1. Roma i l’inici de l’època medieval
Roma del s. VIIIè. a.C. fins Vè. d. C.
Clima mediterrani
Península Itàlica
Península muntanyosa
Alps
regions importants per a la història de Roma
plana del Po
mar Adriàtic
els Apenins
terreny volcànic Toscana
Vesubi Laci
Etna Campania
Apulia
mar Tirrè mar Jònic

2. Principals rius i pobles de la península Itàlica
sabins
riu Po
etruscos
riu Arno
llatins
samnites
riu Tiber
Magna Grècia

3. Quina és la situació geogràfica de la futura Roma ?
A pocs quilòmetres de la
costa,
fàcil per a defensar-se i, a la
vegada, per comunicar-se.
On hi ha aigua gràcies al riu Tíber, terres per a
conrear, malgrat els aiguamolls que es formen, i 7
turons per defensar-se.

4. 1.-Orígens llegendaris
Orígens de la ciutat de Roma
Tit Livi (Ab urbe condita) 2.-Orígens històrics
“Un grup de troians, encapçalats per Enees, fugiren de la seva
ciutat i arribaren a la fi a la península Itàlica i s’instal·laren a la
zona del Laci. Més tard, els successors d’Enees fundaren una
Virgili ( Eneida)
vila anomenada Alba Longa. Un rei d’aquesta vila, Numitor, tin-
gué una filla, Rea Silvia, la qual s’ajuntà amb el déu Mart. D’ques-
ta unió, nasqueren dos bessons, Ròmul i Rem”.

5. Mentrestant, Amuli, germà del rei Numitor, l’expulsà del tron. Això, provocà
un problema per a Amuli. La línia hereditària directa de Numitor era: Rea
Sílvia, Ròmul i Rem. Ell havia destronat al seu germà. Però, si la herència
directa de Numitor es mantenia, ell (Amuli) o la seva línia successòria podien
tenir problemes. Per això, Amuli va perseguir els hereus legals de Numitor, i
Rea Silvia, per salvar-los, els abandonà dins d’una cistella al riu Tíber.
La cistella quedà aturada a la vora del
riu, i els infants van ser recollits i alletats
per una lloba.
Més tard es van assabentar del seu origen reial i llui-
taren contra Amuli, el mataren i retornaren al tron el
seu avi, Numitor.
Els dos germans volgueren fundar una ciutat i Ròmul va ésser elegit per mar-
car-ne els límits, segons la tradició de l’època.
Això no agradà a Rem i quan Ròmul estava fent
el solc on s’havien de col·locar els murs, Rem va
saltar el solc per demostrar que en aquella ciutat
podia entrar tothom. Ròmul, aleshores, el va matar.

6. Ròmul va ésser anomenat rei de Roma (segons els historiadors cap el
753 a. C.).
Els primers murs es van construir en el turó del Palatí,
un dels set turons on la futura Roma s’aixecarà.
Ròmul per fer perdurar la seva raça i a causa de la manca de dones, va segres-
tar les dones d’un poble veí, els Sabins, que estaven situats en el turó del
Capitoli.
Aquest fet, va provocar un enfrontament entre ro-
mans i sabins, fins que es va fer una posterior pau
entre ambdós pobles. Segons la llegenda, després Ròmul va morir i pujà als
cels i es convertí en déu.

7. Orígens històrics
Cap a l’any 1000 a. C., havia arribat a la zona del Laci: Els Llatins
Confederació llatina
Lliga dels set turons o Septimontium
Els etruscs van dominar
van construir els primers murs de la ciutat i comen-
çaren a organitzar-la urbanísticament.

8. Amb els etruscos es pot considerar que comença la història de ROMA.
La monarquia
Hi ha tres períodes: La República
L’Imperi
LA MONARQUIA
És l’època de la monarquia etrusca ( els etruscos tenien una organització mo-
nàrquica i, lògicament, van imposar el seu règim polític a les zones que van
ocupar...) administrava justícia
Van haver-hi sis reis. El rei manava l’exèrcit
era el cap religiós
+
Un Senat: 300 ancians de les famílies més impor-
tants.
patricis
Es van formar dos grups socials:
plebeus

9. Patricis: descendents dels fundadors de la ciutat.
Tenien el poder polític
Plebeus: estrangers, pagesos pobres, artesans i comerciants.. no poder
polític.
Malestar contra els etruscos i s’expulsà l’últim
rei etrusc: Tarquini el Superb.
Els romans van crear noves institucions per substituir el rei.
Es comença a organitzar la REPÚBLICA

10. LA REPÚBLICA
Organització política de la República
El rei substituït per 2 cònsols: elegits anualment i amb poder civil i militar.
Magistratures més importants
Censor
Cònsol Edil
cens ciutadans
Pretor
administració
justicia
Tribú de la plebs
defensor plebeus
Qüestor
tresor públic
Dictator
Pontífex maximus tot el poder, mig any,
poder religiós en situacions excepcionals

11. Expansió territorial durant la República
Roma va realitzar, especialment durant aquesta època, una gran expansió
territorial.
2.-Problemes amb els gals
1.-Pobles del Laci
3.-Itàlia central
4.-Magna Grècia

12. Cartago i les guerres púniques
Cartago, situada al nord d’Àfrica, era una antiga colònia fenícia.
I es va expansionar per a la Mediterrània occidental.
La conquesta de gran part de
la península Itàlica per part dels
romans podia provocar un enfron-
tament entre ambdues potències.
Cartago
Sicília, entre Roma i Cartago,
causa de l’enfrontament.

13. Les guerres púniques (els cartaginesos anomenats també púnics), segons els
historiadors es poden dividir en:
1ra. guerra púnica: del 264 a. C. fins al 241 a. C.
2na. guerra púnica: del 218 a. C. fins al 201 a. C.
3ra. guerra púnica: del 149 a. C. al 146 a. C.
1ra. guerra púnica: causa: conquesta de Sicília; conseqüència: Sicília romana.
Els cartaginesos van assentar-se a la part occidental de la península Ibèrica.
Van fundar una nova ciutat: Cartago Nova (l’actual Cartagena)
territoris romans
territoris cartaginesos

14. Després d’aquesta derrota, un gran cap militar cartaginès, Annibal,
inicià la
2na. Guerra púnica
causa: els cartaginesos havien de derrotar els romans.
conseqüència: els romans ocupen la Mediterrània occidental.
Annibal es va dirigir cap a Roma des de la Península Ibèrica.
Trebia
Tesino
Tresimeno
Cannas

15. Anníbal havia de rebre queviures i ajut per a continuar la seva conquesta i
derrotar finalment a Roma.
Però....
Un cop més, Roma va demostrar la seva visió “estratègica”...
“El cap de l’exèrcit romà, Gneu Corneli Escipió, va anar cap a Empúries per tallar
els possibles queviures i els reforços militars....que Anníbal havia demanat per
atacar Roma...” ( veure: dossier pàg. 15 )
Ajut Gneu Corneli Escipió
Empúries Anníbal

16. Roma, un cop a Empúries, va començar la conquesta de la Península
Ibèrica.
Va ésser una conquesta amb problemes: per la presència dels cartaginesos
i la resistència dels pobladors autòctons: especialment a la zona de Lleida, on
els cabdills Indibil i Mandoni van posar una forta resistència, així com la tribu
dels indigets,a l’Empordà.
Un cop establerts a part de Catalunya, els romans van començar la preparació
de la conquesta d’Hispània...

17. Però abans, els romans havien de vèncer a Anníbal, que estava aïllat a la
península Itàlica...
Un altre general romà, Publi Corneli Escipió, es dirigí al nord d’Àfrica i amenaçà
seriosament la mateixa ciutat de Cartago.
Anníbal retornà cap a Cartago i fou vençut a la batalla de Zama (al nord d’Àfrica)
Els cartaginesos van perdre la Península
Ibèrica, gran part del seu exèrcit i Anníbal
es va exiliar a Grècia.

18. 3ra. Guerra púnica
Causa: Anníbal a Grècia Conseqüència: Roma venç totalment als cartaginesos.
i
GRAN PART DE LA MEDITERRÀNIA ÉS ROMANA

19. L’exèrcit romà estava molt organitzat.
legions 1 legió = 6000 legionaris
30 manípuls = 1 manípul =200 homes
2 centúries ( 1 centúria = 100 homes )

20. Totes aquestes conquestes = riqueses...i esclaus.
v. dossier p. 18

21. CRISI DE LA REPÚBLICA
Les conquestes van provocar moltes desigualtats socials, i els plebeus cada
cop tenien menys terres i feina.
PROBLEMES:
Els germans Tiberi i Gai Grac, en el segle IIon. a. C. van encapçalar una
revolta
per aconseguir una reforma en el camp = assassinats.
Segle Ir. a. C = revolta d’esclaus, encapçalada per l’esclau
Espàrtac.
Reprimida per l’exèrcit romà.

22. Inseguretat de la República...= es dona poder a dictadors.
triumvirats tres generals
Segon triumvirat: Octavi
Primer triumvirat: Pompeu
Marc Antoni
Juli Cèsar Lèpid
Craso
Octavi

23. L’IMPERI
Octavi s’autoanomena, Augustus, Princeps i Imperator.
El periode de l’Imperi es desenvolupa des de l’època de Octavi August
(any 27 a. C.) fins a la desaparició de l’imperi romà d’occident, l’any 476 d. C.
Poder civil i militar
Emperador Poder religiós = culte imperial
El Senat sotmès a l’autoritat de l’emperador.
Els successors d’August, la seva dinastia van consolidar el seu poder absolut.

24. Tiberi
Calígula
La dinastia d’August.
Claudi
Neró
Alguns d’aquests emperadors varen ésser foragitats de manera violenta...
Els van succeir diverses dinasties familiars.
Durant els segles IIon. i IIIer., l’Imperi va assolir la màxima expansió territorial.

25. L’imperi s’havia d’organitzar....era molt gran...= l’imperi es va distribuir en...
PROVÍNCIES ( unes 50...)
Com es podia mantenir la cohesió d’un imperi tan gran ?
Es va crear una xarxa de camins o vies que comunicava a una gran part
de l’imperi.
v. dossier p. 22
Via Augusta

26. Les ciutats romanes
Es van crear una xarxa de ciutats, on hi havia tots els elements de control de la
zona on estava situada la ciutat.
Les ciutats fundades de nou ( de nova planta ) tenien una organització urbanís-
tica semblant.
Les ciutats estaven murallades i disposaven
de quatre portes d’accés des d’on es traçaven
dos carrers principals que comunicaven les
portes de la ciutat.
Aquests carrers eren el cardo i el decumanus.
On es creuaven aquests dos carrers principals
era el fòrum o plaça pública i era el centre de la
vida urbana.
Hi havia el temple, la basílica ( on s’administrava justícia ), la cúria ( on es reunia
el govern de la ciutat ), les tavernae o comerços....

27. A més, hi havia altres edificis públics:
Teatres
Termes
Amfiteatres,
fora de les
muralles.

28. Cementiris,
fora de les
muralles.
Aqüeductes
Clavegueram

29. Les cases
Domus
Insulae

30. La religió
Roma va adoptar la mitologia grega...i més tard van incorporar divinitats
perses i egípcies
Veure dossier p.25
Però, hi havia divinitats particulars:
Els lars
( Déus de la llar i família )
Els penats
Els manes (esperits dels avantpassats..)
L’endevinació i els àugurs eren molt importants.

31. La romanització
Roma va estar molt de temps en gran part d’Europa. En els llocs on es va
instal·lar, va deixar la seva cultura i va influenciar especialment en la seva
llengua i els seus costums.
llatí llengües romàniques
vulgar
culte
Una aportació més important fou el dret, que regulava tots els aspectes
de la vida dels romans.