SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 10
El problema ment cervell Unitat 5 (no té cap correspondència amb el llibre de text)
El problema ment-cervell El l’actualitat el debat ja no se situa entre l’ànima i el cos (és una qüestió de fe) sinó entre la ment i el cervell. Allò que fins ara hem anomenat ànima es diu ment i el cos es diu cervell. Segons el títol d’un llibre de PunsetL’ànima és al cervell. Són el mateix? Són diferents? La ment és superior al cervell? “La nostra ment és el que som”, diu Punset, però aquesta ment (o psique) equival al cervell, ment i cervell són sinònims?
A l’Anglaterra del segle XVII, l’ànima és un principi immortal i immaterial que pensa, sent i regeix el cos; el cervell, al contrari, sembla una glàndula d’aspecte desagradable i inútil. Thomas Willis, amb un grup de savis, va inaugurar una nova era en la que són dos conceptes inseparables.  Willis va proposar una nova concepció de la ment: per ell, pensaments i emocions eren tempestats d’àtoms al cervell.  D’alguna manera va obrir el camí teòric que hauria de portar al descobriment dels neurotransmissors.
Si Descartes estava equivocat, si no hi havia esperit i tot era matèria, els mals de l’ànima eren necessàriament físics. (L’epilèsia, per exemple, ja no podia ser causa del dimoni). Willis va dir llavors que els transtorns mentals, com la depressió, es podien curar amb substàncies químiques. Avui els fàrmacs contra l’ansietat, la depressió, la timidesa o la hiperactivitat formen part de la nostra cultura. (Només els antidepressius mouen més de dotze mil milions de dòlars als EEUU)
Des de l’època de Willis fins avui els conceptes de ment, cervell i ànima han canviat molt. La identificació de les funcions de les diverses parts del cervell és de gran utilitat en les operacions d’extirpació de focus epilèptics, per exemple. Ara bé, vol dir això que tots els estats mentals poden ser reduïts a estats físics? Què és el jo? Què hem dóna identitat?  Què li passa a un malalt d’Alzeheimer?  Quan es destrueix el cervell es desintegra el jo? Segons la neurologia és així. Es pot canviar l’ànima doncs?  Sabem que una persona es pot transformar completament si pateix una demència, “de fet, es poden estudiar els cervells d’aquestes persones i és possible observar que s’han produït canvis físics al cervell que, al seu torn, canvien la persona” diu CarlZimmer(autor del llibre Soul MadeFlesh: The discovery of thebrain and how itchanged de world . FreePress, 2004)
Materialisme reduccionista Tots els fenòmens mentals es poden reduir a fenòmens físics Ment= conjunt de processos neuronals que es produeixen al cervell. Funcionalisme ,[object Object]
Ment =el funcionament d’un sistema físic.
Afirmen la possibilitat de l’existència d’intel·ligència artificial.Estats mentals Estímuls  sensorials comportaments
Emergentisme o teoria de sistemes Ment i cervell interactuen però són entitats diferents. Els estats mentals són el resultat de determinats estats físics però no s’hi confonen sinó que són propietats que emergeixen del cervell. Ment i cervell són conceptes que es refereixen a nivells diferents d’una mateixa realitat. Són sistemes que presenten aspectes i propietats qualitativament diferents.  És cert que el sistema ment sorgeix del sistema cervell, però el funcionament d’aquest últim no explica tot el funcionament del primer sistema.  La ment i el cervell és una sola cosa de la que podem parlar de dues maneres diferents, la manera de la psicologia i la manera de la neurologia.
Exemple El filòsof espanyol Fernando Sabater utilitza una analogia molt senzilla  per explicar la postura emergentista. El cervell i la ment serien com la llum i la bombeta, la llum procedeix de la bombeta i sense ella no existiria però no es pot reduir la llum a la bombeta, no tenen les mateixes propietats. La bombeta té una estructura pròpia que ha d’estar en ordre per funcionar correctament i “donar llum”.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (13)

Descartes 3
Descartes 3Descartes 3
Descartes 3
 
Presentación1teoriescervell
Presentación1teoriescervellPresentación1teoriescervell
Presentación1teoriescervell
 
Materialisme espiritualisme
Materialisme espiritualismeMaterialisme espiritualisme
Materialisme espiritualisme
 
Cervell en un pot
Cervell en un potCervell en un pot
Cervell en un pot
 
Power Point Teories cervell i ment
Power Point Teories cervell i mentPower Point Teories cervell i ment
Power Point Teories cervell i ment
 
Teories relacio cos ànima, filosofia
Teories relacio cos ànima, filosofiaTeories relacio cos ànima, filosofia
Teories relacio cos ànima, filosofia
 
F ilosofia ment i cervell
F ilosofia ment i cervellF ilosofia ment i cervell
F ilosofia ment i cervell
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Power point filosofia
Power point filosofiaPower point filosofia
Power point filosofia
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
La interacció entre filosofia i neurociència
La interacció entre filosofia i neurociènciaLa interacció entre filosofia i neurociència
La interacció entre filosofia i neurociència
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 

Semelhante a 5 el problema ment cervell

Semelhante a 5 el problema ment cervell (20)

Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
PSICOLOGIA 1 WORD
PSICOLOGIA 1 WORDPSICOLOGIA 1 WORD
PSICOLOGIA 1 WORD
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
Tema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciènciaTema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciència
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAUnitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
 
2 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 20112 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 2011
 
Psicoana
PsicoanaPsicoana
Psicoana
 
Psicoana
PsicoanaPsicoana
Psicoana
 
Intelligncia emocional703
Intelligncia emocional703Intelligncia emocional703
Intelligncia emocional703
 
Música i emocions
Música i emocionsMúsica i emocions
Música i emocions
 
Ashley montagu
Ashley montaguAshley montagu
Ashley montagu
 
Resum u5
Resum u5Resum u5
Resum u5
 
escoles psicologiques 1
escoles psicologiques 1escoles psicologiques 1
escoles psicologiques 1
 
Les emocions
Les emocionsLes emocions
Les emocions
 
S. Freud
S. FreudS. Freud
S. Freud
 
Resumen La Psicologia
Resumen La PsicologiaResumen La Psicologia
Resumen La Psicologia
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Què és la psicologia?
Què és la psicologia?Què és la psicologia?
Què és la psicologia?
 
Intel.ligència emocional.
Intel.ligència emocional.Intel.ligència emocional.
Intel.ligència emocional.
 

Mais de lesperlesnegres

Mais de lesperlesnegres (11)

Fotofilo bau 2014
Fotofilo bau 2014Fotofilo bau 2014
Fotofilo bau 2014
 
Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02
 
John locke política
John locke políticaJohn locke política
John locke política
 
Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humà
 
La igualtat de gènere
La igualtat de gènereLa igualtat de gènere
La igualtat de gènere
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raó
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raó
 
Esquema hume
Esquema humeEsquema hume
Esquema hume
 
6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia
 
6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 

Último

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Último (9)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

5 el problema ment cervell

  • 1. El problema ment cervell Unitat 5 (no té cap correspondència amb el llibre de text)
  • 2. El problema ment-cervell El l’actualitat el debat ja no se situa entre l’ànima i el cos (és una qüestió de fe) sinó entre la ment i el cervell. Allò que fins ara hem anomenat ànima es diu ment i el cos es diu cervell. Segons el títol d’un llibre de PunsetL’ànima és al cervell. Són el mateix? Són diferents? La ment és superior al cervell? “La nostra ment és el que som”, diu Punset, però aquesta ment (o psique) equival al cervell, ment i cervell són sinònims?
  • 3. A l’Anglaterra del segle XVII, l’ànima és un principi immortal i immaterial que pensa, sent i regeix el cos; el cervell, al contrari, sembla una glàndula d’aspecte desagradable i inútil. Thomas Willis, amb un grup de savis, va inaugurar una nova era en la que són dos conceptes inseparables. Willis va proposar una nova concepció de la ment: per ell, pensaments i emocions eren tempestats d’àtoms al cervell. D’alguna manera va obrir el camí teòric que hauria de portar al descobriment dels neurotransmissors.
  • 4. Si Descartes estava equivocat, si no hi havia esperit i tot era matèria, els mals de l’ànima eren necessàriament físics. (L’epilèsia, per exemple, ja no podia ser causa del dimoni). Willis va dir llavors que els transtorns mentals, com la depressió, es podien curar amb substàncies químiques. Avui els fàrmacs contra l’ansietat, la depressió, la timidesa o la hiperactivitat formen part de la nostra cultura. (Només els antidepressius mouen més de dotze mil milions de dòlars als EEUU)
  • 5. Des de l’època de Willis fins avui els conceptes de ment, cervell i ànima han canviat molt. La identificació de les funcions de les diverses parts del cervell és de gran utilitat en les operacions d’extirpació de focus epilèptics, per exemple. Ara bé, vol dir això que tots els estats mentals poden ser reduïts a estats físics? Què és el jo? Què hem dóna identitat? Què li passa a un malalt d’Alzeheimer? Quan es destrueix el cervell es desintegra el jo? Segons la neurologia és així. Es pot canviar l’ànima doncs? Sabem que una persona es pot transformar completament si pateix una demència, “de fet, es poden estudiar els cervells d’aquestes persones i és possible observar que s’han produït canvis físics al cervell que, al seu torn, canvien la persona” diu CarlZimmer(autor del llibre Soul MadeFlesh: The discovery of thebrain and how itchanged de world . FreePress, 2004)
  • 6.
  • 7. Ment =el funcionament d’un sistema físic.
  • 8. Afirmen la possibilitat de l’existència d’intel·ligència artificial.Estats mentals Estímuls sensorials comportaments
  • 9. Emergentisme o teoria de sistemes Ment i cervell interactuen però són entitats diferents. Els estats mentals són el resultat de determinats estats físics però no s’hi confonen sinó que són propietats que emergeixen del cervell. Ment i cervell són conceptes que es refereixen a nivells diferents d’una mateixa realitat. Són sistemes que presenten aspectes i propietats qualitativament diferents. És cert que el sistema ment sorgeix del sistema cervell, però el funcionament d’aquest últim no explica tot el funcionament del primer sistema. La ment i el cervell és una sola cosa de la que podem parlar de dues maneres diferents, la manera de la psicologia i la manera de la neurologia.
  • 10. Exemple El filòsof espanyol Fernando Sabater utilitza una analogia molt senzilla per explicar la postura emergentista. El cervell i la ment serien com la llum i la bombeta, la llum procedeix de la bombeta i sense ella no existiria però no es pot reduir la llum a la bombeta, no tenen les mateixes propietats. La bombeta té una estructura pròpia que ha d’estar en ordre per funcionar correctament i “donar llum”.
  • 11. exemple Considerem una pàgina d’un llibre. La veiem com una seqüència de paraules, combinades per formar frases i paràgrafs. Una anàlisi reduccionista podria descompondre les paraules en lletres individuals, i les lletres en els components químics de la tinta negra sobre el paper. Seria una anàlisi molt completa: ens diria quina és la composició d’aquesta pàgina, però no ens diria res sobre el significat de les lletres combinades per formar paraules, frases i paràgrafs.
  • 12. Aquest significat només es torna evident en el nivell més alt d’anàlisi, un nivell en el que es pot apreciar la distribució espacial de la tinta negra sobre el paper blanc, les pautes d’ordenació no casual de les paraules que apareixen en la pàgina, i les relacions seqüencials de cada frase amb la següent. Per interpretar aquestes pautes no cal saber química, sinó conèixer el llenguatge. Per tant, aquest nou i més elevat nivell d’organització necessita la seva pròpia ciència. STEVEN ROSE. “Mentes, cerebros y piedras de Rosetta”. Así son las cosas, p. 218-219