3. Els cavalls són herbívors amb un
estomac poc voluminós i un intestí
molt desenvolupat, que van menjant i
desplaçant-se gairebé tot el temps,així doncs
el seu aparell digestiu s'ha adaptat a ingerir
gran quantitat d'herba repartida al llarg del
dia.
4. La seva base alimentaria és o hauria de ser l'herba,
fresca directament de la pastura o fenc si no es
disposa d'una altra. L'herba posseeix moltes
vitamines i minerals, però no té molt valor nutritiu, i a
més aquest depèn del tipus d'herba, del sòl on creix,
de la temporada de l'any...Per això els cavalls
dediquen moltes hores del dia a menjar, a poc a poc
però sovint. El seu sistema digestiu esta preparat per
digerir aquest alt contingut en fibra, si se'ls dóna de
menjar una o dues vegades al dia, tenen molta gana,
mengen de pressa i sorgeix el risc de còlics.
5. Els cavalls salvatges en viure en llibertat
sempre tenen una mica d'herba per anar
menjant, mes o menys segons l'època de l'any,
però sempre mengen alguna cosa mentre es
mouen. Sempre tenen lliure accés a aigua
neta i fresca que és necessària per al
funcionament òptim del seu tracte intestinal
.A l'hivern, en èpoques de poca herba o
quan sigui necessari, se'ls dóna a més de la
pastura, fenc.
7. La palla és la tija seca dels cereals (blat, civada, sègol, ordi, etcètera),
després que el gra o llavor ha estat separat mitjançant la trilla. En
temps passats, era un subproducte útil de la collita, però amb l'arribada
de la mecanització la palla pot arribar a ser una càrrega i un entrebanc
per als grangers.
11. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la
cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al
final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que
és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc
després de néixer. La majoria de cavalls domèstics
comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a
l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen
l'adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.
13. ELS SEU ESQUELET:
El seu esquelet està format per 210 ossos
individuals, proporcionant suport als
músculs, protegint al seu torn els òrgans
interns, els seus components tenen la
mobilitat necessària perquè l'animal pugui
desplaçar-se.