Poema Que jo no sigui més com un ocell tot sol

1. Que jo no sigui més com un ocell tot sol
Que jo no sigui més com un ocell tot sol,
ales esteses sobre un gran riu
per on davallen lentes barques de gent que riu
a l'ombra baixa del tenderol,
i el rai que el muntanyenc mig nu, enyoradís,
mena amb fatiga cap a ciutats
que estrenyen l'aigua lliure entre molls oblidats
d'haver-hi comes verdes amb arbres i ramats
i un cloqueret feliç.
La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor.
... Tot en mi torna somni: nuvolet d'ombra i d'or
que flota i fina lluny de la mà.
Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,
qui de recança ulls clucs es peix,
tenen més que no jo, que, estrany a mi mateix
i alt sobre els altres, guaito l'ona incessant com creix
i minva cap al mar.
¿Quin moviment humà pot encara desfer
l'encant, llançar-me sang i sentits
a la presa, que és nostra, afanyada, entre els dits,
o al cant, que d'home a home va i ve?
¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?
Carles Riba, Estances. Llibre segon

2. Tenderol: m. Tros de tela que serveix per fer ombra.
Rai: m. Conjunt de troncs subjectats els uns amb els altres que s’utilitza com
a vehicle per transportar objectes seguint el corrent d’un riu.
Coma: f. Prat de muntanya
Cloquer: m. Campanar
Finar: v. Morir
Recança: f. Sentiment de frustració, tristesa.
Cluc/-a: adj. Tancat (en referència als ulls)
Péixer: v. Alimentar
Folga: f. Diversió
Plany: m. Lament, queixa
1 – Busqueu informació sobre Carles Riba.
Carles Riba i Bracons (Barcelona,23 de setembre1893[1][2]
- 12 de juliolde 1959)[3]
va ser
unescriptor i poetacatalà. Casat amb la poetessa Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres
que formen Estances,Elegies de Bierville,Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres
oratoris, i traductor de l'Odissead'Homer, de lesVides paral·leles dePlutarc, del teatre
deSòfocles i del teatre d'Eurípides. Com a poeta, també va escriure en gallec unes de les
primeres composicions neotrobadoresques de la literatura gallega.
2 – Compteu els versos de la primera estrofa i analitzeu-ne la rima.
Són 14 versos en 4 versos per estrofa.que es poden dividir en dues parts.
La primera meitat és la descripció de la ubicació i estat del temple i a la
segona meitat atribueix al temple la capacitat benefactora sobre el mariner
que hi navega a prop, sobre el viatger cultural que ell va ser i sobre l’exiliat
que és ara, per tant,esperança de salvació personal.
De 12 silaba, rima consonant esquema creuada abbacdddc
3 – El poema presenta tres estrofes; quina de les tres opcions creieu que en
descriu millor el contingut:
Estrofa I
a) Expressa el desig de no ser un ocell solitari que veu passar la gent,
navegant pel riu de la vida, cap a les ciutats
b) Parla de la necessitat de ser lliure com un ocell i poder gaudir, des de
les altures, d’una vista privilegiada dels rius i de les muntanyes.
c) Desitja volar sol com un ocell o navegar pel riu com una barca sense
rems.

3. Estrofa II
a) La vida és aigua i de vegades sembla un núvol i d’altres una ona.
b) La vida avança com un riu cap al mar. L’únic refugi és el somni que
recrea els moments de felicitat.
c) La vida dels miners és tan dura com la dels pescadors, perquè han de
lluitar sempre contra els elements.
Estrofa III
a) Es pregunta on van els ocells que volen lliures com l’àguila reial.
b) Reflexiona sobre la vida humana, comparant-la amb l’ocell que caça
animals, però també s’alimenta de carronya per poder sobreviure en
un entorn hostil.
c) S’interroga sobre com pot relacionar-se amb els altres i si el seu destí
final ha de ser el d’un ocell reial abatut per un tret a qui ningú no
compadeix ni ajuda.
4 – Trobeu en el poema els següents recursos retòrics:
Al·legoria :-es una metàfora que alarga. El poeta que identifica amb el ocell
la seva vida.
Personificació:- Cloquerit
Metonimia:-la vida en passa i anem guardant records (ull)
Metàfora:-imatges clares com a record (més un metonímia). El somini de or
i un núvol.
Antítesi:-ombra i tor,crei i minva, va i ve
5 – Quina d’aquestes opcions creieu que expressa millor el tema del
poema?
A. Descripció de la vida de les aus de presa.
B. La condició de poeta imposa la solitud i l’allunyament respecte dels
altres.
C. La recança que ens provoca la impossibilitat d’aturar el pas del temps.