2. 3a Diapositiva: L’estudi geogràfic de la
comarca.
4a Diapositiva: Capital i llistat dels municipis
més poblats ( i població).
5a Diapositiva: El relleu i la hidrografia.
6a Diapositiva: El clima, la vegetació i la
fauna.
7a Diapositiva: Altres aspectes físics
destacables.
8a Diapositiva: El Mapa comarcal.
9a Diapositiva: La piràmide de població.
10a Diapositiva: L’ Artesania i gastronomia.
11a Diapositiva: Les fires, festes i
celebracions.
12a Diapositiva: L’agricultura, la ramaderia i
la pesca .
13a Diapositiva: L’explotació forestal i
mineria.
14a Diapositiva: L'industria i el
sector de la construcció.
15a Diapositiva:
Comunicacions i Transports.
16a Diapositiva: Sector
Terciari.
17a Diapositiva: Els
Transports.
18a Diapositiva: Monument de
la comarca.
19a Diapositiva: Altres
aspectes culturals.
20a i 21a Diapositiva: Nom,
poblaciçó actual, extenció,
monuments...de la capital.
22a i 23a Diapositiva:
Annexes
24a Diapositiva: Agraïments.
25a Diapositiva: Bibliografia

3. SUPERFÍCIE:
498,57 km2
DENSITAT DE LA POBLACIÓ:
20 habitants per Km2.
[19,6 h/Km2]

4. FALSET
1. Albarca
2. Bellmunt del Priorat1
3. Cabacés.
4. Capçanes
5. Cornudella de Montsant
6. El Lloar
7. El Masroig
8. El Molar
9. Els Guiaments
10. Escaladei
11. Falset → 2.742 h
12. Gratallops
13. La bisbal de Falset
14. La Figuera
15. La morera de Montsant
16. La Vilella Alta
17. La Vilella Baixa
18. Marçà
19. Margalef de Montsant
20. Poboleda
21. Porrera
22. Pradell de la Teixeta
23. Siurana
24. Torre de Fontaubella
25. Torroja de Priorat
26. Ull de molins
Els municipis són molt petits i amb molt poca població, ja que aproximadament
la meitat tenen menys de 300 habitants i només dos tenen més de 1.000
habitants. El cap comarcal, Falset, és el municipi més poblat, amb 2.742
habitants.

5. Aquí el relleu és abrupte, amb
muntanyes, barrancs i cingleres que,
sovint,
conformen
un
paisatge
espectacular.
El relleu complicat ha suposat un baix
desenvolupament del poblament humà
i, en algunes zones, un estat de
conservació del patrimoni natural molt
elevat.
A la zona central de la comarca hi
dominen les muntanyes baixes i de
formes arrodonides, amb
altures moderades.
La xarxa hidrogràfica del Priorat és
complexa, principalment per l’orografia
de la meitat nord de la comarca. Hi ha
tres rius principals, el més important el
riu de Siurana que neix al nord-est del
Priorat, en recollir les aigües de la part
occidental de les muntanyes de Prades i
la serra de la Mussara.

6. El clima del Priorat és Mediterrani Prelitoral Nord, tot i que que l’extrem oest presenta
característiques del clima Mediterrani Continental Sec. El règim tèrmic a l’estiu és calorós.
L’amplitud tèrmica anual és elevada. El mes de juliol destaca per la seva aridesa. El període
lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a octubre.
La vegetació: El paisatge vegetal del priorat es compon d’una la vegetació mediterrània,
amb una certa influència submediterrània i eurosiberiana. La vegetació potencial es
reparteix entre els dominis de l’alzinar amb marfull i el carrascar. El de la roureda seca de
roure de fulla petita que apareix als fondals més humits i als nivells superiors de la serra.
La fauna: El Parc Natural de la Serra de Montsant té un dels poblaments faunístics més rics
de Catalunya. La bona qualitat de les aigües del riu Montsant i els seus barrancs subsidiaris,
han permès una gran riquesa de fauna aquàtica. Els mamífers més característics d’aquest
ambient de ribera són la rata d’aigua i el turó.