conceptes treballats.

9. • Avaluació.
Avaluació dels objectius actitudinals, socials (actituds, valors i normes):
- Mostra respecte a les audicions.
- Mostra interès i curiositat per conèixer obres, autors, instruments i
agrupacions instrumentals.
- Manifesta una bona postura corporal quan escolta una audició.
- Manté una relació cordial amb el seu company quan treballa a
l’ordinador.
- Respecta les opinions del seu company d’ordinador.
- Té una actitud de concentració i silenci.
- Mostra interès, respecte i curiositat per la riquesa del patrimoni musical
del país, pel coneixement d’obres, autors i èpoques i estils.
Avaluació dels objectius procedimentals i conceptuals
- Sap explicar les característiques de l’agrupació instrumental de la cobla
- Ha assolit l’hàbit i l’actitud d’escolta atenta i en silenci.
- Ha desenvolupat la sensibilitat auditiva i la capacitat de viure la música.
- Coneix una de les agrupacions instrumentals característica i única del
nostre folklore: la cobla.
- Coneix els instruments que formen la cobla.
- Identifica el títol de l’obra i el nom de l’autor.
- Descriu per escrit el flabiol, el tible i la tenora.
- Reconeix el timbre dels diferents instruments de la cobla.
- Identifica la posició dels instrument dins la cobla.
- Identifica la sardana com a música i dansa popular catalana.
Avaluació dels objectius competencials:
Avaluació de la competència comunicativa:
- Constata i verbalitza les impressions després de l’audició.
- Descriu oralment el flabiol, el tible i la tenora.
Avaluació de la Competència Artística i cultural:
- Segueix i interpreta l’esquema (el musicograma) de la sardana.
Avaluació de la competència del coneixement i interacció amb el món:
- S’adona de la presència de la música tradicional en les festes.
- Coneix la figura musical d’Enric Morera.
Avaluació de la competència tecnològica:
- Sap entrar en el programa de “la cobla” a l’ordinador.
- Entén les consignes de cada pantalla del programa.
- Resol sense dificultats els diferents mòduls del programa.
Avaluació de la competència social i ciutadana:
- Ha adquirit una cultura musical amb una perspectiva multicultural, donant
també una particular atenció al coneixement del patrimoni musical i les
festes tradicionals de Catalunya.
Avaluació de la competència d’aprendre a aprendre:
- Sap resoldre els problemes que s’ha anant trobant durant la utilització

10. del programa d’ordinador de “la cobla” aplicant totes les consignes
donades anteriorment.
• Notes organitzatives. Tots els ítems redactats es posaran en forma de
graella.
AVALUACIÓ CONTEXTUAL DE L’ACTIVITAT REALITZADA
Objectius assolits: Tots els objectius es van assolir, excepte aquells alumnes
que tenen més dificultats i amb els quals el nivell d’exigència es menor.
Què prova que va funcionar bé?
Han assolit els objectius i s’ho han passat bé.
Què sembla que no va funcionar?
Va funcionar tot molt bé, però hi havia nens/es que acabaven molt ràpid i
d’altres que acabaven més tard. Per això cal tenir un altre programa que ampliï
la informació i que els faci treballar més a aquells que tenen més facilitat.
Què et va sorprendre?
Són molt hàbils amb l’ordinador, vaig trobar a algun alumne que quan no sabia
la resposta d’alguna pantalla, clicava “Activitat”- ”ajuda” i li sortia la resposta,
cosa que jo no sabia. Sobretot va passar a les sopes de lletres.
Altres aspectes importants de l’activitat:
El nombre de sessions han estat molt adients, encara que es dedica massa
temps en comparació amb altres activitats de la programació d’aula.
Canvis que el professorat farà en la activitat la propera vegada:
Afegiré el programa d’ampliació per l’alumnat que té més facilitat i rapidesa.
La proposta és el paquet d’activitat clic “ La Sardana a l’Escola. Aquest paquet
treballa:
- Què és la Sardana.
- Quins estils es fan servir per ballar-la.
- Manifestacions sardanístiques.
- Què és la cobla.
- Instruments de la cobla (conèixer el nom i el so).
- Famílies d'instruments que hi ha a la cobla.
- Col·locació dels instruments dins la cobla.
- Conèixer alguns autors i alguns títols de sardanes.
- Conèixer algunes lletres de sardanes.

11. Annex
Nom i cognoms ……………………………………………………..Curs………………
Nom del Programa “ La cobla”. Per entrar has de clicar a -inici- programes- activitats
clic- La cobla.
Control de respostes
Nom Enunciat Encerts Intents Temps
Què és
L
A Situació dels instruments de la cobla Memoritza la situació, no cal
fer res més.
C Clicant sobre l’instrument de la fotografia ens diu els instrument que hi ha iguals.
O
B Quants instruments d’aquests ens trobem a la cobla ?
L
A Quins instruments són de la cobla ?
Són els instruments més petits de la cobla Resposta :
És un instrument fet de fusta Resposta :
És un instrument de fusta i metall Resposta :
Tararí, tararà.. Què és ? Resposta :
És de metall molt llarg i recargolat. Resposta :
També és recargolat però més petit que el trombó. Resposta :
M’agrada que em gratin la panxa. Resposta :
E Clica el nom de cada instrument i veuràs com són
L Clica el nom de cada instrument i escoltaràs com sona.
S Identifica els instruments
Relaciona els sons amb el nom de cada instrument.
Relaciona el so amb el seu instrument
Coneixes els instruments de la cobla?
Quants músics formen la
La cobla- Clica sobre la fotografia i escoltaràs la cobla: ………
I
música, baixa la barra de la dreta i llegeix la informació Quines són les cobles més
N
sobre la cobla i els diferents compositors. conegudes: ..………………….
S
……………………………….
T
………………………………..
R
Si cliques l’instrument, sona!
U
Informació sobre el flabiol i el tamborí
M
E
Quin és l’instrument més petit de la cobla?........................
N
El mateix músic que toca el flabiol també toca el ………
T
Quin instrument dona l’entrada a la resta de músics? …………
S
Quin és l’instrument més antic de la cobla?.................
Informació sobre el fiscorn De quin material està fet?.........
Quants pistons té?............
Com és la seva embocadura?...
............................
Informació del trombó Com és la seva embocadura?
.............................................
Informació del contrabaix Quantes cordes sol tenir?..........

12. Com és el seu registre?.............
Nom Enunciat Encerts Intents Temps
L Clicant cada instrument descobriràs com produeix so.
E
S Agrupa els instruments segons la manera de produir so.
Troba els instruments de vent, corda i percussió de la
cobla.
F
A Classifica’ls segons a la família que pertanyen
M
Í Troba els instruments de metall
L
I Construeix la cobla
E
S Hi ha quatre instruments amagats. Quins?
Té forats a la campana i és tot de fusta.
E
N Munta el trencaclosques i sabràs quin instrument toca.
D
E Senyala els instruments que fan servir canya per sonar
V
I Munta el trencaclosques i sabràs quin instrument toca.
N
A Quins instruments utilitzen “boquilles”?
I Munta el trencaclosques i sabràs quin instrument toca.
N
S Munta el trencaclosques i sabràs quin instrument toca.
T
R Munta el trencaclosques i sabràs quin instrument toca.
U
M Popularment se li dona un apel·latiu brut.
E
N Munta el trencaclosques i sabràs quin instrument toca.
T
S És l’ocell de la cobla.
Munta el trencaclosques i sabràs quin instrument toca.