1. El bacteriòleg britànic Alexander Fleming deu la seva fama al descobriment de la penicil · lina,
un antibiòtic que va revolucionar la medicina moderna. La utilització d'aquesta substància
permet tractar diverses malalties que, fins ben entrat el segle XX, es consideraven incurables.
Cal reconèixer que el fet que sigui possible utilitzar la penicil·lina en l'actualitat no es deu
únicament a Fleming, sinó que va ser el resultat de l'esforç de diversos investigadors. El
bacteriòleg britànic va descobrir l'antibiòtic el 1928, en estudiar un cultiu de bacteris que
presentaven un estat de lisi causa de la contaminació accidental amb un fong.
El mateix Fleming es va encarregar, amb ajuda d'un micòleg, d'estudiar aquest fong, al qual se
li va atorgar el nom de penicil · lina. No obstant això, van ser el metge australià Howard Walter
Florey i el bioquímic alemany Ernst Boris Chain qui van iniciar una investigació detallada i
sistemàtica dels antibiòtics naturals i els qui van promoure la fabricació i l'ocupació metge de la
penicil · lina.

2. Va néixer el 6 d'agost de 1881 a la ciutat escocesa de Lochfield. Va estudiar medicina a la Saint
Mary's Medical School de Londres, on es va graduar l'any 1908. En aquest centre treballà com a
metge microbiòleg al Departament d'Inoculacions fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial. L'any
1928 fou nomenat professor universitari d'aquest centre d'ensenyament.
Membre de la Royal Society, l'any 1944 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit.
Alexander Fleming finalment va morir l'11 de març de 1955 d'un infart de miocardi a la seva
residència de Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la Catedral de Sant Pau
d'aquella ciutat.

3. La història popular que el pare de Winston Churchill pagués l'educació de Fleming per haver salvat
Churchill de la mort és falsa. D'acord amb la biografia, Penicillin Man: Alexander Fleming and the
Antibiotic Revolution per Kevin Brown, Alexander Fleming, en una carta al seu amic Andre Gratia,
ho va descriure com a "una fàbula fantàstica". Tampoc va salvar Winston Churchill durant la
Segona Guerra Mundial.
Churchill fou salvat per Lord Moran, utilitzant sulfonamides, ja que encara no tenia prou experiència
amb la penicil·lina, quan Churchill emmalaltí a Cartago el 1943. El Daily Telegraph i el Morning Post
van escriure el 21 de desembre de 1943 que l'havia salvat la penicil·lina. En Churchill mateix, en un
discurs radiofònic posterior, es va referir al nou medicament com a "aquest admirable M&B (M&B
693 era el nom intern de la sulfapiridina).

4. Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward
Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a
la millora i fabricació de vacunes i sèrums. Durant la guerra va ser metge militar als fronts de
França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla
infectades als hospitals de campanya.
Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou
antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades. La seva recerca el va dur
a descobrir el lisozim, un enzim antibacterià present en les secrecions mucoses.

5. Fleming va treballar amb el fong durant un temps però l'obtenció i purificació de la penicil·lina a
partir dels cultius de Penicillium notatum, que van resultar difícils i més apropiats per als químics.
La comunitat científica va creure que la penicil·lina només seria útil per a tractar infeccions banals i
per això no li va parar esment.
No obstant això, l'antibiòtic va despertar l'interès dels investigadors nord-americans durant la
Segona Guerra Mundial, que intentaven emular a la medicina militar alemanya que disposava de
sulfamides.
Els químics britànics Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey van desenvolupar un mètode de
purificació de la penicil·lina que va permetre la seva síntesi química i distribució comercial per a la
resta de la població. Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que així seria més fàcil
la difusió d'un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a
la població.
L'any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de
Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats curatives en malalties
infeccioses.