1. “Les 16 portes de Collserola”
Dando la vuelta a un proceso participativo top-down

2. contexto político
25
20
PSC
15 PP
CiU
UCD
10 ERC
ICV
5
0
1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011

3. Habitat Urbà
Vicente Guallart

4. Collserola
Superficie municipio Barcelona: 101,9 Km2 Superficie parque Collserola: 110 Km2

5. Collserola

6. Collserola

7. concurso
16 ámbitos de actuación
5 equipos de trabajo por ámbito
116 equipos de trabajo en total

8. concurso
Esquema base del concurso

9. concurso
Esquema de participación top-down

10. respuesta vecinal
Presentación del manifiesto a la prensa

11. respuesta vecinal
www.portescollserola.org

12. respuesta vecinal
Diagrama presentado al concurso

13. Puerta de Canyelles

14. Puerta de Canyelles

15. Puerta de Canyelles

16. Puerta de Canyelles

17. metodología

18. metodología
• Salidas con el carrito • Salidas con el carrito • Reuniones de
participativo participativo información con los
vecinos y las vecinas
• Mapeo colectivo • Talleres de intercambio con
entidades, vecinos y vecinas • Difusión del proyecto
• Entrevistas con entidades,
vecinos y técnicos • Redacción y diseño de la
propuesta
• Recorrido colectivo

19. herramientas
Salidas con el carrito participativo

20. herramientas
Mapeo colectivo

21. herramientas
Entrevistas con entidades, vecinos y técnicos

22. herramientas
Recorrido colectivo por la zona

23. herramientas
Talleres de intercambio con entidades, vecinos y vecinas

24. herramientas
Reunión de información con los vecinos y las vecinas

25. la propuesta
EJES DEL PROYECTO

26. ¿LA MONTAÑA DE TODOS?
Diagnosi
.Els veïns han expressat una reticència clara respecte a la idea d’urbanitzar en
direcció a la muntanya.
.Part de la identitat dels barris de muntanya ve definida per la proximitat
del Parc Natural.
.En aquesta zona del PN es troben 3 tipus d’hàbitats naturals: brolles, prat
sabanoides d’albellatge i pinedes. Aquests dos últims són hàbitats
d’interès comunitari protegits.
.Hi ha una gran diversitat d’usos: passejar, córrer, anar amb bici,
L’aigua representa un fer pícnics, collir espàrrecs...
dels valors culturals .La defensa dels recursos naturals és una idea molt present.
més importants .Collserola té un patrimoni cultural important (masies, fonts, mines...) que
necessita ser conservat

27. criterios de actuación
No urbanitzar més
Establir «zones coixí»
Recuperar les rieres
Protegir els hàbitats
Generar «pots de mel»
Fomentar usos socio-ecològics
Recuperar el patrimoni

28. ¿CÓMO ACCEDEMOS A
LA MONTAÑA?
Diagnosi
.Els camins de les rieres són els eixos que estructuren el territori
i les gent els reconeix com a tal.
.Hi ha problemes d’erosió
.Les grans infraestructures i barreres d’accessibilitat
dificulten la relació entre el PN i els barris propers.
.L’oferta de transport públic s’està reduint
Hi ha un costum molt arrelat .No hi ha problemes d’aparcament vinculats a l’accés al PN sinó
vinculats als equipaments dels barris.
d’accedir a la muntanya a
.L’accessibilitat amb bici no està ben resolta: l’únic carril bici
peu
del barri és al passeig Valldaura i no arriba fins al Parc Natural.
. La senyalització dels possibles recorreguts per accedir al parc
està mal col·locada i és insuficient.

29. criterios de actuación
Fomentar l’accés a peu i en bicicleta
Recuperar les rieres
Fomentar l’ús del transport públic
No asfaltar més
Reduir l’erosió
No ampliar les zones d’aparcament

30. ¿CÓMO SE RELACIONAN LOS
«BARRIOS DE MONTAÑA»?
Diagnosi
.Els equipaments esportius són uns focus d’activitat molt
importants, per tant, són un espai de relació entre els veïns
dels diferents barris.
. La construcció dels equipaments previstos en el
planejament i la preservació dels ja existents constitueix una
prioritat pels veïns.
Existeix un moviment important .Existeix un sentiment identitari dels veïns vers el seu
de vianants de recorregut barri, i els límits d’aquests són sempre força presents.
transversal entre els barris de .El cobriment de la ronda ha permès una comunicació
muntanya. més fluïda entre Canyelles i la Guineueta i ha generat un espai
amb un potencial.

31. criterios de actuación
Millorar la connectivitat
Equipar amb proximitat
Generar punts de trobada
Reduir la contaminació acústica

32. ¿CÓMO GESTIONAMOS
LOS ESPACIOS?
Diagnosi
.Percepció de la realitat condicionada pel context actual de crisi
econòmica.
.La conservació del patrimoni natural és un valor compartit pels
veïns però en l’actualitat no s’està realizant.
El districte és conegut per la .El territori compta amb iniciatives agro-ecològiques
densitat d’espais autogestionades com poden ser els horts comunitaris
aconseguits per .Existeix una demanda real creixent per poder participar en
reivindicacions i espais iniciatives agrícoles comunitàries: horts urbans i rurals.
autogestionats de qualitat. .Existeix la necessitat d’un relleu generacional en el teixit associatiu

33. criterios de actuación
Fomentar l’autogestió
Apostar per la cessió d’espais
Fomentar la intergeneracionalitat
Potenciar la col·laboració
Treballar pel respecte a la natura
Augmentar la ocupació
Apostar per la rehabilitació

34. LA PROPOSTA
INTERVENCIONS
PRINCIPALS

36. Después del concurso
Exposición de las propuestas presentadas

37. Después del concurso
Presentación en la Bienal de Arquitectura de Venecia

38. - Desvinculación entre las necesidades de los habitantes de la ciudad y
las propuestas urbanísticas del Ayuntamiento.
Contexto de crisis, necesidad de dar la sensación de actividad por parte del
Ayto, pero con pocos recursos.
conclusiones
- Personalización de la autoría y la dirección de un proyecto de ciudad.
Creación del departamento de hábitat urbano, necesidad de “innovación”.
- Falta de consenso político a la hora de tomar decisiones en la ciudad.
No se sigue la planificación estratégica establecida.
- Falta de planificación y coordinación en los procesos participativos
institucionales.
Pocos recursos, falta de calendarización, mala dinamización.

39. Reflexiones a nivel interno:
Positivas:
- Acción crítica propositiva: soporte técnico a reivindicaciones vecinales.
- Capacidad de síntesis y de representación de un proceso de reivindicación.
conclusiones
- Realización de un proceso complejo con pocos recursos.
- Trabajo interdisciplinar y entre varios colectivos.
- Trabajo directo con los vecinos en ambiente de “confianza”.
- Repercusión a nivel de ciudad.
- Facilidad de trabajar en un tejido social histórico y organizado.
Negativas
- Falta de poder de decisión y de vinculación del concurso con la ejecución.
- Poco interés y participación entre muchos vecinos.
- Falta de base social. No se consiguió “empoderar” a ningún grupo de vecinos
para dar continuidad al proyecto más allá del concurso.