SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 88
Necessitem recursos de la natura per …
L’aigua un recurs escàs
MAPA P. 55
 CONCA HIDROGRÀFICA:
   Terres, aqüífers i el riu.
   Classificació en funció d’on desemboquen:
     Vessant cantàbric i gallec

     Vessant mediterrani

     Vessant atlàntic

 CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES:
     Taula de la pàgina 55:
       Confederacions destacables.

       Deficitàries?

      Exercici 1 i 2 de la pàgina 72.
Les demandes d’aigua
Ús agrícola i ramader
  80%
  Regadiu en augment  gran productivitat.
  Problemes:
       Contaminació de l’aigua per ús d’adobs químics, pesticides i purins.
  Solucions:
     Control de l’abocament de purins.
     Reg per aspersió i per degoteig

     No regar a ple sol

     Manteniment dels canals de reg.

EX. P.56
    http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm
Ús urbà i industrial
  Indústria:
     Paperera i pell.
     Refrigeració de maquinària i neteja i eliminació de residus.

    Lectura text sobreexplotació, p. 57
  Urbà:
       Usos domèstics:
         Potabilitat
         Subministrament: aigües fluvials i aqüífers

         Litorals sobrepoblats i turisme  restriccions.

         Solucions: contaminació de les aigües per abocaments d’aigües

          residuals  clavegueres  depuradores.
        Exercicis p. 57.


  http://www.gencat.cat/mediamb/ea/virtual/e-balagu.htm
Polítiques hídriques
Transvassements
   Petits per a les ciutats
   Grans obres d’enginyeria: cost elevat i evaporació, canvis en els
    aqüífers i aportació de sediments.
Dessalinització de l’aigua del mar
   Plantes dessalinitzadores: car i consum energètic elevat.
  http://www.atll.cat/site/unitFiles/404/dessaladora.pdf

Recuperació d’aqüífers
   Sobreexplotació  disminuir el nivell, dessecació total o parcial.
   Salinització de l’aigua (imatge) i contaminació aigua subterrània.
Plans de sanejament dels rius:
   Control sobre els abocaments
   Col·lectors i plantes depuradores
Depuradora
Las Tablas de Daimiel
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/graficos/nov/
 s4/tablas.html/
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091012/incen
 dio-subterraneo-las-tablas-daimiel/603482.shtml
La turba: carbó vegetal.
Esquerdes deixen entrar oxigen sota terra.
LA DISTRIBUCIÓ DELS
RECURSOS AL MÓN
MAPA P. 279. RESPON ALS EXERCICIS
 PROPOSATS:
  DESCRIPCIÓ DE LA FONT.
  PAÏSOS AMB UN ALT CONSUM ENERGÈTIC I GRANS
   PRODUCTORS DE RECURSOS ENERGÈTICS.
GRÀFIC CIRCULAR P. 279.
Recursos energètics
Espanya: augment de consum.
País dependent  poc autoabastament:
  Petroli i gas natural: consum més alt i menor
    autoabastament.
PEN: (Plans Energètics nacionals, dins UE: pactes)
  Reforçar energies tradicionals: carbó i hidràulica.
  Reduir consum de petroli
  Diversificar fonts: augmentar la participació del gas
   natural i introduir energies renovables.
  Polítiques d’eficiència i estalvi.
Altres propostes: xarxa ferroviària: reduir transport
 per carretera.
Fonts              Avantatges      Inconvenients


Fonts               Energia
energètiques        nuclear
tradicionals        Petroli
                    Carbó
                    Gas natural


Fonts               Solar
renovables o        Eòlica
alternatives        Biomassa
(inexhauribles)     Geotèrmica
                    Onades
                    Hidràulica

                  Quines són energies netes? Les    Classificació
                  que no emeten CO2.                general p. 278.
Vandellós
Cercs
Pellets: biomassa
Fonts d’energia
Energies netes.

Energies renovables o
tradicionals
L’aigua com a recurs energètic
Segons: Hispagua: Sistema Espanyol d’informació sobre l’aigua.

AVANTATGES:
 És inesgotable, sempre i quan continuï el cicle de l’aigua.
 És autòctona, perquè la font energètica està en el propi territori, per
  tant, redueixen les importacions d’energia elèctrica des de països
  tercers.
 No necessita sistemes de refrigeració o calderes, per tant disminueixen
  les despeses.
 Es podria considerar energia neta.
 Permet emmagatzemar aigua per a regadius i altres usos d’emergència
  com l’extinció d’incendis.
 Quan la central va unida a la construcció d’una presa, permet regular
  el cabal dels rius i facilita la infraestructura necessària per a activitats
  d’oci: pesca, rem, bany, etc.
Inconvenients

 El seu rendiment depèn de les condicions meteorològiques.
 Es necessiten condicions ambientals molt concretes: corrents fluvials
  suficientment grans, orografia accidentada. A més, les centrals
  acostumen a localitzar-se lluny dels centres de consum  cal construir
  la infraestructura necessaria per trasnportar l’electricitat.
 La construcció de grans preses altera els ecosistemes: espècies animals
  que remunten els rius per a desovar veuen interromput el seu cicle. Els
  sediments s’acumulen en el fons  nutrients i sediments no arriben a
  les zones baixes.
 La construcció d’embassaments pot plantejar problemes socials i
  demogràfics: abandonament de pobles, expropiacions de sòls.
 Major contaminació de l’aigua: l’aigua dels embassaments no disposa
  de la mateixa salubritat que l’aigua que flueix  pot ocasionar focus
  infecciosos.
Representa el 20 % de l’energia consumida al món.
En augment als països en vies de desenvolupament.
Energia renovable, però neta?(no contaminant)
Funcionament:
  Aprofitament dels salts d’aigua  força  centrals
    hidroelèctriques.
Central hidroelèctrica
El carbó
Energia de la revolució industrial inicial.
Avantatge: constant i eficaç.
Des de la 2ª meitat del XX: retrocés davant dels
 hidrocarburs (petroli i gas natural)  vinculació amb
 els preus del petroli. Per què?
  Si el preu del petroli puja, la demanda del carbó
    augmenta.
Problemes del carbó
Qualitat baixa a Espanya  poca hulla  poc carbó
 de coc (siderúrgia: ferro).
Cost de producció elevat, causes:
  Vetes estretes i terrenys molt fallats  no ús de grans
   màquines.
  Barrejat amb altres materials  neteja
  Part molt friable (s’engruna)  dificulta el transport.
  => Importació de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia.
Àrees espanyoles
Àrea asturlleonesa:
 Astúries: Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo i La
   Camocha (hulla de qualitat excel·lent).
 Lleó i Palència: antracita i hulla.
Àrea sud: qualitat inferior al nord.
 Ciudad Real (Puertollano).
 Còrdova (Bélmez i Peñarroya)
Àrea Catalunya i Aragó:
 Alt Llobregat i Terol: lignits.
Mapa de la producció de minerals,
2006 a Espanya.
Mina de Puertollano:
explotació             1.   Forat inicial
                       2.   Escombrera
                            exterior
                       3.   Zona
                            restaurada
                       4.   Cavitat
                            intermitja
                       5.   Puertollano
                       6.   Complex
                            petroquímic
                            Repsol-YPF
La Camocha
Política estatal respecte al carbó
Estat vol mantenir-la per reduir dependència en
  hidrocarburs.
procés de concentració de la producció 
  reajustaments (taula p.62)
Protecció de les empreses: Hunosa, Minas de
  Figaredo o La Camocha.
http://www.hunosa.es/es/framework.hps
Política UE
Subvencions europees a les mines d’antracita,
 hulla i lignit negre.
Ajuda en dubte a partir de 2010 pels acords de
 Kyoto: reduir emissions de CO2  centrals
 tèrmiques contaminen l’atmosfera i provoquen la
 pluja àcida.

http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm
http://www.tv3.cat/videos/216990789
http://www.tv3.cat/videos/1602259
Pluja àcida




 òxid de sofre i de nitrogen
Els hidrocarburs:
el petroli i el gas natural
Repartiment desigual: no coincideixen els països
 productors amb els consumidors.
Control d’aquestes:
  Aliances polítiques
  Conflictes  en augment pel tema del zènit del petroli.
Països productors de petroli (2006)
Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle
East Issues. 6 de setembre de 2007.
Membres de l’OPEP:
   Venezuela
   Aràbia Saudita
   Iraq
   Iran
   Kuwait
   Argèlia
   Angola
   Equador
   Nigèria
   Emirats Àrabs Units
   Líbia
   Qatar


  Més membres observadors: Sudan, Mèxic, Noruega, Rússia,
   Kazajistan, Oman, i Egipte.
Després de la 2ª Guerra Mundial: creixement
 econòmic dels països industrialitzats (2ª Revolució
 Industrial).
Problemes:
  no és renovable  possible esgotament de les reserves.
  Dependència econòmica  crisis lligades als preus del
    petroli (1973).
Espanya i el petroli
Producció insignificant: 0.43 %
Consum elevat: 48.52 %
⇒Dependència exterior: Rússia, Mèxic i Aràbia
 Saudita.
⇒Polítiques actuals:
  ⇒Diversificació de la procedència
  ⇒Control del transport i refinatge al propi país (9
   refinaries).
  ⇒Empreses espanyoles que controlen refinatge i
   distribució a Espanya a través de les seves inversions a
   països productors: REPSOL. (taula p. 63)
El gas natural
Mescla de gasos:
  70 % metà
  Fins a un 20 % de nitrogen
  Fins a un 20% de diòxid de carboni
  Fins a un 10 % d’ età
El gas i Espanya:
  Reserves a Osca i als golfs de Biscaia i Cadis.
  dependència de l’exterior: Algèria  gasoductes.
  explotació per part de grans empreses: Gas Natural.
  En creixement per ús domèstic i industrial  2008 va
    augmentar la venda un 10 %.
Avantatges:
  menys contaminant de CO2
Inconvenients:
  Gasos sobrants contaminants
  Reserves i dependents del gas natural.
Productors de gas natural
Energia nuclear
 Quan els àtoms es divideixen
  s'allibera una gran quantitat
  d'energia.
 L'urani, un mineral radioactiu per
  naturalesa, és el combustible més
  utilitzat en els reactors nuclears,
  ja que en el seu estat natural els
  àtoms que el formen són molt
  inestables i tendeixen a dividir-se
  lentament. Aquest fenomen
  natural genera petites quantitats
  d'energia i radiació. Però en els
  reactors els àtoms d'urani 235 es
  divideixen molt ràpidament i, per
  tant, alliberen molta més energia.
  Aquest procés s'anomena fissió
  nuclear.
Avantatges:
- L'energia obtinguda així és un milió de vegades
  superior a la que es produeix en cremar un fragment
  de carbó de la mateixa massa.
- energia neta, ja que no produeix gasos contaminants
  com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó,
  petroli, gas).
Inconvenients:
  radioactivitat =>control exhaustiu dels nivells de
   radioactivitat que es generen a les centrals nuclears
  residus extremadament radioactius, perillosos i de
   llarga vida, que no sabem com eliminar. Les radiacions
   que emeten aquests residus són nocives per als éssers
   vius, perquè alteren la informació genètica que rep la
   seva descendència.
  despeses de construcció i manteniment de les centrals
   nuclears són molt elevades
  la vida d'una central nuclear és només de 30 a 40 anys.
   Després cal tancar-la hermèticament.
  accident que produeixi una alliberació catastròfica de
   radioactivitat, que pot contaminar milers de
   quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones.
Les peces de les armes          Les barres d'urani exhaurides
nuclears desactivades són        són residus d'alt nivell
radioactives.                    radioactiu.




 Les  proves
 nuclears que fan           A les mines d'urani es produeixen
 alguns països              escòries radioactives que
 alliberen molta            contaminen la zona del voltant
 radioactivitat.
Efectes de la radioctivitat
Si una persona s'exposa a un nivell elevat de radiació pot
 patir la malaltia de la radiació.
   Els símptomes principals són vòmits, pèrdues dels cabells i
    hemorràgies i pot arribar a produir la mort.
   A més es produeixen tumors malignes, úlceres d'estómac,
    perforacions d'intestí i malformacions en els fetus de les dones
    embarassades que han estat exposades a la radiació.
Txernòbil (uns 5 milions de persones van quedar afectades
 per la radioactivitat i moltes van morir).
efectes els milers de persones que van morir a Hiroshima i
 Nagasaki, al Japó, després dels llançament de les primeres
 bombes atòmiques.
Contesta les següents preguntes sobre l'energia
 nuclear a Espanya:
  Com funciona l'energia nuclear?
  Quins són els principals avantatges d'aquest tipus
   d'energia? I els inconvenients
  Quins factors plantegen la possibilitat de recórrer a
   l'energia nuclear?:
Energies renovables: les noves
Energia obtinguda de fonts naturals inexhauribles.
Energia de l’aigua.
A Espanya: p.65
  Solar
  Eòlica
  Biomassa
  Geotèrmica
Energia solar
Potencial a Espanya: 70 % del territori amb + de
 2500h anuals de sol.
Avantatges:
  És neta i no contaminant.
  La durada d’una instal·lació solar és molt llarga tot i que
   no és il·limitada. Atès que els materials estan sotmesos
   a un envelliment, cal fer el manteniment a la
   instal·lació.
  Gratis i inexhaurible.
Central solar de Tabernas (Almeria)




      http://www.psa.es/webesp/index.php
Inconvenients:
  Aparició irregular del Sol.
  No és emmagatzemable sense transformació.
  Per a la seva captació es necessiten grans superficies.
  Això que en principi és un inconvenient té els seus
   avantatges:
     Fer una ciutat on els habitatges aprofitin l’energia solar 
      s’ha de construir en grans espais verds i edificis no gaire alts
      => urbanisme tenint en compte el sol.
    ZAL de la Zona Franca: polígon industrial que funcionarà amb
      autoproveïment de plaques solars.
Energia eòlica
Espanya: forts vents pel relleu. Darrere d’Alemanya.
CCAA: Castella, Galícia, Aragó i Andalusia.
Major parc d’Europa: Tarifa.
Avantatges:
  És renovable i neta.
  És molt fàcil d'obtenir.
Inconvenients:
  L'espai que requereix la seva instal·lació.
  la mort d'aus.
  el manteniment dels aerogeneradors.
  la manca de continuitat en el subministrament elèctric.
El nou mapa eòlic català.
Mapa de les regions i de les empreses participants.
Energia de la biomassa
Avantatges:
  El procés d'obtenció és senzill.
  escassa contaminació.
  Aprofitament dels residus mitjançant digestors.
  http://www.biomassacatalunya.blogspot.com/
Inconvenients:
  En el cas de la biomassa natural, la demanda actual
   excedeix el ritme de regeneració dels boscos, i això
   influeix directament en l'increment de l'efecte
   hivernacle. (Brasil: etanol: principal productor, de la
   canya de sucre)
  Preus dels aliments a l’alça (menys aliments)
Energia geotèrmica
L'energia geotèrmica és aquella que té el seu origen en la
  calor interna de la Terra ja que en zones de l'escorça
  terrestre on existeix activitat volcànica o sísmica, es
  produeix un calentament de les aigües subterrànies.
  Aquest tipus d'aprofitament energètic té lloc en els
  jaciments energètics, que es classifiquen segons si el focus
  de calor és de baixa o alta temperatura.
  Posteriorment mitjançant la tecnologia s'injecta aigua
  freda que es converteix en vapor sobreescalfat per efecte
  del focus de calor i tot seguit aquest vapor s'extreu. El
  vapor generat acciona el grup turbina-alternador i es
  genera l'energia elèctrica.
http://www.igme.es/internet/Geotermia/inicio.htm
Segons l’IGME
 Previsions: en tres anys
   energia geotèrmica
  a Espanya substituïrà
  uns 50.000 – 100.000
  TEP/any.
 Aplicacions:
     Altes temperatures:
      electricitat.
     Mitjanes i baixes:
      calefaccions,
      hivernacles, usos
      industrials.
Avantatges:
  No presenta efectes negatius sobre el medi ambient.
    Amb una planificació adequada, els dipòsits podrien
    durar molts segles.
Inconvenients:
  L'aprofitament d'aquesta energia es força costós a causa
    tant de factors geològics com tecnològics.
En fase d’investigació (estimacions) a Espanya:
 potencial per serralades joves, moviments sísmics
 constants.
Dades actualitzades de
l’energia a Espanya
Dades extretes de l’INE, informe del 2010.
1. Comparació amb el gràfic de la p. 65: quines
   augmenten i quines disminueixen?
2. Busca possibles causes dels canvis.
CONCLUSIONS:
- Perd pes el carbó.
- Dependència exterior alta: 78.4 %
- Increment destacable de les energies renovables: solar
  i eòlica.
- Nuclear: 50%
- Disminució de la hidràulica. Per què?
Lectura del PER.
S’ha acomplert?
Què faríeu?
  Governants: ministres, consellers i diputats.
  Empresaris
  Sindicats
2010-2020 PANER.
Recursos minerals no fòssils
- Tradició minera
- Marc europeu – però procès de reconversió industrial:
  - Amb els objectius de:
    -   incrementar la productivitat
    -   Millorar el medi ambient
    -   Fomentar I+D
  - concentració empresarial
  - innovació tecnològica
Situació actual:
  Tancament de jaciments per la competència de
    jaciments de fora la UE i pels problemes
    mediambientals.
  Mineria no metàl·lica important (mineria industrial)
  Roques industrials en creixement (àrids, aglomerats,
    roques de construcció, vidre, productes ceràmics)
  Conceptes claus:
  Mineria metàl·lica, no metàl·lica i roques industrials.
  P. 66 Reserves i recursos.
Mineria metàl·lica
S’obtenen els metalls:
  Ferro, pirita, coure, plom, zinc, estany, mercuri, or i
    plata.
Localització : mines  sòcol hercinià (paleozoic)
usos:
  Indústries de base: metal·lúrgia i química
  Indústries de transformació
retrocés DEFINITIU: TANCAMENT D’EMPRESES
 (Rio Tinto a Huelva de coure i pirita)
Quadre de la p. 66.
Mineria no metàl·lica
Localització : formacions paleozoiques i conques
 del Terciari.
Sal: en decreixement.
  Sal gemma (Cantàbria)
  Sal marina (salines del litoral mediterrani i del sud-
   atlàntic: San Fernando a Cadis.)
   usos: alimentaris, condimentació, conservació, per
   elaborar àcid clorhídric, sosa càustica, plàstics, pvc.
  Sals potàssiques:
     fertilitzants i indústria química
     Localització : lacustres de Navarra a Catalunya.
San Fernando, mines de
Saragossa, mines de sal    sal marina
Mines de sal
 potàssica de
 Cardona
Roques industrials
Dinamisme
Pedreres  construcció i indústria química.
Roques: calcària, argila, pissarres, graves, sorra, granit
 i marbre.
+ de 600 en el territori.
Catalunya:
L’aigua
Conca de l’Ebre:
  8 % del total dels habitants
  60 % dels recursos per explotar.
  95 % demanda per l’agricultura i ramaderia.
Conques internes:
  92 % del total dels habitants
  64 % per ús urbà i 36 % per l’agricultura i ramaderia.
  Deficitària per estiatges i per manca d’inversions.
  Alerta amb la sequera de 2008  dessalinitzadores,
   Recuperació d’aqüífers, millora dels canals, reutilitzar
   aigua.
Catalunya: energia
Dependència estrangera o espanyola.
Carbó: centrals tèrmiques (Fígols)
Centrals nuclears: Ascó i Vandellós transport
 complex  litoral.
Energia hidroelèctrica : Noguera Pallaressa i
 Ribagorçana, Ter i Ebre.
Energies alternatives: biomassa i en segon terme
 eòlica.
P. 69 quadre
Catalunya: minerals
Decreixement de la sal gemma i potassa.
  Sallent: potassa.
  Salines: poques i problemes de salinització dels aqüífers
Roques industrials:
  Prosperitat per la construcció
Embasaments de Catalunya
http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?
 _nfpb=true&_pageLabel=P1226254461208201571719

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturamarcapmany
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Marcel Duran
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAjordimanero
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la naturamarcapmany
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02Berta Romera
 
1 Recursos Naturals Pdf
1   Recursos Naturals Pdf1   Recursos Naturals Pdf
1 Recursos Naturals Pdfjordimanero
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESlocoserrallo
 
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)El Racó dels Exploradors
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientmarcapmany
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-cojcorbala
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
Ud 5 sector primari
Ud 5 sector primariUd 5 sector primari
Ud 5 sector primarimarcapmany
 
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETATMario Vicedo pellin
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societatvguinot
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 

Mais procurados (20)

Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la natura
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la natura
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02
 
1 Recursos Naturals Pdf
1   Recursos Naturals Pdf1   Recursos Naturals Pdf
1 Recursos Naturals Pdf
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
 
2 Energia Pdf
2   Energia Pdf2   Energia Pdf
2 Energia Pdf
 
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
0301.ppt
0301.ppt0301.ppt
0301.ppt
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
 
Els recursos de la natura
Els recursos de la naturaEls recursos de la natura
Els recursos de la natura
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Ud 5 sector primari
Ud 5 sector primariUd 5 sector primari
Ud 5 sector primari
 
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societat
 
El medi i la societat
El medi i la societatEl medi i la societat
El medi i la societat
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 

Destaque

Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografiamarcapmany
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsmarcapmany
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercicimarcapmany
 
Ud 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerçUd 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerçmarcapmany
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundarimarcapmany
 
El comerç i la globalització
El comerç i la globalitzacióEl comerç i la globalització
El comerç i la globalitzaciómarcapmany
 
Article sobre la societat del benestar
Article sobre la societat del benestarArticle sobre la societat del benestar
Article sobre la societat del benestarmarcapmany
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físicmarcapmany
 
Mapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundialMapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundialmarcapmany
 
Quadre geològic
Quadre geològicQuadre geològic
Quadre geològicmarcapmany
 
ud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyaud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyamarcapmany
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Geografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídricsGeografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídricsJosep Peris
 
Ud2. el clima. prácticos
Ud2. el clima. prácticosUd2. el clima. prácticos
Ud2. el clima. prácticosRocío Bautista
 
Repaso selectividad - Geografía de España
Repaso selectividad - Geografía de EspañaRepaso selectividad - Geografía de España
Repaso selectividad - Geografía de EspañaRocío Bautista
 

Destaque (20)

Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografia
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutats
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercici
 
Ud 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerçUd 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerç
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundari
 
El comerç i la globalització
El comerç i la globalitzacióEl comerç i la globalització
El comerç i la globalització
 
Article sobre la societat del benestar
Article sobre la societat del benestarArticle sobre la societat del benestar
Article sobre la societat del benestar
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físic
 
Ud 13
Ud 13Ud 13
Ud 13
 
Mapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundialMapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundial
 
Quadre geològic
Quadre geològicQuadre geològic
Quadre geològic
 
ud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyaud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanya
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. BarcanovaGeografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
 
Tema12
Tema12Tema12
Tema12
 
Geografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídricsGeografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídrics
 
Ud2. el clima. prácticos
Ud2. el clima. prácticosUd2. el clima. prácticos
Ud2. el clima. prácticos
 
Repaso selectividad - Geografía de España
Repaso selectividad - Geografía de EspañaRepaso selectividad - Geografía de España
Repaso selectividad - Geografía de España
 

Semelhante a Ud3 recursosdelanatura

Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)dgcampillo
 
CTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsCTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsMireia Llobet
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)tiotavio
 
Les energies renovables a Espanya
Les energies renovables a EspanyaLes energies renovables a Espanya
Les energies renovables a EspanyaMestre Tomeu
 
601 energia espanya
601 energia espanya601 energia espanya
601 energia espanyaxgoterris
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.geografia2nB
 
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓjcorbala
 
La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAN...
La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAN...La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAN...
La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAN...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
EficièNcia EnergèTica
EficièNcia EnergèTicaEficièNcia EnergèTica
EficièNcia EnergèTicajosepvilella
 
L'eficiència energètica i les energies renovables
L'eficiència energètica i les energies renovablesL'eficiència energètica i les energies renovables
L'eficiència energètica i les energies renovablesJosep Rigo
 
Recursos naturals potencialmente renovables 2
Recursos naturals potencialmente renovables  2Recursos naturals potencialmente renovables  2
Recursos naturals potencialmente renovables 2Sílvia Cortina Juclà
 
Presentació eivissa
Presentació eivissaPresentació eivissa
Presentació eivissaJosep Rigo
 
Presentació pfc
Presentació pfcPresentació pfc
Presentació pfcarturgatell
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.2nESO
 
Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)
Gª6   els espais del sector secundari (2010-11)Gª6   els espais del sector secundari (2010-11)
Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)naranjitosiesarta
 
Fonts d'energia Tecnologia.
Fonts d'energia Tecnologia.Fonts d'energia Tecnologia.
Fonts d'energia Tecnologia.William Castro
 
Energia grup3 roureda
Energia grup3 rouredaEnergia grup3 roureda
Energia grup3 rouredaceiproureda
 
Presentació mobilitat
Presentació mobilitatPresentació mobilitat
Presentació mobilitatJosep Rigo
 

Semelhante a Ud3 recursosdelanatura (20)

Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
 
CTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsCTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídrics
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
 
Energia i economia
Energia i economiaEnergia i economia
Energia i economia
 
Les energies renovables a Espanya
Les energies renovables a EspanyaLes energies renovables a Espanya
Les energies renovables a Espanya
 
601 energia espanya
601 energia espanya601 energia espanya
601 energia espanya
 
Btx energia 7 valoracio 1920
Btx energia 7 valoracio 1920Btx energia 7 valoracio 1920
Btx energia 7 valoracio 1920
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.
 
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
 
La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAN...
La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAN...La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAN...
La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAN...
 
EficièNcia EnergèTica
EficièNcia EnergèTicaEficièNcia EnergèTica
EficièNcia EnergèTica
 
L'eficiència energètica i les energies renovables
L'eficiència energètica i les energies renovablesL'eficiència energètica i les energies renovables
L'eficiència energètica i les energies renovables
 
Recursos naturals potencialmente renovables 2
Recursos naturals potencialmente renovables  2Recursos naturals potencialmente renovables  2
Recursos naturals potencialmente renovables 2
 
Presentació eivissa
Presentació eivissaPresentació eivissa
Presentació eivissa
 
Presentació pfc
Presentació pfcPresentació pfc
Presentació pfc
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
 
Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)
Gª6   els espais del sector secundari (2010-11)Gª6   els espais del sector secundari (2010-11)
Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)
 
Fonts d'energia Tecnologia.
Fonts d'energia Tecnologia.Fonts d'energia Tecnologia.
Fonts d'energia Tecnologia.
 
Energia grup3 roureda
Energia grup3 rouredaEnergia grup3 roureda
Energia grup3 roureda
 
Presentació mobilitat
Presentació mobilitatPresentació mobilitat
Presentació mobilitat
 

Mais de marcapmany

El gran dictador
El gran dictadorEl gran dictador
El gran dictadormarcapmany
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsmarcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14marcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
L'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyaL'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyamarcapmany
 
Línia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXLínia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXmarcapmany
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques uemarcapmany
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques uemarcapmany
 
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01marcapmany
 
El període d'entreguerres i la 2a gm
El període d'entreguerres i la 2a gmEl període d'entreguerres i la 2a gm
El període d'entreguerres i la 2a gmmarcapmany
 
Exercici selectivitat transports
Exercici selectivitat transportsExercici selectivitat transports
Exercici selectivitat transportsmarcapmany
 
Exercici sector primari
Exercici sector primariExercici sector primari
Exercici sector primarimarcapmany
 
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialismeUd 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialismemarcapmany
 
Ud 2 revolució industrial
Ud 2 revolució industrialUd 2 revolució industrial
Ud 2 revolució industrialmarcapmany
 

Mais de marcapmany (20)

Jesse owens
Jesse owensJesse owens
Jesse owens
 
El gran dictador
El gran dictadorEl gran dictador
El gran dictador
 
20 i 30
20 i 3020 i 30
20 i 30
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucions
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Esquema
EsquemaEsquema
Esquema
 
Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
L'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyaL'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanya
 
Línia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXLínia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XX
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques ue
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques ue
 
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
 
El període d'entreguerres i la 2a gm
El període d'entreguerres i la 2a gmEl període d'entreguerres i la 2a gm
El període d'entreguerres i la 2a gm
 
Exercici selectivitat transports
Exercici selectivitat transportsExercici selectivitat transports
Exercici selectivitat transports
 
Exercici sector primari
Exercici sector primariExercici sector primari
Exercici sector primari
 
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialismeUd 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
 
Ud 2 revolució industrial
Ud 2 revolució industrialUd 2 revolució industrial
Ud 2 revolució industrial
 
Ud 2 climes
Ud 2 climesUd 2 climes
Ud 2 climes
 

Último

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Último (8)

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Ud3 recursosdelanatura

  • 1. Necessitem recursos de la natura per …
  • 2.
  • 4.
  • 5. MAPA P. 55 CONCA HIDROGRÀFICA:  Terres, aqüífers i el riu.  Classificació en funció d’on desemboquen:  Vessant cantàbric i gallec  Vessant mediterrani  Vessant atlàntic CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES:  Taula de la pàgina 55:  Confederacions destacables.  Deficitàries? Exercici 1 i 2 de la pàgina 72.
  • 6. Les demandes d’aigua Ús agrícola i ramader 80% Regadiu en augment  gran productivitat. Problemes:  Contaminació de l’aigua per ús d’adobs químics, pesticides i purins. Solucions:  Control de l’abocament de purins.  Reg per aspersió i per degoteig  No regar a ple sol  Manteniment dels canals de reg. EX. P.56 http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm
  • 7. Ús urbà i industrial Indústria:  Paperera i pell.  Refrigeració de maquinària i neteja i eliminació de residus. Lectura text sobreexplotació, p. 57 Urbà:  Usos domèstics:  Potabilitat  Subministrament: aigües fluvials i aqüífers  Litorals sobrepoblats i turisme  restriccions.  Solucions: contaminació de les aigües per abocaments d’aigües residuals  clavegueres  depuradores. Exercicis p. 57. http://www.gencat.cat/mediamb/ea/virtual/e-balagu.htm
  • 8. Polítiques hídriques Transvassements  Petits per a les ciutats  Grans obres d’enginyeria: cost elevat i evaporació, canvis en els aqüífers i aportació de sediments. Dessalinització de l’aigua del mar  Plantes dessalinitzadores: car i consum energètic elevat. http://www.atll.cat/site/unitFiles/404/dessaladora.pdf Recuperació d’aqüífers  Sobreexplotació  disminuir el nivell, dessecació total o parcial.  Salinització de l’aigua (imatge) i contaminació aigua subterrània. Plans de sanejament dels rius:  Control sobre els abocaments  Col·lectors i plantes depuradores
  • 9.
  • 10.
  • 12. Las Tablas de Daimiel http://www.elmundo.es/elmundo/2009/graficos/nov/ s4/tablas.html/ http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091012/incen dio-subterraneo-las-tablas-daimiel/603482.shtml La turba: carbó vegetal. Esquerdes deixen entrar oxigen sota terra.
  • 13. LA DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS AL MÓN MAPA P. 279. RESPON ALS EXERCICIS PROPOSATS: DESCRIPCIÓ DE LA FONT. PAÏSOS AMB UN ALT CONSUM ENERGÈTIC I GRANS PRODUCTORS DE RECURSOS ENERGÈTICS. GRÀFIC CIRCULAR P. 279.
  • 14. Recursos energètics Espanya: augment de consum. País dependent  poc autoabastament: Petroli i gas natural: consum més alt i menor autoabastament. PEN: (Plans Energètics nacionals, dins UE: pactes) Reforçar energies tradicionals: carbó i hidràulica. Reduir consum de petroli Diversificar fonts: augmentar la participació del gas natural i introduir energies renovables. Polítiques d’eficiència i estalvi. Altres propostes: xarxa ferroviària: reduir transport per carretera.
  • 15. Fonts Avantatges Inconvenients Fonts Energia energètiques nuclear tradicionals Petroli Carbó Gas natural Fonts Solar renovables o Eòlica alternatives Biomassa (inexhauribles) Geotèrmica Onades Hidràulica Quines són energies netes? Les Classificació que no emeten CO2. general p. 278.
  • 17.
  • 18. Cercs
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 28.
  • 30. L’aigua com a recurs energètic Segons: Hispagua: Sistema Espanyol d’informació sobre l’aigua. AVANTATGES:  És inesgotable, sempre i quan continuï el cicle de l’aigua.  És autòctona, perquè la font energètica està en el propi territori, per tant, redueixen les importacions d’energia elèctrica des de països tercers.  No necessita sistemes de refrigeració o calderes, per tant disminueixen les despeses.  Es podria considerar energia neta.  Permet emmagatzemar aigua per a regadius i altres usos d’emergència com l’extinció d’incendis.  Quan la central va unida a la construcció d’una presa, permet regular el cabal dels rius i facilita la infraestructura necessària per a activitats d’oci: pesca, rem, bany, etc.
  • 31. Inconvenients  El seu rendiment depèn de les condicions meteorològiques.  Es necessiten condicions ambientals molt concretes: corrents fluvials suficientment grans, orografia accidentada. A més, les centrals acostumen a localitzar-se lluny dels centres de consum  cal construir la infraestructura necessaria per trasnportar l’electricitat.  La construcció de grans preses altera els ecosistemes: espècies animals que remunten els rius per a desovar veuen interromput el seu cicle. Els sediments s’acumulen en el fons  nutrients i sediments no arriben a les zones baixes.  La construcció d’embassaments pot plantejar problemes socials i demogràfics: abandonament de pobles, expropiacions de sòls.  Major contaminació de l’aigua: l’aigua dels embassaments no disposa de la mateixa salubritat que l’aigua que flueix  pot ocasionar focus infecciosos.
  • 32. Representa el 20 % de l’energia consumida al món. En augment als països en vies de desenvolupament. Energia renovable, però neta?(no contaminant) Funcionament: Aprofitament dels salts d’aigua  força  centrals hidroelèctriques.
  • 34. El carbó Energia de la revolució industrial inicial. Avantatge: constant i eficaç. Des de la 2ª meitat del XX: retrocés davant dels hidrocarburs (petroli i gas natural)  vinculació amb els preus del petroli. Per què? Si el preu del petroli puja, la demanda del carbó augmenta.
  • 35. Problemes del carbó Qualitat baixa a Espanya  poca hulla  poc carbó de coc (siderúrgia: ferro). Cost de producció elevat, causes: Vetes estretes i terrenys molt fallats  no ús de grans màquines. Barrejat amb altres materials  neteja Part molt friable (s’engruna)  dificulta el transport. => Importació de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia.
  • 36. Àrees espanyoles Àrea asturlleonesa: Astúries: Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo i La Camocha (hulla de qualitat excel·lent). Lleó i Palència: antracita i hulla. Àrea sud: qualitat inferior al nord. Ciudad Real (Puertollano). Còrdova (Bélmez i Peñarroya) Àrea Catalunya i Aragó: Alt Llobregat i Terol: lignits.
  • 37. Mapa de la producció de minerals, 2006 a Espanya.
  • 38. Mina de Puertollano: explotació 1. Forat inicial 2. Escombrera exterior 3. Zona restaurada 4. Cavitat intermitja 5. Puertollano 6. Complex petroquímic Repsol-YPF
  • 40. Política estatal respecte al carbó Estat vol mantenir-la per reduir dependència en hidrocarburs. procés de concentració de la producció  reajustaments (taula p.62) Protecció de les empreses: Hunosa, Minas de Figaredo o La Camocha. http://www.hunosa.es/es/framework.hps
  • 41. Política UE Subvencions europees a les mines d’antracita, hulla i lignit negre. Ajuda en dubte a partir de 2010 pels acords de Kyoto: reduir emissions de CO2  centrals tèrmiques contaminen l’atmosfera i provoquen la pluja àcida. http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm http://www.tv3.cat/videos/216990789 http://www.tv3.cat/videos/1602259
  • 42. Pluja àcida  òxid de sofre i de nitrogen
  • 43. Els hidrocarburs: el petroli i el gas natural Repartiment desigual: no coincideixen els països productors amb els consumidors. Control d’aquestes: Aliances polítiques Conflictes  en augment pel tema del zènit del petroli.
  • 44. Països productors de petroli (2006) Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle East Issues. 6 de setembre de 2007.
  • 45. Membres de l’OPEP:  Venezuela  Aràbia Saudita  Iraq  Iran  Kuwait  Argèlia  Angola  Equador  Nigèria  Emirats Àrabs Units  Líbia  Qatar Més membres observadors: Sudan, Mèxic, Noruega, Rússia, Kazajistan, Oman, i Egipte.
  • 46. Després de la 2ª Guerra Mundial: creixement econòmic dels països industrialitzats (2ª Revolució Industrial). Problemes: no és renovable  possible esgotament de les reserves. Dependència econòmica  crisis lligades als preus del petroli (1973).
  • 47.
  • 48.
  • 49. Espanya i el petroli Producció insignificant: 0.43 % Consum elevat: 48.52 % ⇒Dependència exterior: Rússia, Mèxic i Aràbia Saudita. ⇒Polítiques actuals: ⇒Diversificació de la procedència ⇒Control del transport i refinatge al propi país (9 refinaries). ⇒Empreses espanyoles que controlen refinatge i distribució a Espanya a través de les seves inversions a països productors: REPSOL. (taula p. 63)
  • 50. El gas natural Mescla de gasos: 70 % metà Fins a un 20 % de nitrogen Fins a un 20% de diòxid de carboni Fins a un 10 % d’ età El gas i Espanya: Reserves a Osca i als golfs de Biscaia i Cadis. dependència de l’exterior: Algèria  gasoductes. explotació per part de grans empreses: Gas Natural. En creixement per ús domèstic i industrial  2008 va augmentar la venda un 10 %.
  • 51. Avantatges: menys contaminant de CO2 Inconvenients: Gasos sobrants contaminants Reserves i dependents del gas natural.
  • 52.
  • 53.
  • 54. Productors de gas natural
  • 55. Energia nuclear  Quan els àtoms es divideixen s'allibera una gran quantitat d'energia.  L'urani, un mineral radioactiu per naturalesa, és el combustible més utilitzat en els reactors nuclears, ja que en el seu estat natural els àtoms que el formen són molt inestables i tendeixen a dividir-se lentament. Aquest fenomen natural genera petites quantitats d'energia i radiació. Però en els reactors els àtoms d'urani 235 es divideixen molt ràpidament i, per tant, alliberen molta més energia. Aquest procés s'anomena fissió nuclear.
  • 56. Avantatges: - L'energia obtinguda així és un milió de vegades superior a la que es produeix en cremar un fragment de carbó de la mateixa massa. - energia neta, ja que no produeix gasos contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas).
  • 57. Inconvenients: radioactivitat =>control exhaustiu dels nivells de radioactivitat que es generen a les centrals nuclears residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar. Les radiacions que emeten aquests residus són nocives per als éssers vius, perquè alteren la informació genètica que rep la seva descendència. despeses de construcció i manteniment de les centrals nuclears són molt elevades la vida d'una central nuclear és només de 30 a 40 anys. Després cal tancar-la hermèticament. accident que produeixi una alliberació catastròfica de radioactivitat, que pot contaminar milers de quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones.
  • 58. Les peces de les armes Les barres d'urani exhaurides nuclears desactivades són són residus d'alt nivell radioactives. radioactiu. Les proves nuclears que fan A les mines d'urani es produeixen alguns països escòries radioactives que alliberen molta contaminen la zona del voltant radioactivitat.
  • 59. Efectes de la radioctivitat Si una persona s'exposa a un nivell elevat de radiació pot patir la malaltia de la radiació.  Els símptomes principals són vòmits, pèrdues dels cabells i hemorràgies i pot arribar a produir la mort.  A més es produeixen tumors malignes, úlceres d'estómac, perforacions d'intestí i malformacions en els fetus de les dones embarassades que han estat exposades a la radiació. Txernòbil (uns 5 milions de persones van quedar afectades per la radioactivitat i moltes van morir). efectes els milers de persones que van morir a Hiroshima i Nagasaki, al Japó, després dels llançament de les primeres bombes atòmiques.
  • 60.
  • 61.
  • 62. Contesta les següents preguntes sobre l'energia nuclear a Espanya: Com funciona l'energia nuclear? Quins són els principals avantatges d'aquest tipus d'energia? I els inconvenients Quins factors plantegen la possibilitat de recórrer a l'energia nuclear?:
  • 63. Energies renovables: les noves Energia obtinguda de fonts naturals inexhauribles. Energia de l’aigua. A Espanya: p.65 Solar Eòlica Biomassa Geotèrmica
  • 64. Energia solar Potencial a Espanya: 70 % del territori amb + de 2500h anuals de sol. Avantatges: És neta i no contaminant. La durada d’una instal·lació solar és molt llarga tot i que no és il·limitada. Atès que els materials estan sotmesos a un envelliment, cal fer el manteniment a la instal·lació. Gratis i inexhaurible.
  • 65. Central solar de Tabernas (Almeria) http://www.psa.es/webesp/index.php
  • 66. Inconvenients: Aparició irregular del Sol. No és emmagatzemable sense transformació. Per a la seva captació es necessiten grans superficies. Això que en principi és un inconvenient té els seus avantatges:  Fer una ciutat on els habitatges aprofitin l’energia solar  s’ha de construir en grans espais verds i edificis no gaire alts => urbanisme tenint en compte el sol. ZAL de la Zona Franca: polígon industrial que funcionarà amb autoproveïment de plaques solars.
  • 67. Energia eòlica Espanya: forts vents pel relleu. Darrere d’Alemanya. CCAA: Castella, Galícia, Aragó i Andalusia. Major parc d’Europa: Tarifa. Avantatges: És renovable i neta. És molt fàcil d'obtenir. Inconvenients: L'espai que requereix la seva instal·lació. la mort d'aus. el manteniment dels aerogeneradors. la manca de continuitat en el subministrament elèctric.
  • 68. El nou mapa eòlic català. Mapa de les regions i de les empreses participants.
  • 69. Energia de la biomassa Avantatges: El procés d'obtenció és senzill. escassa contaminació. Aprofitament dels residus mitjançant digestors. http://www.biomassacatalunya.blogspot.com/ Inconvenients: En el cas de la biomassa natural, la demanda actual excedeix el ritme de regeneració dels boscos, i això influeix directament en l'increment de l'efecte hivernacle. (Brasil: etanol: principal productor, de la canya de sucre) Preus dels aliments a l’alça (menys aliments)
  • 70. Energia geotèrmica L'energia geotèrmica és aquella que té el seu origen en la calor interna de la Terra ja que en zones de l'escorça terrestre on existeix activitat volcànica o sísmica, es produeix un calentament de les aigües subterrànies. Aquest tipus d'aprofitament energètic té lloc en els jaciments energètics, que es classifiquen segons si el focus de calor és de baixa o alta temperatura. Posteriorment mitjançant la tecnologia s'injecta aigua freda que es converteix en vapor sobreescalfat per efecte del focus de calor i tot seguit aquest vapor s'extreu. El vapor generat acciona el grup turbina-alternador i es genera l'energia elèctrica. http://www.igme.es/internet/Geotermia/inicio.htm
  • 71. Segons l’IGME Previsions: en tres anys  energia geotèrmica a Espanya substituïrà uns 50.000 – 100.000 TEP/any. Aplicacions:  Altes temperatures: electricitat.  Mitjanes i baixes: calefaccions, hivernacles, usos industrials.
  • 72. Avantatges: No presenta efectes negatius sobre el medi ambient. Amb una planificació adequada, els dipòsits podrien durar molts segles. Inconvenients: L'aprofitament d'aquesta energia es força costós a causa tant de factors geològics com tecnològics. En fase d’investigació (estimacions) a Espanya: potencial per serralades joves, moviments sísmics constants.
  • 73. Dades actualitzades de l’energia a Espanya Dades extretes de l’INE, informe del 2010. 1. Comparació amb el gràfic de la p. 65: quines augmenten i quines disminueixen? 2. Busca possibles causes dels canvis.
  • 74. CONCLUSIONS: - Perd pes el carbó. - Dependència exterior alta: 78.4 % - Increment destacable de les energies renovables: solar i eòlica. - Nuclear: 50% - Disminució de la hidràulica. Per què?
  • 75. Lectura del PER. S’ha acomplert? Què faríeu? Governants: ministres, consellers i diputats. Empresaris Sindicats 2010-2020 PANER.
  • 76. Recursos minerals no fòssils - Tradició minera - Marc europeu – però procès de reconversió industrial: - Amb els objectius de: - incrementar la productivitat - Millorar el medi ambient - Fomentar I+D - concentració empresarial - innovació tecnològica
  • 77. Situació actual: Tancament de jaciments per la competència de jaciments de fora la UE i pels problemes mediambientals. Mineria no metàl·lica important (mineria industrial) Roques industrials en creixement (àrids, aglomerats, roques de construcció, vidre, productes ceràmics) Conceptes claus: Mineria metàl·lica, no metàl·lica i roques industrials. P. 66 Reserves i recursos.
  • 78. Mineria metàl·lica S’obtenen els metalls: Ferro, pirita, coure, plom, zinc, estany, mercuri, or i plata. Localització : mines  sòcol hercinià (paleozoic) usos: Indústries de base: metal·lúrgia i química Indústries de transformació retrocés DEFINITIU: TANCAMENT D’EMPRESES (Rio Tinto a Huelva de coure i pirita) Quadre de la p. 66.
  • 79.
  • 80. Mineria no metàl·lica Localització : formacions paleozoiques i conques del Terciari. Sal: en decreixement. Sal gemma (Cantàbria) Sal marina (salines del litoral mediterrani i del sud- atlàntic: San Fernando a Cadis.)  usos: alimentaris, condimentació, conservació, per elaborar àcid clorhídric, sosa càustica, plàstics, pvc. Sals potàssiques:  fertilitzants i indústria química  Localització : lacustres de Navarra a Catalunya.
  • 81. San Fernando, mines de Saragossa, mines de sal sal marina
  • 82. Mines de sal potàssica de Cardona
  • 83. Roques industrials Dinamisme Pedreres  construcció i indústria química. Roques: calcària, argila, pissarres, graves, sorra, granit i marbre. + de 600 en el territori.
  • 84. Catalunya: L’aigua Conca de l’Ebre: 8 % del total dels habitants 60 % dels recursos per explotar. 95 % demanda per l’agricultura i ramaderia. Conques internes: 92 % del total dels habitants 64 % per ús urbà i 36 % per l’agricultura i ramaderia. Deficitària per estiatges i per manca d’inversions. Alerta amb la sequera de 2008  dessalinitzadores, Recuperació d’aqüífers, millora dels canals, reutilitzar aigua.
  • 85. Catalunya: energia Dependència estrangera o espanyola. Carbó: centrals tèrmiques (Fígols) Centrals nuclears: Ascó i Vandellós transport complex  litoral. Energia hidroelèctrica : Noguera Pallaressa i Ribagorçana, Ter i Ebre. Energies alternatives: biomassa i en segon terme eòlica. P. 69 quadre
  • 86. Catalunya: minerals Decreixement de la sal gemma i potassa. Sallent: potassa. Salines: poques i problemes de salinització dels aqüífers Roques industrials: Prosperitat per la construcció