1. ELS DRACS
A CM
Alba Bacardit Baselga
Didàctica de la música II

2. 1. Contextualització i justificació
Aquesta és una classe pràctica pensada per a un curs de cicle mitjà d’una escola d’una sola línia de la que és la única
escola d’una població petita. La majoria dels alumnes que formen part d’aquesta escola són del mateix municipi, tot i que n’hi ha
alguns que venen de nuclis dispersos del voltant. Hi ha pocs alumnes nouvinguts i algun alumne amb NEE.
La proposta queda inclosa en un projecte més ampli que avarca vàries àries: el que es vol fer és una festa de Sant Jordi
conjunta i oberta a les famílies dels alumnes i al poble. Aquesta festa consisteix en la representació d’una llegenda alternativa de
Sant Jordi per part de tots els alumnes de l’escola i enmig d’aquesta, la mestra de música aprofita per a fer-hi cançons, danses i
acompanyaments amb tots els cursos.
La intervenció que teniu al davant és la de cicle mitjà, per una classe petita de 15 nens i nenes dels quals 1 és nouvingut, 2
són fills d’immigrants nascuts aquí i 1 nena té dèficit d’atenció.
Aquesta intervenció té més sentit si la relacionem amb la de la Raquel Vila (els dracs a CI) i amb la de l’Alba Alayo (els
dracs a CS), doncs formen part del mateix projecte: per Sant Jordi, donem el protagonisme als DRACS! Si voleu saber com
comença i com acaba aquest conte, haureu de llegir els seus treballs…
2. Objectius generals i competències
 Experimentar en les possibilitats expressives del so i del moviment i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les
idees. Aquest objectiu es relaciona amb la competència artística i cultural i amb la competència d’aprendre a aprendre
(perquè experimentar és una manera d’aprendre).

3.  Conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments mitjançant el llenguatge musical. 
Es relaciona amb la competència artística i cultural i amb la competència d’aprendre a aprendre (pel mateix motiu que
l’anterior)
 Afavorir l'intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions Aquest afecta a vàries competències: la competència
comunicativa lingüística (l’alumne ha d’expressar les seves opinions), la competència d’aprendre a aprendre (perquè
aprenem de les opinions dels altres), la competència d’autonomia i iniciativa personal (perquè hem de saber donar la
nostra visió de les coses als altres) i la competència social i ciutadana (perquè creant hem d’interaccionar amb els nostres
companys i interpretant les cançons i danses interaccionem amb l’entorn).
La competència artística i cultural és la base d’aquesta àrea i d’aquest projecte perquè permet:
 Conèixer, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques.
 Disposar d'aquells coneixements, procediments i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions.
 Posar en joc habilitats de pensament convergent i divergent.
Posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se.
 Disposar d’habilitats de cooperació, i tenir consciència de la importància de donar suport i apreciar les iniciatives i
contribucions d'altri en la consecució del resultat final.
3. Continguts
Explorar i percebre
 Reconeixement d'estructures de simultaneïtat sonora en produccions musicals.
 Reconeixement i representació d’elements musicals a través del moviment corporal.

4.  Reconeixement de timbres d’una audició a partir de l’aprenentatge del seu ritme.
Interpretar i crear
 Interpretació d’una cançó desenvolupant l’afinació, la dicció, la tècnica vocal i la coordinació col·lectiva
 Creació i interpretació d’una dansa desenvolupant la coordinació tant individual com col·lectiva.
 Creació i producció d’una dansa que es relacioni amb les pròpies idees, emocions o experiències.
 Interpretació d’una cançó a partir de la lectura rítmico-melòdica.
 Creació en grup d’un ambient sonor a partir de la improvisació.
4. Guió classe pràctica
Aquesta classe pràctica es desenvolupa a partir de la lectura i explicació per part de la mestra del fragment de llegenda que
correspon representar a cicle mitjà. Aquí el tenim:
Semblava que tot anava molt bé, però, com gairebé sempre passa, algú va decidir fer-ne un negoci d’aquella màgica situació. El senyor
alcalde va veure clar que aquest drac podria suposar el reclam turístic que el poble necessitava per a créixer i sortir de la crisi. Van decidir
crear un esdeveniment fictici que fós sensacional i que se’n parlés a tota la contrada i més enllà. El pla no podria ser més malèfic: simularien el
segrest de la princesa per part del drac i llavors hi enviarien el fatxenda del poble, un tal Jordi, que per tal d’aconseguir admiradores es feia
passar per cavaller, perquè fes enfadar el drac. És trist, però tothom hi va estar d’acord.

5. La princesa va arribar a la cova del drac i li va dir que es quedaria a viure uns dies amb ell perquè s’havia enfadat amb el seu pare. El drac la
va mirar estranyat i li va dir que cap problema, que la cova era prou gran. Al cap d’unes hores la princesa ja l’estava començant a atabalar: el
pobre drac ja s’havia deixat fer la manicura i ara aquella nena mimada pretenia fer-li metxes tot parlant-li de moda i xafarderies de gent que ni
el drac coneixia!
Per si això fós poc, va arribar en Jordi amb el seu cotxe tunning, amb la música a tot drap. Aquell element va entrar a la cova amb aires de
grandesa i va començar a escridassar al drac de mala manera i a punxar-lo amb una mena d’agulla de cap que més que mal li feia
pessigolles.
El drac ja n’havia tingut prou, i va començar a notar una escalfor a la panxa que mica en mica li anava pujant. De cop i volta va obrir la boca
per parlar i dir: prou!, però enlloc de la veu li va sortir una gran flamarada de foc que va deixar ben socarrimat el serrell d’en Jordi.
El drac va sortir de la cova i va deixar aquell parell discutint sobre quin tractament de bellesa s’havia de seguir amb els cabells rostits i se’n va
anar cap al poble per a dir-los-en quatre de fresques. Un cop va ser al mig de la plaça, amb tota la gent mirant-lo atemorida els va dir: [cançó
CM: escolteu el drac]
Acabat el seu discurs el drac va decidir que no volia estar ni un minut més en aquell indret i va emprendre el vol cap a altres terres. A veure si
tindria més bona fortuna... [dansa CM: L’ham de foc].

6. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
A TENIR EN COMPTE...
Aquestes activitats duren tres sessions de 45 minuts, però no les he temporalitzat per aquestes tres sessions, sinó que les he posat
ordenades per temàtica. Una proposta de temporalització seria:
 Sessió 1: Activitat 1 (15 minuts), activitat 2 (5 minuts), Activitat 3 (10 minuts) i començar Activitat 4 (15 minuts)
 Sessió 2: Repàs activitat 1 (5 minuts), continuar Activitat 4 (25 minuts) i començar Activitat 5 (15 minuts)
 Sessió 3: Repassar activitat 4 (5 minuts), acabar Activitat 5 (15 minuts) i Activitat 6 (15 minuts)
EL REBOT DEL DRAC
Introducció: Es llegeix la llegenda fins el moment que el drac es rebel·la contra els vilatans. Se’ls explica que en aquest moment ells
faran de drac i cantaran el que diu el drac als vilatans quan es rebota.
ACTIVITAT 1. CANÇÓ: Escolteu el drac (Lletra: Lola Casas/ Música: Pep Torras)
Objectiu: Aprendre i memoritzar de cançó tot fent un ús correcte de la veu.
Continguts: Ús correcte de la veu, memorització del text i de la melodia i articulació de les síl·labes en relació del ritme.
Lloc: Aula convencional
Temps: 20 minuts

7. Material: Ordinador, projector i altaveus. Midi de la cançó, lletra (veure annex) i partitura (veure annex).
Desenvolupament:
La mestra fa fer als alumnes alguns exercicis d’escalfament de la veu (estiraments, respiració, articulació i afinació).
Seguidament els canta la cançó sencera amb el midi.
S’ensenya la cançó per frases i es van enganxant. Si convé primer s’ensenya el ritme i l’articulació i després s’hi afegeix la
melodia.
Es canta sencera amb el midi, si cal amb la lletra al davant.
Aquesta activitat permet al docent dur a terme una avaluació de com es desenvolupa cada alumne cantant en grup. Si es
vol avaluar de manera més individual, es pot fer cantar els alumnes per files o per característiques (els que porten ulleres, les que
porten calces, els que teniu dos ulls i una boca...).
ELS MOVIMENTS DEL DRAC
Introducció: Lectura de la llegenda fins el moment que el drac decideix marxar del poble, que correspon a la dansa de CM.
ACTIVITAT 2. AUDICIÓ: El nord (L’ham de foc)
Objectiu: Gaudir del fet d’escoltar una cançó i obrir la imaginació
Contingut: Audició d’una cançó.
Lloc: Aula convencional
Temps: 5 minuts

8. Material: Reproductor de CD i CD
Desenvolupament:
Se’ls explica que s’ha escollit una música per a simular els moviments del drac. L’escoltem amb els ulls tancats per a
imaginar-nos els moviments i després la comentem. Com creieu que és aquest drac de la cançó: lleuger, feixuc, tranquil, mogut,
content, enfadat, esmunyedís, robust...
ACTIVITAT 3. AUDICIÓ/TAC: Treball d’estructura
Objectiu: Entendre l’estructura de la cançó i fer-se-la seva.
Contingut: Treball d’estructura a partir d’imatges
Lloc: Aula convencional
Temps: 10 minuts
Material: Reproductor de CD, CD, fitxa d’estructura (veure annex), ordinador. Projector i programa powerpoint.
Desenvolupament:
Se’ls demana si han sentit quantes parts té la cançó (si cal es torna a escoltar): Introducció, A, B, pont, A, B, final. S’anota
l’estructura a la pissarra.
Se’ls explica que en les diferents parts d’aquesta cançó es poden imaginar els moviments d’un drac. Quins son aquests
moviments?
Drac descansant Drac caminant Drac traient foc Drac volant

9. Intro A B Pont A B Final
Per grups tornem a escoltar la cançó i a partir de les imatges de dracs fent diferents accions en decideixen l’ordre tot
seguint l’estructura. El docent els marca unes consignes: podem repetir moviments (tenim 4 dracs i 7 espais per omplir) i cal pensar
en una història. Quan ho han parlat ho ensenyen als companys en l’ordre que ho han fet. Es posen totes les propostes en comú i
n’escullen una que pacta entre tots i que es va projectant a través d’un powerpoint on alguns alumnes van enganxant les
imatges dels dracs a mesura que es va pactant. Al final es passa el powerpoint mentre va sonant la música.
ACTIVITAT 4. DANSA: El nord (L’ham de foc)
Objectiu: Crear una dansa a partir d’una idea i una cançó
Contingut: Creació i execució d’una dansa a partir d’una estructura pactada
Lloc: Aula espaiosa (gimnàs?)
Temps: 45 minuts
Material: Reproductor de CD, CD i càmera de vídeo
Desenvolupament:

10. Agafant l’estructura que hem escollit entre tots a l’activitat anterior, posarem moviment al drac. Un drac és un ésser
d’escates, ales i cua llarga, semblant a una serp. Com podríem representar el seu cos? Com podríem representar el seu
moviment? Es deixaria que el grup treballés lliurement i el docent hauria d’anar mediant les idees. Si aquesta activitat es fés en un
grup molt gran, caldria treballar-la en dos grups.
Aquesta activitat l’he dut a terme amb alumnes de tercer de l’escola de música on treballo, i la proposta de dansa que us
presento va sorgir del treball que vam fer:
Introducció: [8cc] Està ajagut i s’aixeca lentament
A: [2cc] x 4 Caminant tot serpentejant. Cal estar pendent del que fan els de CUA
davant per tal que s’entengui el moviment.
B: [2cc] x 4 Traient foc: els alumnes de dins del cos del drac surten i entren d’ell
simulant les flames. Els dos nens que fan de cap es posen alineats fent el pont amb POTES
COS/FOC
els braços.
Pont: 1ccDrac quiet (preparar-se per caminar)
A Caminant tot serpentejant.
B Volant: els que formen les extremitats del drac es giren de costat i amb els CAP
braços simulen les ales. Els que estan al centre i a la cua es balancegen cap
endavant i cap endarrere a la vegada.
Final: 1cc Drac volant quiet.

11. Un cop s’han après la dansa es grava en vídeo i posteriorment es mira a la classe i es fa reflexionar als alumnes sobre el
treball fet: us sembla que s’entenen els moviments?, quin és el que us ha agradat més?, canviaríeu alguna cosa?
Aquesta també és una activitat que es podria utilitzar per avaluar com treballa cada alumne en grup (aporten idees, es
deixen endur pels altres, no participa...) i com es mou (postura corporal, domini de l’espai, relacionar passos amb la música).
ACTIVITAT 5. LECTURA RÍTMICA/EDUCACIÓ DE L’OÏDA/INTERPRETACIÓ/LECTURA MELÒDICA: El nord (L’ham de foc)/3 i 3 i 3
fan 9
Objectiu: Fer un anàlisi rítmic, melòdic i harmònic d’una peça d’una manera molt vivencial i interpretar una peça de
característiques semblants.
Contingut: Lectura d’obstinats rítmics, identificació d’instruments de l’audició, lectura melòdica d’una cançó apresa. La negra, la
corxera, la negra amb punt corxera i el silenci de corxera seguit d’una corxera (obstinats). Re-mi-fa-sol-la. Lectura per graus
conjunts (Tres i tres i tres).
Lloc: Aula de música
Temps: 30 minuts
Material: Ordinador i projector, pissarra o fulls amb els obstinats de la cançó “El nord” i la melodia de la cançó “Tres i tres i tres fan
nou” escrits (veure annex), reproductor de CD i CD, instruments de percussió, instruments de placa i flautes.
Desenvolupament:
Es tracta de fer un anàlisi rítmic, melòdic i harmònic de la cançó que hem treballat com a audició a la seva mesura.
Es comença per viure l’acompanyament de la cançó partint de la lectura i interpretació dels seus ritmes amb les mans. A
partir d’aquí els alumnes van identificant quins instruments fan cada un dels ritmes apresos (maraca de llavors, pandero,
pandereta) tornant a escoltar un fragment de l’audició. Un cop s’han identificat, s’interpreta tot l’obstinat rítmic i es passa a

12. reflexionar sobre el paper que fan dos instruments que també apareixen al principi de la peça: el digiridú i el tub d’harmònics. Fan
ritmes concrets? Com els podríem escriure? Es torna a interpretar tot el que s’ha après afegint-hi aquests dos instruments.
Seguidament parlem de la melodia, ja hem vist que té dues parts. Quin instrument la fa? Com que és una melodia difícil
agafem una melodia treballada que sigui de la mateixa tonalitat i que puguin llegir i interpretar: 3 i 3 i 3 fan 9 va molt bé perquè a
més té la mateixa estructura A/B. Llegim la partitura mentre alguns fan l’obstinat rítmic. Si alguns alumnes tenen un bon nivell de
flauta dolça o carilló la poden interpretar amb aquests instruments.
Finalment afegim l’harmonia. Quin instrument la fa? Canvia o és sempre molt igual? Afegim a la nostra peça un pedal de
re/la fent corxeres amb xilòfons.
En aquesta activitat es pot avaluar com cada alumne es desenvolupa tocant en grup i quines dificultats té a nivell
individual (li costa seguir un ritme, li costa llegir notes i ritme a la vegada, té dificultats en la tècnica instrumental...).
ACTIVITAT 6: IMPROVISACIÓ
Objectiu: Fer petites improvisacions grupals a partir d’una estructura donada.
Contingut: Improvisació rítmica amb instruments de percussió i improvisació sobre l’escala pentatònica amb instruments de placa.
Lloc: Aula de música
Temps: 15 minuts
Material: Ordinador i projector, powerpoint de l’estructura pactada de l’audició, instruments de percussió, instruments de placa i
flautes.
Desenvolupament:
Per a donar pas a la improvisació es podria treballar amb els mateixos instruments que hem utilitzat a l’anterior activitat i
recuperant el powerpoint de l’estructura de la dansa. Per grups instrumentals o barrejats haurien de posar so als diferents dracs. No

13. es tracta de fer una creació pensada, sinó més aviat deixar-la molt lliure (potser alguns faran un ritme, altres faran sons...). Quan
més varietat millor per a poder reflexionar posteriorment.
D’aquesta activitat es pot avaluar la capacitat de cada alumne a l’hora d’improvisar en grup, així com també la seva
capacitat de reflexió.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació és un aspecte que cal cuidar di volem dur a terme una avaluació contínua i formativa. Constantment es
poden avaluar aspectes i en aquesta àrea no cal que siguin a través de proves escrites sinó més aviat a través de la pràctica i de
les actituds de l’alumnat. També dir que tenint en compte que sovint aquesta pràctica es desenvolupa en grup, cal avaluar molt
el desenvolupament de l’alumne dins del grup quan cantem, quan toquem o quan fem dansa.
Els aspectes que tindria en compte a l’hora d’avaluar a partir de les activitats ja els he anomenat al final d’algunes
activitats. Però també seria interessant aprofitar que algunes d’aquestes activitats es duran a terme a l’espectacle de Sant Jordi
per avaluar des d’aquest altre punt de vista més grupal que individual. Com a grup, com funcionen dalt de l’escenari?
ASPECTES TREBALLATS AMB MÉS PROFUNDITAT
Aquesta proposta gira entorn de l’audició “El nord” (L’ham de foc). Aquesta s’utilitza per a diferents activitats, objectius i
continguts. Es comença per fer volar la imaginació, es continua per analitzar-ne l’estructura, a partir d’aquesta es passa a la
creació de la dansa i posteriorment l’estructura del tema també serveix per a crear una improvisació amb instruments. L’audició
també serveix per a descobrir-hi obstinats rítmics i instruments i per donar pas a la lectura i interpretació d’una nova cançó (3 i 3 i
3). La cançó queda com una activitat a part, només relacionada amb les altres temàticament.

14. 5. Triar un dels continguts treballats i plantejar tres objectius cronològics per ordre de dificultat
Contingut: Reconeixement de timbres d’una audició a partir de l’aprenentatge del seu ritme.
Objectiu 1: Llegir i interpretar tres obstinats rítmics.
Objectiu 2: Memoritzar aquests tres obstinats rítmics.
Objectiu 3: Identificar cada obstinat rítmic amb el timbre que l’interpreta.
6. Coses a millorar
Aquesta és una proposta que ha estat creada expressament i que encara no he aplicat. És per això que no tinc clar que
sigui realista del tot; caldrà comprovar-ho. Però ara que he aprofundit més en les activitats, sí que he vist alguns aspectes que es
poden matisar.
El grup: Una escola i un grup com el que descric no és dels majoritaris, i està clar que algunes activitats s’haurien d’adaptar
a les característiques del grup (per exemple la creació de la dansa).
Les activitats: La manera com he temporalitzat és lògica, però no tinc clar que en un grup classe real funcionessin les
activitats llargues. Ensenyar tota la cançó de cop pot ser massa pesat pel grup i potser caldria ensenyar-la en dues sessions
diferents. El mateix per la dansa i el treball dels obstinats rítmics i la cançó del tres i tres.
Motivadora ho és en part, doncs la part que he treballat amb els alumnes de tercer de l’escola de música els va agradar
molt, i encara demanen fer la dansa sovint.
Esperem que hi hagi l’oportunitat de dur-la a terme...

15. BIBLIOGRAFIA I GRAVACIONS
Casas, Lola i Valverde, Àngel: Les quatre estacions, Abadia de
MontserratEscolteu el drac.
L’ham de foc: Cançó de Dona i HomeEl nord.
ANNEX
Escolteu el drac. Lletra de la cançó.
Escolteu el drac. Partitura de la cançó.
El nord. Fitxa d’estructura.
El nord. Obstinats rítmics.
Tres i tres i tres fan nou. Partitura de la cançó.

16. ESCOLTEU EL DRAC
Lletra : Lola Casas/Música: Pep Torras
No m’agraden les princeses
Ni cap cavaller valent
Que porti brillant cuirassa
I espasa feta d’argent.
No m’agraden les trifulgues,
Ni cap baralla punyent,
Ni esporuguir nit i dia
A tota mena de gent.
A mi m’agraden els contes,
Les roses, el bon menjar
Escoltar faules i històries
Divertides d’explicar.
Quan sigui la Festa del Llibre…
Em voldríeu convidar?
No m’agraden les princeses
Ni cap cavaller valent
Que porti brillant cuirassa
I espasa feta d’argent.
No m’agraden les trifulgues,
Ni cap baralla punyent,
Ni esporuguir nit i dia
A tota mena de gent.
Potser d’aquesta manera
Veuríeu (oh! gran sorpresa!)
Que sóc un Drac de bon tracte
Que no es cruspeix cap princesa.
Quan sigui la Festa del Llibre…
Em voldríeu convidar?
No m’agraden les princeses
Ni cap cavaller valent
Que porti brillant cuirassa
I espasa feta d’argent.
No m’agraden les trifulgues,
Ni cap baralla punyent,
Ni esporuguir nit i dia
A tota mena de gent.
Ni esporuguir nit i dia
A tota mena de gent.

18. FITXA D’ESTRUCTURA