SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 37
GRUP 3:
 -Sara Wuetz
-Lalka Tsoneva
   -Germán
    -Patrick
  -Alejandro
PRESENTACIÓ
 Les malalties a investigar son: L’infart de miocardi, l’
  arteriosclerosi, MPOC i Asma
 Les biòlogues s’encarreguen d’informar per què es
  produeixen aquestes malalties i les característiques
  principals, a part del tipus que hi han.
 Els metges s’encarreguen de definir cada malaltia i
  explicar els efectes, com es prevenen i els tractaments.
 El científic curiós s’encarregarà de cercà on es dóna i
  llegir informació per internet per trobar preus de
  vacunes, dades de malalts…
Sara Wuetz i Lalka Tsoneva
L’INFART DE MIOCARDI
 L‘infart de miocardi: ( Atac del cor ) fa referència a
  col·loquial sanguínia insuficient, produït per una
  obstrucció en una de les artèries coronàries.
 El miocardi, o múscul del cor: pateix un infart
  quan existeix una malaltia coronària avançada. En
  general això es produeix quan una plaça, que es
  troba a l’interior d’una artèria coronària es llarg o
  es trenca, causant una obstrucció aguda d’aquest
  vas.
DIFERENTS TIPUS
 L'infart agut de miocardi és la mort del teixit
  cardíac, i és causat per una disminució o
  interrupció de la circulació coronària que, en
  general, es pot atribuir a una trombosi de
  l'artèria.
 La trombosi és un trastorn vascular que es
  presenta quan hi ha una massa de sang
  coagulada que bloqueja de forma total o parcial
  l'interior d'un vas sanguini, ja sigui una vena o
  una artèria.
CAUSES
-Les causes d’un infart venen causades per la triada ILI, que
   signifiquen (isquèmica, lesió, infart).

 Isquèmia: manca de reg sanguini i, per tant, d'oxigen que pateix
  el cor al poder haver-ne obstruït les artèries coronàries.

 Lesió: el teixit cardíac ha estat privat de reg sanguini efectiu, per
  tant el teixit comença a necrotizar-se, per exemple una embòlia.

 Infart: es produeix quan el teixit cardíac aquesta necrotizat , fent-
  se no funcional aquesta part de ventricle esquerre, ja que cal dir
  que els infarts de miocardi es produeixen en la part esquerra, per
  ser aquesta part la de més gruix miocardíac. Per això un
  dels símptomes d'un infart són punxades a la braç esquerre.
ARTERIOSCLEROSI
És una malaltia crònica i progressiva produïda
pel dipòsit de greixos a la paret de les artèries
que dóna lloc a estrenyiments o a estenosi
d'aquestes.
CAUSES DE L’ARTERIOSCLEROSI
Les causes d'aquesta malaltia poden estar directament relacionades
   a la llista que donarem a continuació:

 Manca d'exercici físic i una dieta alta en greixos: Les causes més
  importants de l'arteriosclerosi són la falta d'exercici físic, excessiva
  ingesta de sucre blanc, menjars refinades, i una dieta alta en greixos
  rica en colesterol.
 Obesitat, diabetis i estres: Altres malalties com la pressió sanguínia
  alta, obesitat, i diabetis també poden causar l'enduriment de les
  artèries. L'estrès emocional juga una part important, i els atacs
  cardíacs són més comuns durant períodes d'alteracions mentals i
  emocionals, particularment aquelles involucrades en ocupacions
  sedentàries.
 Herència: L'herència també juga el seu rol i aquesta malaltia es
  passa en famílies.
MPOC
                     (Malaltia pulmonar obstructiva crònica)

 La MPOC és causada per partícules nocives o gasos, en general de consum
  de tabac, el que desencadena una resposta inflamatòria anòmala del
  pulmó. Només un 20-25% dels fumadors desenvolupen la malaltia, però es
  desconeixen les causes de predisposició al desenvolupament, tot i que pot
  ser que sigui un component multi factorial que incloguin elements
  ambientals com susceptibilitat individual.
 El diagnòstic de MPOC requereix proves de funció pulmonar. Les mesures
  de tractament més importants inclouen la cessació del tabaquisme, la
  teràpia farmacològica, la vacunació (antigripal i antipneumocòccica) i
  la rehabilitació. Alguns pacients poden requerir tractament a llarg termini
  d'oxigen o un trasplantament de pulmó.
TIPUS PRINCIPALS DE MPOC I LES SEVES
             CARACTERÍSTIQUES


 Bronquitis crònica: definida per una tos
 prolongada amb moc.
 Emfisema: caracteritzat per la destrucció dels
  pulmons amb el temps.
ASMA
L'asma es produeix perquè l'aire no arriba als
 pulmons a causa de l'obstrucció de les vies
 aèries.
 Tres tipus de símptomes defineixen aquesta
 malaltia: la inflamació crònica de les parets
 bronquials, l'hiperreactivitat bronquial i, en
 conseqüència, l'estretiment dels bronquis i
 l'obstrucció total o parcial del fluix aeri.
CLASSIFICACIÓ DE TIPUS
   Asma produït per esforç. Entre 40% i 80% de la
    població asmàtica infantil, presentabroncoconstricció durant l'exercici, de breu durada.
   Asma nocturna. És una altra presentació, més freqüent en pacients mal
    controlats lamortalitat (70%) aconsegueix bec en la matinada.
   Asma ocupacional
   Asma al · lèrgica
   Asma estacional
   Asma inestable o caòtica
   Asma intermitent: el símptoma apareix menys d'una vegada per setmanes amb
    símptomes nocturns menys de 2 vegades cada mes. Les exacerbacions tendeixen a serbreus i
    entre una crisi i la propera, el pacient està asimptomàtic.
   Asma persistent: té tres varietats, la persistent lleu amb símptomes més d'una vegada
    per setmana i PEF o FEV1> 80%, la persistent moderada amb símptomes diaris i PEFo FEV1 entre
    50% -80% i la persistent greu amb símptomes continus, limitació de lesactivitats físiques i
    un PEF o FEV1 <50%.
   Controlat: sense símptomes diaris o nocturns, no necessita medicaments de
    rescat,sense exacerbacions i un PEF normal.
   Parcialment controlat: símptomes diürns o més de dues
    vegades per setmana, algunsímptoma nocturn, sovint amerita ús de medicament de rescat> de 2
    vegades persetmana, amb 1 o més crisi per any.
   No controlat: 3 o més característiques de l'asma, amb exacerbacions setmanals.
BIBLIOGRAFIA
INFART DE MIOCARDI
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Infart_miocard%C3%ADac
    http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=f11a2043ca2da210VgnV
     CM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f11a2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

ARTERIOESCLEROSI
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Arteriosclerosi
    http://salud.comohacerpara.com/n4097/que-es-sintomas-y-causas-de-la-arteriosclerosis.html
    http://www.botanical-online.com/medicinalsarteriosclerosis.htm

MPOC
   http://ca.wikipedia.org/wiki/Malaltia_pulmonarobstructiva_cr%C3%B2nica
   http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=b2ef2043ca2da210VgnV
    CM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
   http://www.nhlbi.nih.gov/health-spanish/health-topics/temas/copd/



ASMA
   http://es.wikipedia.org/wiki/Asma
   http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=a963e486592da210Vgn
    VCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a963e486592da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Germán i Patryck
L’INFART DE MIOCARDI
És una urgència mèdica per definició i s'ha de buscar
atenció mèdica immediata. Les demores són un error
greu que es cobra milers de vides cada any. El
pronòstic vital d'un pacient amb infart depèn de:

 L'extensió del mateix, és a dir la quantitat de múscul
cardíac perdut com a conseqüència de la falta
d'irrigació sanguínia;
 La rapidesa de l'atenció rebuda.
EFECTES
L'aspirina a baixes dosis i a llarg tractament bloqueja
irreversiblement la formació del tromboxà A2 in
plaquetes, produint un efecte inhibitori en l'agregació
plaquetària evitant la producció de coàguls i reduint la
incidència d'atacs al cor. El tipus d'aspirines que es
comercialitzen amb aquest propòsit, són les emprades per a
xiquets (aspirina infantil) que venen en píndoles de 75 o 81 mg.
Per a després d'un atac al cor també s'utilitza l'àcid acetil salicílic
però en grans dosis. Aquest nivell de dosi també inhibeix la
síntesi de protrombina i pot també produir un segon i diferent
efecte anticoagulant.
PREVENCIÓ
 És important que controleu els factors de risc coneguts.Seguiu la pauta
  terapèutica indicada pel metge o la metgessa en cas de patir hipertensió
  arterial, hipercolesterolèmia o diabetis.No heu d'abandonar el tractament
  sense prèvia autorització mèdica.És recomanable que porteu un control
  estricte dels nivells de pressió arterial, colesterol i sucre.
 Deixeu de fumar. El tabaquisme és un factor de risc molt característic i
  conegut.
 Seguiu una alimentació saludable. És bo incrementar el consum de fruita i
  verdura, així com disminuir el consum de greixos.
 Disminuïu el consum de sal i modereu el consum d'alcohol.
 És recomanable que practiqueu alguna activitat física de manera regular i
  sempre sota la supervisió i les pautes del metge o la metgessa, que
  prescriurà l'activitat que s'ajusta millor a les capacitats i característiques
  físiques i de salut de cada persona.
 Controleu el pes corporal. Ho podeu aconseguir amb una pràctica regular
  d'activitat física i una alimentació saludable.
TRACTAMENT
 En qualsevol dels tipus d'infart cal calmar el dolor i administrar fàrmacs
  que disminueixin la capacitat de la sang de coagular (anticoagulants i
  antiagregants).
 Si es tracta d'una obstrucció completa, el tractament adequat és la
  reobertura de l'artèria, de forma mecànica o farmacològica. La millor
  manera de reobrir l'artèria és la mecànica, anomenada angioplàstia
  primària, que consisteix en la introducció d'un catèter per una artèria del
  canell o de l'engonal que arriba a l'artèria coronària obstruïda, que es
  torna a obrir mitjançant l'ús d'un baló i la implantació d'una pròtesi
  metàl·lica. Quan aquest procediment no es pot realitzar ràpidament,
  abans de passades dues hores, es pot procedir a l'anomenada trombòlisi,
  que consisteix en l'administració de fàrmacs. Aquest tractament és més
  senzill de fer però menys eficaç.
 La recuperació després d'un atac de cor depèn de la quantitat i la
  localització del teixit danyat. Els casos que no presenten complicacions
  poden recuperar-se totalment.
ARTERIOSCLEROSI
És un engruiximent i enduriment de les parets
de les artèries, així com una disminució de la
seva elasticitat.
EFECTES
Els factors de risc mes comuns son els seguents:
hipertensió i nivells elevats de la proteína C
reactiva (PCR) en la sang que pot augmentar el
risc de l'aterosclerosis i d'atacs al cor
PREVENCIÓ
És una enfermetat que neixes amb ella
TRACTAMENT
No existeix tratament médic algun demostrat
per a la arteriosclerosis pese a ser el fármac
probablement mes buscat por l' industria
farmacéutica.
ASMA
És una enfermetat pulmonar que produeix un
estretamen en el principi reversible dels
bronquis y la consecuente dificultad respiratoria.
EFECTES
Redueix episodis de sibilancis més coneguts com
pitos, disnea (fatiga o ahogos) , opresión
torácica i tos, particularment per la nit o de
matí.
PREVENCIÓ
No te prevenció, les persones que le pateixen
neixen amb ella.
TRACTAMENT
Lo mes habitual es que el tratament es fasi amb
inhaladors, tot i que ni ha de altres trataments.
Bàsicament ni ha de dos tipus de medicaments
inhalats o inhaladors: els antinflamatoris i els
Broncodilatadores.
MPOC
És una malaltia que es caracteritza per la
limitació crònica al flux aeri amb una
fisiopatologia on hi intervenen múltiples
mecanismes entre ells: la producció
augmentada de moc, l'estrès oxidatiu o la
inflamació de la via aèria. Per tant, és de
suposar que tractaments farmacològics encaminats
contra aquests mecanismes siguin d'utilitat.
EFECTES
 El flux de sanguini i el flux d'aire d'un dels els parets alvèols, a
  l'Intercanvi Gasos és Porta a Terme irregulars oh fill no
  coincidents. En alguns alvèols hi ha un flux adequat de sang,
  però poc d'aire, mentre que en altres hi ha un bon
  subministrament d'aire fresc, però no suficient flux de sang.
  En uns quants alvèols hi ha el flux de les Nacions Unides
  adequat de sang, però Poc d'Aire, Mentre que en Altres hi ha
  un bon d'aire fresc Subministrament per, Però no hi ha prou
  parar el flux de sang. Quan això passa, l'aire fresc no es pot
  arribar a les zones on hi ha un bon flux sanguini i l'oxigen no
  pot entrar al torrent sanguini en quantitats normals. Quan
  aixo passa, l'aire fresc no és Pot arribar a les zones de les hi ha
  un bon flux sanguini il 'oxigen no Pot Entra en aquest torrent
  sanguini normals quantitats bany.
 Pressionant l'aire a través de les vies respiratòries estretes obstruït cada
  vegada més difícil. A l'Aire Premer 01:00 Través de les vies respiratòries
  estretes Cada vegada més obstruït Difícil. Això cansa els músculs
  respiratoris perquè no puguin obtenir suficient aire als alvèols. Aixo cansa
  Els músculs respiratoris Perque no puguin Obtenir suficient parar i cuidar
  la seva ALS alvèols. El pas crític per a l'eliminació de diòxid de carboni de la
  sang és el flux d'aire alveolar adequada. El crític de cada pas a
  l'ELIMINACIÓ de diòxid de Carboni de la Sang És El flux d'aire alveolar
  d'adequada. Si el flux d'aire als alvèols és insuficient, el diòxid de carboni
  s'acumula en la sang i disminueix l'oxigen arterial. Si El flux d'aire ALS
  d'alvèols és insuficient, El diòxid de Carboni s'acumula a la Sang il
  'disminueix oxigen arterial. Subministrament insuficient d'aire fresc als
  alvèols es diu hipoventilació. Subministrament per insuficient d'aire fresc
  ALS alvèols se dice hipoventilació. La respiració d'oxigen sovint poden
  corregir els nivells d'oxigen a la sang, però això no ajuda a eliminar el
  diòxid de carboni. La ABC Tonalitats d'oxigen teoria i la pràctica Poden
  corregir Els d'Nivells oxigen A LA SANG, Però aixo no ajuda 01:00 Elimina El
  diòxid de Carboni. Quan l'acumulació de diòxid de carboni es converteix
  en un greu problema, les màquines mecàniques de respiració anomenats
  respiradors o ventiladors, ha de ser utilitzat. Quan l'ACUMULACIÓ de
  diòxid de Carboni és converteix En Un Problema Greuges, els Màquines
  Mecaniques de ABC Tonalitats anomenats respiradors o ventiladors, ha de
  servei utilitzat.
PREVENCIÓ
La capacitat addictiva de la nicotina és molt
 elevada, i per això la millor prevenció és no
 començar a fumar. Si s'és fumador o
 fumadora, val més deixar el tabac com més
 aviat millor.
Finalment, l'espai lliure de fum també és una
 manera de prevenir l'impacte del fum del
 tabac en les persones no fumadores.
TRACTAMENT
 L'abordatge terapèutic preveu el tractament
  farmacològic i el no farmacològic. El fet que es parli
  de ''deteriorament progressiu de la funció pulmonar''
  i d'''irreversibilitat del dany pulmonar'' no vol dir que
  la MPOC no tingui tractament.
 És una malaltia prevenible i tractable, però és
  crònica; per tant no té un tractament curatiu. No es
  pot aconseguir recuperar allò que s'ha perdut però
  es pot optimitzar allò que encara es té.
 L'element clau del tractament és deixar de fumar.
BIBLIOGRAFÍA
   Majoritàriament la informació a sigut traguda de wikipedia.
   http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnex
    toid=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000
    008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
   http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnex
    toid=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000
    008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
   http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnex
    toid=f11a2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f11a2043ca2da210VgnVCM1000
    008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
   http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnex
    toid=f11a2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f11a2043ca2da210VgnVCM1000
    008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
   http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=ArticlePage&id=34
   http://translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=en%7Cca&u=http://seniorhealth.about.com/od/respi
    ratorycond/a/copd_lung.htm&sa=X&ei=8aGNT6WhMorD0QX_g83fDA&ved=0CHQQ_RM
Alejandro
INFART DE MIOCARDI
 És la principal causa de mort als països desenvolupats i
  la tercera causa de mort als països en vies de
  desenvolupament.
 És la principal causa de mort als països desenvolupats i
  la tercera causa de mort als països en vies de
  desenvolupament.
 La malaltia coronària és més freqüent en homes de
  mitjana edat. Les dones, de mitjana, passen de deu a
  quinze més que els homes sense patir una malaltia
  coronària, però a mesura que envelleixen les dones
  arriben als homes. De fet les dones tenen més
  probabilitats de patir una angina que els homes.
ARTERIOSCLEROSI
 Es pot donar a qualsevol lloc del món.
 La raça blanca sembla que està més
 predisposada a aquest tipus de malalties que
 altres raçes.
La vacuna per a aquesta malaltia la estan
 desenvolupant a Los Angeles i les estan
 utilitzant amb ratolins.
ASMA
És pot donar a qualsevol lloc del món.
 Els al·lots amb aquesta malaltia solen deixar
 de padeixer-la despres de la pubertat.
 Un al·lot pot padeixer aquesta malaltia i no
 tenir ningun sintoma que digui que la padeix.
MPOC
 Sol aparèixer en gent fumadora.
 Els pacients amb MPOC moderada-greu que,
  malgrat un tractament correcte (que inclogui
  exercici físic), continuen limitats per la dispnea, es
  poden beneficiar d’un programa de rehabilitació
  respiratòria, ja que pot millorar la dispnea, la
  tolerància a l’esforç i la qualitat de vida.
 Si la malaltia es molt severa i te insuficiencia
  respiratoria cronica cal afegir-hi oxigenoterapia
  domiciliari a llarg termini.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Assaig clínic sprint
Assaig clínic  sprintAssaig clínic  sprint
Assaig clínic sprintcarmeac
 
Trastorns de l'aparell circulatori
Trastorns de l'aparell circulatoriTrastorns de l'aparell circulatori
Trastorns de l'aparell circulatorimplanellas
 
Fibrilación auricular. Manejo en geriatría.
Fibrilación auricular. Manejo en geriatría.Fibrilación auricular. Manejo en geriatría.
Fibrilación auricular. Manejo en geriatría.ncarboz
 
Protocol hipotermia terapeutica. palamos
Protocol hipotermia terapeutica. palamosProtocol hipotermia terapeutica. palamos
Protocol hipotermia terapeutica. palamosDocencia Ssibe
 
Exposició 4
Exposició 4Exposició 4
Exposició 4Acoloma2
 
AVC. Protocol a urgències.
AVC. Protocol a urgències.AVC. Protocol a urgències.
AVC. Protocol a urgències.ncarboz
 
Urgencias hipertensivas
Urgencias hipertensivasUrgencias hipertensivas
Urgencias hipertensivasTusitala51
 
Arterioesclerosis sintomas y diagnostico
Arterioesclerosis sintomas y diagnosticoArterioesclerosis sintomas y diagnostico
Arterioesclerosis sintomas y diagnosticoCésar Morcillo Serra
 
Cardiac insuficience in Geriatric
Cardiac insuficience in GeriatricCardiac insuficience in Geriatric
Cardiac insuficience in GeriatricJordi Casanovas
 
Risc cardiovascular i el seu maneig en la malaltia renal crónica
Risc cardiovascular i el seu maneig en la malaltia renal crónicaRisc cardiovascular i el seu maneig en la malaltia renal crónica
Risc cardiovascular i el seu maneig en la malaltia renal crónicaformaciossibe
 

Mais procurados (20)

Maneig del síncop a Urgències
Maneig del síncop a UrgènciesManeig del síncop a Urgències
Maneig del síncop a Urgències
 
Assaig clínic sprint
Assaig clínic  sprintAssaig clínic  sprint
Assaig clínic sprint
 
Trastorns de l'aparell circulatori
Trastorns de l'aparell circulatoriTrastorns de l'aparell circulatori
Trastorns de l'aparell circulatori
 
Ictus
IctusIctus
Ictus
 
Fibrilación auricular. Manejo en geriatría.
Fibrilación auricular. Manejo en geriatría.Fibrilación auricular. Manejo en geriatría.
Fibrilación auricular. Manejo en geriatría.
 
Protocol hipotermia terapeutica. palamos
Protocol hipotermia terapeutica. palamosProtocol hipotermia terapeutica. palamos
Protocol hipotermia terapeutica. palamos
 
Exposició 4
Exposició 4Exposició 4
Exposició 4
 
Marcapassos en edat avançada
Marcapassos en edat avançadaMarcapassos en edat avançada
Marcapassos en edat avançada
 
ABCD: Soporte vital inmediato del adulto. Reconocimiento del paciente crítico
ABCD: Soporte vital inmediato del adulto. Reconocimiento del paciente críticoABCD: Soporte vital inmediato del adulto. Reconocimiento del paciente crítico
ABCD: Soporte vital inmediato del adulto. Reconocimiento del paciente crítico
 
Avc
AvcAvc
Avc
 
EPOC
EPOCEPOC
EPOC
 
AVC. Protocol a urgències.
AVC. Protocol a urgències.AVC. Protocol a urgències.
AVC. Protocol a urgències.
 
Guia pràctica clínica HTA
Guia pràctica clínica HTAGuia pràctica clínica HTA
Guia pràctica clínica HTA
 
Urgencias hipertensivas
Urgencias hipertensivasUrgencias hipertensivas
Urgencias hipertensivas
 
Crisis hta
Crisis htaCrisis hta
Crisis hta
 
Arterioesclerosis sintomas y diagnostico
Arterioesclerosis sintomas y diagnosticoArterioesclerosis sintomas y diagnostico
Arterioesclerosis sintomas y diagnostico
 
Arterioesclerosis detección precoz
Arterioesclerosis detección precozArterioesclerosis detección precoz
Arterioesclerosis detección precoz
 
Cardiac insuficience in Geriatric
Cardiac insuficience in GeriatricCardiac insuficience in Geriatric
Cardiac insuficience in Geriatric
 
ATACS DE COR
ATACS DE CORATACS DE COR
ATACS DE COR
 
Risc cardiovascular i el seu maneig en la malaltia renal crónica
Risc cardiovascular i el seu maneig en la malaltia renal crónicaRisc cardiovascular i el seu maneig en la malaltia renal crónica
Risc cardiovascular i el seu maneig en la malaltia renal crónica
 

Destaque

ENFERMEDAD DE PARKINSON, promoción y prevención
ENFERMEDAD DE PARKINSON, promoción y prevenciónENFERMEDAD DE PARKINSON, promoción y prevención
ENFERMEDAD DE PARKINSON, promoción y prevenciónManuela Tobón Carmona
 
Cuidado de enfermerìa en las alteraciones geríatricas
Cuidado de enfermerìa en las alteraciones geríatricasCuidado de enfermerìa en las alteraciones geríatricas
Cuidado de enfermerìa en las alteraciones geríatricasglomarat
 
Enfermedad De Parkinson
Enfermedad De ParkinsonEnfermedad De Parkinson
Enfermedad De ParkinsonGrupo ConoSer
 
Pacientes con infarto agudo de miocardio - CICAT-SALUD
Pacientes con infarto agudo de miocardio - CICAT-SALUDPacientes con infarto agudo de miocardio - CICAT-SALUD
Pacientes con infarto agudo de miocardio - CICAT-SALUDCICAT SALUD
 

Destaque (6)

ENFERMEDAD DE PARKINSON, promoción y prevención
ENFERMEDAD DE PARKINSON, promoción y prevenciónENFERMEDAD DE PARKINSON, promoción y prevención
ENFERMEDAD DE PARKINSON, promoción y prevención
 
Cuidado de enfermerìa en las alteraciones geríatricas
Cuidado de enfermerìa en las alteraciones geríatricasCuidado de enfermerìa en las alteraciones geríatricas
Cuidado de enfermerìa en las alteraciones geríatricas
 
Infarto al miocardio
Infarto al miocardioInfarto al miocardio
Infarto al miocardio
 
Parkinson
ParkinsonParkinson
Parkinson
 
Enfermedad De Parkinson
Enfermedad De ParkinsonEnfermedad De Parkinson
Enfermedad De Parkinson
 
Pacientes con infarto agudo de miocardio - CICAT-SALUD
Pacientes con infarto agudo de miocardio - CICAT-SALUDPacientes con infarto agudo de miocardio - CICAT-SALUD
Pacientes con infarto agudo de miocardio - CICAT-SALUD
 

Semelhante a Cmc malalties cardiovasculars i respiratòries

Trastorns de l'aparell circulatori.
Trastorns de l'aparell circulatori.Trastorns de l'aparell circulatori.
Trastorns de l'aparell circulatori.mplanellas
 
fisologia sistema cardiovacular.docx
fisologia sistema cardiovacular.docxfisologia sistema cardiovacular.docx
fisologia sistema cardiovacular.docxMarionaPertiez
 
Exposició 4
Exposició 4Exposició 4
Exposició 4Acoloma2
 
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovascularsMalalties cardiovasculars
Malalties cardiovascularspacogaga
 
Infart de miocardi i embòlia pulmonar
Infart de miocardi i embòlia pulmonarInfart de miocardi i embòlia pulmonar
Infart de miocardi i embòlia pulmonaraleisimo1
 
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013nelmonfort
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)guest94a413
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)guest94a413
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)guest94a413
 
Signes i simptomes cardiovasculars
Signes i simptomes cardiovascularsSignes i simptomes cardiovasculars
Signes i simptomes cardiovascularstoni romero
 
MALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en APMALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en APJordi Casanovas
 
Signes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratoris
Signes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratorisSignes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratoris
Signes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratorismiriam marhuenda
 
13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma DiabetesToni Gordillo
 
2.l'estil de vida i les pràctiques saludables
2.l'estil de vida i les pràctiques saludables2.l'estil de vida i les pràctiques saludables
2.l'estil de vida i les pràctiques saludablesOlga Gonzalez Gonzalez
 

Semelhante a Cmc malalties cardiovasculars i respiratòries (20)

Ictus
IctusIctus
Ictus
 
Trastorns de l'aparell circulatori.
Trastorns de l'aparell circulatori.Trastorns de l'aparell circulatori.
Trastorns de l'aparell circulatori.
 
fisologia sistema cardiovacular.docx
fisologia sistema cardiovacular.docxfisologia sistema cardiovacular.docx
fisologia sistema cardiovacular.docx
 
Salut i malaltia per Ana i Dario
Salut i malaltia per Ana i DarioSalut i malaltia per Ana i Dario
Salut i malaltia per Ana i Dario
 
Exposició 4
Exposició 4Exposició 4
Exposició 4
 
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovascularsMalalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
 
Circulatori
CirculatoriCirculatori
Circulatori
 
Exercici 6.pps
Exercici 6.ppsExercici 6.pps
Exercici 6.pps
 
Infart de miocardi i embòlia pulmonar
Infart de miocardi i embòlia pulmonarInfart de miocardi i embòlia pulmonar
Infart de miocardi i embòlia pulmonar
 
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)
 
DIABETIS 2009
DIABETIS 2009DIABETIS 2009
DIABETIS 2009
 
Signes i simptomes cardiovasculars
Signes i simptomes cardiovascularsSignes i simptomes cardiovasculars
Signes i simptomes cardiovasculars
 
MALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en APMALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en AP
 
Signes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratoris
Signes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratorisSignes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratoris
Signes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratoris
 
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovascularsMalalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
 
13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes
 
2.l'estil de vida i les pràctiques saludables
2.l'estil de vida i les pràctiques saludables2.l'estil de vida i les pràctiques saludables
2.l'estil de vida i les pràctiques saludables
 

Último

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Último (7)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Cmc malalties cardiovasculars i respiratòries

  • 1. GRUP 3: -Sara Wuetz -Lalka Tsoneva -Germán -Patrick -Alejandro
  • 2. PRESENTACIÓ  Les malalties a investigar son: L’infart de miocardi, l’ arteriosclerosi, MPOC i Asma  Les biòlogues s’encarreguen d’informar per què es produeixen aquestes malalties i les característiques principals, a part del tipus que hi han.  Els metges s’encarreguen de definir cada malaltia i explicar els efectes, com es prevenen i els tractaments.  El científic curiós s’encarregarà de cercà on es dóna i llegir informació per internet per trobar preus de vacunes, dades de malalts…
  • 3. Sara Wuetz i Lalka Tsoneva
  • 4. L’INFART DE MIOCARDI  L‘infart de miocardi: ( Atac del cor ) fa referència a col·loquial sanguínia insuficient, produït per una obstrucció en una de les artèries coronàries.  El miocardi, o múscul del cor: pateix un infart quan existeix una malaltia coronària avançada. En general això es produeix quan una plaça, que es troba a l’interior d’una artèria coronària es llarg o es trenca, causant una obstrucció aguda d’aquest vas.
  • 5. DIFERENTS TIPUS  L'infart agut de miocardi és la mort del teixit cardíac, i és causat per una disminució o interrupció de la circulació coronària que, en general, es pot atribuir a una trombosi de l'artèria.  La trombosi és un trastorn vascular que es presenta quan hi ha una massa de sang coagulada que bloqueja de forma total o parcial l'interior d'un vas sanguini, ja sigui una vena o una artèria.
  • 6. CAUSES -Les causes d’un infart venen causades per la triada ILI, que signifiquen (isquèmica, lesió, infart).  Isquèmia: manca de reg sanguini i, per tant, d'oxigen que pateix el cor al poder haver-ne obstruït les artèries coronàries.  Lesió: el teixit cardíac ha estat privat de reg sanguini efectiu, per tant el teixit comença a necrotizar-se, per exemple una embòlia.  Infart: es produeix quan el teixit cardíac aquesta necrotizat , fent- se no funcional aquesta part de ventricle esquerre, ja que cal dir que els infarts de miocardi es produeixen en la part esquerra, per ser aquesta part la de més gruix miocardíac. Per això un dels símptomes d'un infart són punxades a la braç esquerre.
  • 7. ARTERIOSCLEROSI És una malaltia crònica i progressiva produïda pel dipòsit de greixos a la paret de les artèries que dóna lloc a estrenyiments o a estenosi d'aquestes.
  • 8. CAUSES DE L’ARTERIOSCLEROSI Les causes d'aquesta malaltia poden estar directament relacionades a la llista que donarem a continuació:  Manca d'exercici físic i una dieta alta en greixos: Les causes més importants de l'arteriosclerosi són la falta d'exercici físic, excessiva ingesta de sucre blanc, menjars refinades, i una dieta alta en greixos rica en colesterol.  Obesitat, diabetis i estres: Altres malalties com la pressió sanguínia alta, obesitat, i diabetis també poden causar l'enduriment de les artèries. L'estrès emocional juga una part important, i els atacs cardíacs són més comuns durant períodes d'alteracions mentals i emocionals, particularment aquelles involucrades en ocupacions sedentàries.  Herència: L'herència també juga el seu rol i aquesta malaltia es passa en famílies.
  • 9. MPOC (Malaltia pulmonar obstructiva crònica)  La MPOC és causada per partícules nocives o gasos, en general de consum de tabac, el que desencadena una resposta inflamatòria anòmala del pulmó. Només un 20-25% dels fumadors desenvolupen la malaltia, però es desconeixen les causes de predisposició al desenvolupament, tot i que pot ser que sigui un component multi factorial que incloguin elements ambientals com susceptibilitat individual.  El diagnòstic de MPOC requereix proves de funció pulmonar. Les mesures de tractament més importants inclouen la cessació del tabaquisme, la teràpia farmacològica, la vacunació (antigripal i antipneumocòccica) i la rehabilitació. Alguns pacients poden requerir tractament a llarg termini d'oxigen o un trasplantament de pulmó.
  • 10. TIPUS PRINCIPALS DE MPOC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES  Bronquitis crònica: definida per una tos prolongada amb moc.  Emfisema: caracteritzat per la destrucció dels pulmons amb el temps.
  • 11. ASMA L'asma es produeix perquè l'aire no arriba als pulmons a causa de l'obstrucció de les vies aèries.  Tres tipus de símptomes defineixen aquesta malaltia: la inflamació crònica de les parets bronquials, l'hiperreactivitat bronquial i, en conseqüència, l'estretiment dels bronquis i l'obstrucció total o parcial del fluix aeri.
  • 12. CLASSIFICACIÓ DE TIPUS  Asma produït per esforç. Entre 40% i 80% de la població asmàtica infantil, presentabroncoconstricció durant l'exercici, de breu durada.  Asma nocturna. És una altra presentació, més freqüent en pacients mal controlats lamortalitat (70%) aconsegueix bec en la matinada.  Asma ocupacional  Asma al · lèrgica  Asma estacional  Asma inestable o caòtica  Asma intermitent: el símptoma apareix menys d'una vegada per setmanes amb símptomes nocturns menys de 2 vegades cada mes. Les exacerbacions tendeixen a serbreus i entre una crisi i la propera, el pacient està asimptomàtic.  Asma persistent: té tres varietats, la persistent lleu amb símptomes més d'una vegada per setmana i PEF o FEV1> 80%, la persistent moderada amb símptomes diaris i PEFo FEV1 entre 50% -80% i la persistent greu amb símptomes continus, limitació de lesactivitats físiques i un PEF o FEV1 <50%.  Controlat: sense símptomes diaris o nocturns, no necessita medicaments de rescat,sense exacerbacions i un PEF normal.  Parcialment controlat: símptomes diürns o més de dues vegades per setmana, algunsímptoma nocturn, sovint amerita ús de medicament de rescat> de 2 vegades persetmana, amb 1 o més crisi per any.  No controlat: 3 o més característiques de l'asma, amb exacerbacions setmanals.
  • 13. BIBLIOGRAFIA INFART DE MIOCARDI  http://ca.wikipedia.org/wiki/Infart_miocard%C3%ADac  http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=f11a2043ca2da210VgnV CM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f11a2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default ARTERIOESCLEROSI  http://ca.wikipedia.org/wiki/Arteriosclerosi  http://salud.comohacerpara.com/n4097/que-es-sintomas-y-causas-de-la-arteriosclerosis.html  http://www.botanical-online.com/medicinalsarteriosclerosis.htm MPOC  http://ca.wikipedia.org/wiki/Malaltia_pulmonarobstructiva_cr%C3%B2nica  http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=b2ef2043ca2da210VgnV CM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default  http://www.nhlbi.nih.gov/health-spanish/health-topics/temas/copd/ ASMA  http://es.wikipedia.org/wiki/Asma  http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=a963e486592da210Vgn VCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a963e486592da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
  • 15. L’INFART DE MIOCARDI És una urgència mèdica per definició i s'ha de buscar atenció mèdica immediata. Les demores són un error greu que es cobra milers de vides cada any. El pronòstic vital d'un pacient amb infart depèn de:  L'extensió del mateix, és a dir la quantitat de múscul cardíac perdut com a conseqüència de la falta d'irrigació sanguínia;  La rapidesa de l'atenció rebuda.
  • 16. EFECTES L'aspirina a baixes dosis i a llarg tractament bloqueja irreversiblement la formació del tromboxà A2 in plaquetes, produint un efecte inhibitori en l'agregació plaquetària evitant la producció de coàguls i reduint la incidència d'atacs al cor. El tipus d'aspirines que es comercialitzen amb aquest propòsit, són les emprades per a xiquets (aspirina infantil) que venen en píndoles de 75 o 81 mg. Per a després d'un atac al cor també s'utilitza l'àcid acetil salicílic però en grans dosis. Aquest nivell de dosi també inhibeix la síntesi de protrombina i pot també produir un segon i diferent efecte anticoagulant.
  • 17. PREVENCIÓ  És important que controleu els factors de risc coneguts.Seguiu la pauta terapèutica indicada pel metge o la metgessa en cas de patir hipertensió arterial, hipercolesterolèmia o diabetis.No heu d'abandonar el tractament sense prèvia autorització mèdica.És recomanable que porteu un control estricte dels nivells de pressió arterial, colesterol i sucre.  Deixeu de fumar. El tabaquisme és un factor de risc molt característic i conegut.  Seguiu una alimentació saludable. És bo incrementar el consum de fruita i verdura, així com disminuir el consum de greixos.  Disminuïu el consum de sal i modereu el consum d'alcohol.  És recomanable que practiqueu alguna activitat física de manera regular i sempre sota la supervisió i les pautes del metge o la metgessa, que prescriurà l'activitat que s'ajusta millor a les capacitats i característiques físiques i de salut de cada persona.  Controleu el pes corporal. Ho podeu aconseguir amb una pràctica regular d'activitat física i una alimentació saludable.
  • 18. TRACTAMENT  En qualsevol dels tipus d'infart cal calmar el dolor i administrar fàrmacs que disminueixin la capacitat de la sang de coagular (anticoagulants i antiagregants).  Si es tracta d'una obstrucció completa, el tractament adequat és la reobertura de l'artèria, de forma mecànica o farmacològica. La millor manera de reobrir l'artèria és la mecànica, anomenada angioplàstia primària, que consisteix en la introducció d'un catèter per una artèria del canell o de l'engonal que arriba a l'artèria coronària obstruïda, que es torna a obrir mitjançant l'ús d'un baló i la implantació d'una pròtesi metàl·lica. Quan aquest procediment no es pot realitzar ràpidament, abans de passades dues hores, es pot procedir a l'anomenada trombòlisi, que consisteix en l'administració de fàrmacs. Aquest tractament és més senzill de fer però menys eficaç.  La recuperació després d'un atac de cor depèn de la quantitat i la localització del teixit danyat. Els casos que no presenten complicacions poden recuperar-se totalment.
  • 19. ARTERIOSCLEROSI És un engruiximent i enduriment de les parets de les artèries, així com una disminució de la seva elasticitat.
  • 20. EFECTES Els factors de risc mes comuns son els seguents: hipertensió i nivells elevats de la proteína C reactiva (PCR) en la sang que pot augmentar el risc de l'aterosclerosis i d'atacs al cor
  • 21. PREVENCIÓ És una enfermetat que neixes amb ella
  • 22. TRACTAMENT No existeix tratament médic algun demostrat per a la arteriosclerosis pese a ser el fármac probablement mes buscat por l' industria farmacéutica.
  • 23. ASMA És una enfermetat pulmonar que produeix un estretamen en el principi reversible dels bronquis y la consecuente dificultad respiratoria.
  • 24. EFECTES Redueix episodis de sibilancis més coneguts com pitos, disnea (fatiga o ahogos) , opresión torácica i tos, particularment per la nit o de matí.
  • 25. PREVENCIÓ No te prevenció, les persones que le pateixen neixen amb ella.
  • 26. TRACTAMENT Lo mes habitual es que el tratament es fasi amb inhaladors, tot i que ni ha de altres trataments. Bàsicament ni ha de dos tipus de medicaments inhalats o inhaladors: els antinflamatoris i els Broncodilatadores.
  • 27. MPOC És una malaltia que es caracteritza per la limitació crònica al flux aeri amb una fisiopatologia on hi intervenen múltiples mecanismes entre ells: la producció augmentada de moc, l'estrès oxidatiu o la inflamació de la via aèria. Per tant, és de suposar que tractaments farmacològics encaminats contra aquests mecanismes siguin d'utilitat.
  • 28. EFECTES  El flux de sanguini i el flux d'aire d'un dels els parets alvèols, a l'Intercanvi Gasos és Porta a Terme irregulars oh fill no coincidents. En alguns alvèols hi ha un flux adequat de sang, però poc d'aire, mentre que en altres hi ha un bon subministrament d'aire fresc, però no suficient flux de sang. En uns quants alvèols hi ha el flux de les Nacions Unides adequat de sang, però Poc d'Aire, Mentre que en Altres hi ha un bon d'aire fresc Subministrament per, Però no hi ha prou parar el flux de sang. Quan això passa, l'aire fresc no es pot arribar a les zones on hi ha un bon flux sanguini i l'oxigen no pot entrar al torrent sanguini en quantitats normals. Quan aixo passa, l'aire fresc no és Pot arribar a les zones de les hi ha un bon flux sanguini il 'oxigen no Pot Entra en aquest torrent sanguini normals quantitats bany.
  • 29.  Pressionant l'aire a través de les vies respiratòries estretes obstruït cada vegada més difícil. A l'Aire Premer 01:00 Través de les vies respiratòries estretes Cada vegada més obstruït Difícil. Això cansa els músculs respiratoris perquè no puguin obtenir suficient aire als alvèols. Aixo cansa Els músculs respiratoris Perque no puguin Obtenir suficient parar i cuidar la seva ALS alvèols. El pas crític per a l'eliminació de diòxid de carboni de la sang és el flux d'aire alveolar adequada. El crític de cada pas a l'ELIMINACIÓ de diòxid de Carboni de la Sang És El flux d'aire alveolar d'adequada. Si el flux d'aire als alvèols és insuficient, el diòxid de carboni s'acumula en la sang i disminueix l'oxigen arterial. Si El flux d'aire ALS d'alvèols és insuficient, El diòxid de Carboni s'acumula a la Sang il 'disminueix oxigen arterial. Subministrament insuficient d'aire fresc als alvèols es diu hipoventilació. Subministrament per insuficient d'aire fresc ALS alvèols se dice hipoventilació. La respiració d'oxigen sovint poden corregir els nivells d'oxigen a la sang, però això no ajuda a eliminar el diòxid de carboni. La ABC Tonalitats d'oxigen teoria i la pràctica Poden corregir Els d'Nivells oxigen A LA SANG, Però aixo no ajuda 01:00 Elimina El diòxid de Carboni. Quan l'acumulació de diòxid de carboni es converteix en un greu problema, les màquines mecàniques de respiració anomenats respiradors o ventiladors, ha de ser utilitzat. Quan l'ACUMULACIÓ de diòxid de Carboni és converteix En Un Problema Greuges, els Màquines Mecaniques de ABC Tonalitats anomenats respiradors o ventiladors, ha de servei utilitzat.
  • 30. PREVENCIÓ La capacitat addictiva de la nicotina és molt elevada, i per això la millor prevenció és no començar a fumar. Si s'és fumador o fumadora, val més deixar el tabac com més aviat millor. Finalment, l'espai lliure de fum també és una manera de prevenir l'impacte del fum del tabac en les persones no fumadores.
  • 31. TRACTAMENT  L'abordatge terapèutic preveu el tractament farmacològic i el no farmacològic. El fet que es parli de ''deteriorament progressiu de la funció pulmonar'' i d'''irreversibilitat del dany pulmonar'' no vol dir que la MPOC no tingui tractament.  És una malaltia prevenible i tractable, però és crònica; per tant no té un tractament curatiu. No es pot aconseguir recuperar allò que s'ha perdut però es pot optimitzar allò que encara es té.  L'element clau del tractament és deixar de fumar.
  • 32. BIBLIOGRAFÍA  Majoritàriament la informació a sigut traguda de wikipedia.  http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnex toid=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000 008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default  http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnex toid=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b2ef2043ca2da210VgnVCM1000 008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default  http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnex toid=f11a2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f11a2043ca2da210VgnVCM1000 008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default  http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnex toid=f11a2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f11a2043ca2da210VgnVCM1000 008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default  http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=ArticlePage&id=34  http://translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=en%7Cca&u=http://seniorhealth.about.com/od/respi ratorycond/a/copd_lung.htm&sa=X&ei=8aGNT6WhMorD0QX_g83fDA&ved=0CHQQ_RM
  • 34. INFART DE MIOCARDI  És la principal causa de mort als països desenvolupats i la tercera causa de mort als països en vies de desenvolupament.  És la principal causa de mort als països desenvolupats i la tercera causa de mort als països en vies de desenvolupament.  La malaltia coronària és més freqüent en homes de mitjana edat. Les dones, de mitjana, passen de deu a quinze més que els homes sense patir una malaltia coronària, però a mesura que envelleixen les dones arriben als homes. De fet les dones tenen més probabilitats de patir una angina que els homes.
  • 35. ARTERIOSCLEROSI  Es pot donar a qualsevol lloc del món.  La raça blanca sembla que està més predisposada a aquest tipus de malalties que altres raçes. La vacuna per a aquesta malaltia la estan desenvolupant a Los Angeles i les estan utilitzant amb ratolins.
  • 36. ASMA És pot donar a qualsevol lloc del món.  Els al·lots amb aquesta malaltia solen deixar de padeixer-la despres de la pubertat.  Un al·lot pot padeixer aquesta malaltia i no tenir ningun sintoma que digui que la padeix.
  • 37. MPOC  Sol aparèixer en gent fumadora.  Els pacients amb MPOC moderada-greu que, malgrat un tractament correcte (que inclogui exercici físic), continuen limitats per la dispnea, es poden beneficiar d’un programa de rehabilitació respiratòria, ja que pot millorar la dispnea, la tolerància a l’esforç i la qualitat de vida.  Si la malaltia es molt severa i te insuficiencia respiratoria cronica cal afegir-hi oxigenoterapia domiciliari a llarg termini.