1. Òscar Sagrera i Cózar
ROMANÇ ENTRE EL SOL I LA LLUNA
Tornava a ser dijous, però al planeta Terra no era un dia qualsevol.
Era el dia en què l’astre més brillant de la Via Làctia i la seva petita
bola de formatge quedaven en un racó d’aquesta gran nebulosa.
Només mancaven sis minuts, perquè els humans ens adonéssim de
l’absència del nostre satèl·lit i del Sol. Però, per què es quedaven
xiuxiuejant-se a cau d’orella en un racó? Doncs ara us ho explicaré:
Feia dos anys, el Sol només es fixava o mantenia converses amb
Júpiter i Saturn que, tot i ser planetes exteriors, eren els que podia
veure amb més nitidesa. Però mentre feia la seva rotació, li van
cridar l’atenció sis masses de forma arrodonida o ovalada que van
resultar ser: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Urà i Neptú. Tots ells eren
planetes.
Tots els membres de la Via Làctia van fer un petit grup anomenat
Planetes Làctics, però en aquest també es deixava opinar els
asteroides, cometes, meteorits i planetes nans, sobre els problemes
de convivència, diferències, etc. També s’havien de respectar els
altres membres, ja que el Sol, el líder del grup, els podia fer fora per
sempre.Es feia veure que els Làctics eren un grup inseparable (ja que
estaven molt units) i mai s’enfadaven.
Al dia següent, el Sol es va fixar en un petit astre que tenia l’aspecte
d’una boleta de formatge rossegada, de color gris llampant, la Lluna,
i que va enamorar el gegant colós de llum. Els dos astres s’enviaven
cometes en senyal d’amistat i asteroides en forma de cor, però això
era massa poc per al Sol. Ell necessitava estar més a prop de la
Lluna.
Aquí esdevingué el problema. Els Làctics sabien que això acabaria
malament i per això, van intentar posar-hi solució.
Tornava a ser dijous al calendari terrícola i tots els Làctics van
aprofitar els sis minuts que la Lluna i el Sol anaven a festejar per a
debatre l’assumpte. La reunió es va fer sense el gran líder, però era
una situació crítica.
Tot va començar amb una petita introducció de Júpiter, el substitut
del Sol durant la seva absència, i després va començar el gran debat:
Mart - No sigueu així i deixeu que manifestin el seu amor.
Terra - Sí, home! Però això se’ns anirà de les mans! No us adoneu
que amb l’absència de les dues masses tots els éssers vius de la
Terra moririen de calor o de fred? Què seria de mi?
Neptú- Ostres, doncs com podem reaccionar davant d’aquest gran
problema?

2. Òscar Sagrera i Cózar
Mercuri- Ja ho tinc! Farem una altra reunió el dijous de la setmana
que ve i li farem entendre al Sol les conseqüències que pot portar tot
això. Però ara calleu, que ve el Sol.
Mentrestant, havien d’intentar fer vida normal, tot i que, els habitants
de la Terra començaven a notar coses estranyes en el clima del
dijous: els girasols, durant aproximadament cinc minuts, no es
paraven de moure, perquè no sabien cap a quina direcció anava el
Sol. Aquest i altres successos, volguessin o no, estaven despertant
l’atenció dels humans.
Però quan el Sol va tornar, es va sorprendre en veure tots els Làctics
reunits a l’Espai de Reunions. La conversa va començar:
Júpiter – Hola Sol! Com t’ha anat amb la teva cita?
Sol – Molt bé! Sóc molt afortunat. Crec que sóc l’estrella més feliç de
tot l’Univers i cada dia estic més enamorat de la senyoreta Lluna. No
puc estar més content i no se m’acudeixen raons per no estar-ho.
Makemake i Eris van exclamar sussurrant: Doncs prepara’t pel que
t’espera...
Terra: Mira senyor Sol, ja n’estic farta de què te’n vagis cada dijous
amb el meu satèl·lit. Els humans ho notaran això! És que no te
n’adones?
Tots els planetes van dir: Ja n’estem farts !
Lluna: Sol, vulguis o no, el nostre amor és impossible. El problema no
és ni tu, ni jo. És el fet de que hi hagi humans pel mig.
En aquell moment, el Sol estava ja tan enfadat i decebut que va
explotar. A continuació, tots els planetes, asteroides, cometes,
planetes nans, etc. van desaparèixer juntament amb la resta de
matèria, formant un forat negre massiu. Aquest succés va demostrar
el que pot fer la força de l’amor i fins on pot arribar.