3. En 1925, amb l'adhesió al Partit Comunista de Breton, el Surrealisme es posa al servei de la Revolució. Aragó, Buñuel, Dalí, Elouard, Max Ernst, Yves Tanguy i Tristán Tzara, es declaren partidaris de Breton. Arp i Miró no comparteixen aquesta decisió però continuen participant en les exposicions surrealistes. Més tard s'incorporen Magritte, Masson, Giacometti i d'altres; el moviment es fa internacional amb grups surrealistes als Estats Units, Dinamarca, Londres, Txecoslovàquia i Japó. Des d'aquest moment, s'obrirà una disputa entre els surrealistes que conceben el surrealisme com un moviment purament artístic, i els que acompanyen a Breton en el seu gir cap a l'esquerra. En 1929, Breton publica el Segon Manifest Surrealista, en el qual condemna entre altres intel·lectuals als artistes Masson i Picabia. En 1936, expulsen a Dalí per les seves tendències feixistes i a Paul Eluard.
4.
5. Aviat es distingiran dues maneres de fer art surrealista: D'una banda, els pintors que defensen l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó, com Joan Miró i André Masson. D'una altra, els qui utilitzaven la figuració naturalista com un recurs igual de vàlid. Salvador Dalí durà al límit el poder de la figuració; també, René Magritte, Paul Delvaux o Yves Tanguy.
6. Entre els figuratius, alguns pintors expressen els seus somnis, obsessions, o imatges del subconscient (Surrealisme oníric) Dalí: Rellotge tou en el moment de la seva primera explosió.
9. Dalí: Somni causat pel vol d'una abella al voltant d'una magrana un segon abans del despertar. Dibuix precís, fent més insistents les imatges, horitzonts infinits, colors vius, tot contribuieix a fer més obsessiu el somni.
10. Dalí: Les Menines i el retrat de Voltaire Diverses mirades, diversos significats....
11. Magritte, en canvi, va dotar al surrealisme d'una càrrega conceptual basada en el joc d'imatges ambigües i el seu significat denotat a través de paraules posant en qüestió la relació entre un objecte pintat i el real.
29. El Surrealisme ha influit enormement en el món publicitari, per la seva capacitat d'atreure l'atenció i d'adreçar-se al subconscient de les persones, per captar els seus desitjos.