SlideShare a Scribd company logo
1 of 21
Europa a l’edat mitjana
2. El feudalisme
NOM:
CURS:
IES:
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 2 -
1. El feudalisme
L’edat mitjana va del segle V fins el segle XV. Durant aquests anys es va formar
a l’Europa occidental un nou sistema que es coneix com a feudalisme. Aquest
sistema va canviar l’economia, la societat i la política.
Al camp es va imposar de manera més forta perquè l’agricultura i la ramaderia
eren les principals activitats econòmiques. La majoria de la gent treballava de
pagès.
1. Situa l’edat mitjana en aquest eix cronològic que va des de l’any 0 fins a
l’actualitat:
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1.000
1.100
1.200
1.300
1.400
1.500
1.600
1.700
1.800
1.900
2.000
2.100
2. Completa les frases:
• El feudalisme es va formar a l’Europa occidental durant els segles ___________.
• El feudalisme va suposar canvis importants en l’__________________, la
________________ i la _________________.
• Les activitats econòmiques eren l’_______________ i la ______________.
3. Relaciona amb fletxes les següents llistes de paraules:
pobles i viles
economia
diners
govern
societat
agricultura
pagesos
política
Les Corts
4. Assenyala amb una creu si l’activitat és agrícola o ramadera:
Activitat agrícola Activitat ramadera
portar els xais a pasturar x
segar el blat
plantar mongetes
munyir les cabres
esquilar els xais
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 3 -
regar els camps
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 4 -
2. Feu i vassallatge
El feudalisme es defineix en dos conceptes: feu i vassallatge.
El feu era un territori que el rei havia cedit a un noble o un eclesiàstic. El
vassallatge és la relació pactada entre dues persones de diferent rang (el
senyor i el vassall). El pacte podia ser entre un rei i un noble, un noble poderós i
un noble menys poderós, un noble i un pagès, un religiós i un pagès).
El pacte es feia mitjançant un jurament de fidelitat, amb el compromís de
servir en la guerra a canvi d’un domini territorial (feu), si el vassall era un noble.
Si el vassall era un pagès aquest es comprometia a donar productes de la terra
o treballar per al noble a canvi de protecció.
5. Completa les següents frases:
• Feu i vassallatge són dues paraules que defineixen una època històrica que
anomenem ________________, i que va dels segles _____ fins el segle _____.
• El feu era un territori que el rei havia cedit a un ________ o un ____________.
• El vassallatge és un pacte entre dues persones: el __________ i el __________.
6. Fes una llista de coses que podia fer un pagès i la seva família al seu senyor a canvi
de protecció, per exemple donar-li una part de la seva collita.
Donar-li una part de la seva collita.
7. Fes una llista de les maneres que un noble podia donar protecció a un pagès i la
seva família, per exemple deixar-lo entrar en el seu castell si l’enemic atacava la seva
casa.
Deixar-lo entrar en el seu castell si l’enemic atacava la seva casa.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 5 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 6 -
3. La societat medieval
La societat medieval estava estructurada en tres estaments: Els qui feien la
guerra i defensaven la població en cas de guerra (rei i nobles), els qui pregaven
a Déu i dirigien la cristiandat (religiosos) i els qui treballaven i amb el seu
treball mantenien els altres estaments (principalment pagesos).
Els nobles i els religiosos eren els “privilegiats”. Representaven una petita part
de la població. Els privilegis eren: no haver de treballar, cobrar i no haver de
pagar impostos i fer servir armes. Els pagesos i els que vivien a les ciutats eren
els “no privilegiats” (no tenien cap privilegi).
Es pertanyia a cada estament per naixement i era molt difícil accedir a
l’estament dels privilegiats.
8. Observa la piràmide de la població a l’edat mitjana.
• Omple els requadres amb les següents paraules: privilegiats, no privilegiats
• Encercla i assenyala amb fletxes els següents personatges:
rei
nobles
religiosos
pagesia
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 7 -
4. Els nobles
Els nobles eren cavallers guerrers; vivien als seus castells que estaven envoltats
de fortes muralles i torres. Tenien com a ideals la valentia, la lleialtat al senyor,
la fidelitat a la paraula donada i la defensa de vídues i pobres.
Els nobles havien d’estar preparats per a la guerra i havien de tenir una
armadura i un cavall. Com eren molt cars d’adquirir i de mantenir, només
arribaven a cavallers els nobles que tenien feus, els seus fills i els seus parents.
Abans d’arribar a ser cavallers eren patges i escuders. A partir dels 18 anys els
nomenaven cavallers i podien participar en torneigs i entrar en combat.
En temps de pau organitzaven torneigs i caceres per ensinistrar-se.
9. Sobre els nobles, digues si és Veritat (V) o Fals (F):
Els nobles eren guerrers.
Els nobles vivien en pobles desprotegits.
Els castells dels nobles estaven protegits per torres i muralles.
Tothom podia ser cavaller si s’esforçava prou.
10. Completa el següent text:
• Els nobles havien d’estar preparats per a la _________.
• Necessitaven una ________ i un ____________.
• Només arribaven a cavallers els nobles que tenien _______, els seus ________ i
els seus __________. Això vol dir que havien de ser ________ (rics o pobres?)
11. Observa els següents escuts d’armes i dibuixa un escut per a tu i la teva família:
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 8 -
5. El castell
El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora. El senyor feudal hi
vivia amb la seva família i els seus servents. En temps de guerra servia de
refugi als vassalls del senyor.
Es construïa en un lloc dominant del terreny per controlar els camins i les
terres del voltant.
12. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent:
1 Casa dels servidors: Davant de l’estable. A la part de dalt, a l’esquerra del full.
2 Estable: Davant de la casa dels servidors. Servia per guardar-hi els cavalls.
3 Torre: Construcció cilíndrica alta per veure-hi a gran distància i protegir el
castell.
4 Pont llevadís: Pont per travessar el fossat. S’aixeca amb cordes o cadenes.
5 Torre barbacana: Torres situades davant de les muralles que protegien la
porta d’accés principal.
6 Fossat: Excavació que envolta el castell per fora, sovint plena d’aigua.
7 Gran sala: Sala principal del castell on el senyor rebia les visites i feia festes.
8 Ferreria: Taller on es forgen espases, llances, fletxes i més objectes de ferro.
9 Forn: Obrador de forma semiesfèrica on es feia foc i es coïa el pa.
10 Masmorra: Habitacle tancat i fosc on tancaven els presoners.
11 Cuina: Lloc on es preparava i es cuinava el menjar.
12 Pou: Excavació vertical acabada amb un bocal rodó per facilitar treure l’aigua
13 Capella: Petita església situada dins del castell. En el dibuix es coneix pel
campanar.
14 Merlets: Petits pilars quadrats posats dalt de la muralla que servien per
protegir els soldats de les fletxes de l’enemic.
15 Sagetera: Obertura estreta i alta per on disparaven les sagetes o fletxes.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 9 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 10 -
6. Els pagesos
Els pagesos vivien en cases fetes amb troncs, branques o fang. Vivien amb els
seus animals domèstics i tenien un mobiliari molt senzill: algun bagul, una taula,
algun banc…
Eren autosuficients, produïen tot el que necessitaven: cereals, llegums
(mongetes i cigrons), tenien vinya, hort (cebes i enciams) i alguns arbres
fruiters. Acostumaven a menjar poc i malament i només menjaven carn algun dia
de festa.
Homes, dones, vells i nens, tots participaven en les feines del camp. Es feien els
vestits amb la llana de les ovelles i també filaven i teixien.
13. Copia cada paràgraf en el dibuix que correspongui:
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 11 -
7. La vida a pagès
Els pagesos vivien en cases aïllades o petites viles. N’hi havia que vivien prop del
castell i quan hi havia guerra hi anaven a buscar refugi.
14. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent:
1 Masos aïllats: Cases solitàries situades als fores del poble.
2 Boscos del senyor: Boscos propietat del senyor del castell.
3 Castell: Edifici situat en una posició dominant del terreny on vivia el senyor.
4 Prats del senyor: Prats propietat del senyor.
5 Església de la vila: Edifici al voltant del qual s’agrupaven les casetes del poble.
6 Ferrer: Home que treballa el ferro. Produeix espases, llances, arades, etc.
7 Vila: Conjunt de cases agrupades al voltant d’una església.
8 Pont del senyor: Pont propietat del senyor.
9 Molí del senyor: Molí propietat del senyor. En el dibuix n’hi ha dos.
10 Camp de cereals: En el dibuix situat a la dreta de la vila.
11 Arada: Eina per a llaurar el camp.
12 Camp de vinyes: En el dibuix a la part baixa i dreta.
13 Bestiar del senyor: Porcs i xais propietat del senyor.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 12 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 13 -
8. Els religiosos
L’església era l’edifici central de qualsevol poble o ciutat. Les seves campanes
marcaven els moments d’oració, alertaven d’un perill o convocaven a reunions o
assemblees.
Als monestirs vivien comunitats d’homes o dones dedicats al treball i a la
pregària. Les terres que envoltaven el monestir eren de la seva propietat. Les
cedien en vassallatge als pagesos a canvi dels productes.
Es regien per una norma que anomenaven “regla”. La màxima autoritat era un
abat o una abadessa. Tots els membres de la comunitat seguien el mateix horari
per llevar-se, fer els àpats, les pregàries, fer la feina i anar a dormir.
La feina dels monjos podia ser manual al camp o bé intel·lectual a la biblioteca,
on copiaven i escrivien llibres. També tenien cura dels malalts.
15. Completa les frases següents:
• L’església era l’edifici ___________ de qualsevol __________ o ___________.
• La gent dels monestirs es dedicava al __________ i a la ______________.
• Tots els membres de la _______________ seguien el mateix ____________.
16. Sobre els religiosos digues si és Veritat (V) o Fals (F):
Quan sonaven les campanes era el moment de fer alguna cosa.
Als monestirs vivien homes, dones i nens, tots junts.
Al monestir manava l’abat o abadessa.
Els monjos copiaven i escrivien llibres d’informàtica
17. Assenyala amb una creu si l’activitat és manual o intel·lectual:
Activitat manual Activitat intel·lectual
Escriure llibres
Plantar cebes
Preparar un sermó
Treballar la terra
Regar les plantes
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 14 -
9. El monestir
El monestir era un conjunt d’edificis com l’església, el claustre, la sala capitular,
etc. i altres dependències amb estables, graners, horts i molins.
18. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent:
1 Hospederia: Edifici al costat de l’entrada del castell. Servia per acollir els
viatgers i els peregrins que anaven de camí.
2 Claustre: Recinte quadrat, voltat de galeries cobertes. Al mig hi ha un jardí.
3 Refectori: Lloc on els monjos mengen.
4 Cuina: Lloc on es preparava i cuinava el menjar.
5 Casa dels serfs del monestir: Habitatge fora del recinte del monestir.
6 Celler: Lloc on es guardava el vi.
7 Dormitoris: Lloc on dormien els monjos del monestir.
8 Biblioteca: Lloc on es guardaven, es llegien i s’escrivien els llibres.
10 Habitatge del servei: Edifici al costat de l’entrada del castell. Servia per
hostatjar la gent que treballava al monestir.
9 Sala capitular: Sala per a les reunions dels monjos importants.
11 Església: Edifici destinat al culte religiós on es feia missa.
12 Quadres: Edifici destinat a l’estatge de cavalls.
13 Cementiri: Lloc on enterraven els morts, al costat de l’església.
14 Molí: Petit edifici situat fora del monestir, al costat d’un riu, per aprofitar
l’aigua com a força motriu i moldre el blat per fer farina.
15 Casa de l’abat: Edifici on vivia l’abat. En el dibuix està a la part dreta del
monestir, davant de l’hort gran.
16 Infermeria: Edifici on eren atesos els malalts. Si estaven greus també s’hi
quedaven a dormir.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 15 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
Sabies que als
monestirs feien
còpies dels llibres
antics a mà, un a
un?
Si, però devia ser
molt cansat sense
fotocopiadora
Poc que ho
faria ara jo.
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 16 -
10. La vida a les ciutats
Durant els primers segles les ciutats havien quedat reduïdes a nuclis petits. A
partir de l’any 1000 les ciutats velles van començar a créixer i se’n van crear de
noves. Les ciutats van créixer perquè va augmentar la població i el comerç.
Van haver de fer muralles noves i primer, el mercat estava situat fora de les
muralles i després al centre de la vila.
Si a la ciutat hi vivia un bisbe hi havia una catedral que estava a la vora del
mercat. El castell o el monestir estaven situats a la part més alta. Hi havia un
edifici destinat a l’administració de la ciutat: la Casa de la Vila. També solia
haver-hi convents, esglésies i hospitals.
19. Completa el text següent:
• Al principi de l’edat mitjana les ciutats havien quedat (grans o petites?) _______,
però a partir de l’any 1000 van començar a ___________. Tot això va passar
perquè va créixer la ____________ i el ____________.
• Van haver de fer __________ noves i el mercat, que primer estava (dins o fora?)
__________, va quedar (a fora o al mig?) _________ de la ciutat.
• Als convents hi vivien ____________, i als hospitals era el lloc on portaven els
_____________ per _____________.
20. Al mercat s’hi podien trobar productes variats. Classifica’ls segons el seu origen:
enciam, porc, taronges, cebes, blat, mongetes, raïm, formatge, espases, gallines, sal,
oli, pomes, cuir per fer cinturons, botes de vi, sardines,
Origen animal Origen vegetal Origen mineral
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 17 -
11.La ciutat
Les ciutats medievals creixien sense cap ordre aparent. Les cases
s’amuntegaven a l’interior de la muralla. Els carrers, estrets i laberíntics, eren
plens de vida.
21. Omple els buits del dibuix de la plana següent amb les paraules de la llista:
1 Mercat: Lloc on anava la gent per intercanviar, vendre i comprar productes.
2 Carrer d’artesans: Carrer on vivien i treballaven els artesans. En el dibuix està
situat al costat del mercat.
3 Catedral: Església principal. En el dibuix és l’edifici gran que hi ha al mig de la
plaça.
4 Ajuntament: Edifici on es reuneixen l’alcalde i els regidors que representen,
governen i administren els interessos propis del municipi.
5 Universitat: En el dibuix és l’edifici situat al costat de l’ajuntament.
6 Església:: Edifici destinat al culte religiós on es feia missa.
7 Hospital: Edifici on s’atenien, es curaven i s’estaven els malalts.
8 Muralla: Mur d’alçada considerable que envoltava i protegia la ciutat.
9 Palau: Edifici on vivien els senyors de la ciutat.
10 Convent: Edifici on vivien una comunitat de religioses o religiosos sota les regles
de la seva institució.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 18 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 19 -
12. Els oficis i els gremis
A les persones que vivien a la ciutat se’ls anomenava burgesos. Els més rics eren
els mercaders i els banquers. Un segon grup de gent menys poderosa estava
format per mercaders, artesans i oficis importants com els notaris. La majoria
de la població practicava un ofici i eren anomenats artesans.
Els artesans s’agrupaven per oficis en associacions que rebien el nom de gremi.
Els gremis posaven les normes de cada ofici, vigilaven la qualitat dels productes
i fixaven els preus. Establien els seus tallers al mateix carrer, al qual acabarien
donant nom.
A la ciutat també hi arribava gent pobre sense cap ofici que treballaven del que
podien i sovint acabaven demanant caritat.
22. Pensa i escriu una pregunta per a cada resposta:
• Pregunta 1: ____________________________________________________.
Resposta: Burgesos.
• Pregunta 2: ___________________________________________________.
Resposta: Els mercaders i els banquers.
• Pregunta 3: ___________________________________________________.
Resposta: Artesans.
• Pregunta 4: ___________________________________________________.
Resposta: S’agrupaven per oficis.
• Pregunta 5: ___________________________________________________.
Resposta: Gremi.
• Pregunta 6: ___________________________________________________.
Resposta: Posaven les normes de cada ofici, vigilaven la qualitat dels productes i
fixaven els preus.
• Pregunta 7: ___________________________________________________.
Resposta: Treballaven del que podien.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 20 -
13. La Pesta Negra
Durant el segle XIV les ciutats van deixar de créixer com a conseqüència de les
epidèmies que van assolar Europa. La més coneguda, la Pesta Negra al 1347. En
pocs mesos a Europa va morir un terç de la població.
Les epidèmies van afectar tant el camp com la ciutat. A la ciutat no hi havia
clavegueres i les aigües brutes es llençaven al mig del carrer. Aquesta manca
d’higiene pública va fer que les malalties s’escampessin més ràpidament i encara
morís més gent.
Van ser uns temps de misèria, manca d’aliments i fam.
23. Completa el text següent:
• Durant el segle _______ les ciutats van deixar de __________ a conseqüència
de les ___________ que va patir Europa.
• La manca _______________________ va ajudar a propagar les epidèmies. La
més coneguda va ser la __________________ de l’any __________. En pocs
mesos va morir ____________ de la població.
24. Completa el següent quadre i relaciona cada número amb la representació gràfica:
En lletres En números
1/3
una meitat
un quart
3/4
25. La pesta es van propagar sobretot per la mala alimentació i la manca d’higiene.
Indica Si o No a cada afirmació segons pensis que ho feien o no.
SI NO
Es dutxaven un cop al dia.
Tiraven les aigües residuals al carrer.
La manera més segura que tenien per desinfectar la roba era cremar-la.
S’atipaven de tot i menjaven carn cada dia.
Quan hi havia un malalt a casa ho rentaven tot molt bé.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 21 -
14. El poder del rei
El rei convocava les Corts. Les Corts estaven formades per tres braços: el braç
militar (els nobles), el braç eclesiàstic (l’església) i el braç reial (els burgesos
de la ciutat).
Les reunions començaven amb un discurs del monarca on sovint demanava
l’aprovació de nous impostos. Els braços s’hi negaven i presentaven les seves
demandes, es discutien i s’arribava a un acord. Generalment, quan acabaven, els
acords es recollien en un document que se signava.
A canvi d’acceptar nous impostos obtenien lleis més favorables per als
ciutadans. Després es buscava algú que fes complir el que s’havia acordat.
26. Completa el següent text:
El rei convocava les ___________. Les Corts estaven formades per _____ braços:
el braç __________, el braç _____________ i el braç ________.
27. Relaciona amb fletxes:
braç militar bisbes
braç eclesiàstic comtes
braç reial comerciants
28. El text diu que els acords de les Corts es recollien en un document i es signava. Si
tu fossis el rei o un noble de la Cort, quina podria ser la teva signatura?
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

More Related Content

What's hot

Resum de l'Edat Mitjana
Resum de l'Edat MitjanaResum de l'Edat Mitjana
Resum de l'Edat MitjanaMAICA CIMA
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat modernapublica
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresSergames
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medievalJulia Valera
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaMarigregor
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso2nESO
 
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)AranBonamusa
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)toniclar2
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campMarigregor
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjanaSILOCOS
 
T7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaT7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaMaria Polo
 

What's hot (20)

Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
Resum de l'Edat Mitjana
Resum de l'Edat MitjanaResum de l'Edat Mitjana
Resum de l'Edat Mitjana
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat moderna
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
 
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
T7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaT7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat Moderna
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Trobadors i joglars
Trobadors i joglarsTrobadors i joglars
Trobadors i joglars
 

Similar to Ac32 feudalisme

Similar to Ac32 feudalisme (20)

2 ESO_TEMA 2 Europa feudal
2 ESO_TEMA 2 Europa feudal2 ESO_TEMA 2 Europa feudal
2 ESO_TEMA 2 Europa feudal
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
 
L'Europa feudal
L'Europa feudalL'Europa feudal
L'Europa feudal
 
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIAEDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Presentació Jianhui
Presentació JianhuiPresentació Jianhui
Presentació Jianhui
 
EUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDALEUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDAL
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
 
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjana
 
feudalaisme
feudalaismefeudalaisme
feudalaisme
 
Resum "L'Europa Feudal"
Resum "L'Europa Feudal"Resum "L'Europa Feudal"
Resum "L'Europa Feudal"
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 
Unitat 2. l'Europa feudal
Unitat 2. l'Europa feudalUnitat 2. l'Europa feudal
Unitat 2. l'Europa feudal
 
Tema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudalTema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudal
 
L'edat dels castells l'edat mitjana
L'edat dels castells l'edat mitjanaL'edat dels castells l'edat mitjana
L'edat dels castells l'edat mitjana
 

More from MAICA CIMA

Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017MAICA CIMA
 
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16MAICA CIMA
 
Fichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura IIFichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura IIMAICA CIMA
 
Fichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura IFichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura IMAICA CIMA
 
Palabras lectoescritura
Palabras lectoescrituraPalabras lectoescritura
Palabras lectoescrituraMAICA CIMA
 
Fichas de lectura
Fichas de lecturaFichas de lectura
Fichas de lecturaMAICA CIMA
 
Abecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramasAbecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramasMAICA CIMA
 
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULASABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULASMAICA CIMA
 
Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1MAICA CIMA
 
Material lectoescritura IV
Material lectoescritura IVMaterial lectoescritura IV
Material lectoescritura IVMAICA CIMA
 
Material lectoescritura III
Material lectoescritura IIIMaterial lectoescritura III
Material lectoescritura IIIMAICA CIMA
 
Material lectoescritura II
Material lectoescritura IIMaterial lectoescritura II
Material lectoescritura IIMAICA CIMA
 
Material de lectoescritura I
Material de lectoescritura IMaterial de lectoescritura I
Material de lectoescritura IMAICA CIMA
 
LECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: TLECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: TMAICA CIMA
 
LECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y SLECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y SMAICA CIMA
 
LECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: LLECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: LMAICA CIMA
 
LECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y PLECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y PMAICA CIMA
 
LECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALESLECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALESMAICA CIMA
 
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.MAICA CIMA
 

More from MAICA CIMA (20)

Comencem
ComencemComencem
Comencem
 
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
 
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
 
Fichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura IIFichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura II
 
Fichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura IFichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura I
 
Palabras lectoescritura
Palabras lectoescrituraPalabras lectoescritura
Palabras lectoescritura
 
Fichas de lectura
Fichas de lecturaFichas de lectura
Fichas de lectura
 
Abecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramasAbecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramas
 
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULASABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
 
Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1
 
Material lectoescritura IV
Material lectoescritura IVMaterial lectoescritura IV
Material lectoescritura IV
 
Material lectoescritura III
Material lectoescritura IIIMaterial lectoescritura III
Material lectoescritura III
 
Material lectoescritura II
Material lectoescritura IIMaterial lectoescritura II
Material lectoescritura II
 
Material de lectoescritura I
Material de lectoescritura IMaterial de lectoescritura I
Material de lectoescritura I
 
LECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: TLECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: T
 
LECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y SLECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y S
 
LECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: LLECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: L
 
LECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y PLECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y P
 
LECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALESLECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALES
 
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
 

Recently uploaded

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (9)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 

Ac32 feudalisme

  • 1. Europa a l’edat mitjana 2. El feudalisme NOM: CURS: IES: PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 2. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 2 - 1. El feudalisme L’edat mitjana va del segle V fins el segle XV. Durant aquests anys es va formar a l’Europa occidental un nou sistema que es coneix com a feudalisme. Aquest sistema va canviar l’economia, la societat i la política. Al camp es va imposar de manera més forta perquè l’agricultura i la ramaderia eren les principals activitats econòmiques. La majoria de la gent treballava de pagès. 1. Situa l’edat mitjana en aquest eix cronològic que va des de l’any 0 fins a l’actualitat: 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 1.800 1.900 2.000 2.100 2. Completa les frases: • El feudalisme es va formar a l’Europa occidental durant els segles ___________. • El feudalisme va suposar canvis importants en l’__________________, la ________________ i la _________________. • Les activitats econòmiques eren l’_______________ i la ______________. 3. Relaciona amb fletxes les següents llistes de paraules: pobles i viles economia diners govern societat agricultura pagesos política Les Corts 4. Assenyala amb una creu si l’activitat és agrícola o ramadera: Activitat agrícola Activitat ramadera portar els xais a pasturar x segar el blat plantar mongetes munyir les cabres esquilar els xais PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 3. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 3 - regar els camps PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 4. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 4 - 2. Feu i vassallatge El feudalisme es defineix en dos conceptes: feu i vassallatge. El feu era un territori que el rei havia cedit a un noble o un eclesiàstic. El vassallatge és la relació pactada entre dues persones de diferent rang (el senyor i el vassall). El pacte podia ser entre un rei i un noble, un noble poderós i un noble menys poderós, un noble i un pagès, un religiós i un pagès). El pacte es feia mitjançant un jurament de fidelitat, amb el compromís de servir en la guerra a canvi d’un domini territorial (feu), si el vassall era un noble. Si el vassall era un pagès aquest es comprometia a donar productes de la terra o treballar per al noble a canvi de protecció. 5. Completa les següents frases: • Feu i vassallatge són dues paraules que defineixen una època històrica que anomenem ________________, i que va dels segles _____ fins el segle _____. • El feu era un territori que el rei havia cedit a un ________ o un ____________. • El vassallatge és un pacte entre dues persones: el __________ i el __________. 6. Fes una llista de coses que podia fer un pagès i la seva família al seu senyor a canvi de protecció, per exemple donar-li una part de la seva collita. Donar-li una part de la seva collita. 7. Fes una llista de les maneres que un noble podia donar protecció a un pagès i la seva família, per exemple deixar-lo entrar en el seu castell si l’enemic atacava la seva casa. Deixar-lo entrar en el seu castell si l’enemic atacava la seva casa. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 5. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 5 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 6. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 6 - 3. La societat medieval La societat medieval estava estructurada en tres estaments: Els qui feien la guerra i defensaven la població en cas de guerra (rei i nobles), els qui pregaven a Déu i dirigien la cristiandat (religiosos) i els qui treballaven i amb el seu treball mantenien els altres estaments (principalment pagesos). Els nobles i els religiosos eren els “privilegiats”. Representaven una petita part de la població. Els privilegis eren: no haver de treballar, cobrar i no haver de pagar impostos i fer servir armes. Els pagesos i els que vivien a les ciutats eren els “no privilegiats” (no tenien cap privilegi). Es pertanyia a cada estament per naixement i era molt difícil accedir a l’estament dels privilegiats. 8. Observa la piràmide de la població a l’edat mitjana. • Omple els requadres amb les següents paraules: privilegiats, no privilegiats • Encercla i assenyala amb fletxes els següents personatges: rei nobles religiosos pagesia PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 7. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 7 - 4. Els nobles Els nobles eren cavallers guerrers; vivien als seus castells que estaven envoltats de fortes muralles i torres. Tenien com a ideals la valentia, la lleialtat al senyor, la fidelitat a la paraula donada i la defensa de vídues i pobres. Els nobles havien d’estar preparats per a la guerra i havien de tenir una armadura i un cavall. Com eren molt cars d’adquirir i de mantenir, només arribaven a cavallers els nobles que tenien feus, els seus fills i els seus parents. Abans d’arribar a ser cavallers eren patges i escuders. A partir dels 18 anys els nomenaven cavallers i podien participar en torneigs i entrar en combat. En temps de pau organitzaven torneigs i caceres per ensinistrar-se. 9. Sobre els nobles, digues si és Veritat (V) o Fals (F): Els nobles eren guerrers. Els nobles vivien en pobles desprotegits. Els castells dels nobles estaven protegits per torres i muralles. Tothom podia ser cavaller si s’esforçava prou. 10. Completa el següent text: • Els nobles havien d’estar preparats per a la _________. • Necessitaven una ________ i un ____________. • Només arribaven a cavallers els nobles que tenien _______, els seus ________ i els seus __________. Això vol dir que havien de ser ________ (rics o pobres?) 11. Observa els següents escuts d’armes i dibuixa un escut per a tu i la teva família: PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 8. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 8 - 5. El castell El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora. El senyor feudal hi vivia amb la seva família i els seus servents. En temps de guerra servia de refugi als vassalls del senyor. Es construïa en un lloc dominant del terreny per controlar els camins i les terres del voltant. 12. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent: 1 Casa dels servidors: Davant de l’estable. A la part de dalt, a l’esquerra del full. 2 Estable: Davant de la casa dels servidors. Servia per guardar-hi els cavalls. 3 Torre: Construcció cilíndrica alta per veure-hi a gran distància i protegir el castell. 4 Pont llevadís: Pont per travessar el fossat. S’aixeca amb cordes o cadenes. 5 Torre barbacana: Torres situades davant de les muralles que protegien la porta d’accés principal. 6 Fossat: Excavació que envolta el castell per fora, sovint plena d’aigua. 7 Gran sala: Sala principal del castell on el senyor rebia les visites i feia festes. 8 Ferreria: Taller on es forgen espases, llances, fletxes i més objectes de ferro. 9 Forn: Obrador de forma semiesfèrica on es feia foc i es coïa el pa. 10 Masmorra: Habitacle tancat i fosc on tancaven els presoners. 11 Cuina: Lloc on es preparava i es cuinava el menjar. 12 Pou: Excavació vertical acabada amb un bocal rodó per facilitar treure l’aigua 13 Capella: Petita església situada dins del castell. En el dibuix es coneix pel campanar. 14 Merlets: Petits pilars quadrats posats dalt de la muralla que servien per protegir els soldats de les fletxes de l’enemic. 15 Sagetera: Obertura estreta i alta per on disparaven les sagetes o fletxes. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 9. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 9 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 10. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 10 - 6. Els pagesos Els pagesos vivien en cases fetes amb troncs, branques o fang. Vivien amb els seus animals domèstics i tenien un mobiliari molt senzill: algun bagul, una taula, algun banc… Eren autosuficients, produïen tot el que necessitaven: cereals, llegums (mongetes i cigrons), tenien vinya, hort (cebes i enciams) i alguns arbres fruiters. Acostumaven a menjar poc i malament i només menjaven carn algun dia de festa. Homes, dones, vells i nens, tots participaven en les feines del camp. Es feien els vestits amb la llana de les ovelles i també filaven i teixien. 13. Copia cada paràgraf en el dibuix que correspongui: PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 11. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 11 - 7. La vida a pagès Els pagesos vivien en cases aïllades o petites viles. N’hi havia que vivien prop del castell i quan hi havia guerra hi anaven a buscar refugi. 14. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent: 1 Masos aïllats: Cases solitàries situades als fores del poble. 2 Boscos del senyor: Boscos propietat del senyor del castell. 3 Castell: Edifici situat en una posició dominant del terreny on vivia el senyor. 4 Prats del senyor: Prats propietat del senyor. 5 Església de la vila: Edifici al voltant del qual s’agrupaven les casetes del poble. 6 Ferrer: Home que treballa el ferro. Produeix espases, llances, arades, etc. 7 Vila: Conjunt de cases agrupades al voltant d’una església. 8 Pont del senyor: Pont propietat del senyor. 9 Molí del senyor: Molí propietat del senyor. En el dibuix n’hi ha dos. 10 Camp de cereals: En el dibuix situat a la dreta de la vila. 11 Arada: Eina per a llaurar el camp. 12 Camp de vinyes: En el dibuix a la part baixa i dreta. 13 Bestiar del senyor: Porcs i xais propietat del senyor. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 12. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 12 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 13. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 13 - 8. Els religiosos L’església era l’edifici central de qualsevol poble o ciutat. Les seves campanes marcaven els moments d’oració, alertaven d’un perill o convocaven a reunions o assemblees. Als monestirs vivien comunitats d’homes o dones dedicats al treball i a la pregària. Les terres que envoltaven el monestir eren de la seva propietat. Les cedien en vassallatge als pagesos a canvi dels productes. Es regien per una norma que anomenaven “regla”. La màxima autoritat era un abat o una abadessa. Tots els membres de la comunitat seguien el mateix horari per llevar-se, fer els àpats, les pregàries, fer la feina i anar a dormir. La feina dels monjos podia ser manual al camp o bé intel·lectual a la biblioteca, on copiaven i escrivien llibres. També tenien cura dels malalts. 15. Completa les frases següents: • L’església era l’edifici ___________ de qualsevol __________ o ___________. • La gent dels monestirs es dedicava al __________ i a la ______________. • Tots els membres de la _______________ seguien el mateix ____________. 16. Sobre els religiosos digues si és Veritat (V) o Fals (F): Quan sonaven les campanes era el moment de fer alguna cosa. Als monestirs vivien homes, dones i nens, tots junts. Al monestir manava l’abat o abadessa. Els monjos copiaven i escrivien llibres d’informàtica 17. Assenyala amb una creu si l’activitat és manual o intel·lectual: Activitat manual Activitat intel·lectual Escriure llibres Plantar cebes Preparar un sermó Treballar la terra Regar les plantes PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 14. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 14 - 9. El monestir El monestir era un conjunt d’edificis com l’església, el claustre, la sala capitular, etc. i altres dependències amb estables, graners, horts i molins. 18. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent: 1 Hospederia: Edifici al costat de l’entrada del castell. Servia per acollir els viatgers i els peregrins que anaven de camí. 2 Claustre: Recinte quadrat, voltat de galeries cobertes. Al mig hi ha un jardí. 3 Refectori: Lloc on els monjos mengen. 4 Cuina: Lloc on es preparava i cuinava el menjar. 5 Casa dels serfs del monestir: Habitatge fora del recinte del monestir. 6 Celler: Lloc on es guardava el vi. 7 Dormitoris: Lloc on dormien els monjos del monestir. 8 Biblioteca: Lloc on es guardaven, es llegien i s’escrivien els llibres. 10 Habitatge del servei: Edifici al costat de l’entrada del castell. Servia per hostatjar la gent que treballava al monestir. 9 Sala capitular: Sala per a les reunions dels monjos importants. 11 Església: Edifici destinat al culte religiós on es feia missa. 12 Quadres: Edifici destinat a l’estatge de cavalls. 13 Cementiri: Lloc on enterraven els morts, al costat de l’església. 14 Molí: Petit edifici situat fora del monestir, al costat d’un riu, per aprofitar l’aigua com a força motriu i moldre el blat per fer farina. 15 Casa de l’abat: Edifici on vivia l’abat. En el dibuix està a la part dreta del monestir, davant de l’hort gran. 16 Infermeria: Edifici on eren atesos els malalts. Si estaven greus també s’hi quedaven a dormir. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 15. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 15 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES Sabies que als monestirs feien còpies dels llibres antics a mà, un a un? Si, però devia ser molt cansat sense fotocopiadora Poc que ho faria ara jo.
  • 16. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 16 - 10. La vida a les ciutats Durant els primers segles les ciutats havien quedat reduïdes a nuclis petits. A partir de l’any 1000 les ciutats velles van començar a créixer i se’n van crear de noves. Les ciutats van créixer perquè va augmentar la població i el comerç. Van haver de fer muralles noves i primer, el mercat estava situat fora de les muralles i després al centre de la vila. Si a la ciutat hi vivia un bisbe hi havia una catedral que estava a la vora del mercat. El castell o el monestir estaven situats a la part més alta. Hi havia un edifici destinat a l’administració de la ciutat: la Casa de la Vila. També solia haver-hi convents, esglésies i hospitals. 19. Completa el text següent: • Al principi de l’edat mitjana les ciutats havien quedat (grans o petites?) _______, però a partir de l’any 1000 van començar a ___________. Tot això va passar perquè va créixer la ____________ i el ____________. • Van haver de fer __________ noves i el mercat, que primer estava (dins o fora?) __________, va quedar (a fora o al mig?) _________ de la ciutat. • Als convents hi vivien ____________, i als hospitals era el lloc on portaven els _____________ per _____________. 20. Al mercat s’hi podien trobar productes variats. Classifica’ls segons el seu origen: enciam, porc, taronges, cebes, blat, mongetes, raïm, formatge, espases, gallines, sal, oli, pomes, cuir per fer cinturons, botes de vi, sardines, Origen animal Origen vegetal Origen mineral PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 17. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 17 - 11.La ciutat Les ciutats medievals creixien sense cap ordre aparent. Les cases s’amuntegaven a l’interior de la muralla. Els carrers, estrets i laberíntics, eren plens de vida. 21. Omple els buits del dibuix de la plana següent amb les paraules de la llista: 1 Mercat: Lloc on anava la gent per intercanviar, vendre i comprar productes. 2 Carrer d’artesans: Carrer on vivien i treballaven els artesans. En el dibuix està situat al costat del mercat. 3 Catedral: Església principal. En el dibuix és l’edifici gran que hi ha al mig de la plaça. 4 Ajuntament: Edifici on es reuneixen l’alcalde i els regidors que representen, governen i administren els interessos propis del municipi. 5 Universitat: En el dibuix és l’edifici situat al costat de l’ajuntament. 6 Església:: Edifici destinat al culte religiós on es feia missa. 7 Hospital: Edifici on s’atenien, es curaven i s’estaven els malalts. 8 Muralla: Mur d’alçada considerable que envoltava i protegia la ciutat. 9 Palau: Edifici on vivien els senyors de la ciutat. 10 Convent: Edifici on vivien una comunitat de religioses o religiosos sota les regles de la seva institució. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 18. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 18 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 19. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 19 - 12. Els oficis i els gremis A les persones que vivien a la ciutat se’ls anomenava burgesos. Els més rics eren els mercaders i els banquers. Un segon grup de gent menys poderosa estava format per mercaders, artesans i oficis importants com els notaris. La majoria de la població practicava un ofici i eren anomenats artesans. Els artesans s’agrupaven per oficis en associacions que rebien el nom de gremi. Els gremis posaven les normes de cada ofici, vigilaven la qualitat dels productes i fixaven els preus. Establien els seus tallers al mateix carrer, al qual acabarien donant nom. A la ciutat també hi arribava gent pobre sense cap ofici que treballaven del que podien i sovint acabaven demanant caritat. 22. Pensa i escriu una pregunta per a cada resposta: • Pregunta 1: ____________________________________________________. Resposta: Burgesos. • Pregunta 2: ___________________________________________________. Resposta: Els mercaders i els banquers. • Pregunta 3: ___________________________________________________. Resposta: Artesans. • Pregunta 4: ___________________________________________________. Resposta: S’agrupaven per oficis. • Pregunta 5: ___________________________________________________. Resposta: Gremi. • Pregunta 6: ___________________________________________________. Resposta: Posaven les normes de cada ofici, vigilaven la qualitat dels productes i fixaven els preus. • Pregunta 7: ___________________________________________________. Resposta: Treballaven del que podien. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 20. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 20 - 13. La Pesta Negra Durant el segle XIV les ciutats van deixar de créixer com a conseqüència de les epidèmies que van assolar Europa. La més coneguda, la Pesta Negra al 1347. En pocs mesos a Europa va morir un terç de la població. Les epidèmies van afectar tant el camp com la ciutat. A la ciutat no hi havia clavegueres i les aigües brutes es llençaven al mig del carrer. Aquesta manca d’higiene pública va fer que les malalties s’escampessin més ràpidament i encara morís més gent. Van ser uns temps de misèria, manca d’aliments i fam. 23. Completa el text següent: • Durant el segle _______ les ciutats van deixar de __________ a conseqüència de les ___________ que va patir Europa. • La manca _______________________ va ajudar a propagar les epidèmies. La més coneguda va ser la __________________ de l’any __________. En pocs mesos va morir ____________ de la població. 24. Completa el següent quadre i relaciona cada número amb la representació gràfica: En lletres En números 1/3 una meitat un quart 3/4 25. La pesta es van propagar sobretot per la mala alimentació i la manca d’higiene. Indica Si o No a cada afirmació segons pensis que ho feien o no. SI NO Es dutxaven un cop al dia. Tiraven les aigües residuals al carrer. La manera més segura que tenien per desinfectar la roba era cremar-la. S’atipaven de tot i menjaven carn cada dia. Quan hi havia un malalt a casa ho rentaven tot molt bé. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  • 21. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 21 - 14. El poder del rei El rei convocava les Corts. Les Corts estaven formades per tres braços: el braç militar (els nobles), el braç eclesiàstic (l’església) i el braç reial (els burgesos de la ciutat). Les reunions començaven amb un discurs del monarca on sovint demanava l’aprovació de nous impostos. Els braços s’hi negaven i presentaven les seves demandes, es discutien i s’arribava a un acord. Generalment, quan acabaven, els acords es recollien en un document que se signava. A canvi d’acceptar nous impostos obtenien lleis més favorables per als ciutadans. Després es buscava algú que fes complir el que s’havia acordat. 26. Completa el següent text: El rei convocava les ___________. Les Corts estaven formades per _____ braços: el braç __________, el braç _____________ i el braç ________. 27. Relaciona amb fletxes: braç militar bisbes braç eclesiàstic comtes braç reial comerciants 28. El text diu que els acords de les Corts es recollien en un document i es signava. Si tu fossis el rei o un noble de la Cort, quina podria ser la teva signatura? PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES