POWER POINT UTILITZAT EN CLASSE PER EXPLICAR ELS DIFERENTS ASPECTES DEL TEMA i les ACTIVITATS PLANTEJADES en el mateix

1. TEMA: 3

2. 1. La RECUPERACIÓ de la VIDA URBANA
 COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA
42, del LLIBRE
 EUROPA OCCIDENTAL, DURANT EL SEGLE XII, VA TINDRE UNA ÈPOCA DE:


 VA ESTIMULAR
 EXPANSIÓ AGRÍCOLA:
 ASPECTES DE LA MILLORA AGRÍCOLA
 MOTIUS DE L’AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT
 PRINCIPALS INNOVACIONS:
 NOVES TÈCNIQUES DE CULTIU, COM FOREN
 NOUS INSTRUMENTS AGRÍCOLES, COM FOREN
 L’AUGMENT DE LA POBLACIÓ:
 L’INCREMENT DE LA PRODUCCIÓ:
 VA PERMETRE
 VA FER
 CANVIS QUE VA ORIGINAR
 L’INCREMENT DEMOGRÀFIC:
 VA PROVOCAR
 VA FOMENTAR
 MOTIU
 CREIXEMENT DE LES CIUTATS:
 LA MILLORA DE L’AGRICULTURA VA
ESTIMULAR
REVITALITZAR




CIUTATS ES VAN CONVERTIR EN
EL RENAIXEMENTS DE LES CIUTATS ES VA PRODUIR A PARTIR DE
LES CIUTATS VAN REBRE EL NOM DE
ELS HABITANTS DE LES CIUTATS ES DENOMINAVEN

5. L’AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA.
CAUSES
AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE DE CULTIU.
NOVES TÈCNIQUES DE CONREU.
CONSEQÜÈNCIES
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ.
REDUCCIÓ DELS PERÍODES DE FAM.
AUGMENT DE LA POBLACIÓ.

6. EL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS.
A partir del segle XII
NOU CREIXEMENT URBÀ
Ciutats antigues
augmenten la seva població.
Noves ciutats al costat d’un castell,
d’un monestir o en rutes comercials.
Les més poblades :
París.
Bruges, Gant,... (Països Baixos )
Gènova, Florència, Venècia,... (N. d’Itàlia ).

7. CAUSES D’AQUEST CREIXEMENT.
NOVES TÈCNIQUES AGRÍCOLES
ÈXODE RURAL.
REACTIVACIÓ DEL COMERÇ  MOLTS
COMERCIANTS S’HI VAN INSTAL.LAR A
LES CIUTATS (MERCATS).
HABITANTS  LLIURES DEL CONTROL
DELS SENYORS FEUDALS.

8. LES DIFERÈNCIES ENTRE CIUTADANS.
L’HABITANT DE LA CIUTAT S’ANOMENAVA BURGÈS .

9. 1. La RECUPERACIÓ de la VIDA URBANA

10. 1. LA RECUPERACIÓ
de la VIDA URBANA
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA
1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:
a) QUÈ VA AFAVIRIR LA MILLORA DE L’AGRICULTURA a la FI del SEGLE XI?



b)
LA FI DE LES GRANS INVASIONS i la DISMINUCIÓ de les GUERRES SENYORIALS
LA FI DE LES GUERRES SENYORIALS i la DISMINUCIÓ de les GRANS INVASIONS
L’INICI de les GRANS INVASIONS i l’AUGMENT de les GUERRES SENYORIALS
QUINES INNOVACIONS VAN CONTRIBUIR A L’AUGMENT de la PRODUCTIVITAT AGRÀRIA A EUROPA
OCCIDENTAL?



L’ARADA ROMANA i l’ÚS DEL BOU COM ANIMAL DE TIR
L’ARADA DE FUSTA i la ROTACIÓ BIENNAL
LA ROTACIÓ TRIENNAL, L’ARADA NORMANDA i l’ÚS DEL CAVALL COM ANIMAL DE TIR
c) COM VA AFECTAR L’INCREMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA a la PRODUCCIÓ?



VA MILLORAR L’ALIMENTACIÓ i VA AUGMENTAR LA RESISTÈNCIA A LES MALALTIES
VA EMPITJORAR L’ALIMENTACIÓ i AUGMENTAR EL NOMBRE DE MALALTIES
VA DIVERSIFICAR L’ALIMENTACIÓ PERÒ VA FER SORGIR i CREAR NOVES MALALTIES
d) QUANTS HABITANTS TENIA EUROPA EN ELS SEGLES XIII i XIV?



•
35 MILIONS i 25 MILIONS, EN CADA SEGLE RESPECTIVAMENT
45 MILIONS i 75 MILIONS, EN CADA SEGLE RESPECTIVAMENT
65 MILIONS i 75 MILIONS, EN CADA SEGLE RESPECTIVAMENT
QUINA CONSEQÜÈNCIA VA TENIR L’AUGMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XIII?



LA NECESSITAT DE CREAR NOVES CIUTATS i l’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP a les CIUTATS
LA NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ de les TERRES de CULTIU i L’EMIGRACIÓ de la CIUTAT AL CAMP
LA NECESSITAT DE BUSCAR NOVES TERRES DE CULTIU i L’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP A LES CIUTATS

11. 2. El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT

COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 46
47 i, del LLIBRE
 CIUTAT MEDIEVAL:




VA CONVERTIR
ARTESANS S’AGRUPAVEN
TREBALL ARTESA ES FEIA EN
CARACTERÍSTIQUES DE LA CASA DE L’ARTESÀ
 GREMIS:






EREN
PROTEGIEN i SUPERVISAVEN
FORMA D’ROGANITZAR-SE
PREOCUPAVA
NORMES
CONTROLAVA
 COMERÇ:
 FUNCIÓ ESSENCIAL DELS NUCLIS URBANS
 RUTES TERRESTRES:
 ES VAN FACILITAR PER
 FIRES EREN
 RUTES MARÍTIMES:
 MOTIU DE LA IMPORTÀNCIA DEL COMERÇ MARÍTIM

12. ELS GREMIS
A partir del segle XII
Associació d’artesans
d’un mateix ofici
GREMIS
Cada gremi tenia
el seu estatut
Drets
Obligacions
Controlar la producció
Funcions
Assistir als membres de l’ofici
Escut del gremi de serrallers, Barcelona,
Museu Nacional d'Art de Catalunya, segle XIV.

13. ELS OFICIS
Tres CATEGORIES d’artesans per ofici:
MESTRE
Obra
mestra
OFICIAL
APRENENT

14. LA RUTA DE L’ATLÀNTIC: TENIA COM A CENTRE ELS PAÏSOS BAIXOS.
IMPORTAVA VI I LLANA DEL SUD. EXPORTAVA PELLS, FUSTA I BLAT DEL
NORD.

15. LA RUTA DEL MEDITERRANI: TENIA COM A CENTRE EL NORD D’ITÀLIA.
IMPORTACIONS: PRODUCTES LUXOSOS D’ORIENT. EXPORTACIONS: TEIXITS, ARMES I
EINES D’OCCIDENT.

16. 2..El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT
2 El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT

17. 3. LA SOCIETAT URBANA
 COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA
48, del LLIBRE
 BURGESIA:
 BASE DE LA SEUA RIQUESA
 GRUPS QUE ES DISTINGUIEN i QUI ELS FORMAVA
 GENT QUE VA ATRAURE LA RIQUESA DE LES CIUTATS
 GOVERN de les CIUTATS:
 PRINCIPI, ES VAN FORMAR
 POSTERIORMENT ES VAN ELEGIR i ESTAVEN DIRIGIDES
 AMB EL PAS DEL TEMPS, EL SEU GOVERN VA QUEDAR EN MANS DE
 AQUEST GRUP VA REBRE EL NOM
 CULTURA URBANA:




SEGLES X i XI, LLEGIR i ESCRIURE ESTAVA RESERVAT ALS
CENTRES PRINCIPALS DE LA CULTURA
MOTIUS QUE VAN AFAVORIR UN MAJOR INTERÉS PER LA CULTURA
NECESSITATS QUE VAN POTENCIAR A LES CIUTATS EL DESENVOLUPAMENT DELS
CONEIXEMENTS
 DEPENIEN
 VAN DONAR LLOC i MOTIU

18. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS VA TRANSFORMAR LA SOCIETAT FEUDAL.

19. ALTA BURGESIA: MERCADERS I BANQUERS
PETITA BURGESIA: ARTESANS I BOTIGUERS
A LES CIUTATS VA SORGIR UN NOU GRUP SOCIAL, LA BURGESIA, QUE ES DEDICAVEN
A FER FEINES ARTESANES I AL COMERÇ. ELS BURGESOS EREN LLIURES I NO DEPENIEN
DE CAP SENYOR FEUDAL. LA BASE DE LA SEVA RIQUESA EREN ELS DINERS.

20.  L’ALTA BURGESIA ES DEDICAVA AL COMERÇ A GRAN ESCALA I AL PRÉSTEC DE DINERS.

21. 3. LA SOCIETAT URBANA

22. 3. LA SOCIETAT URBANA
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA
PROVA
1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:
a) PER QUÈ LES CIUTATS VAN TRANSFORMAR LA SOCIETAT FEUDAL?



PERQUÈ ELS SEUS HABITANTS VAN SER PRIVATS D’UAN SÈRIE DE DRETS
PERQUÈ ELS REIS i els NOBLES CONTROLAVEN EL GOVERN
PERQUÈ ES VA OTORGAR ALS SEUS HABITANTS LLIBERTAT PERSONAL i una SÈRIE DE DRETS
b) QUIN NOU GRUP SOCIAL ES VA FORMAR A LES CIUTATS?



NOBLESA
BURGESIA
ARTESANS
c) DE QUÈ S’ENCARREGAVEN ELS MAGISTRATS?



DE LES FINANCES, L’ORDRE i la JUSTICIA
DE LA JUSTICIA, L’AGRICULTURA i el COMERÇ
DE L’ORDRE, L’ARTESANIA i les FINANCES
d) EN QUÈ ES BASAVA LA RIQUESA DE LA BURGESIA?



EN LES RENDES QUE CONTINUAVEN OBTENINT DE LA TERRA
EN ELS BENEFICIS QUE OBTENIEN EN ELS SEUS NEGOCIS
EN ELS INTERESSOS QUE COBRAVEN COM A PRESTAMISTES
e) QUI FORMAVA EL PATRICIAT URBÀ?


ELS ARTESANS i els BANQUERS
ELS BANQUERS i els COMERCIANTS RICS

23. 4. La CONSOLIDACIÓ de les MONARQUIES
 COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 50
i 51 , del LLIBRE
 PODER DE LA MONARQUIA als segles X i XII:



ERA
REIS NO ES PODIEN IMPOSAR ALS
 MOTIUS
A PARTIR DEL SEGLE XII,APROFITEN
 PER A
 GARANTIR
 BURGESOS:


NECESSITAVEN
ASPIRAVEN
 CARTES DE PRIVILEGIS:




MOTIUS DE FER-LES i QUI els OTORGAVA
RECONEIXIEN
S’OTORGOVA i OFERIA
A CANVI D’ELLES, ELS BURGESOS FACILITAVEN ALS REIS
 CORTS i PARLAMENTS:




GRUPS QUE VAM IMPOSAR ELS MONARQUES, LA SEUA PRESÈNCIA
FORMADES PELS
PRETENSIONS DEL REI AL CONVOCAR-LOS
DIFERENTES NOMS QUE REBIEN
 CONSOLIDACIÓ del PODER de les MONARQUIES i de les FRONTERES dels seus REGNES :


VA ORIGINAR
CONFLICTE MÉS GREU





VA ENFRONTAR
DADES DE DURACIÓ
MOTIUS DEL SEU INICI
VENCEDOR

24. ELS REIS VAN
ENFORTIR EL SEU
PODER GRÀCIES AL
SUPORT ECONÒMIC
DE LA BURGESIA.
LES CORTS O
PARLAMENTS
MEDIEVALS ESTAVEN
FORMATS PER LA
NOBLESA, EL CLERO I
LA BURGESIA.

25. LA GUERRA
DELS CENT
ANYS VA
ENFRONTAR
FRANÇA I
ANGLATERRA.

26. 4. La CONSOLIDACIÓ de les MONARQUIES

27. 4. LA CONSOLIDACIÓ de les MONARQUIES
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA
1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:
a) DOCUMENT en el QUAL EL REI RECONEIXIA EL DRET DE LES CIUTATS D’ESTABLIR EL SEU PROPI
GOVERN i la CONDICIÓ DE SER LLIURES, ELS SEUS HABITANTS:



b)
CARTA DE PRIVILEGIS
DOCUMENT DE PRIVILEGIS
AUTORITZACIÓ MUNICIPAL
REUNIÓ DEL REI AMB ELS REPRESENTANTS DELS TRES ESTAMENTS DE LA SOCIETAT MEDIEVAL:



SENATS o CORTS
CORTS o PARLAMENT
COMINITATS
c) DINERS QUE REBIEN ELS REIS DE LA BURGESIA:



IMPOSTOS
SUBSIDIS
DONACIONS
d) REUNIONS DEL REI AMB ELS REPRESENTANTS DE LA NOBLESA i el CLERO:



CONSELL o CORT REIAL
CONSELL DE PRIVILEGIATS
CORT DEL REI
e) QUINA CONSEQÜÈNCIA VA TENIR L’AUGMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XIII?



LA NECESSITAT DE CREAR NOVES CIUTATS i l’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP a les CIUTATS
LA NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ de les TERRES de CULTIU i L’EMIGRACIÓ de la CIUTAT AL
CAMP
LA NECESSITAT DE BUSCAR NOVES TERRES DE CULTIU i L’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP A LES CIUTATS

28. 5. La CRISI de la BAIXA EDAT MITJANA ( segles XIV i XV )
 COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 52 i 53, del

LLIBRE
La FAM, la GUERRA i la PESTA:
 SEGLE XV, ES VAN PRODUIR CRISI AGRÀRIES A EUROPA:





LA CRISI DEMOGRÀFICA:
 VA:






COM A CONSEQÜÈNCIA
MOTIVADES
PROBLEMA QUE ES VA AFEGIR
DATA i NOM DEL PERÍODE MES DUR
 VA AFECTAR i VA PROVOCAR
AFECTAR
PROVOCAR
AGREUJAR
PARALITZAR
FRENAR
CRISI AGRARIA i REVOLTES dels LLAURADORS:

EFECFECTES IMMEDIATS AL CAMP DEL DESCENS DE LA POBLACIÓ:





VA FER ESCASSEJAR
LA PRODUCCIÓ
FORMA EN QUÈ ES VAN COMPENSAR LES PERDUES
CRÀCTER DE LES REVOLTES DELS LLAURADORS
LES REVOLTES URBANES:
 CRISI TAMBÉ A LES CIUTATS:
 MORTALITAT
 MOTIUS DE LA RUÏNA DE MOLTS ARTESANS i COMERCIANTS
 VAN ESTENDRE
 GRUPS MÉS DESFAVORITS DAVANT DE LA MISERIA, VAN EXIGIR
 REVOLTES VAN ESCAMPAR PER UN GRAN NOMBRE DE CIUTATS EUROPEES i ANAVEN ACAOMPANYADES DE


29. LA PESTA NEGRA DE 1347

34. 5. La CRISI de la BAIXA EDAT MITJANA ( segles XIV i XV )

35. 6 i 7. L’ART GÒTIC: ARQUITECTURA, ESCULTURA i PINTURA
 COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA
54,56 i 57, del LLIBRE
 ART GÒTIC:
 CARACTERÍSTIQUES GENERALS:







LLOC i QUANT NAIX
LLOCS PER ON ES VA ESTENDRE
ERA UN ART EMINENMENT
EL VAN IMPULSAR
NOVES CONSTRUCCIONS CIVILS QUE ES VAN REALITZAR
EDIFICI MÉS IMPORTANT i QUE PRETENIA MOSTRAR EL MATEIX
MONESTIRS: ORDE QUE VA ADOPTAR LA SEUA CONSTRUCCIÓ
 ARQUITECTURA:
 NOVES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES i QUE VAN PERMETRE
 ELEMENTS QUE VAN FER POSSIBLE ELS CANVIS
 ESCULTURA:






ES VA ANAR INDEPENDITZANT DE
ERA ESSENCIALMENT UN ELEMENT
NOUS TIPUS D’ESCULTURES INDEPENDENTS QUE VAN APAREIXER
TENDÈNCIA QUE PRESENTAVA i RECURSOS QUE UTILITZAVEN PER ACONSEGUIR-HO
MATERIALS MÉS UTILITZATS
RETAULES:MATERIALS EN QUE ES FEIEN
 PINTURA:




MOTIU DE LA REDUCCIO DEL SEU ESPAI
PINTURES MÉS GENERALITZADES
TEMES: QUE EREN,PREFERÈNCIES i MOSTRAVEN MAJOR INTERÉS PER
FIGURES: FORMA EN QUE ES DEFINIEN i QUE ES BUSCAVA AMB ELLES

37. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
*
ÉS UN ART ON ES COMBINEN TEMES RELIGIOSOS I
TEMES PROFANS -CIVILS I DOMÈSTICS- .
*
REFLEXA ELS VALORS DE LA CLASSE SOCIAL
BURGESA, QUE AJUDA I REP EL SUPORT DE LA
MONARQUIA, A LES CIUTATS.
*
ÉS UN ART ESSENCIALMENT URBÀ.
*
TÉ UNA FINALITAT DECORATIVA MÉS QUE
DIDÀCTICA.
*
NATURALISME: S’INTENTA REPRESENTAR LA
REALITAT D’UNA MANERA PROPORCIONADA I TANT
REALISTA COM ELS FOS POSSIBLE ALS ARTISTES.
*
OBRES DE GRAN TAMANY; DE DIMENSIONS
MONUMENTALS.

38. ARQUITECTURA GÒTICA
PRINCIPALS ELEMENTS CONSTRUCTIUS:
a)
ES SUBSTITUEIX L’ARC DE MIG PUNT DEL ROMÀNIC PER L’ARC
APUNTAT
b)
LA VOLTA D’ARESTA ÉS SUBSTITUÏDA PER LA VOLTA DE CREUERIA
ON EL PES DEL SOSTRE CAU SOBRE LES NERVADURES I ES
PROJECTA SOBRE ELS PILARS O COLUMNES ALLIBERANT EL MUR DE
LA SEVA FUNCIÓ SUSTENTANT.
c)
PER REFORÇAR EL TREBALL SUSTENTANT DE LES COLUMNES O
PILARS ES CREEN ELS CONTRAFORTS I ELS ARCBOTANTS.
d)
EL MUR EN DEIXAR DE TENIR UNA FUNCIÓ SUSTENTANT ES POT
FORADAR FENT GRANS FINESTRALS QUE ES COBRIRAN AMB
VITRALLS PER DONAR IMPRESSIONANTS EFECTES DE LLUM, QUE
DONARAN A L’INTERIOR UN ASPECTE IRREAL I REFORÇARÀ LA IDEA
D’ESPAI SACRE.

39. ARC OGIVAL

40. VOLTA DE CREUERIA
ESTRUCTURA
ESQUELÈTICA FORMADA
PER QUATRE PILARS
UNITS A QUATRE ARCS
OGIVALS I DOS ARCS
OGIVALS QUE ES
CREUEN EN DIAGONAL,
ANOMENATS NERVIS. EL
PUNT ON ES CREUEN ELS
NERVIS ÉS LA CLAU DE
VOLTA.

41. VOLTA DE
CREUERIA
DIFERENTS MOMENTS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA VOLTA
DE CREUERIA.

42. VOLTA DE CREUERIA

43. VOLTES DE CREUER

44. VOLTA DE CREUERIA
VOLTA DE CREUERIA DE LA CATEDRAL D’AMIENS

45. VITRALLS

46. VERTICALITAT I
LLUM:
INTERIOR DE LA
CATEDRAL DE REIMS
(FRANÇA)

47. ROSSASSES

51. Arcs boterells o
arcbotants
Volta de creueria
Pinacles
Sistema constructiu
Pilar
Arc ogival

52. Àbsis
Absidioles
Deambulatori o
girola doble
Presbiteri
Transsepte
Nau central
Naus laterals
Torres de campanes
Creuer

53. ESTRUCTURA DE L’ARQUITECTURA GÒTICA
ARCBOTANT O ARC BOTERELL
PINACLE
ARC OGIVAL
CONTRAFORT EXTERIO
O ESTREP
CONTRAFORT

54. Pinacle
ELEMENTS
ESTRUCTURALS
Arcbotants
Volta de
creueria
ogival
Contrafort
Arcs
apuntats
Claristori
Trifori
Pilar fasciculat

55. ORGANITZACIÓ DELS
INTERIORS, CATEDRAL DE
LAON (FRANÇA)
TRIFORI
FINESTRALS O CLARISTORI
GALERIA ALTA O TRIBUNA
ARCADES DE
SEPARACIÓ DE LES
NAUS

56. PILARS

57. ARCBOTANTS
ARCBOTANTS O ARCS BOTERELLS

58. CONTRAFORT

59. CONTRAFORTS

60. PINACLE

61. GÀRGOLES

62. FAÇANES
TORRE
AGULLA
ARQUERIA
ROSASSA
ELEMENTS
ESCULTÒRICS
FAÇANA OEST DE LA
CATEDRAL DE NOTRE
DAME (PARÍS)

63. CATEDRAL DE CHARTRES

64. CATEDRAL DE MILÀ

65. CATEDRAL DE LLEÓ

66. ARQUITECTURA CIVIL
CASTELL DE BELLVER

67. LLOTJA DE VALÈNCIA

68. E scultura
gòtica

69. Característiques
• Funció essencialment decorativa, sense
abandonar la d’instrucció dels fidels.
• Temàtica religiosa: Crist a la creu, la
Verge, la Pietat(nou), sepulcres,…

70. Característiques
• LLOCS: Portalades, capitells claustres, gàrgoles (arquitectura)
sepulcres, retaules; talles exemptes (inici procés d’alliberament
de l’arquitectura que culminà al Renaixement).
• MATERIALS: mateixa pedra parament,
marbre, alabastre;
materials més cars
en talles petites.
• REALISTA (Sant Francesc, representar
a Déu i el món tal com és),
naturalista (paisatge
obra de Déu): roba, rostres, etc.
• CARÀCTER més HUMÀ: proporció, expressió de sentiments,
bellesa serena.

71. Característiques
• VOLUM: amb el
tractament de la
roba evoluciona
(tractament més
clàssic).
• MOVIMENT: cerca el moviment
en les representacions.

72. Escultura
gòtica
• Es substitueix l’irrealisme
romànic, més propi d’una cultura
monàstica, per un intent
d’apropament a la REALITAT,
més propi d’una cultura urbana.

73. EXTERIORS
•
•
•
•
•
•
FAÇANES
CRESTERIES
TORRES “XAPITELLS”
ARCBOTANTS
PINACLES
CIMBORIS…
Nous llocs
INTERIORS
• ELS MURS DEIXEN PAS
ALS VITRALLS EN LES
GRANS OBERTURES I
L’ESCULTURA ES
TRASLLADA A:
– RETAULES
– CADIRAM DEL COR
– SEPULCRES
– TRONES (PÚLPITOS)

74. RETAULES

76. Simone Martini
Anunciació
Giotto di Bondone
Crist mort
Pintura
gòtica
Jan Van Eyck
El matrimoni Arnolfini
Van der Weyden
La Magdalena

77. Característiques
Funció decorativa de
temples, principalment, però
també d’ajuntaments, palaus,
castells (particulars)…
La pintura mural perd
importància, ja que el seu lloc
l’ocupa la vidriera, excepte a
Itàlia.

78. Característiques
La vidriera fa que es reservi la
pintura com a tal per a taules
(retaules, díptics, tríptics,
políptics) i miniatures.

79. Característiques
• S’utilitzen altres
SUPORTS:
– Vitralls.
– Codis miniats
(Scriptoria).
– Pintura sobre taula:
Retaules.
– Tapissos (parets dels
castells).

80. Característiques
La temàtica és religiosa,
preferentement, tot i que
apareixen escenes costumistes,
retrats…
Matrimoni Arnolfini, Jan van Eyck

81. Característiques
• Abandó de la rigidesa.
• Més expressivitat i realisme.
• Figures planes o
ingràvides.
Deposició de la creu, Van der Weyden

82. Característiques
Cerca la profunditat
(amb fons
arquitectònics o
paisatges).

83. Característiques
• Mostra sentiments,
estats d’ànim.
• Un colorit variat, amb
tonalitats.
• Tècnica: Ús del tremp.
El fresc a Itàlia, i
innovació de l’oli del
segle XV a Flandes,
gràcies als Van Eyck.

84. Característiques
• AUGMENT DEL
REALISME.
• PAISATGE.
• RETRAT.
• NATURALESA MORTA.
• ENRIQUIMENT
ICONOGRÀFIC.
• PINTURA:
-CROMÀTICA.
-NATURALISTA.
-NARRATIVA.
-I DRAMÀTICA.

85. EVOLUCIÓ
• 1) GÒTIC LINEAL
(Franco-gòtic)
(final XII-XIII)
• 2) ITALO-GÒTIC (1250-1400)
• 3) INTERNACIONAL o
CORTESÀ (1375-1425)
•
4) FLAMENC (XV)

86. 6 i 7 . L’ART GÒTIC: ARQUITECTURA,ESCULTURA i PINTURA
ARQUITECTURA

87. 6 i 7. L’ART GÒTIC: ARQUITECTURA, ESCULTURA i PNTURA
7
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA
PROVA
1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:
a) QUINS TIPUS D’ESCULTURA, INDEPENDENTS DE L’ARQUITECTURA, VAN APARÉIXER en el
segle XIV?



EL RETAULE i el SEPULCRE
LES GÀRGOLES
EL PÚLPIT
b) COM ERA L’ESCULTURA GÒTICA?



HIERÀTICA
REALISTA
IMPRESSIONISTA
c) COM EREN ELS ROSTRES DE LES ESCULTURES GÒTIQUES?



EXPRESSIUS
HIERÀTICS
RÍGIDS
d) COM EREN ELS VESTITS i els COSSOS de les ESCULTURES GÒTIQUES?



SENZILLS i SENSE FORMA
AMB VOLUM
PLANS
e) QUINS MATERIALS S’UTILITZAVEN PER A REALITZAR LES ESCULTURES GÒTIQUES?



LA FUSTA
EL FANG
LA PERDRA, EL MARBRE i l’ALABASTRE

88. 6 i 7. L’ART GÒTIC: ARQUITECTURA, ESCULTURA i PNTURA
7
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA
PROVA
1. CORREGEIX ELS ERRORS D’AQUESTES FRASES, TORNANT
A ESCRIURE-LES DE FORMA CORRECTA, SENSE ERRORS:
a) L’ART GÒTIC VA NÀIXER A ALEMANYA EN EL SEGLE XII i es VA
ESTENDRE PER EUROPA A PARTIR DEL SEGLE XIV
b) EL GÒTIC ERA UN ART BÀSICAMENT RURAL QUE FOU IMPULSAT
PER LA NOBLESA i el CLERO
c) ELS EDIFICIS GÒTICS EREN MÉS BAIXOS i MENYS LLUMINOSOS QUE
ELS ROMÀNICS
d) L’ESCULTURA GÒTICA ES VA SEPARAR DE L’ARQUITECTURA EN EL
SEGLE XV
e) L’ESTRUCTURA DE LES ESGLÉSIES GÒTIQUES VA AUGMENTAR
L’ESPAI QUE EL ROMÀNIC CONCEDIA A LA PINTURA
f) L’ESTIL ERA POC REALISTA i els FONS D’ARQUITECTURES i
PAISATGES ES VAN SUBSTITUIR PER DAURATS

89. TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL
 ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA
PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:
PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES
PÀGINES 58 i 59, EFECTUAR:
L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA
CONCEPTUAL
L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTES
L’ACTIVITAT 4: COMENTA EL TEXT
L’ACTIVITAT 6: ELABORA UNA LLETRA de
CANVI
L’ACTIVITAT 7: COMPLETA LA TAULA
 DEL

90. TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL
 ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:
1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS
SELECCIONADES i REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --valor 5 punts
2. DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES
BÀSIQUES --- valor 1 punt
3. IDENTIFICAR, ASPECTES DE LA PINTURA SEGONS CORRESPONGEN AL
ROMÀNIC o al GÒTIC , DE L’ACTIVITAT 7 DE COMPLETA LA TAULA, del
PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES -- valor 1 punt
4. FRASES PER ASSENAYLAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES
FRASES FALSES EN VERITABLES, DE L’ACTIVITAT 1, DEL PRACTICA
COMPETÈNCIES BÀSIQUES i SUBRATLLAT o ESQUEMES FETS --- valor 1
punt
5. TRIAR LA RESPOSTA CORRECTA , de les ACTIVITATS DE
COMPETÈNCIES, REALITZADES EN CLASSE, D’ASPECTES de la SOCIETAT
URBANA, la CONSOLIDACIÓ de la MONARQUIA o l’ART GÒTIC -- valor 1
punt