SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 22
Revista ZER l'Aglà L'Imperi Romà Num. XXXV
Editorial ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Les ciutats romanes gaudeixen d’una gran autonomia, els ciutadans més rics integren el senat, els ciutadans lliures escullen per votació els magistrats. Les ciutats de les diferents províncies rivalitzen en la construcció d’edificis públics…totes tenen Roma com a model: extenses quadrícules de carrers ben pavimentats, amb clavegueram i aigua corrent…   L’aigua arriba a la ciutat mitjançant dels aqüeductes i s’emmagatzema en uns dipòsits, passa per un entramat de canonades de plom i es distribueix a les fonts públiques, les termes i les cases dels rics. Tothom hi té dret. Al subsòl de les vies principal hi ha les clavegueres, que s’emporten les aigües residuals i de la pluja.   Com les ciutats d’avui les ciutats romanes també van patir els efectes de la pressió demogràfica i molts dels seus habitants han de viure en espais reduïts…, tot i així, les ciutats funcionen i estan ben organitzades: els mercats s’abasteixen dels productes del camp, als carrers i places hi ha artesans i comerciants que desenvolupen tota mena d’activitats, jocs al circ...   Grans ciutats i un gran exèrcit, disciplinat i dividit en legions. Soldats i ciutadans viuen sota la influència de milers de Déus,  ja que els romans creien que en totes les coses hi havia una força divina...Júpiter, Mart i Quirí eren els principals, però tots els moments de la vida i totes les activitats tenen els seus Déus.     Benvinguts a la nostra visió de l’Imperi Romà...o com dirien “Lorem ipsum dolor sit visio Imperium Romanorum”
LA LLEGENDA DELS BESSONS RÒMUL I REM ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Una   mica   d'història ,[object Object]
  Els set turons  Els set turons de Roma són una sèrie de promontoris que històricament han format el cor de la ciutat de Roma. Situats a l'est del riu Tíber.   Els set turons de la Roma antiga eren, el Palatí  (Mons   Palatinus ), el capitoli ( Mons Capitolinus ), el Quirinal ( Collis Quirinalis ), el Viminal ( Collis Viminalis ), l'Esquilí ( Mons Esquilinus ), el Celi ( Mons Caelius ), i l'Aventí ( Mons Aventinus ).   Es pensa que la ciutat original va ser fundada per Ròmul i Rem sobre el Palatí.   Inicialment els set turons van ser ocupats per petits assentaments que es van agrupar i van formar el que després va ser conegut com la ciutat de Roma.
Territoris que formaven l'Imperi Romà ,[object Object]
LES FESTES DE TOT L'ANY  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ELS EMPERADORS ROMANS    ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
    EL BOSC DE DIANA Quan Diana va obrir  la porta del bosc va arribar Hades,  qui  volia  fer  un infern. Diana va  demanar reforços al seu germà   Apol·lo. Hades va atacar amb el seu poder de foc i Apol·lo va atacar amb el sol i van vèncer a  Hades i no va vindre mai més al bosc de Diana.   Al bosc de Diana hi ha:alzines,pins,roures i molts més. Diana va fer una festa al bosc amb tots els deus i animals del bosc.                                                                          
EL MINOTAURE, MART I AFRODITA ,[object Object],[object Object],[object Object]
ELS NOSTRES NOMS EN LLATÍ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Com s’organitzava una ciutat? ,[object Object],[object Object],[object Object]
La construcció de cases ,[object Object],[object Object],[object Object]
Els mosaics ,[object Object],[object Object]
Calendari romà ,[object Object]
Com mesuraven el temps els romans? ,[object Object]
Estudiem sobre el terreny. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
EL LLATÍ, LA LLENGUA DELS ROMANS ,[object Object],[object Object]
LLATINISMES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ESCRITS EN LLATÍ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Presentació Els Romans
Presentació Els RomansPresentació Els Romans
Presentació Els RomansMRTA00
 
Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.Jaime P
 
Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»eulaliapadro
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)professor_errant
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turopublica
 
Roma
RomaRoma
Romasfabo
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀjcorbala
 
Empúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibersEmpúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibersxavipuente
 
Els romans CM
Els romans CMEls romans CM
Els romans CMjacmatic
 
Roma Un Grande Impero
Roma Un Grande ImperoRoma Un Grande Impero
Roma Un Grande Imperomarblocs
 
Projecte romans
Projecte romansProjecte romans
Projecte romansN M
 

Mais procurados (20)

Origens roma2020
Origens roma2020Origens roma2020
Origens roma2020
 
Italia antiga2020
Italia antiga2020Italia antiga2020
Italia antiga2020
 
Mon roma (ii)
Mon roma (ii)Mon roma (ii)
Mon roma (ii)
 
Presentació Els Romans
Presentació Els RomansPresentació Els Romans
Presentació Els Romans
 
Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.
 
Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turo
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Lucía
Lucía Lucía
Lucía
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
Empúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibersEmpúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibers
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Els romans CM
Els romans CMEls romans CM
Els romans CM
 
Historia roger
Historia rogerHistoria roger
Historia roger
 
Roma Un Grande Impero
Roma Un Grande ImperoRoma Un Grande Impero
Roma Un Grande Impero
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
 
Projecte romans
Projecte romansProjecte romans
Projecte romans
 
Raúl
Raúl Raúl
Raúl
 

Destaque

La llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemLa llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemSílvia
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàSílvia
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antigaElisabet
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
How to Become a Thought Leader in Your Niche
How to Become a Thought Leader in Your NicheHow to Become a Thought Leader in Your Niche
How to Become a Thought Leader in Your NicheLeslie Samuel
 

Destaque (6)

La llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemLa llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i Rem
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
How to Become a Thought Leader in Your Niche
How to Become a Thought Leader in Your NicheHow to Become a Thought Leader in Your Niche
How to Become a Thought Leader in Your Niche
 

Semelhante a Revista imperi roma (20)

Romans
RomansRomans
Romans
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Elivalls
ElivallsElivalls
Elivalls
 
Monarquia
MonarquiaMonarquia
Monarquia
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
 
Origens roma2019
Origens roma2019Origens roma2019
Origens roma2019
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
 
Fundació de roma i «roma quadrata» àlex i alicia
Fundació de roma i «roma quadrata» àlex i aliciaFundació de roma i «roma quadrata» àlex i alicia
Fundació de roma i «roma quadrata» àlex i alicia
 

Revista imperi roma

  • 1. Revista ZER l'Aglà L'Imperi Romà Num. XXXV
  • 2.
  • 3. Les ciutats romanes gaudeixen d’una gran autonomia, els ciutadans més rics integren el senat, els ciutadans lliures escullen per votació els magistrats. Les ciutats de les diferents províncies rivalitzen en la construcció d’edificis públics…totes tenen Roma com a model: extenses quadrícules de carrers ben pavimentats, amb clavegueram i aigua corrent…   L’aigua arriba a la ciutat mitjançant dels aqüeductes i s’emmagatzema en uns dipòsits, passa per un entramat de canonades de plom i es distribueix a les fonts públiques, les termes i les cases dels rics. Tothom hi té dret. Al subsòl de les vies principal hi ha les clavegueres, que s’emporten les aigües residuals i de la pluja.   Com les ciutats d’avui les ciutats romanes també van patir els efectes de la pressió demogràfica i molts dels seus habitants han de viure en espais reduïts…, tot i així, les ciutats funcionen i estan ben organitzades: els mercats s’abasteixen dels productes del camp, als carrers i places hi ha artesans i comerciants que desenvolupen tota mena d’activitats, jocs al circ...   Grans ciutats i un gran exèrcit, disciplinat i dividit en legions. Soldats i ciutadans viuen sota la influència de milers de Déus,  ja que els romans creien que en totes les coses hi havia una força divina...Júpiter, Mart i Quirí eren els principals, però tots els moments de la vida i totes les activitats tenen els seus Déus.     Benvinguts a la nostra visió de l’Imperi Romà...o com dirien “Lorem ipsum dolor sit visio Imperium Romanorum”
  • 4.
  • 5.
  • 6.   Els set turons Els set turons de Roma són una sèrie de promontoris que històricament han format el cor de la ciutat de Roma. Situats a l'est del riu Tíber.   Els set turons de la Roma antiga eren, el Palatí (Mons Palatinus ), el capitoli ( Mons Capitolinus ), el Quirinal ( Collis Quirinalis ), el Viminal ( Collis Viminalis ), l'Esquilí ( Mons Esquilinus ), el Celi ( Mons Caelius ), i l'Aventí ( Mons Aventinus ).   Es pensa que la ciutat original va ser fundada per Ròmul i Rem sobre el Palatí.   Inicialment els set turons van ser ocupats per petits assentaments que es van agrupar i van formar el que després va ser conegut com la ciutat de Roma.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.     EL BOSC DE DIANA Quan Diana va obrir  la porta del bosc va arribar Hades,  qui  volia  fer  un infern. Diana va  demanar reforços al seu germà   Apol·lo. Hades va atacar amb el seu poder de foc i Apol·lo va atacar amb el sol i van vèncer a  Hades i no va vindre mai més al bosc de Diana.   Al bosc de Diana hi ha:alzines,pins,roures i molts més. Diana va fer una festa al bosc amb tots els deus i animals del bosc.                                                                          
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19.  
  • 20.
  • 21.
  • 22.