1. La rateta que escombrava l’escaleta
Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un
dinaret.
-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les
dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per
posar-me’l a la cueta!!
I així ho va fer.
Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç
de satí de color rosa.
-Sí aquest si que m’agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà - pensava la
rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l'emporto posat!
Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec,
que veient-la tan bonica li va dir:
-Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon
fadrí?
-Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Quac, quac, quac!!
-Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.
També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon
fadrí?
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Kikirikí, kikirikí !!!
-Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.
I el gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.
Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar
de dir-li:
-Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon
fadrí.
I la rateta, fent-se pregar li va dir:
-Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?
-Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!
-Fuig, fuig, que m’eixordes!!

2. Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un
gatet que li va dir:
-Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon
fadrí?
I la Rateta, fent-se l’estreta:
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Miauu, miauuu!
-Sí, amb tu sí que em vull casar!
-Miauu, miauuu !!!
I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.
Aquell dia tothom li deia a la rateta:
-Ves amb compte amb aquest gat!
-Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!
I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret: que aquest
gat era vegetarià i no menjava rates !!!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.