2. Pirineus: un territori fràgil Factors que accentuen la fragilitat i la pressió sobre el territori Dispersió dels seus nuclis. Reduït nombre d’ habitants. Recessió dels sectors tradicionals : agrícola i ramader. Riquesa de recursos naturals. Manca de gestió dels seus recursos.
8. Apareixen nous símbols , canvia la fesomia tradicional dels pobles, fins i tot el símbol religiós, màxim exponent de la identitat rural, és engolit pels símbols de l’especulació
9. Les pedres ja no parlen, resten ocultes sota el formigó sense història. Castell de Sort, empresonat per la nova biblioteca municipal. La gran oposició popular no va aturar el projecte.
10. Alós d’ IsilEls morts ja no dormen tranquils. Els cementiris, abans espais recollits, només custodiats per l’església, ara engolits i amenaçats per les noves construccions.
12. Espui, Vall Fosca , Pallars Jussà: 84 habitants, la previsió de llits és de 7400 llits en el projecte inicial de Vall Fosca Interllacs ( places hoteleres i vivendes) els primers 100 ja hi son. El projecte preveu: “Sala de convencions i congressos (1.000 places), golf house, bowling, discoteca, taverna anglesa, pub musical, aparcament 2.000 cotxes/aparcaments turístics, lloguer d’esquís, assistència sanitària, estació interior telecabina, esquí express, pista de gel, botiga d’esports, bocatas, hotels, fondues i raclettes, supermecats i quiosc, productes típics i takeaway, sidrería.
13. La urbanització se situa just en un dels únics plans de la vall, el pla d’ Espui, al costat del riu Flamicell. Una vegada més el territori es tracta com a pura mercaderia. Sostenibilitat, respecte al medi, respecte alsvalorssocials, culturals , històrics…Llums!!! Càmera!!! Acció!!! Comença la funció.
15. Cases sense gent, gent sense casa. Es dona la paradoxa que malgrat el gran nombre d’habitatges buits, part dels joves que volen tornar a la comarca es troben amb la impossibilitat de comprar res, la especulació del terreny ho fa impossible. València d’Àneu 24 de juliol de 2008.
16. L’ afany especulatiu sembla no tenir fi, models uniformats, pobles paral·lels ...models imposats que trenquen la vida social i canvien els paisatges de forma radical.
17. Portes i finestres tancades, crisi...un país en venda. Tots els estudis deixen de manifest que la mitjana d’ocupació de les segones residències no arriba a 20 dies a l’any.
18. Complicitat:cap projecte, ni cap agressió es fa sense la complicitat administrativa. Plans d’ordenació Locals, Plans comarcals...sense la voluntat política necessària l’especulació te les vies obertes.Les anomenades “externalitats” de les empreses constructores, son allò que les nostres butxaques paguen en nom d’una barbàrie que diuen progrés.Infraestructures , finançaments...”viatge a la destrucció”
