2. . A la prehistòria no hi havia medicines com
les que hi ha ara , ells creien que cuan una
persona estava malalta era un càstig, i per
tan feien un acte curatiu el sanador
actuava fent de metge, i de mag a la
vegada el sanador era una persona
capaç de
diagnosticar, pronosticar, preparar el
medicament i el ritu per poder-lo
administrar.
3. A la prehistòria hi ha constàcia que
curaven fractures i prenien medicaments
fets d´herbes dels quals coneixien les seves
qualitats curatives. L’estudi de les dents ha
permès trobar proves de que havien
menjat camamilla, una planta medicinal
que encara
s’utilitza avui dia.
L’esperança de vida era de 40 anys.
