"Innovació i co-producció de serveis públics"

Universitat de Barcelona - 14 de gener de 2016
Pablo Muiño – Sant Feliu Innova
Innovació i co-producció
de serveis públics
COORDINACIÓ: ANTONI PEREZ RODRIGUEZ

Comencem... Inspiració
 "L'únic que roman invariable en el canvi és el propi canvi“
Heràclit, s.V AC
 " No es suficiente cambiar estrategias, estructuras y sistemas, a menos que
el pensamiento que produce dichas estrategias, estructuras y sistemas
cambie también”
Peter Senge, Danza con el cambio
 «Es impresionante lo mucho que puedes conseguir si no te importa quién
es el que tiene el mérito»
Harry Truman. President dels Estats Units, 1945–53
 “S’ha d’elaborar un prototip creient que és perfecte per a avaluar-ho com si
estigués equivocat“
Tim Brown

Esquema / Índex
 I. Innovació pública i oberta
 II. Digizens: nova ciutadania intel·ligent
 III. Innovació social
 IV. Govern obert? (i col·laboratiu)
 V. Funcionaris emprenedors? Innovadors públics?
 VI. Coproducció / Cocreació de serveis públics
 VII. Casos: exemples i debat
• 1) MOB I AJUNTAMENT DE BCN (15*2)
• 2) Dels DPS/telecentres a E-Coops
• 3) JobLab: Desocupats o pre-emprenedors?
 ANNEX: Sant Feliu Innova

TEMÀTIQUES
 Innovació ¿pública?
 Innovació OBERTA
 Innovació social. Intel·ligencia col·lectiva.
 Coproducció / Cocreació de serveis públics
 Coworking i AAPP? FabLabs?
 Intraemprenedoria en les AAPP?
 Col·laboració público-privada (CPP)
 GovJams: Idees i prototips de serveis públics
 Eines, recursos i metodologies

I. Innovació pública i oberta

Innovació ¿pública?
 Existeixen multitud de plataformes, comunitats, moviments, esdeveniments i
xarxes de coneixement per potenciar INNOVACIÓ PÚBLICA:
o XIP Xarxa d’Innovació Pública
o NovaGob
o Club de la Innovación
o Blogosfera Pública (ENBP)
o Red Innpulso
o INNAP Innova
o InnoGent
o …

Nou model: De la triple helix a la innovació social
FONT: Citilab Cornellà
Artur Serra:
““Les ciutats han descobert que la innovació els interessa” (...) “Innovació que involucri la ciutadania,
transversal, en què el coneixement flueixi i millori la qualitat de vida dels habitants”.

Mesures de suport a processos d’innovació de SSPP
 Mesures de suport adreçades a generar CANVIS interns que facilitin la co-
creació
 Suport polític real (de dalt a baix): recursos econòmics facilitadors de la
creació d’estructures i infraestructures d’interacció amb el ciutadà.
 Suport directiu (alineat amb el polític): comunicació interna, incentius
motivadors.
 Identificació de perfils innovadors concrets (amb nom i cognom) a
l’organizació que puguin donar un fort impuls al canvi de cultura i a l’adopció
de noves pràctiques
 Impuls d’estratègies de gestió del canvi cultural: èmfasi en COMUNICACIÓ i
FORMACIÓ
FONT: Mila Gascó

Obstacles de la innovació a les AAPP
FONT: “Co-creacion para la Innovacion: Un caso en el Sector Publico Chileno” Revista
Ingeniera de Sistemas. Volumen XXVIII, Septiembre 2014

TERMES I CONCEPTES… ASSOCIATS A INNOVAR?
 Creativitat
 Exploració
 Enginy
 Atreviment
 Radicalitat
 Talent
 Divergència
 Visió
 Esforç
 Perseverància
 Cooperació
 Comprensió
 Experimentació
 Desenvolupament
 Passió
 Recerca
 Reconeixement
 Canvi
 Millora
LA INNOVACIÓ, NOVA COMPETÈNCIA DELS MUNICIPIS

CONCEPTES (I): INNOVACIÓ, CREATIVITAT, IDEES, MILLORA…
Creativitat és condició necessària
però no suficient per la innovació.
La creativitat és individual, mentre que
la innovació és col·lectiva i relacional.
Transpiració o inspiració?
És evident que canvi, millora i innovació
estan relacionats.
La innovació és composa de canvis que generen valor perquè són avantatges
competitius i sostenibles en el temps.
Permet establir relacions significatives entre diferents sabers de manera progressiva
per anar adquirint una perspectiva més el·laborada i complexa de la realitat
“No s’ha de confondre innovació amb tenir idees ni tampoc amb la creativitat” X.Marcet

CONCEPTES (II): CANVI - MILLORA - INNOVACIÓ

CONCEPTES (III): PROCÉS I VALOR
Creativitat comporta un pensament generatiu.
Innovar requereix un procés convergent i analític, que converteixi la creativitat en saber orientar cap
a la resolució de problemes col·lectius.
No podem parlar d’instruments o mecanismes per la innovació, sinó que hem de referir-nos a
circumstàncies que l’afavoreixen, és a dir, afavorir les condicions perquè la innovació aparegui.
Innovar és transformar coneixement en valor (J. Graells)
Innovadors/es són els que FAN innovacions o els que les ADOPTEN? (Michael Schrage)
LA INNOVACIÓ.... i el canvi són experiències que adquireixen un significat particular en la pràctica
... no s'emprèn mai des de l'aïllament i la sol·litud, sinó des de l'intercanvi i la cooperació permanent
com a fonts de contrast i enriquiment.
... facilita l'adquisició del coneixement, però també la comprensió d'allò que dona sentit al
coneixement.
... és conflictiva i genera un focus d'agitació intel·lectual permanent.

Per on començar a innovar?
 http://es.slideshare.net/jordigraells/innovar-en-la-administracin-por-dnde-e

Innovació OBERTA al sector públic
 Cercar solucions (a REPTES) fora de l’organització
 Idees internes + idees externes
 Aprofitar experiència ciutadana (+ teixit social i productiu) = K Social
 Implicació de la ciutadania en les activitats del sector públic
 PARTICIPACIÓ (i col·laboració) activa
 Innovació oberta SSPP = Co-creacio i Co-producció = Innovació col·laborativa
 Les TIC permeten noves formes INTERACCIÓ i IMPLICACIÓ
 Complementar

Nou model d’innovació…Democratizing Innovation
 Artur Serra (Citilab, 26 marzo 2010):
“La importancia de los ciudadanos como actores del nuevo modelo
de innovación va en aumento”
“La Web 2.0 nos ha enseñado que la innovación ya no se encuentra
exclusivamente en las universidades, las grandes empresas o los
organismos públicos de investigación. También proviene de los
propios usuarios (…) La innovación viene también de abajo
arriba.”
“Si la innovación también viene de los ciudadanos, ¿qué nuevas
instituciones y redes pueden impulsarla?”
“¿Son las ciudades, donde el contacto entre administración y
ciudadanos es más próximo, entidades pioneras en la creación de
estos nuevos espacios [y dinámicas]?”

La innovació, nova competència dels municipis? (1)
COMPETÈNCIES – AJUNTAMENTS
 Inicis: Competència municipal clau era l’urbanisme.
 Anys 80s va aparèixer desenvolupament econòmic.
 Als 90s van ser les TIC.
 Ara: Politiques d’innovació / Demà/Avui: Smart-citizens
ADMINISTRACIONS SUPRALOCALS (PISTES!)
 Projecte Ciutats Digitals 2008-2010 (DGTSI)
 Red INNPULSO, Red Ciudades de la Ciencia y la Innovación (Ministerio Economia)
MODA O TENDÈNCIA LOCAL? (+PISTES!)
 Cada vegada + àrees, departaments i regidories amb aquesta etiqueta
 Proliferació d’ESPAIS locals de laboratori, demostració o interrelació (INNOVACIÓ)
 Generació des de diferents àmbits municipals. Col·laboració? Col·lisió?
 Abans com a molt s’identificava innovació a la ciutat, ara s’acompanya
META-INNOVACIÓ PÚBLICA (+++PISTES!!!)
 Club de la Innovación, Xarxa d’Innovació Pública (XIP), NovaGob, #ENBP13…
 Intraemprenedoria a l’administració pública
 El “Compromiso del Innovador Público”, el “Manifest de la XIP”…
 Curs FMP “Innovar i crear des d’una organització SÍ és possible”

MARC: RED INNPULSO CIUDADES DE LA CIENCIA Y LA INNOVACIÓN
[Extracte convocatòria]
“En los últimos años los ayuntamientos han ido asumiendo un papel cada vez más activo en el desarrollo de
políticas y actuaciones para favorecer la Innovación en el ámbito local, convirtiéndose en tractores
de la innovación de sus territorios”.
(…) “ciudades que se han distinguido en el apoyo a la innovación en sus territorios, definiendo políticas,
potenciando estructuras, instituciones y empresas locales con un fuerte componente científico,
tecnológico e innovador”.
(…) “una Red de «Ciudades de la Ciencia y la Innovación» donde se comparten experiencias y proyectos, es
un foro de encuentro y de definición de políticas locales innovadoras. (…) una interesante cantera de
propuestas y proyectos”.
“Las entidades locales desempeñan un papel fundamental para lograr la cohesión de los agentes de
innovación gracias a su cercanía a los ciudadanos, a las empresas y a las instituciones y organismos
públicos. Con independencia de su población, estructura y tamaño, los municipios realizan un importante
esfuerzo para potenciar las infraestructuras innovadoras científicas, tecnológicas y sociales, de forma
que las entidades locales propician el cambio de modelo económico que se quiere realizar en nuestro
país” (…) “patrón de crecimiento basado en el conocimiento y la innovación”.

MARC: RED INNPULSO CIUDADES DE LA CIENCIA Y LA INNOVACIÓN
[Catàleg de possibles actuacions - Web]
• Centros de investigación públicos y privados
• Fundaciones, residencias de investigadores y centros
de formación
• Parques científicos y tecnológicos
• Campus universitarios
• Centros de servicios a empresas
• Telecentros
• Museos de ciencia y centros de divulgación

Innovació i ciutat. Living Labs
Algunes ciutats compten amb centres (living labs) en què ciència, art i tecnologia fa anys que avancen
conjuntament per trobar solucions a qüestions empresarials, ciutadanes, científiques o culturals.
(...) Són espais d’exploració i creació conjunta, sense límits, oberts a la participació ciutadana
 Barcelona i ciutats com Amsterdam, Linz, Manchester, Anvers, Montreal, Medellín, Lyon, Boston
o Yokohama fa temps que treballen en aquesta direcció. Algunes compten amb centres ben
establerts en què ciència, art i tecnologia fa anys que avancen conjuntament per trobar solucions
a qüestions empresarials, ciutadanes, científiques o culturals. La Waag Society, l’Ars Electronica,
el SAT o el Future Everything són espais d’exploració i creació conjunta, sense límits, oberts a
la participació ciutadana.
 “Hi ha 340 living labs arreu del món”, va indicar Jerry Hultin, president emèrit de l’Institut
Politècnic de la Universitat de Nova York. Ciutats en què l’experimentació alimenta la ciutadania,
en què llençar-se a fer realitat una idea no és cap bogeria ni un acte d’heroisme. Però com
implicar la ciutadania? Cal educació i voluntat política, cooperació entre els diversos actors de
les ciutats d’avui, administracions, empreses, universitats i ciutadania.
 “Perquè la gent s’impliqui cal activar-la. I per activar-la cal escoltar-la”, va subratllar Marleen
Stikker, al capdavant de la Waag Society d’Amsterdam. “La gent té ganes de participar i fer
coses. És millor encoratjar-la que fer polítiques des de dalt”, va incidir Luc Courchesne, fundador
de la Société des Arts Technologiques (SAT) de Montreal.
 “Calen mecanismes per anar més enllà dels experts que treballen en innovació”, va dir Drew
Hemmet, director del festival Future Everything de Manchester. “Trencar barreres entre
disciplines és clau, i això s’aconsegueix mitjançant l’art”, va afirmar Horst Hoertner, amb més de
30 anys d’experiència al capdavant de l’Ars Electronica de Linz.
http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/descobreix/innovacio-conclusions-city-innovation-summit
La City Innovation Summit explora com posar la innovació a l’abast de la ciutadania
Dj, 20/11/2014 - 19:19 - Autor: Barcelona Cultura

Comunitats col·laboratives locals

Innovació i ciutat. Living Labs

I Europa?
Programa Europeu “Horizonte 2020” (Estratègia Europa 2020) de creixement
intel·ligent, sostenible i integrador
Paral·lelament, la iniciativa de l'Agenda Digital per Europa també forma part de
l’Estratègia Europa 2020, i pretén crear un creixement econòmic sostenible i uns
beneficis socials a partir de les TIC.
L'Agenda Digital és, per tant, rellevant per a totes les ciutats, regions i països ja
que es focalitza en un element clau pel disseny de les estratègies
d'especialització intel·ligent.
El que demana la Unió Europea (H2020) és connectar la innovació oficial
amb la innovació ciutadana.

ZOOM: El Baix Llobregat – Col·laboratori comarcal
Un ecosistema divers amb ESPAIS de laboratori, de demostració, d’interrelació
i INNOVACIÓ:
• Urban i city LABS
• Hubs
• Living Labs
• Fab Labs
• Espais col·laboratius i de coworking
• Telecentres 3.0 (Projecte E-COOP, SparkLab, R.Faura, Paco Prieto...)
• Centres locals d’innovació social i digital

ZOOM: El Baix Llobregat – Actuacions
• 2 edicions de la Setmana de la Co-innovació: innovació col·laborativa
• I Jornada Innovació Social al
Baix Llobregat.
Primeres passes i relació amb
la Setmana de la Co-innovació

ZOOM: Ajuntament(s) de Barcelona
 Diferents visions, focus i mirades de la INNOVACIÓ
 (Capital Europea de la Innovación - Comisión Europea)
BCNLab (ICUB) – Cultura
-Barcelona Activa –
Promoció Econòmica
- Cibernàrium – TIC
- Smart City
- URBAN LAB BCN - 22@
Barcelona - El districte de la
innovació
- Educació

Ajuntament? Ciutat? Ecosistema? Nou paradigma

II. DIGIZENS: nova
ciutadania intel·ligent

De ciutats innovadores a ciutats intel·ligents?
 ECOSISTEMA INNOVADOR URBÀ I CIUTADANIA DIGITAL INTEL·LIGENT
El concepte smart s’associa a la ciutat i a la
ciutadania.
No existeixen ciutats intel·ligents sense
ciutadans intel·ligents.
La intel·ligència ciutadana suposa una nova
forma de relació i construcció col·lectiva de la
ciutat.
La ciutat és per definició un agregador de
persones, i per tant de intel·ligència
Així doncs una ciutat intel·ligent haurà de
ser accessible  tota la ciutadania pugui
desenvolupar el seu màxim potencial
individual i col·lectiu, permetent connectar a
actors i agents, compartir informació, ser
proactius amb el nostre entorn i generar
xarxes de col·laboració.

Ecosistema innovador urbà i “digizens” (1)
“La ciudad inteligente, no es un proceso de
mejora tecnológica, es un proceso de
mejora ciudadana que utiliza la tecnología
como medio”
Francisco Morcillo
Consultor i autor del blog “2TI #smartcity=
Territorio+Tecnología+Inteligencia+Innovación”
“No son las innovaciones tecnológicas
las que hacen que las ciudades se
vuelvan inteligentes, sino que se trata
ante todo de situar al ciudadano en el
centro de cualquier iniciativa innovadora”
Carlos Moreno. Catedrático y especialista en
control inteligente de sistemas complejos.

Ecosistema innovador urbà i “digizens” (2)
Existeix un model de Smart Cities on els digizens i la
tecnologia són els agents de transformació i innovació.
Amb aquest plantejament un territori smart fomenta un
model social i de producció on ciutadania i teixit
associatiu, emprenedors i empreses locals participen en
la construcció d’una ciutat intel·ligent bottom-up amb
estratègies d’empoderament i connexió.
Ciutat laboratori com una urbs dinàmica i activa en què la
universitat i els centres de recerca, el món de l’empresa,
l’administració i la ciutadania (l’anomenada quàdruple
hèlix) avancen plegats.
Democratització de la innovació
Co-creació
 Crowdsourcing
 Innovació impulsada pel ciutadà / orientada a l’usuari
Internet, infraestructura digital oberta que permet l'obertura
dels sistemes d'innovació.

DIGIZENS: Manifest Waag Society
MANIFEST de Waag Society, Institute for Art, Science and Technology
(Amsterdam) per a la ciutadania 'smart‘. Frank Kresin. Traducció Elisabeth
Roselló,blog “Una historiadora en el futuro”
“Los ciudadanos Smart:
 Toman responsabilidad del lugar donde viven, trabajan y aman;
 Valoran el acceso por encima de la posesión, la contribución por encima del poder;
 Piden perdón, no permiso;
 Aprenden de donde tomar las herramientas y el soporte que necesitan;
 Valoran la empatía, el diálogo y la confianza;
 Se apropian de la tecnología, más que aceptarla sin más;
 Ayudan a las personas que tienen problemas con las 'cosas smart';
 Preguntan, preguntan, antes de venir con respuestas;
 Toman parte activamente de los esfuerzos de diseño para proveer con mejores soluciones;
 Trabajan ágil, prototipan pronto, testean rápido y aprenden cuando comenzar otra vez;
 No se detienen ante grandes barreras;
 Incansablemente comparten su conocimiento
y su aprendizaje, porque ahí es donde
viene el auténtico valor”.

DIGIZENS: Innovació oberta i col·laborativa
Establir espais i dinàmiques d’innovació oberta, amb un component creatiu i
tecnològic, per fomentar les relacions entre usuaris, institucions, universitats,
centres de recerca...
Co-innovar no és només treballar junts, sinó crear conjuntament una solució
innovadora estratègicament alineada amb els objectius competitiuts de totes les
parts implicades.
Diversos perfils de smartcitizen o digizen:
• EMPRENEDOR: Ser capaç d’impulsar
iniciatives comunitàries
• DECISOR: Prioritzar les seves accions
per a millorar la seva experiència de la ciutat
• SENSOR: La ciutadania és el millor sensor per tal de conèixer
els problemes, conflictes i necessitats de la ciutat. Les solucions
passen per informar, comunicar, divulgar, sensibilitzar i
comprometre més al ciutadà amb el seu territori
• INFORMADOR: Detectar problemes a través d’aplicacions
digitals i supervisar continguts

Innovació pública o innovació social?
 ¿Innovación pública o innovación social? Una pregunta que no tiene sentido
 11/12/2014 FUENTE:
BLOG SOBRE EL PLAN DE INNOVACIÓN PÚBLICA
 http://es.slideshare.net/MartaDeMiguelEsponera/tallerde-innovacion-
mmiguelv2

I la innovació social? (1)
“La innovació social fa referència a la generació de noves idees (productes,
serveis, models) per satisfer necessitats que encara no han estat cobertes.
Es tracta d’innovacions que sorgeixen dels ciutadans, de la comunitat, i que
són socials en els seus objectius (generació de valor social i no individual) i
en els seus mitjans”
“Rediscovering social innovation”
J. A. Phills, K. Deiglmeier i D.T. Miller, D. T.
Standford Social Innovation Review (2008)

Innovació Social: Infografia (Colombia)

Innovació Social i ¿neoliberalisme?
 Artur Serra (Citilab, 26 marzo 2010):
“Ni el sector público puede hacer todo lo que promete, ha de contar con
las empresas y el ciudadano, ni el sector privado es tan dinámico y
emprendedor como pretende. La modestia ayuda mucho a sentar un
clima de colaboración. Las estructuras PPP, partenariados público-privados,
son el futuro y más aún si incorporan a la gente (PPPP).
https://apunteselectronicos.wordpress.com/2010/07/20/la-co-
produccion-de-servicios-publicos-iii/

IV. Govern obert? (i
col·laboratiu)

I el govern obert? Com encaixa en tot això? (1)
 Parlem únicament de rendició de comptes?
 O parlem de transparència, de col·laboració i/o de participació?
3 dimensions del govern obert:
 TRANSPARÈNCIA
Govern que fomenta i promou la rendició de comptes davant la ciutadania i que proporciona informació (accés, dret a saber) sobre el que està realitzant i sobre els seus plans d’actuació
 COL·LABORACIÓ
Govern que implica i compromet als ciutadans i a d’altres actors, interns i externs a l’administració, en el seu propi treball
 PARTICIPACIÓ
Govern que afavoreix el dret de la ciutadania a participar activament en l’elaboració de polítiques públiques i que anima a l’administració a beneficiar-se del coneixement i l’experiència dels ciutadans

I el govern obert? Col·laboracio vs Participació (2)
 TRANSPARÈNCIA
Dret a la informació, la disseminació activa d’informació, l’accés als
documents, la usabilitat de les pàgines web, xarxes socials, open
data...La COL·LABORACIÓ i la PARTICIPACIÓ tenen a veure amb la implicació de tercers actors en els processos públics
 COL·LABORACIÓ
Interoperabilitat, co-producció i la innovació social
(Disseny, provisió i avaluació de serveis públics que generen valor)
Implica treball conjunt i transversal entre diferents tipus d’actors, dins i fora de l’administració.
 PARTICIPACIÓ (CIUTADANA)
Implicació en els processos polítics
(Actuacions de consulta i deliberació amb els ciutadans i de participació en la presa de decisions i en la elaboració de polítiques públiques)
Exemple: Processos de consultes públiques

I el govern obert? Col·laboracio vs Participació (3)
Citat a “XARXES SOCIALS, TRANSPARÈNCIA I GOVERN OBERT A
CATALUNYA”. Mila Gascó, IP. Institut de Governança i Direcció Pública ESADE
- Universitat Ramon Llull”

I el govern obert? O era col·laboratiu? (4)
“Un gobierno colaborativo compromete e implica a los ciudadanos y demás
agentes sociales en el esfuerzo por trabajar conjuntamente para resolver
los problemas (...). Ello supone la coordinación y acciones coordinadas no
sólo con la ciudadanía sino con las empresas, asociaciones y demás
agentes. Asimismo, potencia el trabajo combinado dentro de las propias
administraciones, y entre ellas y sus funcionarios, de manera transversal”
Ramírez Alujas i Dassen
Gobierno abierto: La ruta hacia una nueva agenda de reforma del Estado y
modernización de la administración pública en América Latina y el Caribe
CATALUNYA”. Mila Gascó, IP. Institut de Governança i Direcció Pública
ESADE - Universitat Ramon Llull”

Dimensió col·laborativa: iniciatives relacionades
La col·laboració està relacionada amb iniciatives de:
 d’interoperabilitat
 d’innovació social
 de co-producció

I les eines TIC? E-admins, XXSS, open data...
CATALUNYA”. Mila Gascó, IP. Institut de Governança i Direcció Pública
ESADE - Universitat Ramon Llull”

V. Funcionaris emprenedors?
Innovadors públics?

I els professionals de l’Administració?
FONT:
Marc Torres

El rol del facilitador: Funcionaris emprenedors?

Intraemprenedoria a l’administració - Competències

Decàlegs i manifestos (1): “desde dentro”

Decàlegs i manifestos (3): Manifest de la XIP
http://www.xarxaip.cat/manifest-de-la-xip-per-que-la-xarxa-dinnovacio-publica-xip/

INprenedors? Innovadors? Agents del canvi?
 Entorns (i context) facilitadors dels facilitadors
 Cultura COl·laborativa
 Orientació de la innovació  recerca del VALOR públic
 Flexibilitat (estructura de treball, lloc/espai, horari…)
 Organització: - jerarquia, + lideratge grupal i + dinàmiques (xarxa, equip)
 Iniciatives bottom-up i lideratge distribuït
 Empoderament i versatilitat: Competències i capacitació multidisciplinària
 Innovació OBERTA (organitzacions s’obrin, altres agents puguin aportar
noves idees)  Obrir l’administració a la ciutadania i…
 Col·laboració público-privada + Quart sector
 Sí o sí estratègia digital/SMART (eina, no finalitat)
 CoPs – Comunitats de pràctica: per ex. Compartim de la Generalitat
 Metodologies àgils per idear i dissenyar serveis: Lean Start-up, Design
Thinking…
 Orientació a l’acció i tangibilitat, el prototipatge ràpid, la provatura…
 Pensar de manera iterativa
 El mantra “Lean”…
 Connectors/es: dades, persones, coneixement i processos
 Hibridació i mashup
 Comunicar o explicar? Storytelling

ZOOM: El hábito no hace al monje? (1) #coworking
 COWORKING I EMPLEATS PÚBLICS?!?
“ (…) la búsqueda de nuevos modelos de trabajo, más ágiles e
innovadores, para la propia administración pública, como en el caso
de la ciudad de Amsterdam donde han proliferado diversos espacios
Smart Work Centers donde un porcentaje de los coworkers son
empleados públicos”
“(...) En el caso de los funcionarios,
el 8% trabajan en estos locales”.
FONT:
Curs “Com crear espais de coworking a l’e-
TIC”
Fundación Esplai
# Espacios Comunitarios de Innovación

ZOOM: El hábito no hace al monje? (2)
Laboratoris ciutadans

I la col·laboració oberta distribuïda? #Crowd
A més del COWORKING la col·laboració col·lectiva pot prendre la
forma de recursos emergents d’innovació social com:
 CROWDSOURCING
(Del inglés crowd –multitud– y outsourcing –recursos externos–)
Externalización abierta de tareas consistente en externalizarlas
dejándolas a cargo de un grupo numeroso de personas o una
comunidad, a través de una convocatoria abierta.
 CROWDFUNDING
Micromecenazgo o microfinanciación colectiva,
es la cooperación colectiva llevada a cabo por
personas que realizan una red para conseguir
dinero u otros recursos.

Crowfunding i administració pública?
FONT:
Open Your City
http://openyourcity.com/
FONT:
Julián Marquina
www.julianmarquina.es/

VI. Coproducció / Cocreació
de serveis públics

Co-creació
Desenvolupament de co-producció. Escenaris.
 Serveis mutualistes i col·lectius externs a les AA.PP. que són
recolzats per al seu desenvolupament
 Identificar serveis públics en que poden incorporar-se actors externs
per a la seva prestació

Co-creació / Co-disseny
FONT: Marc Torres

És el mateix co-crear que co-produir serveis?
FONT: Marc Torres

Co-producció? (1)
Servicios públicos no sólo para los ciudadanos sino con los
ciudadanos
Provisión múltiple de servicios, esto es, que administración y actores
privados o sociedad civil organizada, se potencian para dar un mejor
valor a los servicios públicos
Contribuciones de los ciudadanos a los servicios públicos, sea en el
momento de su prestación o en el de su diseño, sea cual sea su
aportación (conocimiento, tiempo, esfuerzo...)
Cuando la sociedad es parte del diseño, planificación, provisión y
evaluación de los servicios públicos (no solo provisión).

Co-producció? (2) Definicio OCDE – 2011
“Una forma de planificar, dissenyar, entregar i avaluar serveis públics
amb la implicació directa de ciutadans, usuaris i organitzacions
socials.
La co-producció fomenta la innovació i afavoreix el disseny de noves
prestacions d’utilitat pública, el que genera noves activitats
econòmiques i augmenta el valor públic”
“We’re all in this together: User and community co-production of public
outcomes”
T. Bovaird
Birmingham: Institute of Local Government Studies (2012).
CATALUNYA”. Mila Gascó, IP. Institut de Governança i Direcció
Pública ESADE - Universitat Ramon Llull”

CO-producció de serveis. Tipologia.
3 TIPUS DE CO-PRODUCCIÓ:
 CO-PRODUCCIÓ DEL CONSUMIDOR
Millorar la qualitat i l’impacte dels serveis públics que ja existeixen
 CO-PRODUCCIÓ PARTICIPATIVA
Millorar la planificació de serveis públics ja existents a través del
compromís ciutadà
 CO-PRODUCCIÓ ENFORTIDA
Una combinació de les dues anteriors i té com a objectiu la generació
de noves perspectives de serveis públics i, per tant, la innovació
FONT: Mila Gascó

CO-producció de serveis. Factors d’èxit.
 XARXA D’ACTORS
La qualitat de les relacions de la xarxa d’actors implicats
 CULTURA ADMINISTRATIVA
Cultura legalista i burocràtica que genera estructures estandarditzades i amb un alt grau
de formalització. No es considera al ciutadà com a un SOCI sinó com un usuari.
 ACTITUD DELS EMPLEATS PÚBLICS
La co-creació i la innovació social es consideren processos poc fiables i el comportament
ciutadà impredictible. Existeix una por a perdre estatus o control.
 OBJECTIUS I INCENTIUS CLARS
Els objectius de la co-producció no són fàcilment identificables (implicar al ciutadà, ser
més eficient...). Tampoc resulta fàcil definir incentius en l’àmbit públic
 COMPATIBILITAT DE LES ORGANITZACIONS PÚBLIQUES
Presència o absència d’estructures i procediments organitzatius possibilitin i convidin a la
participació així com infraestructures idònies de comunicació amb el ciutadà.
FONT: Mila Gascó

Coproducció
 No sirve cualquier tipo de co-producción de servicios públicos. La
orientación de la co-producción ha de ser de carácter social, guiada
por tres principios:
 Sostenibilidad económica, la continuidad revalorizada de los medios de
los que se dote a las comunidades que colaboran con el gobierno en la
prestación del servicio, especialmente en los esenciales. Si esta no puede
asegurarse, no se ha de iniciar la co-producción.
 Responsabilidad gubernamental, la co-producción no es un nuevo
“rolling-back the frontiers” del Estado, se trata de abrir al ciudadano en la
máquina administrativa. Pero la frontera del Estado, y la responsabilidad
consecuente, sigue en el mismo sitio.
 Inclusividad, los servicios esenciales han de seguir prestándose a todos,
no hay limitaciones sobre su calidad y si esta no es la deseable, ejerciéndo
el principio anterior el Estado debe recuperar los servicios en que se ha
cedido ámbitos de responsabilidad.
https://apunteselectronicos.wordpress.com/2010/07/20/la-co-produccion-de-servicios-

Co-creació per a la innovació pública

Factors d’èxit: co-creació col·laborativa d’innovació

ZOOM: Co-disseny públic: MindLab
 MindLab, el Laboratorio de Innovación Pública del gobierno de
Dinamarca – Noves formes de dissenyar serveis públics

EXEMPLE 1: MOB I AJUNTAMENT DE BCN (15*2)

EXEMPLE 2: Dels DPS/telecentres a E-Coops
TAULA RODONA: Agents tecnològics i de recerca
Jornada “Cooperatives Digitals, nous models i nous agents per a
l’aprenentatge de competències científiques i tècniques”
Barcelona, 17 desembre 2014
Espais digitals públics
Ecosistema innovador urbà i ciutadania digital intel·ligent
Pablo Muiño. Sant Feliu Innova

E-coop: Espais Digitals Públics (1)

De Sant Feliu On Line a... Sant Feliu Innova

Un exemple: la programació del Punt TIC (SFI)
TESTEIG
(Living Lab)

Models de telecentre i E-coops

Telecentres i ¿innovació pública?

EXEMPLE 3: JobLab: Desocupats o pre-emprenedors?

JobLab, accelerar el talent amb les TIC
JobLab = accelera el teu
talent i incrementa les
possibilitats d’ocupació
mitjançant la innovació i les
noves tecnologies

JobLab, generar ocupació (no recerca d’ocupació)

JobLab, imaginar i crear ocupabilitat

JobLab, 3 edicions (perpetual beta?)

Pioners (1): LaborLab de Citilab Cornellà (2011)

Pioners (2): LaborLab de Citilab Cornellà (2011)

Pioners (3): LaborLab de Citilab Cornellà

Futures dinàmiques de co-producció SFI?

 POBLACIÓ
− 44.054 habitants. Destaca el factor jove: el 48% és menor de 35 anys.
 TEIXIT PRODUCTIU (empreses)
− Sector industrial: 383. Sector comercial: 616.
− Construcció: 86. Altres serveis: 677.
 TEIXIT ASSOCIATIU
− 186 entitats
 CAPITAL INTEL·LECTUAL (exemple)
− UOC: 215 estudiants de Sant Feliu (del total de 2.095
matriculats de la comarca del Baix Llobregat).
− Dels 215 estudiants, 48 cursen especialitats relacionades amb NNTT
 Prospecció sobre les TIC a Sant Feliu de Llobregat mitjançant estudis
locals i detecció de necessitats sobre l’impacte de les transformacions
en la ciutat en matèria digital.
 CLÚSTERS
− Cluster de fabricants d’aixetes i empreses auxiliars del Baix Llobregat
i Vallès Occidental
− Altres clústers no explícits (audiovisual)? Termòmetre emprenedoria…
− Persones (joves) amb idees? Yuzz, Campus Yuzz, Kfé Innovación…
SANT FELIU DE LLOBREGAT. TERRITORI:
DESCRIPCIÓ AMPLIADA

.
 Ciutadania connectada: A Sant Feliu, un 76%
són usuaris d’internet. La principal forma d’accés és
el mòbil (48%)
(Dades Enquesta TIC 2014, Sant Feliu de Llobregat).
 Sant Feliu Innova: El projecte municipal
d’assessorament, formació i innovació tecnològica.
 CO-work-TIC: Espai de coworking de Sant Feliu
per a recolzar els emprenedors i innovadors digitals
 Programa Yuzz: Recolzant l’emprenedoria jove de base tecnològica (3 edicions:
2012/213, 2014 i 2015)
Oficina Sant Feliu 2.0(20): Projectes SmartCity de Sant Feliu. Facilitadora de comunicació
i interacció entre els diferents agents implicats. SFI és l’àmbit de ciutadania intel·ligent.
Sant Feliu de Llobregat distingida a 2015 om a "Ciutat de la Ciència i la Innovació" per la
Secretaria General de Ciència, Tecnologia i Innovació del Ministeri d'Economia i
Competitivitat en la categoria de municipis de 20.001 a 100.000 habitants. De 2008-2010
territori declarat “Ciutat digital” per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de
la Informació de la Generalitat de Catalunya.
CONTEXT: SANT FELIU, ECOSISTEMA D’INNOVACIÓ

CATÀLEG DE SERVEIS ACTUAL SFI
Emprenedoria digital InnoTALENT y
MentorTIC
Innovació educativa Coworking

- Ecosistema innovador urbà i ciutadania digital intel·ligent
- Estratègia global de ciutat amb 3 vectors: ciutadania, govern i territori
intel·ligent
• Digizens o nova
ciutadania
digital
• Govern i
administració
oberta
• Infraestructures
intel·ligents
DIGIZENS SANT FELIU (1): Ciutadania digital intel·ligent

• Capacitació i assessorament personalitzat: Empoderament tecnològic per
a tothom i adaptat a la ubiqüitat i la hiper-connexió. Exemples d’aplicació.
“Connexió” de connectors.
• Emprenedoria de base TIC: Entesa com a idees i projectes, no únicament
empreses. Generar projectes originals compartint habilitats i coneixements.
• Co-Work-TIC: Espai de coworking amb dinàmiques de treball compartit i
col·laboratiu, obert a emprenedors, entitats, ciutania, escoles...
• Esferes digitals ciutadanes: Blocosfera i twitesfera local. És a dir, comunitat,
diversitat, conversa. Espais d’agregació, repositori viu.
• Itineraris amb suport digital: Posada en valor del patrimoni (cultural,
arquitectònic, natural…). Posada en valor i apropiació de coneixement.
• Projectes d’innovació i emprenedoria educativa: QRs i RA, Apps, Scratch i
Hour of Code…
DIGIZENS (2): Ecosistema innovador urbà

I ARA? Serveis? Projectes? I+D?
1. Capacitació d’àmbit tecnològic
2. Assessorament tecnològic a mida
3. Coworking
4. Emprenedoria jove (18 a 30 anys) de base TIC
5. Innovació digital (xarxa educativa local,
organització d’esdeveniments, creació de
continguts...)

Sant Feliu Innova:
Col·laboració, talent, tecnologia i innovació

Catàleg de serveis Sant Feliu Innova (1)
 2003-10 
 2011-14 
 2015 

 NOVA FASE 2015-2016
 Els aspectes clau de la innovació social digital impliquen una nova mirada que inclou:

Entre el període 2011-15 i 2015-19 es plantegen una sèrie de canvis i
redimensionament: 10 PROPOSTES

Serveis per a una ciutadania digital intel·ligent

Triple hibridació vehiculada amb la metodologia de
reptes de ciutat

ESTRUCTURA ORGÀNICA: REGIDORIA
NOVES TECNOLOGIES
SANT FELIU ON LINE: INFRAESTRUCTURES + SERVEIS + CONTINGUTS
 2003: Definició estratègica projecte “Sant Feliu On Line: alfabetització TIC ciutat.
 2004: Inicis. Sant Feliu contra la “fractura digital”.
 2005: Implantació, creixement i impuls. Sant Feliu Obert, xarxa d’inclusió digital.
 2006: Consolidació. A Sant Feliu, noves tecnologies per a tothom
 2007: Mobilitat i reptes de futur. Horitzó: Cap a una ciutat en xarxa
 2008: Expansió. Noves línies de producció de serveis i continguts.
 2009: CIUTAT DIGITAL i factoria del coneixement
 2010: Territori del coneixement. Divulgació de les TIC i innovació socioeconòmica,
creació, digitalització i generació de continguts (empresa, oci, cultura…).
 2011: Redefinició estratègica del projecte.
 2012: Emprenedoria digital jove de base TIC
SANT FELIU INNOVA: EMPRENEDORIA I INNOVACIÓ DIGITAL
 2013: Coworking
 2014: Assessorament i mentorització
 2015: Innovació educativa
 2016: Innovació social

QUÈ SOM? QUÈ NO SOM?
SOM:
 Un Punt TIC / Telecentre
 Un espai de COworking
 Una acceleradora de projectes digitals (Yuzz)
 Un laboratori
 Un espai de presentacions i test de productes/serveis
NO SOM:
 Un viver
 Un Work Center
 Un centre de formació
VOLDRÍEM SER:
 Un FabLab?
 Un Hub?
 Un Living Lab?
 Una start-up pública?

ALIANCES + RECURSOS I MÈTODES DE TREBALL
ALIANCES:
 Santander Universidades
 Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 Cowocat asociación de coworking de Catalunya
 Citilab de Cornellà
 Red Innpulso – Xarxa Ciutats Innovadores
 Fundació Marianao
 CoBoi Laboratorio Cívico de emprendimiento social de Sant Boi Ll.
 Telefonica Open Future Tarragona
 Connecta Jove
RECURSOS I MÈTODES DE TREBALL:
 Innovació oberta i prototipatge ràpid.
 LeanStartup.
 CANVAS
 Design Thinking y Customer Development.
 CO-disseny i CO-creació (participació).
 Mapes mentals, storyboards i infografies...

LÍNIES + PROCESSOS + COL·LECTIUS
LÍNIES D’ACTIVITATS PROCESSOS COL·LECTIUS
YUZZ, jóvenes con ideas
CO-Lab: Accelera la teva startup
JobLab: No busques trabajo, ¡créalo!
Punt TIC Torre del Roser
CO-Work-TIC
Xarxa d’Intercanvi de Coneixements
SMART EDU: Innovació educativa
DIGIZENS: Ciutadania digital
intel·ligent
Coworking
Innovació Social
Emprenedoria base
TIC
FabLab Digital
Crowdworking
Mentoring Social
Living Lab
Joves emprenedors
Innovadors socials
Coworkers
Desocupats/ades en reinvenció profes.
Associacions
Usuaris/co-creadors Punt TIC
Mentors i tutors
Docents i estudiants
Digizens

FORMACIÓ
ASSESSORAMENT
INNOVACIÓ
DIGITAL
GENER-MAIG 2014
23 cursos realitzats Telecentre
370 assistents
176,4 € ingressos
1 curs realitzat Co-Work-TIC
5 assistents
Valoració promig curs: 7,12
23 particiopants Programa Yuzz
5 assessoraments personalitzats realitzats
8 assistents als assessoraments
Valoració promig assessoraments:9,25
9 Plans de Dinamització Digital d’Entitats
realitzats
11 coworkers (amb facturació a 2014)
1.863,50 € ingressos
1 Nova contractació de l’espai (per hores)
23 cursos ofertats Telecentre P.Falguera
1 curs ofertat Co-Work-TIC
1 Jornada de Cap de Setmana realitzada
(Campus Yuzz)
1 Ponència en una Jornada Comarcal
1 Participació en projectes internacionals
amb la Diputació de Barcelona (Suècia-
Ecoop)
12 Pc’s lliurats a entitats
38 Notícies publicades al web SFI
24 Assistents al Campus Yuzz
Valoració promig del Campus Yuzz: 7,40
INDIC. INPUT
INDIC. OUTPUT
31 visites a l’espai
5 peticions assessoraments d’emprenedors o
entitats
9 peticions de Pla de Dinamització Digital (Punt
TIC P.Falguera)
RESUM INDICADORS GLOBALS DELS SERVEIS SANT FELIU INNOVA

IDEES FORÇA: MECANISMES, INSTRUMENTS I METODOLOGIES
• Benchmarking com a eina d’avaluació: avaluar actuacions (difusió, comunicació,
execució...) representants millors pràctiques comarcals, autonòmiques i estatals
(procés d’aprenentatge i adaptació permanent).
• Seguiment: Qüestionaris avaluació, observació directa, entrevistes, xerrades
grupals, anàlisi productes/treballs…
• Quadre comandament pel responsable polític i tècnic
• Avaluació participativa (té en compte tots els elements i persones que participen),
continuada al llarg de tot el procès i qualitativa.
• Sistema de gestió de millora de processos que recull objectius de qualitat plantejats
• Dinàmica incorporada en tot el procès
• Planificació sistemàtica d’avaluació

CO-Work-TIC Sant Feliu en 1 infografia

La innovació social i el desenvolupament d’una cultura
de la innovació i l’emprenedoria
CO-Work-TIC Sant Feliu en 1 imatge

Punts TIC i Coworking
UD1: Coworking: Concepto, origen y evolución
UD2: ¿Cómo funciona un espacio de coworking? Día a día y tipologías
UD3: Creación, desarrollo y fidelización de la comunidad de coworkers
UD4: Herramientas y recursos de colaboración

Kfé Innovació: debat i la reflexió entre agents
innovadors del territori
Suport a l'emprenedoria i la innovació social digital.
Transformació dels telecentres en espais de coworking.
Xarxa Virtual física i Virtual de Innovadors

Antecedents: Kfé Innovación’06
Cal un espai de coworking a la ciutat?
Quines dinàmiques de treball i
interacció són les més adequades?
Com implantar la cultura de la co-
creació a la ciutat?
Quines són les eines de treball
col·laboratiu rellevants? I els perfils
candidats?
Es pot explorar el coworking virtual? I
el crowdworking?
Què fan reunits un divendres al vespre un
comerciant, una creadora audiovisual, un
fotògraf, una emprenedora cultura, un
dissenyador web i així fins a 20 persones?

Coneixem la innovació de Sant Feliu?
Antecedents: Kfé Innovación’06

COMUNITAT EDUCATIVA: Sant Feliu Emprèn
http://youtu.be/tRoer-sDTDA

Iniciatives locals d’ús de la tecnologia en els joves (1)
Presentació dins la jornada m-Talent i l’Smart City Expo
https://youtu.be/AaXsuDeUAuY

Iniciatives locals d’ús de la tecnologia en els joves (2)

ESCOLA, CIUTAT I TECNOLOGIA
Els QRs dels carrers de Sant Feliu
Col·legi Verge de la Salut

•Els alumnes viuen envoltats de tecnologia.
•Els mestres volem donar resposta a aquesta realitat.
•Fusionar escola, ciutat i tecnologia
•Tot això emmarcat pels “valors” i per les “intel·ligències múltiples”.
Col·legi Verge de la Salut - QRs al carrer
UNA ESCOLA DE NADIUS DIGITALS
MOTIVACIÓ DEL PROJECTE
● facilitar l’accés a la història dels carrers en un nou format.
● Treballar de forma cooperativa amb l’equip de l’Ajuntament de “Emprenedoria i
tecnologia”.
● Aplicar metodologies didàctiques més emprenedores a l’aula

● Col·locar codis Qr als carrers més
emblemàtics del centre de la ciutat
● Apropar al ciutadà/na o visitant a la
història i vida d’aquests carrers
● Facilitar l’accés a la informació
digital
OBJECTIUS DEL PROJECTE

● Biografies
● Entrevistes
● Presentacions
● Línies del temps
● Fotos antigues i actuals
● Vídeos
● Escenificacions dels alumnes
CONTINGUT DIGITAL DELS QR

Antecedents: Voluntaris TIC
https://youtu.be/eqZ-WDVyN-I

Punt TIC de la Torre del Roser al Global Youth Summit
Foment de l’emprenedoria
Costa Rica, 9, 10 i 11 de
setembre de 2014
BEYOND2015: Global Youth
Summit joves d'arreu del món
per compartir idees sobre com
millorar el món a través de les
TIC.
Videoconfèrencia amb joves europeus, dilluns 9 de setembre, tractant temes
com l'ocupació, l'emprenedoria i el voluntariat.
https://youtu.be/xCzEHTt7Sno

El foment de l’emprenedoria de base
tecnològica per a joves
Any 2012-2013
42 candidatures
22 participants
Any 2014
31 candidatures
20 participants
Any 2015
65 candidatures
23 participants
Concurs de talent jove amb idees de base tecnològica
Participació de 20 joves entre 18 i 30 anys
Edicions: 3  2012-2013, 2014 i 2015 (Durada: 6 mesos)

Què es YUZZ? Un concurs?
https://youtu.be/bQozcdVV6uI

Què és de base TIC ?!?
Què és un projecte de base tecnològica?
(1) Sentit ampli del concepte digital i tecnològic: Internet, continguts,
entreteniment, media i audiovisual, mobilitat, telecomunicacions...
(2) una idea "tradicional" que es recolza en les TIC, Internet o les xarxes
digitals.
http://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=23912&newid=19261

En què consisteix
Què és un projecte de base tecnològica?
(1) Sentit ampli del concepte digital i tecnològic: Internet, continguts,
entreteniment, media i audiovisual, mobilitat, telecomunicacions...
(2) una idea "tradicional" que es recolza en les TIC, Internet o les xarxes
digitals.

Imatges Yuzz Sant Feliu
20142012-13

Recursos de la ciutat
Centre Yuzz equipat
Coordinador/a Yuzz
Conveni Yuzz: 10.000 €
Partners i col·laboradors locals:

 Centre referent. Difusió i repercussió a nivell nacional dels projectes participants, el centre YUZZ i de la ciutat que l’allotja.
CENTRE YUZZ SANT FELIU 2012-2013

Preparant l’edició YUZZ:
CAMPUS Yuzz Sant Feliu?
6 Projectes presentats
24 Participants. Més del 80% del Baix Llobregat
15 Participants del Campus inscrits a la nova edició Yuzz
28 i 29 de Març de 2014
https://youtu.be/DiN3F7eboiY

Casos d’èxit d’emprenedoria de base tecnològica locals

Antecedents: Casa d’Oficis Sant Feliu Ciutat Digital

Què és una Casa d’Oficis ?!?
•Programa de formació-treball
•“Aprender trabajando y trabajar aprendiendo”
•Argument de “venda”:
Vols treballar mentre aprens una professió?
Antecedents: Casa d’Oficis Sant Feliu Ciutat Digital

175 blocs, fotologs, videoblogs…
Recopilació des de finals 2006
Agregador des de 2008
http://santfeliusfera.blogspot.com
Antecedents: SantfeliuSfera, innovació en
continguts

"Innovació i co-producció de serveis públics"

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a "Innovació i co-producció de serveis públics"

Semelhante a "Innovació i co-producció de serveis públics" (20)

"Innovació i co-producció de serveis públics"

Notas do Editor