Cicle 2012 de conferències d'actualització en criminologia i execució penal. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 12 de juny de 2012

1. Noves conceptuacions en
psicopatia
Rafael Torrubia
Dept. Psiquiatria i Medicina Legal
Institut de Neurociències
Cicle 2012 de Conferències en Criminologia i Execució Penal
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
Barcelona, 12 de juny de 2012

2. 1. El concepte de psicopatia
2. El Psychopathy Checklist-Revised de Hare (PCL-R):
aportacions a la criminologia
3. Les limitacions de l’aproximació basada en el PCL-R
4. El model integrador de Patrick, Fowles i Krueger
(2009)
5. Les derivacions legals de la recerca neurobiològica en
psicopatia
6. Conclusions

3. 1. El concepte de psicopatia

4. 1. El concepte de psicopatia
Síndrome patològica caracteritzada per
Desviació social.
Característiques emocionals i interpersonals específiques.
El primer trastorn de la personalitat que va despertar l’interès de la
psiquiatria.
Pinel (1808). Manie sans délire.
Actualment, força consens sobre la utilitat d’un constructe clínic per
descriure a aquests individus.
“Concepte forense més important de l’inici del segle XXI” (Monahan, 2006).
“El constructe psicològic més important per a les polítiques de justícia
criminal” (Harris, Skilling i Rice (2001).

5. El concepte de psicopatia
Controvèrsies sobre l’abast, la definició i les formes d’avaluar-la.
Referent per a l’estudi dels processos bàsics afectius i del control
conductual.
Impacte important en la societat.

6. 2. El Psychopathy Checklist-Revised
de Hare (PCL-R): aportacions a la
criminologia

7. Factors, facetes i ítems
del PCL-R Hare (1991; 2003) Psicopatia
Factor 1 Factor 2
Interpersonal/Afectiu Desviació social
Faceta 1 Faceta 2 Faceta 3 Faceta 4
Interpersonal Afectiva Estil de vida Antisocial
Factor 1: Facetes 1 i 2 Factor 2: Facetes 3 i 4
F1: Interpersonal F2: Afectiva F3: Estil de vida F4: Antisocial
Facilitat de Absència de Necessitat Pobre autocontrol de la
paraula/Encant remordiment o sentiment d’estimulació/Tendència a conducta
Superficial de culpa l’avorriment
Sentit desmesurat Afecte superficial Estil de vida parasitari Problemes de conducta
d’autovàlua en la infància
Mentider patològic Insensibilitat Absència de metes realistes Delinqüència juvenil
afectiva/Absència a llarg termini
d’empatia
Estafador/Manipulador Incapacitat per acceptar Impulsivitat Revocació de la llibertat
la responsabilitat de les condicional
pròpies accions
Irresponsabilitat Versatilitat criminal

8. 2. PCL-R
No és pot considerar equivalent a la personalitat dissocial (ICD-10),
ni al trastorn antisocial de la personalitat (DSM-IV-TR).
La relació entre psicopatia mesurada amb el PCL-R i el trastorn
antisocial de la personalitat és asimètrica.

9. Adaptació:
Javier Moltó*
Roser Poy*
Rafael Torrubia**
*Univ. Jaume I, Castelló
**Univ. Autònoma de Barcelona

10. 2. PCL-R
La psicopatia es un constructe clínic de gran
importància dins del sistema de justícia criminal
Evidència concurrent, estudis retrospectius i longitudinals
prospectius, mostren que el diagnòstic de psicopatia mitjançant
el PCL-R està relacionat amb:
Historial delictiu
Reincidència
Revocació / incompliments llibertat condicional
Conducta penitenciària
Resposta al tractament
Conducta violenta

11. 2. PCL-R
Les bases neurobiològiques
Escorça prefrontal
órbito-ventromedial
Amígdala
Escorça cingulada
anterior

12. 2. PCL-R
Disfunció en l’amígdala: neuropsicologia /
psicofisiologia
Dèficits en condicionament de la por (Birbaumer et al., 2005; Lykken, 1957,
Veit et al., 2002).
Dificultat en el reconeixement d’expressions facials i de veus
relacionades amb por i tristesa (Blair et al., 2001; Kosson et al.,2002).
Manca de potenciació defensiva del reflex d’ensurt durant el
processament d’imatges desagradables (Levenston et al., 2000; Pastor et
al., 2003; Patrick et al. 1993).

13. 2. PCL-R
Disfunció en còrtex prefrontal ventromedial:
neuropsicologia / psicofisiologia
Dèficits en tasques d’inversió de resposta (Mitchell et al., 2002).
Dèficits en tasques de modulació de resposta (Newman & Kosson,
1996).
Conducta més arriscada en la “Iowa gambling task” (Mitchell et al.,
2002).
Sociopatia adquirida –Phineas Gage- (Damasio, 1994).
Dèficit en raonament moral en individus amb lesions en
aquestes àrees des dels primers mesos de vida (Bechara, et al., 2000).

14. 2. PCL-R
La psicopatia: un trastorn del judici moral

15. 2. PCL-R

16. 2. PCL-R
Les anormalitats estructurals i funcionals de la
psicopatia ¿són causa o conseqüència?
Algunes anormalitats relacionades amb la personalitat
psicopàtica estan presents des dels primers anys de vida.
Anormalitat en cavum septum pellucidum (marcador de problemes
de neurodesenvolupament fetal) en individus psicòpates/antisocials.

17. 2. PCL-R

18. 2. PCL-R
Un trastorn del neurodesenvolupament?
Alteracions o retards en el desenvolupament de funcions
vinculades a la maduració dels sistema nerviós central que
s'inicien a la infància i segueixen un curs evolutiu estable.
No són malalties, en el sentit convencional del terme, i la seva
repercussió està molt mediatitzada per l’entorn en què es
desenvolupa l’individu.

19. 2. PCL-R
Un trastorn del neurodesenvolupament?
Dificultad per
aprendre
Alteracions associacions estímul -
estructurals i reforçament Risc de
Dificultat per alterar Dificultats en
funcionals en conductes
Gens les associacions processos de
amígdala i córtex estímul-resposta com agressives i
socialització
frontal orbito- a resultat de canvis antisocials
ventromedial en les contingències,
Raonament moral,
etc.
Influències
ambientals

20. 2. PCL-R
Si es fa balanç del que ha representat fins ara el PCL-R per a la
investigació bàsica i aplicada en població penitenciària i forense, la
valoració és clarament positiva.
Però…

21. 3. Les limitacions de l’aproximació
basada en el PCL-R

22. 1. El PCL-R s’ha desviat de la conceptuació original de Cleckley
(1976)?
2. La tendència a confondre el constructe amb un instrument
d’avaluació.
3. El paper de la conducta delictiva en la definició del constructe.
4. Les dificultats per avançar en la comprensió del constructe fora
de la població penitenciària.
5. Els psicòpates no condemnats presenten un perfil neurobiològic
diferent al dels institucionalitzats.

23. 3. 1 El PCL-R s’ha desviat de la conceptuació
original de Cleckley?
La psicopatia: una perspectiva històrica
Conducta violenta i antisocial en individus aparentment racionals
(Partridge, Pinel, Prichard).
Accions impulsives, imprudents, irresponsables, explosives, consum d’alcohol…
Encant, seduccció, seguretat, dominància, capacitat de
persuasió, manipulació…
“Swindlers” (Kraepelin); “Self-seeking” (Schneider).
Brutalitat, fredor emocional, explotació insensible dels altres (Pinel,
Rush, Schneider).

24. 3. 1 Desviació del constructe?
Dues maneres diferents d’entendre la psicopatia a
mitjans del segle XX
Cleckley (1941, 1976)
Cleckley, H. (1976).The Mask of Sanity (5th. ed.). St. Louis, MO:
Mosby.
McCord i McCord (1964)
McCord, W. i McCord, J. (1964).The Psychopath: An essay on the
criminal mind. Princeton, NJ: Van Nostrand.

25. 3. 1 Desviació del constructe?
El prefil clínic de Cleckley
Estil de disfuncional de personalitat força prevalent en la
població general.
Estudi de pacients psiquiàtrics hospitalitzats no empresonats, de
classe mitjana.
Individu agradable i aparentment ben intencionat, però
irresponsable i poc digne de confiança.

26. Cleckley. H. (1941; 1976)The Mask of Sanity
Psicopatia
Adaptació positiva Desviació conductual crònica Dèficits emocionals i interpersonals
Encant superficial i bona Conducta antisocial sense un motiu Falsedat o insinceritat
intel·ligència que la justifiqui Falta de remordiment o de vergonya
Absència de deliris i d'altres Judici deficient i dificultat per Pobresa generalitzada en les
signes de pensament irracional aprendre de l'experiència principals relacions afectives
Absència de nerviosisme o de Poc de fiar Egocentrisme patològic i incapacitat
manifestacions psiconeuròtiques Conducta extravagant i per estimar
Amenaces de suïcidi rarament desagradable sota els efectes de Pèrdua específica d'intuïció
consumades l'alcohol i, de vegades, sense Insensibilitat en les relacions
Vida sexual impersonal, frívola i interpersonals generals
poc estable
Incapacitat per seguir qualsevol pla
de vida
(adaptat de Patrick, 2006)

27. 3. 1 Desviació del constructe?
El prefil clínic de Cleckley
No és especialment antagonista, violent o cruel.
La manca de resposta emocional afebleix les reaccions d’ira i de
venjança.
Contempla la possibilitat (i descriu) psicòpates que han reeixit
(“successful”).
Afàsia semàntica (analogia) essencial per definir el trastorn (no les
manifestacions conductuals).
Alteració profunda en el processament emocional que s’amaga sota
l’aparença de normalitat (absència d’alteració mental evident, elevada
eficàcia social, resiliència) i que es manifesta en conductes impulsives i
irresponsables persistents, sense tenir en compte les conseqüències en
un mateix o en els altres.

28. 3. 1 Desviació del constructe?
El perfil clínic de McCord i McCord
Estudi de delinqüents especialment conflictius de classe baixa i
entorns desestructurats.
Forma de desviació social caracteritzada per manca d’afecte i
tendència a l’explotació dels altres.
Fred, cruel i depredador en les seves relacions amb els altres.

29. 3. 1 Desviació del constructe?
El perfil clínic de McCord i McCord
Manca de consciència social.
Dificultat per inhibir l’agressió.
Respostes d’ira en comptes de por en situacions de frustració o
d’amenaça.
Dèficits en ansietat i en resposta emocional causats per la seva
desconnexió social i no per cap dèficit en les capacitats afectives i
motivacionals.
Robins (1966)
Antisocialitat agressiva.
Trastorn antisocial de la personalitat (DSM-III).

30. 3. 1 Desviació del constructe?
Els fenotips de la psicopatia
Audàcia
(Boldness)
Cleckley
McCord i McCord
(1941; 1976)
“Ni profundament viciós
Desinhibició (1964)
Fred, viciós i predador
ni volcànicament explosiu”
Maldat
(Meaness)

31. 3. 1 Desviació del constructe?
Paradoxalment, el PCL-R té més punts de confluència amb el perfil
psicopàtic de McCord i McCord que amb el de Cleckley.
Els individus amb trets psicopàtics, poc violents i amb baixos nivells
de conducta delictiva (perfil de Cleckley) no quedarien ben reflectits
en el PCL-R i serien difícils de detectar amb aquest instrument.

32. 3. 2 La tendència a confondre el constructe amb
un instrument d’avaluació

33. 3. 3 El paper de la conducta delictiva en la
definició del constructe

34. 3. 4 Les dificultats per avançar en la comprensió
del constructe fora de la població penitenciària
Les característiques del PCL-R dificulten la seva utilització en
població no delinqüent.
MacDonald i Iacono (2006):
“se saben moltes coses sobre el trastorn antisocial de la
personalitat, la delinqüència i el delinqüent psicòpata tal com es
defineix en el PCL-R. En sabem moltes menys sobre la
psicopatia, especialment fora de la població penitenciària" (p.
383).

35. 3. 5 Els psicòpates no condemnats presenten un
perfil neurobiològic diferent al dels institucionalitzats

36. Model teòric psicòpates que han reeixit vs psicòpates fracassats (Gao i Raine, 2010)
Cervell Fisiologia Cognició Cervell Fisiologia Cognició
Processament Processament
d’informació Funcionament d’informació Funcionament
Intacte o Córtex Executiu Córtex Executiu
Òrbito frontal/ Condicionament
Empitjorat Òrbito frontal/ Condicionament
millorat Amígdala
de la por Empatia
cognitiva Amígdala
de la por Presa de
decisions
Marcadors Marcadors
somàtics somàtics
(-) Empatia emocional
Psicòpates (-) Arousal Psicòpates
que han (-) Processament emocional
(-) Modulació de resposta fracassats
reeixit (+) Percaça sensacions
Expressió
antisocial
Delictes
Delictes Violència Faceta 4
Agressió Faceta 1 de coll
de coll física PCL-R
relacional PCL-R blau
blanc

37. 4. El model integrador de Patrick,
Fowles i Krueger (2009)

38. El Model Triàrquic de la psicopatia (Patrick, Fowles i Krueger, 2009)
Dominància social
Irresponsabilitat Baixa reactivitat a l’estrès
Impaciència Percaça d’emocions i d’aventures
Impulsivitat Assertivitat
Impassible
Acting out agressiu
Persuasiu
Poc de fiar Agosarat
Predisposició a problemes
amb alcohol i drogues
Desinhibició
Temperament
difícil Audàcia
(Boldness)
Empatia deficient Maldat
Absència de lligams
estrets (Meaness)
Rebel·lia
Explotació dels altres
Crueltat
Insensibilitat
Ba
Confrontació
ixa
po
r

39. 5. Les implicacions legals de la recerca
neurobiològica en psicopatia

40. Els psicòpates poden ser considerats
responsables dels seus actes?

41. 6. Les implicacions legals

42. 6. Per acabar…

43. Les personalitats psicopàtiques plantegen nous reptes per a la
ciència que difícilment es podran superar des d’aproximacions
aïllades dins de cada parcel·la de coneixement.
Necessitat d’integrar els models macrosocials i les noves
perspectives derivades de la clínica, de la psicologia del
desenvolupament i de la neurociència, per tal de comprendre millor
i, en última instància, prevenir, el desenvolupament d’aquest
trastorn.

44. Noves conceptuacions en
psicopatia
Rafael Torrubia
Dept. Psiquiatria i Medicina Legal
Institut de Neurociències
Cicle 2012 de Conferències en Criminologia i Execució Penal
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
Barcelona, 12 de juny de 2012