1. EL MODERNISME
• Moviment cultural que es produeix a Europa a
finals del segle XIX i principis del XX
• Aquest moviment afecta a totes les
manifestacions de l’art però és en l’arquitectura
i les arts plàstiques on es mostra en ple sentit.
• L’arquitectura modernista a Catalunya significa,
per una banda, la modernització de les
tècniques de construcció (ús del ferro en les
estructures, utilització dels elements
prefabricats), al mateix temps que conserva
elements tradicionals(construccions amb toxto
vist).
• Arquitectura decorativa. Els arquitectes són
sovint decoradors també d’interiors i dissenyen
tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria,les
vidirieres, els mosaics, la forja, etc.
Com a trets generals de reconeixement de
l’estil modernista podem definir:
• El predomini de la corba sobre la recta.
• L’asimetria, el dinamisme de les formes.
• El detallisme de la decoració en la recerca
d’una estètica.
• L’ús freqüent de motius vegetals i naturals i
les figures de la dona.
La cronologia exacta del Modernisme a
Catralunya és difícil d’establir. Podem situar-
lo entre l’any 1888, any de l’Exposició
Universal de Catalunya i el 1906, amb un
epíleg fins a l’any 1926, data de la mort d’en
Gaudí.
Altres arquitectes modernistes importants, a
Barcelona, són: Domènech i Muntaner i Puig
i Cadafalch.
2. Moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX
Aquest moviment afecta a totes les manifestacions de l’art però és en l’arquitectura i les arts
plàstiques on es mostra en ple sentit.
L’arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de
construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps
que conserva elements tradicionals(construccions amb toxto vist).
Arquitectura decorativa. Els arquitectes són sovint decoradors també d’interiors i dissenyen tots els
detalls: el mobiliari, la marqueteria,les vidirieres, els mosaics, la forja, etc. Com a trets generals de
reconeixement de l’estil modernista podem definir:
El predomini de la corba sobre la recta.
L’asimetria, el dinamisme de les formes.
El detallisme de la decoració en la recerca d’una estètica.
L’ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de la dona.
3. GAUDÍ: TRETS D’IDENTITAT
• Neix a Reus el 25 de juny de 1852
• Al 1873 inicia els estudis a l’escola d’Arquitectura, a
l’escola Provincial de Barcelona.
• El 28 de març de 1884 signa el primer document oficial
com arquitecte titular de la Sagrada Família.
• El 1886 signa el projecte del Palau Güell.
• El 1898 inicia la Casa Calvet al carrer Casp de Barcelona.
• En el 1900 s’inicien les obres del Parc Güell.
• En el decurs de 1904 s’inicia la reforma de la Casa Batlló, al
Passeig de Gràcia.
• En el 1906 comencen les obres de la Casa Milà (Pedrera),
també al Passeig de Gràcia.
• En el 1910 s’acaba la Casa Milà enmig de grans tensions
amb els seus propietaris.
• El 7 de juny de 1926, Gaudí és atropellat per un tramvia a
la Gran Via de Barcelona. Mor el dia 10, a l’Hospital de la
Santa Creu i és enterrat el dia 12 a la capella del Carme de
la cripta de la Sagrada Família.
GAUDÍ
(1852-1926)
4. Símbol d'una ciutat
L'edifici més visitat de Barcelona i el que, sens dubte, identifica la ciutat arreu del
món, és obra de Gaudí. El 1883, l'arquitecte acceptà de continuar un projecte de
plantejament neogòtic ja començat, però el va refer totalment, amb vocació
monumental i una decoració exuberant, i hi treballà fins a la seva mort, el 1926. Hi
aplicà, d'una manera original, formes de la geometria reglada. Paraboloides
hiperbòlics, voltes convexes, helicoides i hiperboloides són només una breu referència
de la complexitat de tota l'estructura, que recull l'essència dels coneixements i
l'experiència constructiva de Gaudí. Tots els elements del temple, els arquitectònics i
els ornamentals, posen de manifest una voluntat simbòlica procedent de la tradició
cristiana.
1904
1927 2000
5. SAGRADA FAMÍLIA
• El temple és el resultat inacabat de la revisió
total que va fer Gaudí d’un projecte anterior. En
el nou projecte, Gaudí augmenta les dimensions
previstes dissenyant un temple de cinc naus
amb creuer i absis i un deambulatori exterior.
Gaudí acaba la cripta ja iniciada incorporant
ornamentació de tipus naturalista.
• El temple havia de tenir 18 grans torres: 12
simbolitzarien els apòstols. Es va projectar la
construcció de 3 façanes monumentals que
s’obririen a tots dos extrems del creuer i als
peus de l’església: la de llevant dedicada al
Naixement de Crist, la de ponent, dedicada a la
passió i a la Mort; i cap el sud, la façana de la
Glòria, la més gran de totes. Gaudí només va
acabar la del Naixement. Quatre torres-
campanar de perfil parabòlic, d’una alçada de
107 metres i acabades en trencadís policrom,
coronen les tres portes d’aquesta façana,
dedicada a la Fe, a l’Esperança i a la Caritat.
• El temple de la Sagrada Família és una gran obra
iniciada el 1882, i encara inacabada.
6. Un capítol a part mereix l’estudi de
les formes vegetals. Gaudí observà
que el creixement de les branques
dels arbres segueixen una disposició
prefixada per la seva estructura que li
permeten suportar tot el pes de la
capçada. Aquesta dinàmica és la que
incorporà al disseny de les columnes
de la Sagrada Família, inventant una
solució totalment original: la columna
arborescent. No amaga la
procedència de la seva troballa, en
una ocasió comentà als seus
col·laboradors: Aquest arbre proper al
meu obrador: aquest és el meu
mestre!7.
De fet, la primera sensació rebuda en
entrar a l’interior del temple, és la
mateixa que la d’endinsar-se en un bosc
d’arbres gegants
8. Els resultats de les observacions
dels éssers vius és aplicat tant a
les representacions naturalistes,
com a les solucions estructurals.
La inclusió de formes animals en
la seva arquitectura també es pot
interpretar a nivell simbòlic, ja
que cadascuna d’elles pot tenir
un significat específic.
Park Güell Sagrada Família
Reixa Motius vegetals dels
pinacles
Sagrada Família.
Detall de la
façana del naixement.
Comparació amb formes
d’aigua gelada.
15. LES ESTRUCTURES
Però les formes geomètriques que realment donen
personalitat a les construccions de Gaudí són les
superfícies reglades. Aquestes formes
tridimensionals de curvatura estan formades per
línies rectes. Hi ha quatre tipus de superfícies
reglades: d’hiperboloide, l’helicoide, el paraboloide
hiperbòlic i el conoide. Totes elles, utilitzades per
Gaudí en les seves estructures, les va aplicar a les voltes, als murs
i als pilars.