1. 04
temadeldia DIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 2012 ara
Idiomes L’aprenentatge de l’anglès
ven h andicapsp
even ha
Se
S
fo r ourEn nlgsh h e
Eg i lis l lès
l nostre nivell d’ang
*Set obstacles a
La falta de
professors
El factor nadius
SÒNIA SÁNCHEZ cultural La presidenta de la Comunitat de Ma-
drid, Esperanza Aguirre, va amenaçar
a l’abril amb la “insubmissió” per po-
La meitat dels adolescents Els països europeus amb pitjors nivells der contractar professors nadius d’an-
de competència en llengües estrange- glès per al seu sistema públic d’ense-
no saben parlar anglès. res són el Regne Unit i França, tal com nyament. Tot i que qualsevol ciutadà
L’Eurobaròmetre situa els va posar en relleu l’Eurobaròmetre de la Unió Europea pot obtenir una
lingüístic publicat aquesta setmana. plaça com a mestre o professor en un
alumnes de 15 anys de Francesos i anglesos no hi veuen el altre país europeu, a la pràctica, la difi-
l’Estat a la cua d’Europa en profit a aprendre una altra llengua, cultat d’homologar el títol de magiste-
probablement perquè consideren que ri els impedeix en molts casos treballar
l’aprenentatge d’aquest la pròpia ja és internacional. en escoles i instituts de l’estat espa-
idioma, que ha esdevingut Doncs, segons apunten algunes nyol. Alhora, per obtenir feina en el
veus, això mateix pot estar passant a sistema públic català, han d’acreditar
la ‘lingua franca’ moderna. casa nostra. “Si els catalans no tingués- el nivell C de català.
sim també el castellà, seríem com els Tot i que el departament d’Ense-
A Catalunya, les coses no holandesos i els danesos”, que tenen nyament no disposa de les xifres de
són pas gaire millors. uns nivells molt alts d’anglès perquè professorat segregat per nacionalitats,
han constatat que és necessari en l’àm- és clar que són pocs els professors
Segons un estudi de la bit internacional, assenyala el presi- d’anglès nadius als centres escolars ca-
Universitat de Cambridge dent de l’Associació de Professors talans. N’hi ha més a les escoles ofici-
d’Anglès de Catalunya (APAC), Miquel als d’idiomes (EOI), però tampoc no
de l’any 2010, el nivell Berga. Ell parla, de fet, d’una “mandra gaires més.
d’anglès dels catalans era sociològica dels catalans a aprendre No és només Esperanza Aguirre qui
anglès, que encara és més accentuada opina que els professors nadius són
fins i tot lleugerament entre els que tenen el castellà com a una peça clau per al bon aprenentat-
primera llengua”, a causa d’aquesta ge d’un idioma, però també hi ha veus
inferior que a la resta de “sensació que saber anglès no és deter- discordants. El president de l’Associa-
l’Estat. La nota mitjana minant perquè el castellà ja és una ció de Professors d’Anglès de Catalu-
llengua internacional”. nya (APAC), Miquel Berga, assenyala,
dels catalans al First Però, tal com va assenyalar dijous la per exemple, que “es pot ser nadiu i ser
Certificate era de 68,5, per comissària d’Educació, Cultura, Mul- un mal professor d’anglès”.
tilingüisme i Joventut de la Unió Eu- El director de Desenvolupament de
sota del 69,1 estatal. Per ropea (UE), Androulla Vassiliou, l’an- Cambridge a Espanya, Xavier Balles-
què no sabem prou anglès? glès avui no és només una llengua es- teros, hi està d’acord. Argumenta que
trangera d’ampli abast mundial, sinó l’alumne no distingeix si l’accent és na-
Mirem d’esbrinar-ne els que “s’ha convertit en la llengua fran- diu o no fins que no té un nivell mitjà-
ca internacional”.e alt i que els joves tenen avui moltes op-
motius. cions a internet i la televisió per sen-
tir la parla nadiua de l’anglès. Segons
Ballesteros, només calen dos nivells
lingüístics més que l’alumne (un B2
com a mínim) per poder fer classe.e

2. ara DIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 2012
temadeldia 05
Opinió
La barrera econòmica Professors mal
level
pagats i televisió
l
La crisi ha reduït els alumnes als cursos
d’anglès. Ho constaten tant a l’Institut
president de l’Associació de Professors
d’Anglès de Catalunya i professor de li- doblada, un còctel
d’Estudis Nord-americans com a les
seus de Cambridge a Catalunya i en al-
teratura anglesa a la UPF, Miquel Berga.
De fet, l’Eurobaròmetre constata di- perniciós
tres centres com la UAB Idiomes, on ferències de puntuació de més d’un punt
“s’ha reduït sobretot el perfil de gent de quan s’incrementa també en un punt
30 a 40 anys”, explica el subdirector, l’índex socioeconòmic i cultural de les
Richard Turner. També des de la seu de famílies. Aquest índex (que té en comp-
Cambridge a Espanya, Xavier Balleste- te el nivell d’estudis dels pares i els re-
ros afegeix que “les empreses han reta- cursos familiars) té més influència, diu
llat molt en formació d’anglès als treba- l’informe, en les habilitats de “compren-
lladors” els dos últims anys. sió lectora i expressió escrita” en anglès DAVID BRIDGEWATER
Ara bé, la barrera econòmica apareix i no tant en la comunicació oral.
S
abans i tot, ja que bona part de l’anglès Tot i així, l’estudi europeu remarca óc professor de llengua an-
que aprenen molts infants no és a l’esco- que aquesta no és l’única explicació als glesa des de fa més de 25
la, sinó a les activitats extraescolars. “No baixos nivells d’anglès a l’estat espanyol, anys. Durant aquest temps
acostuma a passar en cap altra assigna- ja que “els resultats dels alumnes espa- he donat classes a tot tipus
tura que la meitat dels alumnes facin nyols són inferiors als esperats per al seu d’estudiants i molts s’en-
classes particulars i l’altra no”, apunta el índex socioeconòmic i cultural”.e fronten a una sèrie de dificultats.
La primera és que van tenir poca
El model
exposició a l’anglès de petits, un pe-
ríode crític per a l’aprenentatge
d’idiomes. Algunes de les caracte-
l universitari
rístiques valorades de l’alumne ide-
al són la capacitat d’identificar pa-
trons en la llengua, poca inhibició,
Estades acceptació de l’ambigüitat i una for-
o
Fins a la implantació de Bolonya, el ni- ta motivació per aprendre. Els estu-
a l’estranger
vell d’anglès dels estudiants universi- diants que a la seva infantesa rebien
ó
si l
taris catalans era molt desigual. És a una baixa exposició a la llengua i que
partir de la integració europea, l’any no tenen un coneixement consoli-
r
2008, que l’anglès s’introdueix de ma- dat de la sintaxi solen tenir proble-
ve ina
nera regular a les aules universitàries Tot i l’èxit creixent del programa Eras- mes per produir frases ben forma-
i els centres públics comencen a im- mus per als universitaris, les estades a des. L’últim factor que afecta el ni-
partir assignatures en aquesta llengua. l’estranger no reben encara prou incen- vell d’aprenentatge d’idiomes és la
és orig
L’Espai Europeu d’Educació Supe- tius públics. Uns 500 catalans marxen qualitat dels professors. Aquí l’en-
rior va posar sobre la taula la necessi- cada any d’Erasmus a països de llengua senyament d’idiomes està infrare-
M
tat d’unes competències mínimes en anglesa i el Govern dóna ajuts a la mo- gulat, mal pagat i, per descomptat,
una llengua estrangera. Les universi- bilitat a 1.600 alumnes més, però “en- pateix les conseqüències del mateix
ó
tats públiques catalanes van acordar cara rebem més estudiants dels que en- procés de la devaluació experimen-
que tots els graus incloguin “l’exigèn- viem a fora”, diu el vicegerent de docèn- tada per l’ensenyament.
cia del coneixement d’una tercera llen- cia de la UPF, Pere Torra. La Genera-
gua, preferentment l’anglès”, i que ca- litat ofereix una vintena de beques l’any
da centre decideixi quin nivell dema- perquè una classe viatgi 15 dies a un al-
na als seus alumnes. El curs vinent es tre país a fer un projecte comú amb un
graduarà la primera gran fornada d’es- centre d’allà, i una petita part de l’Eras- Portugal i Grècia tenen nivells
tudiants de grau catalans i l’Agència de mus beneficia els alumnes de formació d’anglès força superiors als de
Qualitat Universitària haurà de verifi- professional. Però aprendre anglès en l’estat espanyol. Gairebé tothom
car si centres i alumnes han fet els deu- un altre país és encara una opció massa coincideix a destacar un fet quan NICK LLOYD
res en aquest tema.e poc estesa per motius econòmics. e es pregunta el motiu d’aquesta di-
J
ferència: són països on les pel·lí- o vaig arribar a Barcelona
cules s’emeten en versió original fa uns vint anys. Venint de
ya
Com s’ensens
subtitulada. És obvi que el fet Saragossa, estava impres-
C
d’acostumar l’oïda a l’anglès a tra- sionat amb el bon nivell
vés de la televisió i el cinema fa- d’anglès a Catalunya. Els
c le
a les escoles
cilita l’aprenentatge de l’idioma. primers anys estava convençut que
A Catalunya, el llavors conse- la feina duraria deu o quinze anys, ja
ller d’Educació Ernest Maragall que després d’aquest període gaire-
dre,
atural” d’apren ans. va proposar l’any 2007 –des de bé tots els adults haurien assolit un
ria la manera “n ab
lans ac aben que se a que es comenci a ensenyar ofes- Finlàndia, on era en viatge ofici- nivell acceptable, i els nens, amb els
alumnes cata i deman l’Associació de
Pr al– que les televisions públiques mètodes més moderns que s’esta-
Un 27,4% dels nivell molt baix d’anglès, El president de talunya, Miquel Berga,
ària amb un st cicle. catalanes emetessin totes les ven implantant a la escola, ja tindri-
prim aque sors d’Anglès
a Ca
a avaluació d’ de l’edat d’ini- pel·lícules i sèries en versió origi- en una bona base. Malgrat l’esforç
segons l’últim l Govern des del 2005 per recela d’aquest avançament immersió en
i l’esforç de vehicu- els plans d’ nal. La iniciativa va ser rebuda públic, privat i particular, i la supo-
Tot lès com a lleng
ua
ci i assenyala qu
e
direcció”. En amb reticència pels operadors de sada ajuda d’una societat ja bilin-
introduir l’ang signatures, aquests plans anglès són un pas “en la bona “la baixa for-
lar en algunes as ce ntres fins el handicap de televisió i finalment va quedar en güe, és clar que encara estem lluny
a terme 1.345 destaca, però, s i professors paper mullat. Però avui ja és inne- d’aquesta situació. Hi ha hagut mi-
–que han dut iar les coses. mació en anglès dels mestre ia”. Aquest
onseguit canv àr cessària, perquè la introducció de llores: avui en dia és poc freqüent
ara– no han ac de Desenvolupament de catalans, sobretot a prim talans estan
El director
panya, Xavier
Ballesteros, cents públics ca anglès que la TDT ofereix a l’espectador l’op- trobar un estudiant amb nivell zero,
curs, 2.353 do d’ ció d’escollir entre la versió do- però l’anglès de la resta d’Europa
Cambridge a Es mú en moltes escoles ca- apuntats als cursos gratuïts
co blada i l’original. Tot i així, falta encara és molt superior. Atès que
destaca l’error çar l’ensenyament d’an- els ofereix la Generalitat.e
en encara un canvi de costums.e països com Grècia i Portugal han as-
talanes de com àtica en lloc de la part oral,
glès per la gram solit resultats molts millors amb
menys recursos, diria que, per sobre
de tot, la televisió doblada al caste-
llà i català, una autèntica relíquia
del franquisme, en té molta culpa.

3. 06
temadeldia DIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 2012 ara
Idiomes L’aprenentatge de l’anglès
El nivell d’anglès dels joves europeus Pares i mestres
opinen sobre la
qüestió idiomàtica
Brian Cutts
PROFESSOR D’ACADÈMIA D’ANGLÈS
Suècia (82%)
“El punt bàsic per
aprendre l’anglès és
Estònia (61%) parlar i escoltar. Si hi ha
25 o 30 alumnes a classe,
com poden parlar? [...]
Països Baixos (66%) Insisteixo en la part oral,
Polònia (25%) però si no es fa gramàtica
Bèlgica (29%) i llibres tampoc podran
Percentatge d’alumnes
de 14 i 15 anys que parlar. [...] Si
poden mantenir una Eslovènia (54%) l’ensenyament només es
conversa en anglès França (14%)
Croàcia (47%) queda a l’escola no ens
Més del 65% en sortirem. Els xiquets
Bulgària (35%) han de saber quina és la
42%-65%
importància de l’anglès
25%-41% Espanya (27%) Grècia (48%) avui en dia”
Menys del 25%
Portugal (31%) Malta (82%)
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: E. Forroll
Jordi Sedó
Fail at European and world level MESTRE DE PRIMÀRIA
* Suspens a nivell europeu i mundial
com Dinamarca i Holanda, on co- tuat l’ensenyament estatal en la línia
Crònica mençaven als 10-12 anys. “El fet de tota la UE. “El cas d’Espanya de- “Laveritatésqueelnostre
d’abaixar l’edat d’aprenentatge no mostraquesónnecessarismoltsanys sistemaeducatiunoés
elevarà els nivells d’anglès per ell fins que una reforma educativa es re-
SÒNIA SÁNCHEZ
mateix”, conclou l’estudi. flecteix en la població adulta”, apun-
capaçdeproporcionarals
BARCELONA
ta l’informe internacional. jovesunnivelld’anglès
Transició generacional
E
s calcula que durant la Estudis dignequeelspermetianar
pròxima dècada hi hau- Espanya és Les reformes educatives Adolescents poc preparats pelmónambcerta
rà, en tot moment, 2.000 a la cua espanyoles són massa recents Els nois de 15 anys encara van
milions de persones al EF-Cambridge dóna diverses expli- massa coixos en anglès
desimboltura
món aprenent anglès.
d’Europa cacions al baix nivell espanyol, entre Tot i haver estudiat anglès des de comunicativa.Ésuna
“La globalització, la industrialitza- i del món, les quals el poc pes de les exportaci- primària, el 41,9% dels nois catalans situacióquecaldria
ció i internet han canviat dràstica- al lloc 24 de ons en l’economia espanyola, sobre- de 16 anys acaben l’educació secun- superaramburgència”
ment el paper de l’anglès en els úl- 44 estats tot en comparació amb altres països, dària obligatòria (ESO) sense saber
tims 20 anys: un bon nivell d’anglès cosa que “disminueix els al·licients escriure correctament en anglès. La
ha deixat de ser un avantatge dels per dominar l’anglès”. Però princi- redacció és el que va obtenir el pitjor
rics per convertir-se cada cop més Educació palment apuntava a les grans refor- resultat en l’examen d’anglès que la
en una aptitud bàsica per a qualsevol Els nens mes educatives impulsades a l’Estat Generalitat va fer a tots els alumnes
Quico Sala
feina”. Ho diu Education First (EF), aprenen més en els anys 90 i els 2000, que han si- de quart d’ESO el març passat. A ni-
PARE. GRANOLLERS
l’organització educativa privada vell global, el 23,7% no havien asso-
més gran del món, que l’any passat
anglès que lit les competències bàsiques en
abans però el “Calunesforç
va publicar amb la Universitat de
nivell encara
Un 69% aconsegueixen aquesta llengua. L’Eurobaròmetre
Cambridge un estudi del nivell d’an- publicat aquesta setmana (vegeu el suplementari,depaís,per
glès en 44 països de tot el món. és baix el First Certificate mapa) ho confirma. Només el 27% millorarelnivelld’anglès,i
dels nois de 15 anys de tot l’Estat po-
Els més petits Des de Cambridge a Espanya veuen den mantenir una conversa en an- d’idiomesengeneral.Crec
L’edat no és factor determinant motius per a l’optimisme. “El nivell glès. Espanya torna a estar a la cua quecalfomentarla
per aprendre un idioma d’anglès encara està per sota de la dels 14 països enquestats per la UE. diversitatlingüísticaal
L’estudi d’EF situava Espanya a la mitjana però anem per bon camí, en màximinonomésl’anglès.
posició 24 d’un total de 44 països. En els últims anys s’ha fet un gran es- Falta motivació i diners
l’entorn europeu, li donava encara forç”, apunta el director de Desen- Els joves espanyols van buscar Catalunyapodriaser
pitjors resultats que l’Eurobaròme- volupament, Xavier Ballesteros. El motius al seu baix nivell capdavanteraaeducaren
tre publicat aquesta setmana per la nombre de persones que es treuen La Comissió Europea va llegir als jo- altresllengües–lesdeles
Comissió Europea. Segons EF, Es- una titulació en aquest centre és vesde15anysenquestatsunallistade personesnouvingudes,
panya i Itàlia són els països amb els confidencial, diu, però apunta que motiusqueelsdesanimavenaestudi-
nivells més baixos de domini de l’an- Espanya és “un mercat important” ar anglès. La major part (33%) va tri- perexemple–ales
glès de tota la Unió Europea. L’infor- per a Cambridge, sobretot en títols ar que els faltava “motivació” i, en se- escoles,mésenllàde
me posa en relleu també que des dels de First Certificate. El 2010, l’últim gon lloc, el 29% va dir que era “mas- donarunabasepotenten
anys 80 del segle passat els infants amb dades, el 69% dels espanyols sacar”.Un23%vanrespondrequeno castellàianglès”
espanyols comencen a aprendre an- que es van examinar d’aquest títol tenien temps per estudiar-lo, i altres,
glès als 8-11 anys, abans que en altres van aprovar, però només el 3% van un 21%, al·legaven que no són “bons
països amb molt bon nivell d’anglès, treure una A i un 15% un B. en llengües”.e

4. 08
temadeldia DIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 2012 ara
Idiomes L’aprenentatge de l’anglès
The challenge of multilingualism Tres formes per
apendre anglès gratis
* El repte del multilingüisme
El pla d’immersió en anglès es reprendrà el curs que ve amb 170 nous centres de
Tàndem
primària i secundària / Les universitats comencen a incloure l’anglès vehicular
SÒNIA SÁNCHEZ ❊ BARCELONA La majoria d’universitats
ofereixen la possibilitat de
posar en contacte estudiants
amb diferents llengües ma-
A L’ESCOLA ternes perquè facin activi-
tats junts i aprenguin l’idio-
ma i la cultura dels respec-
tius països. Així, els estudi-
nica Pereña. Això vol dir que, en lloc ma dependrà de la decisió autòno- ants catalans poden buscar
L
a consellera d’Ensenya- d’impartir assignatures senceres en Dades ma de cada centre, però els mínims joves d’intercanvi que vul-
ment,IreneRigau,téelseu anglès com fins ara, es farà treballar Finsa1.345 “ideals” serien de quatre hores set- guin aprendre castellà o ca-
propi pla de llengües es- els alumnes en grups per dur a ter- centresvan manals a primària i sis a secundària. talà i mantenir converses en
trangeres, que posarà en me projectes, en anglès, que inte- impulsarunpla Ensenyament compta amb un anglès. Normalment, que-
marxaapartirdelcursque grin continguts de diverses matèri- pressupost màxim de 510.000 euros den al mateix centre i alter-
ve 2012-2013. Fins a 170 centres de es i on hagin de posar a prova diver- d’anglèsque per a aquest pla el 2012. Cada centre nen el català amb la llengua
primària i secundària, públics i con- ses competències. Segons Pereña, calavaluar rebrà 3.000 euros per dos anys. estrangera. És una excel·lent
certats, es podran acollir al pla, que les hores d’anglès que acabaran fent manera de perfeccionar
ofereix ajuts durant dos cursos per- aquests alumnes amb el nou progra- Falta de continuïtat l’anglès i de promoure la
quèelsalumnesduguinaterme“pro- XAVIER BERTRAL
Alhora que posa en marxa el nou llengua i la cultura catalana.
jectes de competències” en anglès. pla, Rigau ha anunciat també una
El govern tripartit va posar en revisió del pla antic per saber quan-
marxa l’any 2005 el Pla Experimen- tes matèries no lingüístiques s’es-
tal de Llengües Estrangeres, al qual tan fent en anglès a les escoles ca-
fins al 2010 s’havien apuntat 1.345 talanes ara mateix, una dada que no
centres escolars catalans. Consistia està comptabilitzada. Falta també Aplicació al mòbil
principalment a avançar l’edat saber quants dels 1.345 centres que
d’aprenentatge de l’anglès a P-4 i es van unir al programa segueixen
impartir algunes assignatures no fent assignatures en anglès perquè Les noves tecnologies també
lingüístiques en aquest idioma. El alguns no han donat continuïtat al poden ser útils per aprendre
programa va quedar congelat el projecte, admet Ensenyament. anglès de manera gratuïta a
2011 i, per al curs vinent, Rigau im- La conselleria ha posat en mar- través d’aplicacions de mò-
pulsarà un Pla Integrat de Llengües xa també unes noves ajudes per a bil. L’editorial MacMillan,
Estrangeres (PILE) que incorpora activitats extraescolars en anglès, que publica llibres i diccio-
alguns canvis respecte de l’anterior. que ha concedit per a aquest estiu i naris d’anglès, ha creat
Per començar, ja no s’avança a el curs que ve a 93 escoles. Des del l’aplicació interactiva
P-4 l’ensenyament de l’anglès, sinó curs 2011-12, a més, tots els cicles de Sounds: The pronunciation
que es torna a començar a primària. formació professional tenen l’an- app, que permet estudiar i
“Començar abans no és determi- glès com a assignatura obligatòria. practicar la pronunciació en
nant, i hem prioritzat el que resul- Tot plegat per tractar de millorar anglès. Entre altres coses, es
ta més rendible, que és treballar per un nivell d’anglès encara molt baix poden escoltar les pronunci-
a projectes que integrin diferents dels alumnes catalans. Segons l’ava- acions correctes i gravar la
competències i continguts”, va ex- luació del Govern, un terç suspenen veu perquè després et corre-
plicar a l’ARA la subdirectora gene- l’anglès de primària i un 24% acaben geixin la fonètica. L’aplica-
ral de Llengua i Plurilingüisme, Mò- l’ESO sense el nivell mínim.e ció, que ha guanyat alguns
premis, permet practicar
l’anglès a qualsevol lloc.
tir del tercer curs de tots els seus
E
ls alumnes arriben a la graus. Així, tot i no exigir una cer-
universitat cada cop tificació de nivell d’anglès, queda-
amb un millor nivell rà acreditat que “sense saber prou
d’anglès, segons cons- anglès per seguir les classes en
tata la Universitat Au- aquest idioma no hauran pogut
Xarxes socials
tònoma de Barcelona (UAB) en les aprovar”, explica el vicegerent de
proves que fan, de manera volun- docència de la UPF, Pere Torra. Les xarxes socials també
tària, als estudiants que comencen
una titulació. El 21,75% dels que es
van examinar aquest 2011-12 teni-
A LA UNIVERSITAT Estudiar en anglès
En els últims quatre anys, la im-
ofereixen la possibilitat
d’aprendre o perfeccionar
l’anglès. A Busuu.com, per
en com a mínim un nivell B2 (First plantació dels graus ha introduït exemple, els estudiants po-
Certificate), mentre que el 2009- “l’exigència del coneixement d’una l’anglès a les universitats públi- den corregir els exercicis
10 eren el 4,12%. Des de la implan- tercera llengua, preferentment l’an- Acreditació ques catalanes. Però fins ara no- dels altres i contactar entre
tació de Bolonya, els universitaris glès” i cada universitat fixarà “els La universitat més tres titulacions de les 451 que ells per resoldre dubtes, tot i
són cada cop més conscients que mecanismes que facilitaran aquest ha de garantir hi ha s’imparteixen íntegrament que moltes de les activitats
necessiten l’anglès. aprenentatge i les formes d’acredi- en aquesta llengua: estudis angle- es poden fer sense participar
Tot i que l’espai europeu d’edu- tació que s’han previst”.
un cert nivell sos de la UB, administració i direc- en la xarxa. A Livemocha,
cació superior no inclou cap nor- A la pràctica, això no vol dir que d’anglès dels ció d’empreses a la UAB i interna- una altra web, es poden es-
ma sobre llengües estrangeres, la es requereixi acreditar un determi- seus alumnes tional business economics a la UPF. coltar converses en vídeos i
integració i la mobilitat que incor- nat nivell d’anglès per obtenir la ti- Als postgraus, l’ús de l’anglès està fer classes de fonètica, men-
pora porten implícites la necessi- tulació de grau, tal com apunten des més estès: 67 dels 460 màsters pú- tre que a Italki es posa en
tat de cert domini de la llengua an- de la UAB. Aquesta universitat no- blics són en anglès. L’any que ve, contacte els usuaris amb na-
glesa. Per això, les universitats pú- més “recomana” als seus estudiants a més, la UAB impartirà el grau tius de la llengua que selec-
bliques catalanes van acordar, en que assoleixin un nivell B2 d’anglès. d’educació primària íntegrament cionin i els dóna les eines
la junta del Consell Interuniversi- La Universitat Pompeu Fabra en anglès perquè els futurs mes- perquè es comuniquin.
tari de Catalunya (CIC), que tots (UPF) ha optat per incloure assig- tres es formin preparats per fer
els títols de grau han de preveure natures obligatòries en anglès a par- classe en aquest idioma.e