2. Vet aquí un poble, ni gran ni petit, ni lleig ni bonic on hi vivien
les dues persones més diferents que mai hi hagi hagut sobre la
Terra.
3. L’un es deia Carnestoltesi només li agradava
menjar,fer gresca i burlar-se de tothom.
4. L’altra era laVella Quaresma. Llarga i seca com un pal
d’escombra. Només menjava pa i mai sortia de casa.
5. Un dia al poble hi va haver festa grossa. Tothom disfressat menjava i
bevia.
LaVella Quaresma, des de casa, remugava: Rieu i mengeu que el temps
de les vaques magres no pot trigar…
6. La festa va durar dies i dies. I la panxa d’en Carnestoltes va
créixer tant« que va fer un pet com una gla!!
7. En sentir aquell tro, tothom va córrer cap a casa de
laVella Quaresma, però enCarnestoltes ja no hi era,
s’havia esfumat.
Ara sóc l'única que té menjar. Ara
és el torn de laVella Quaresma!
8. Si voleu que us doni menjar: res
de festa. Tothom a casa i tantes
setmanes de dejuni com cames
tinc.
10. A la setmana que feia set va arribar al poble una noieta vestida
amb mil colors que brillava com elSol.
Es deia Primavera i quan laVella Quaresma la va veure passar, es
va fondre com el gel.
11. I així s'acaba la història de dos veïns bajocs, un per massa i
l'altra per poc: el rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.
