Presentació de l'estudi: Les mesures penals alternatives a Catalunya: una aproximació en la millora de la resiliència del delegat d'execució de mesures. Sessió d'investigació: Intervenció en el mar de l'execució de mesures penals en la comunitat. CEJFE, 15 d'octubre de 2013

1. Sessió d’investigació
Intervenció en el marc
de l’execució de mesures
penals a la comunitat
Barcelona, 15 d’octubre de 2013
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la
comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
(Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–
No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca .

2. Les mesures penals alternatives a Catalunya: una
aproximació a la millora de la resiliència del delegat
d’execució de mesures (DEM)
2

3. El projecte SPORE: objectius
Sustaining Probation Officer’s Resilience in Europe
Preservant la resiliència dels delegats judicials a
Europa
Aborda els aspectes vinculats a la salut i el benestar dels
delegats judicials (probation officers) a Europa
Objectius
• Reconèixer el concepte de resiliència i aprofundir-hi en
relació amb la pràctica de les mesures penals alternatives
(MPA).
• Augmentar i millorar la comunicació, la cooperació i
l’aprenentatge respecte d’això entre els diferents estats
membres de la UE.
3

4. El projecte SPORE: qui hi participa
• Inici del projecte SPORE: maig de 2012
• Països implicats: Bulgària, Estònia, Holanda,
Letònia i Regne Unit.
• Amsterdam, 7 de març de 2013: el projecte va
incloure un seminari amb la participació de nou
països convidats per compartir les seves bones
pràctiques entorn del concepte de resiliència.
4

5. El projecte SPORE: la participació
de PORE
Catalunya
•
Com a país convidat hi participa Catalunya,
mitjançant el Departament de Justícia de la
Generalitat de Catalunya.
•
Com a membre de la CEP –Confederació
Europea de Probation–, la Direcció General
d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia
Juvenil rep l’encàrrec.
•
A Catalunya el projecte el lidera la Subdirecció
General de Reparació i Execució Penal a la
Comunitat.
5

6. El projecte SPORE: la participació
de PORE
Catalunya
Es crea una comissió formada per:
• La Subdirecció General de Reparació i Execució a
la Comunitat i Justícia Juvenil
• Una representació de les tres entitats encarregades de la gestió de les MPA a Catalunya:
Fundació APIP-ACAM
Fundació INTRESS
Fundació IRES
6

7. Objectius a assolir i metodologia
Objectius de la participació catalana:
• Difondre el sistema de gestió de l’execució penal a la
comunitat a Catalunya.
• Analitzar i millorar el servei de mesures penals alternatives a Catalunya.
• Conèixer i nodrir-se d’altres models de gestió.
• Incorporar millores per promoure la resiliència dels
delegats judicials.
Metodologia:
• Valoració de la situació consensuada mitjançant una
anàlisi DAFO: anàlisi de les fortaleses i debilitats internes i de les oportunitats i amenaces externes.
7

8. Definició de resiliència
•
Capacitat de les organitzacions i les persones de fer
servir els seus recursos i competències (individuals,
col·lectius i institucionals) per desenvolupar-se a
partir de les demandes, els desafiaments i els
canvis sorgits durant un incident crític i després, per
adaptar-s’hi i per fer-hi front.
.
•
Aquests recursos i competències es poden treballar
a través de programes de desenvolupament organitzatiu de selecció, formació i ocupació.
8

9. Anàlisi de les debilitats, amenaces,
fortaleses i oportunitats (DAFO)
Anàlisi interna-fortaleses (a utilitzar o potenciar)
•
Accés mutidisciplinari per accedir a ser delegat
judicial.
•
Les competències personals ajustades al rol
professional.
•
La motivació interna per a l’assoliment de la
missió.
•
La solidesa de la institució a la qual es
representa.
•
La solidesa de l’organització.
•
El clima laboral positiu.
Anàlisi interna-debilitats (a neutralitzar o
compensar o a minimitzar)
•
La manca de formació postuniversitària específica
per als DEM.
•
Les interferències del control social en el rol
professional en entorns no urbans.
•
La manca de tradició en la gestió del risc associat
a casos en què s’han comès delictes greus.
•
L’efecte de l’increment de la durada de les
condemnes en la gestió dels casos.
•
La falta de disseny de la carrera professional.
Anàlisi externa-oportunitats (per aprofitar-les,
per crear-les)
•
El Departament de Justícia gestiona les TIC i
els espais judicials.
•
El legislador coneix l’impacte pràctic de les
seves decisions.
•
El teixit associatiu català és molt ric.
•
Es disposa de relats generadors d’opinió
positiva.
•
L’organització ha incorporat l’eficiència com a
valor.
•
El DEM reforça el seu paper com a gestor del
cas
Anàlisi externa-amenaces (a contrarestar o a
reconvertir en oportunitats)
•
L’impacte d’actuacions judicials discordants.
•
Els canvis legals oposats a l’evidència
criminològica.
•
L’opinió pública negativa en relació amb el concepte
de la reinserció.
•
Les restriccions pressupostàries, directes i
indirectes.
•
L’efecte de la crisi econòmica en el perfil dels
penats.
•
La reinserció no és una tasca interinstitucional. 9
•
La crisi i els actes defensius.

10. Anàlisi interna-fortaleses
(a utilitzar o potenciar)
• Possibilitat d’accés multidisciplinari a la plaça de delegat
d’execució de mesures penals (DEM).
• Les competències personals dels professionals són
adequades al rol professional que han de desenvolupar.
• L’assoliment de la missió és la principal motivació del DEM.
• El Departament de Justícia reforça l’encàrrec del DEM.
• La solidesa de l’organització.
• El clima laboral positiu.
10

11. Anàlisi interna-debilitats
(a neutralitzar o compensar o a minimitzar)
• L’augment de la durada de les condemnes implica majors
càrregues de treball en la gestió dels casos.
• La manca de tradició per part del DEM en la gestió del
risc associat a casos més complexos.
• Les interferències del control social en el rol professional
en entorns no urbans.
• La manca de formació postuniversitària específica per als
DEM.
• La falta de disseny de la carrera professional.
11

12. Anàlisi externa-oportunitats
(per aprofitar-les, per crear-les)
• El Departament de Justícia gestiona les TIC i els espais
judicials.
• Possibilitat de crear espais de sinergia i comunicació amb el
legislador per tal que conegui l’impacte pràctic de les seves
decisions.
• El teixit associatiu català és molt ric.
• Difusió de relats generadors d’opinió positiva.
• L’organització ha incorporat l’eficiència com a valor.
• El DEM reforça el seu paper com a gestor del cas.
12

13. Anàlisi externa-amenaces
(a contrarestar o a reconvertir en oportunitats)
• L’ impacte d’actuacions judicials discordants.
• Els canvis legals oposats a l’evidència criminològica.
• L’opinió pública negativa en relació amb el concepte de la
reinserció.
• Les restriccions pressupostàries, directes i indirectes.
• L’afectació de la crisi econòmica en el perfil dels penats.
• La crisi i els actes defensius.
• La reinserció no s’assumeix com una tasca interinstitucional.
13

14. Propostes de millora aportades per Catalunya
• Formació, recerca i supervisió externa
• Cooperació, col·laboració i difusió
• Mecanismes de supervisió interna
• Disponibilitat d’eines informàtiques en
xarxa
• La gestió dels processos de canvi
• L’aprofitament del talent intern
14

15. Recomanacions finals del Projecte Spore
presentades a Riga (setembre de 2013) (1)
•
Clima organitzacional i condicions de treball adients.
• Estil de coordinació.
• Apoderament.
• Càrrega de treball-tasques assolibles i que representin un repte.
• Comunicació i supervisió.
• Ambient físic de treball.
•
Ajustar la selecció de personal a les necessitats del servei i desenvolupar
un perfil psicològic per al personal de MPA identificant les àrees fortes i les
vulnerables.
• Visió realista i capacitat per establir límits (propis i aliens).
• Valors compartits amb els subjacents a la feina. Promoure la
reinserció i evitar la reincidència.
• Empatia i persuasió per tal de motivar el penat a desistir del
comportament delictiu.
• Competència i confiança per assolir els objectius.
15

16. Recomanacions finals del Projecte Spore
presentades a Riga (setembre de 2013) (2)
•
Mantenir i actualitzar formacions per als treballadors.
• Entrenar al personal en la capacitat de distanciar-se o de no
implicar-se personalment.
• Formació especialitzada als supervisors.
•
Contextualització dels resultats quantitatius i qualitatius amb la realitat de
cada país.
•
Conèixer els nivells d’exposició del personal als possibles fets traumàtics.
• Avaluació de riscos en termes de freqüència i intensitat per tal de
poder oferir una resposta orientada a minimitzar-ne els efectes en
els treballadors i en la reincidència dels penats.
•
Considerar el valor positiu d’un apropiat intercanvi d’informació personal
en el lloc de treball.
• Companys com a mentors.
16

17. I ara què?
• Difusió de l’experiència
• Pla de formació
• Publicacions i estudi
• Supervisió. Interna i externa
• Selecció del personal. Estratègies a aplicar
• Entrenament (coaching)
• Manteniment de relacions amb Europa
17

18. Moltes gràcies.
18

19. Sessió d’investigació
Recerques consultables a:
www.gencat.cat/justicia/investigacions
i a la Biblioteca del CEJFE
Després de la presentació podreu:
veure-la a www.cejfe.tv
i descarregar-la a www.slideshare.net/justicia