SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 8
ACTIVITAT 1




Com és diu l’astre lluminós del qual parla el professor Sinof? El Sol

Què passaria si s’apagués? Que no tindríem llum i les plantes no
podrien fabricar el seu aliment ni tampoc fabricarien oxigen que
serveix per la vida a la terra.

Quina importància té per a la vida a la Terra? Il·lumina tot el planeta i
fa que no estiguem a les fosques ni tinguem fred .Les plantes puguin
alimentar-se , fabricar l’oxigen i puguin créixer.`El sol és la principal
font d’energia que serveix per la terra.
ACTIVITAT 2




MERCURI :Mercuri és el planeta més proper
al Sol. En aquest planeta el Sol és veu dues
vegades més gran de com és veu des de la Terra.
La cara de Mercuri que mira al Sol està a una
temperatura de més de 400ºC, temperatura
suficient per a fondre el plom. En canvi, en la
cara no il·luminada pel Sol, o sigui, la que és de
nit, la temperatura arriba 172ºC sota zero




VENUS:Encara que Venus té un tamany similar al de la Terra,
                                  és un món molt diferent, amb
                                diòxid de carboni en la seva
                                atmosfera i gotes d’àcid sulfúric en
                                els seus núvols. La pressió a la seva
                                superfície és quasi 100
                                vegades major que la terrestre.
                                L’antiga U.R.S.S. va enviar sondes
                                 espacials a Venus per a obtenir
                                 imatges de la seva superfície
                                Venus està a una distancia del Sol
de 108’2 milions de quilòmetres.
LA TERRA:          és el nostre planeta.
                             La Terra, és l’únic planeta del Sistema
                             Solar on hi ha vida. També és l’únic
                             planeta que té aigua líquida a la
                             superfície. De fet, quasi tres quartes
                             parts de la terra són aigua. La terra
                             està envoltada d’una capa d’aire:
                             l’atmosfera, que no pot escapar degut a
                             la gravetat.



MART       :Mart està recobert per una pols de color marró
vermellós, que li dóna el color vermell . En la seva superfície hi han
zones obscures anomenades mars. Els mars són zones on el vent a
sigut molt fort i s’ha emportat tota la pols, ha deixat les roques
interiors al descobert. Té una petita
atmosfera amb núvols de diòxid de
carboni, hi ha tres classes de núvols:
de color rosa, de color vermell i de
color blau. La muntanya més alta del
sistema solar es troba a Mart i té una
alçada de 25 quilòmetres, 3 vegades
més     gran    que     l’Everest.   La
temperatura de Mart supera els 0ºC
per els pols, però a vegades pot fer
molt més de fred. Mart és a una distancia del Sol d’uns 227’9
milions de quilòmetres. El seu diàmetre és de 6786 quilòmetres.
Triga a fer una volta al Sol 686’9 dies i en fer el dia i la nit 24
hores, 37 minuts. Té 2 llunes

                              MARC P.    i   IVAN
ACTIVITAT 3

ELS PLANETES EXTERIORS
                           Júpiter és el planeta més gran del
                           sistema solar. Tarda 12 anys en
                         donar la volta al voltant del Sol.La
                           distància al Sol és de 778,3
milions de kilòmetres i el seu radi és de71350.kilometres
La seva temperatura       en la superfície és d’ uns 120
graus baix zero. Té 13 satèl·lits coneguts
                .És el sisè Planeta des del sol i el segons més
                gran del sistema solar, després de Júpiter.
                Saturn, juntament amb Júpiter, Urà i Neptú
classifica com a gegant gasos. De vegades, aquests quatre
planetes s’anomenen jovians, que significa "semblants a Júpiter".
Saturn s’anomena en honor al déu romà Saturnus (que en alguns
idiomes va esdevenir l’homònim de dissabte), equivalent al grec
Kronos (el pare tità de Zeus),


                                   és el setè planeta des del Sol, el tercer més
                     gran i el quart més massiu del Sistema Solar.
                     S'anomena visible a ull nu com els altres cinc planetes
                     clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels
                     observadors antics a causa de la lentitud de la seva
                     òrbita.[12] Sir William Herschel va anunciar el seu
                     descobriment el 13 de març de 1781, expandint els
                     límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada
en la història moderna.


              És el vuitè planeta del sistema solar en
               proximitat al Sol. És el quart quant a diàmetre
               però el tercer quant a massa ja que és més dens
               que Urà. És un gegant gasós i forma part dels
planetes exteriors. Ocasionalment, Plutó (fins al 2006
considerat el novè planeta del sistema solar), a causa de l'òrbita excèntrica
que té, està més proper al Sol que Neptú.
                                             Adrian Dobre i Marta Emeterio
ACTIVITAT 4

1.Què és el big bang?

La teoria del Big Bang o gran explosió,
suposa que, fa entre 12.000 i 15.000 milions
d'anys, tota la matèria de l'Univers estava
concentrada en una zona extraordinàriament petita
de l'espai, i va explotar. La matèria va sortir
impulsada amb gran energia en totes direccions.
Els xocs i un cert desordre van fer que la matèria
s'agrupés i es concentrés més en alguns llocs de
l'espai, i es van formar els primers estels i les
primeres galàxies. Des d'aleshores, l'Univers
continua en constant moviment.

                                                                 2. Què
                                                                 és un




                         asteroide?
 Els asteroides. Són cossos rocosos de mida petita . La major part dels
asteroides coneguts giren, en, òrbites el·líptiques en una regió del sistema
solar coneguda amb el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal


                                    3. Què és un cometa?
                        Els cometes estan formats per roques i gel que es
                        prolonguen formant una llarga cua. Giren al voltant
                        d’una estrella. Són cossos
                        sòlids molt semblants als
                        asteroides però amb diferent
posició
4. Què és un meteorit
Un meteorit és un cos celest relativament petit que arriba a la superfície
terrestre. A l'espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides.

                               Marina i Laia




                         ACTIVITAT 5




El professor Sinof té una teoria molt curiosa sobre els dies i les nits:
parla d'uns moviments que fa la Terra sobre si mateixa. Es cert?
SÍ, perquè és el moviment de rotació que dóna lloc al dia i la nit.


Descobriu com es diuen aquests moviments i expliqueu el fenomen dels
dies i les nits.
La rotació terrestre és un moviment de rotació que fa la Terra girant sobre
un eix de simetria d'ella mateixa i que passa pel pol nord i el pol sud,
perpendicular a l'equador. Aquest eix de gir s'anomena eix instantani de
rotació
El moviment de ROTACIÓ de la Terra és el que fa sobre ella mateixa ,
com una baldufa. Triga 24 hores, és a dir un dia , a fer la volta completa .
Durant aquest temps , és de dia en la zona il·luminada pel Sol, mentre que
en l’altre costat és de nit.
El moviment de rotació origina la successió dels dies i les nits.

.




On es de nit? A l’altre part de la Terra



                                                  Renzo i Joaquin
.




                  ACTIVITAT 6




El professor comentava que quan en uns llocs de la terra fa
fred a d’altres hi fa calor... és possible això?
Si que és possible gràcies al moviment de translació de la Terra, que
origina les estacions de l’any. Totes comencen i acaben el dia 21.Per
exemple l’hiverni comença el dia 21 de desembre i acaba el 21 de març.
Per això a alguns llocs fa fred i a altres fa calor.
El moviment de TRANSLACIÓ és quan la Terra gira al voltant del Sol .
El moviment de translació de la Terra al voltant del Sol dura un any. ( 365
Dies ,6 hores, 9 minuts i 9 segons ) A causa d’aquest moviment i de la
inclinació de l’eix de la terra , els raigs del Sol arriben en uns llocs més
directament i, en altres , més perpendicularment .Això fa que al llarg de
l’any variïn les temperatures . El moviment de translació és el responsable
de les 4 estacions de l’any . Quan els raigs del Sol arriben més directament
és a l’estiu i quan arriben amb més inclinació és a l’hivern.

TRANSLACIÓ




                                     Mireia Ruiz i Natalia Rotkov.
A CTIVITAT 7




Us heu fixat que hi ha nits que la lluna es veu diferent? Si .
Sabeu, per què és veu diferent? Si que ho sabem, perquè quan la Terra fa
el moviment de rotació,la lluna es veu diferent segons quins llocs. És a dir
que quan aquí és de dia la lluna no es veu, però en altres llocs és de nit i es
veu.

Cada quan tornem a veure-la igual? La tornem a veure igual cada 29
dies i mig

Com es diuen les quatre maneres de veure la lluna?
* lluna nova: no veiem la lluna perquè el cantó que mira cap a nosaltres
no està il·luminat.
* Quart creixent : només està il·luminada la meitat de la dreta que te
forma de D.
* Lluna plena : tot el disc lunar està il·luminat
* Quart minvant: tant sols esta il·luminada la meitat de l’esquera que te
forma de C ...............................nova perquè el cantó que a
està il·luminat




                          CARLA GIL I PAULA HERRUZO

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

L'Univers i la Terra
L'Univers i la TerraL'Univers i la Terra
L'Univers i la TerraVicent
 
Presentació Sistema solar. 5è B. Escola Tiana
Presentació Sistema solar. 5è B. Escola TianaPresentació Sistema solar. 5è B. Escola Tiana
Presentació Sistema solar. 5è B. Escola Tianaescolatiana
 
Presentació medi tema 5
Presentació medi tema 5Presentació medi tema 5
Presentació medi tema 5amayans
 
Unitat 1. L'univers i el sistema solar
Unitat 1. L'univers i el sistema solarUnitat 1. L'univers i el sistema solar
Unitat 1. L'univers i el sistema solarsansol
 
Els planetes
Els planetesEls planetes
Els planetesTaniaBS
 
Presentació sistema solar. 5è A. Escola Tiana
Presentació sistema solar. 5è A. Escola TianaPresentació sistema solar. 5è A. Escola Tiana
Presentació sistema solar. 5è A. Escola Tianaescolatiana
 
Sistema Solar
Sistema SolarSistema Solar
Sistema Solarasma_khan
 
El sistema solar
El sistema solarEl sistema solar
El sistema solarLauraaCao
 
Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2Pol Serra
 
Treball Sabadell
Treball SabadellTreball Sabadell
Treball SabadellMiquel127
 
T4 la terra i la lluna power point
T4 la terra i la lluna power pointT4 la terra i la lluna power point
T4 la terra i la lluna power pointdexperimentals.an
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufetespegalles
 
Power Sistema Solardef
Power Sistema SolardefPower Sistema Solardef
Power Sistema Solardefimma palahi
 
Projecte l’univers
Projecte l’universProjecte l’univers
Projecte l’universacanals6
 
Entendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vidaEntendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vidavicencvsn
 

Mais procurados (20)

L'Univers i la Terra
L'Univers i la TerraL'Univers i la Terra
L'Univers i la Terra
 
Presentació Sistema solar. 5è B. Escola Tiana
Presentació Sistema solar. 5è B. Escola TianaPresentació Sistema solar. 5è B. Escola Tiana
Presentació Sistema solar. 5è B. Escola Tiana
 
Presentació medi tema 5
Presentació medi tema 5Presentació medi tema 5
Presentació medi tema 5
 
Unitat 1. L'univers i el sistema solar
Unitat 1. L'univers i el sistema solarUnitat 1. L'univers i el sistema solar
Unitat 1. L'univers i el sistema solar
 
Els planetes
Els planetesEls planetes
Els planetes
 
Presentació sistema solar. 5è A. Escola Tiana
Presentació sistema solar. 5è A. Escola TianaPresentació sistema solar. 5è A. Escola Tiana
Presentació sistema solar. 5è A. Escola Tiana
 
L'espai
L'espaiL'espai
L'espai
 
L'univers
L'universL'univers
L'univers
 
Sistema Solar
Sistema SolarSistema Solar
Sistema Solar
 
L’univers
L’universL’univers
L’univers
 
El sistema solar
El sistema solarEl sistema solar
El sistema solar
 
Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2
 
L'univers
L'universL'univers
L'univers
 
Treball Sabadell
Treball SabadellTreball Sabadell
Treball Sabadell
 
T4 la terra i la lluna power point
T4 la terra i la lluna power pointT4 la terra i la lluna power point
T4 la terra i la lluna power point
 
La Terra I L’Univers
La Terra I L’UniversLa Terra I L’Univers
La Terra I L’Univers
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
 
Power Sistema Solardef
Power Sistema SolardefPower Sistema Solardef
Power Sistema Solardef
 
Projecte l’univers
Projecte l’universProjecte l’univers
Projecte l’univers
 
Entendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vidaEntendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vida
 

Destaque

Tema ELS ALIMENTS
Tema ELS ALIMENTSTema ELS ALIMENTS
Tema ELS ALIMENTSMAICA CIMA
 
Carnestoltes
CarnestoltesCarnestoltes
Carnestoltesasegarr9
 
Pere Quart Joan Maragall
Pere Quart Joan MaragallPere Quart Joan Maragall
Pere Quart Joan Maragallcrpsabadell
 
Presentació 10 anys Carumanda, sensibilització i Pla Verd
Presentació 10 anys Carumanda, sensibilització i Pla VerdPresentació 10 anys Carumanda, sensibilització i Pla Verd
Presentació 10 anys Carumanda, sensibilització i Pla VerdAmpa Safa Horta
 
àLex i pau g
àLex i pau gàLex i pau g
àLex i pau gcllistar
 
Beneficisalacomunitat 110517151423-phpapp02
Beneficisalacomunitat 110517151423-phpapp02Beneficisalacomunitat 110517151423-phpapp02
Beneficisalacomunitat 110517151423-phpapp02coconeta
 
Autoavaluació directius argent
Autoavaluació directius argentAutoavaluació directius argent
Autoavaluació directius argentequiplicvoc
 
Marxem de viatge
Marxem de viatgeMarxem de viatge
Marxem de viatgeElena Ramos
 
L'ermini copia 2
L'ermini copia 2L'ermini copia 2
L'ermini copia 2Arolins
 
Bonespràctiques.nogueroles
Bonespràctiques.noguerolesBonespràctiques.nogueroles
Bonespràctiques.noguerolesinterconversem
 
Imagino que sóc...
Imagino que sóc...Imagino que sóc...
Imagino que sóc...acanals6
 
Pac3 cat novembre_2010
Pac3 cat novembre_2010Pac3 cat novembre_2010
Pac3 cat novembre_2010Paquita Tur
 
Computer cusi
Computer cusiComputer cusi
Computer cusiLorena
 

Destaque (20)

Power point
Power pointPower point
Power point
 
Tema ELS ALIMENTS
Tema ELS ALIMENTSTema ELS ALIMENTS
Tema ELS ALIMENTS
 
Mexic 1
Mexic 1Mexic 1
Mexic 1
 
Carnestoltes
CarnestoltesCarnestoltes
Carnestoltes
 
Pere Quart Joan Maragall
Pere Quart Joan MaragallPere Quart Joan Maragall
Pere Quart Joan Maragall
 
Presentació 10 anys Carumanda, sensibilització i Pla Verd
Presentació 10 anys Carumanda, sensibilització i Pla VerdPresentació 10 anys Carumanda, sensibilització i Pla Verd
Presentació 10 anys Carumanda, sensibilització i Pla Verd
 
àLex i pau g
àLex i pau gàLex i pau g
àLex i pau g
 
Beneficisalacomunitat 110517151423-phpapp02
Beneficisalacomunitat 110517151423-phpapp02Beneficisalacomunitat 110517151423-phpapp02
Beneficisalacomunitat 110517151423-phpapp02
 
Autoavaluació directius argent
Autoavaluació directius argentAutoavaluació directius argent
Autoavaluació directius argent
 
Marxem de viatge
Marxem de viatgeMarxem de viatge
Marxem de viatge
 
L'ermini copia 2
L'ermini copia 2L'ermini copia 2
L'ermini copia 2
 
Bonespràctiques.nogueroles
Bonespràctiques.noguerolesBonespràctiques.nogueroles
Bonespràctiques.nogueroles
 
Archivo recuperado 1
Archivo recuperado 1Archivo recuperado 1
Archivo recuperado 1
 
Imagino que sóc...
Imagino que sóc...Imagino que sóc...
Imagino que sóc...
 
Histocarnes
HistocarnesHistocarnes
Histocarnes
 
Receptes
ReceptesReceptes
Receptes
 
Pac3 cat novembre_2010
Pac3 cat novembre_2010Pac3 cat novembre_2010
Pac3 cat novembre_2010
 
Computer cusi
Computer cusiComputer cusi
Computer cusi
 
22213 p
22213 p22213 p
22213 p
 
Marato
MaratoMarato
Marato
 

Semelhante a Webquest 4t b grup 1

Sistema solar Guillem, Ingrid I Jorge
Sistema solar  Guillem, Ingrid I JorgeSistema solar  Guillem, Ingrid I Jorge
Sistema solar Guillem, Ingrid I Jorgeamesall
 
T4 la terra a l'univers
T4 la terra a l'universT4 la terra a l'univers
T4 la terra a l'universLluisaRosa
 
Sistema solar Claudia, Marta i Carme
Sistema solar Claudia, Marta i CarmeSistema solar Claudia, Marta i Carme
Sistema solar Claudia, Marta i Carmeamesall
 
Sistema Solar Carla, Abel I Katherine
Sistema Solar Carla, Abel I KatherineSistema Solar Carla, Abel I Katherine
Sistema Solar Carla, Abel I Katherineamesall
 
Sistema Solar Laura, Jordi I Arnau
Sistema Solar Laura, Jordi I ArnauSistema Solar Laura, Jordi I Arnau
Sistema Solar Laura, Jordi I Arnauamesall
 
Un passeig per l'espai
Un passeig per l'espaiUn passeig per l'espai
Un passeig per l'espaiinmaluque
 
Tema 9 la terra i la lluna
Tema 9 la terra i la llunaTema 9 la terra i la lluna
Tema 9 la terra i la llunadolorslm
 
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013biogeovalldalba
 
L'univers i el sistema solar
L'univers i el sistema solarL'univers i el sistema solar
L'univers i el sistema solarVíctor Peinado
 
SISTEMA SOLAR-MARTINA-2014
SISTEMA SOLAR-MARTINA-2014SISTEMA SOLAR-MARTINA-2014
SISTEMA SOLAR-MARTINA-2014nacladera
 
Lapbook Sistema Solar en català
Lapbook Sistema Solar en catalàLapbook Sistema Solar en català
Lapbook Sistema Solar en catalàLaura González
 

Semelhante a Webquest 4t b grup 1 (20)

Els planetes
Els planetesEls planetes
Els planetes
 
Sistema solar Guillem, Ingrid I Jorge
Sistema solar  Guillem, Ingrid I JorgeSistema solar  Guillem, Ingrid I Jorge
Sistema solar Guillem, Ingrid I Jorge
 
T4 la terra a l'univers
T4 la terra a l'universT4 la terra a l'univers
T4 la terra a l'univers
 
Sistema solar
Sistema solarSistema solar
Sistema solar
 
Sistema solar Claudia, Marta i Carme
Sistema solar Claudia, Marta i CarmeSistema solar Claudia, Marta i Carme
Sistema solar Claudia, Marta i Carme
 
Sistema Solar Carla, Abel I Katherine
Sistema Solar Carla, Abel I KatherineSistema Solar Carla, Abel I Katherine
Sistema Solar Carla, Abel I Katherine
 
Sistema Solar Laura, Jordi I Arnau
Sistema Solar Laura, Jordi I ArnauSistema Solar Laura, Jordi I Arnau
Sistema Solar Laura, Jordi I Arnau
 
Power sistema solar
Power sistema solarPower sistema solar
Power sistema solar
 
Un passeig per l'espai
Un passeig per l'espaiUn passeig per l'espai
Un passeig per l'espai
 
Univers Marta i Carlos
Univers Marta i Carlos Univers Marta i Carlos
Univers Marta i Carlos
 
Sistema Solar
Sistema SolarSistema Solar
Sistema Solar
 
Tema 9 la terra i la lluna
Tema 9 la terra i la llunaTema 9 la terra i la lluna
Tema 9 la terra i la lluna
 
L'Univers
L'UniversL'Univers
L'Univers
 
Sistema Solar
Sistema SolarSistema Solar
Sistema Solar
 
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
 
L'univers i el sistema solar
L'univers i el sistema solarL'univers i el sistema solar
L'univers i el sistema solar
 
SISTEMA SOLAR-MARTINA-2014
SISTEMA SOLAR-MARTINA-2014SISTEMA SOLAR-MARTINA-2014
SISTEMA SOLAR-MARTINA-2014
 
Univers
UniversUnivers
Univers
 
Lapbook Sistema Solar en català
Lapbook Sistema Solar en catalàLapbook Sistema Solar en català
Lapbook Sistema Solar en català
 
Socials tema 1 i 2 ;'')
Socials tema 1 i 2 ;'')Socials tema 1 i 2 ;'')
Socials tema 1 i 2 ;'')
 

Último

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Último (8)

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Webquest 4t b grup 1

  • 1. ACTIVITAT 1 Com és diu l’astre lluminós del qual parla el professor Sinof? El Sol Què passaria si s’apagués? Que no tindríem llum i les plantes no podrien fabricar el seu aliment ni tampoc fabricarien oxigen que serveix per la vida a la terra. Quina importància té per a la vida a la Terra? Il·lumina tot el planeta i fa que no estiguem a les fosques ni tinguem fred .Les plantes puguin alimentar-se , fabricar l’oxigen i puguin créixer.`El sol és la principal font d’energia que serveix per la terra.
  • 2. ACTIVITAT 2 MERCURI :Mercuri és el planeta més proper al Sol. En aquest planeta el Sol és veu dues vegades més gran de com és veu des de la Terra. La cara de Mercuri que mira al Sol està a una temperatura de més de 400ºC, temperatura suficient per a fondre el plom. En canvi, en la cara no il·luminada pel Sol, o sigui, la que és de nit, la temperatura arriba 172ºC sota zero VENUS:Encara que Venus té un tamany similar al de la Terra, és un món molt diferent, amb diòxid de carboni en la seva atmosfera i gotes d’àcid sulfúric en els seus núvols. La pressió a la seva superfície és quasi 100 vegades major que la terrestre. L’antiga U.R.S.S. va enviar sondes espacials a Venus per a obtenir imatges de la seva superfície Venus està a una distancia del Sol de 108’2 milions de quilòmetres.
  • 3. LA TERRA: és el nostre planeta. La Terra, és l’únic planeta del Sistema Solar on hi ha vida. També és l’únic planeta que té aigua líquida a la superfície. De fet, quasi tres quartes parts de la terra són aigua. La terra està envoltada d’una capa d’aire: l’atmosfera, que no pot escapar degut a la gravetat. MART :Mart està recobert per una pols de color marró vermellós, que li dóna el color vermell . En la seva superfície hi han zones obscures anomenades mars. Els mars són zones on el vent a sigut molt fort i s’ha emportat tota la pols, ha deixat les roques interiors al descobert. Té una petita atmosfera amb núvols de diòxid de carboni, hi ha tres classes de núvols: de color rosa, de color vermell i de color blau. La muntanya més alta del sistema solar es troba a Mart i té una alçada de 25 quilòmetres, 3 vegades més gran que l’Everest. La temperatura de Mart supera els 0ºC per els pols, però a vegades pot fer molt més de fred. Mart és a una distancia del Sol d’uns 227’9 milions de quilòmetres. El seu diàmetre és de 6786 quilòmetres. Triga a fer una volta al Sol 686’9 dies i en fer el dia i la nit 24 hores, 37 minuts. Té 2 llunes MARC P. i IVAN
  • 4. ACTIVITAT 3 ELS PLANETES EXTERIORS Júpiter és el planeta més gran del sistema solar. Tarda 12 anys en donar la volta al voltant del Sol.La distància al Sol és de 778,3 milions de kilòmetres i el seu radi és de71350.kilometres La seva temperatura en la superfície és d’ uns 120 graus baix zero. Té 13 satèl·lits coneguts .És el sisè Planeta des del sol i el segons més gran del sistema solar, després de Júpiter. Saturn, juntament amb Júpiter, Urà i Neptú classifica com a gegant gasos. De vegades, aquests quatre planetes s’anomenen jovians, que significa "semblants a Júpiter". Saturn s’anomena en honor al déu romà Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l’homònim de dissabte), equivalent al grec Kronos (el pare tità de Zeus), és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del Sistema Solar. S'anomena visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita.[12] Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la història moderna. És el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol. És el quart quant a diàmetre però el tercer quant a massa ja que és més dens que Urà. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Ocasionalment, Plutó (fins al 2006 considerat el novè planeta del sistema solar), a causa de l'òrbita excèntrica que té, està més proper al Sol que Neptú. Adrian Dobre i Marta Emeterio
  • 5. ACTIVITAT 4 1.Què és el big bang? La teoria del Big Bang o gran explosió, suposa que, fa entre 12.000 i 15.000 milions d'anys, tota la matèria de l'Univers estava concentrada en una zona extraordinàriament petita de l'espai, i va explotar. La matèria va sortir impulsada amb gran energia en totes direccions. Els xocs i un cert desordre van fer que la matèria s'agrupés i es concentrés més en alguns llocs de l'espai, i es van formar els primers estels i les primeres galàxies. Des d'aleshores, l'Univers continua en constant moviment. 2. Què és un asteroide? Els asteroides. Són cossos rocosos de mida petita . La major part dels asteroides coneguts giren, en, òrbites el·líptiques en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal 3. Què és un cometa? Els cometes estan formats per roques i gel que es prolonguen formant una llarga cua. Giren al voltant d’una estrella. Són cossos sòlids molt semblants als asteroides però amb diferent posició 4. Què és un meteorit
  • 6. Un meteorit és un cos celest relativament petit que arriba a la superfície terrestre. A l'espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides. Marina i Laia ACTIVITAT 5 El professor Sinof té una teoria molt curiosa sobre els dies i les nits: parla d'uns moviments que fa la Terra sobre si mateixa. Es cert? SÍ, perquè és el moviment de rotació que dóna lloc al dia i la nit. Descobriu com es diuen aquests moviments i expliqueu el fenomen dels dies i les nits. La rotació terrestre és un moviment de rotació que fa la Terra girant sobre un eix de simetria d'ella mateixa i que passa pel pol nord i el pol sud, perpendicular a l'equador. Aquest eix de gir s'anomena eix instantani de rotació El moviment de ROTACIÓ de la Terra és el que fa sobre ella mateixa , com una baldufa. Triga 24 hores, és a dir un dia , a fer la volta completa . Durant aquest temps , és de dia en la zona il·luminada pel Sol, mentre que en l’altre costat és de nit. El moviment de rotació origina la successió dels dies i les nits. . On es de nit? A l’altre part de la Terra Renzo i Joaquin
  • 7. . ACTIVITAT 6 El professor comentava que quan en uns llocs de la terra fa fred a d’altres hi fa calor... és possible això? Si que és possible gràcies al moviment de translació de la Terra, que origina les estacions de l’any. Totes comencen i acaben el dia 21.Per exemple l’hiverni comença el dia 21 de desembre i acaba el 21 de març. Per això a alguns llocs fa fred i a altres fa calor. El moviment de TRANSLACIÓ és quan la Terra gira al voltant del Sol . El moviment de translació de la Terra al voltant del Sol dura un any. ( 365 Dies ,6 hores, 9 minuts i 9 segons ) A causa d’aquest moviment i de la inclinació de l’eix de la terra , els raigs del Sol arriben en uns llocs més directament i, en altres , més perpendicularment .Això fa que al llarg de l’any variïn les temperatures . El moviment de translació és el responsable de les 4 estacions de l’any . Quan els raigs del Sol arriben més directament és a l’estiu i quan arriben amb més inclinació és a l’hivern. TRANSLACIÓ Mireia Ruiz i Natalia Rotkov.
  • 8. A CTIVITAT 7 Us heu fixat que hi ha nits que la lluna es veu diferent? Si . Sabeu, per què és veu diferent? Si que ho sabem, perquè quan la Terra fa el moviment de rotació,la lluna es veu diferent segons quins llocs. És a dir que quan aquí és de dia la lluna no es veu, però en altres llocs és de nit i es veu. Cada quan tornem a veure-la igual? La tornem a veure igual cada 29 dies i mig Com es diuen les quatre maneres de veure la lluna? * lluna nova: no veiem la lluna perquè el cantó que mira cap a nosaltres no està il·luminat. * Quart creixent : només està il·luminada la meitat de la dreta que te forma de D. * Lluna plena : tot el disc lunar està il·luminat * Quart minvant: tant sols esta il·luminada la meitat de l’esquera que te forma de C ...............................nova perquè el cantó que a està il·luminat CARLA GIL I PAULA HERRUZO