V Jornada d'Assessorament Tècnic Civil en l'Àmbit de Família
Els processos de parentalització d'un infant els primers dos anys de vida: moments crítics per al desenvolupament. Margarita Ibáñez, doctora en psicologia. Hospital Sant Joan de Déu
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 25 d'octubre de 2016
Els processos de parentalització d'un infant els primers dos anys de vida. Margarita Ibáñez
1. 1
Els processos de parentalització
d’un infant els primers dos anys de vida:
moments crítics per al desenvolupament
Programa Compartim
V Jornada de l’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família
Margarita Ibáñez Fanés
Doctora en Psicologia
Psicòloga clínica. Coordinadora de la Unitat de 0-5 anys del Servei de
Psiquiatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Universitat de Barcelona
25 d’octubre de 2016
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la
comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament
de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense
obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
2. 2
El desenvolupament normal
Els processos de parentalitat:
Es desenvolupen els dos primers anys de vida
del primer fill.
Els processos es reediten per cada nou fill.
En la parella, a mes a més de la aliança
conjugal, s’estableix l’aliança parental.
3. 3
L’aliança parental
Estar content que el nen s’estimi l’altre llinatge.
Que s’estimi altres progenitors.
Compartir entre pares el plaer de les bones
coses que viu el fill i les preocupacions.
Confiar en la bona intenció de l’altre progenitor i
de l’altre llinatge.
Sentir-se valorat con a pare o mare per l’altre
progenitor i el seu llinatge.
4. 4
El desenvolupament normal
L’adult que es converteix en pare travessa un
procés psicològic que:
El connecta amb les seves arrels familiars.
El fa portador del bagatge transgeneracional
per passar-lo a les generacions futures.
Entrar en la parentalitat:
El connecta amb el seu passat com a fill i el
projecta cap a un futur per construir.
5. 5
El desenvolupament normal:
processos psíquics en l’adult
El nen imaginari: es desenvolupa molt
aviat en el cap del nen/nena petits, al
voltant dels 4-5 anys, quan s’organitza la
diferència de gènere i de generacions.
En el nen és menys potent perquè aviat
comprèn que la seva panxa no pot
fabricar nens, i és en el despertar de la
sexualitat que pren força el seu rol
respecte del nen imaginari.
6. 6
El desenvolupament normal:
processos psíquics en l’adult
En l’home
Quan tingui parella el seu nen imaginari
es confronta amb el de la seva parella i s’hi
ajusta, o no.
Durant l’embaràs la fantasmàtica sobre el
nen imaginari també augmenta molt.
…
7. 7
El nen imaginari es manté actiu al llarg del
desenvolupament de l’home i de la dona.
Fins a l’embaràs s’organitza un substrat
que serà recobert amb el desig d’infant de
l’edat adulta
8. 8
El desenvolupament normal:
processos psíquics en l’adult
El desig d’infant:
Té una arrel infantil.
Tant en el nen com en la nena, el desig
infantil d’infant està lligat a l’afecte als seus
pares i sempre pertany a la pròpia família, no
hi ha la idea d’un altre llinatge en joc.
9. 9
El desenvolupament normal:
processos psíquics en l’adult
Acompanya el nen imaginari una
representació de pare imaginari i de mare
imaginària que es redueix en el contacte
real amb el nen real a través de la
convivència.
10. 10
El desenvolupament normal:
processos psíquics en l’adult
Les relacions sexuals permetran a la dona
jove i a l’home continuar la seva relació
imaginària amb el seu bebè possible.
La dona gestant pensa en el seu bebè
imaginari i també sent el cos del bebè ja
en un pla real.
11. 11
El desenvolupament normal:
processos psíquics en l’adult
En aquestes bases infantils del projecte d’infant i
d’infant imaginari:
El company del projecte no hi és representat,
en la infància l’infant imaginari només és d’un
mateix.
En l’edat adulta l’infant neix de dos llinatges o
de dues cèl·lules pertanyents a dues persones de
gènere diferent.
12. 12
La mare prepara l’arribada del bebè amb un
«discurs» que precedeix el nen i que serà
el marc amb què el reconeixerà quan neixi.
El presentarà en societat.
L’arrelarà als dos llinatges.
I l’inclourà en la «llei».
13. 13
El desenvolupament normal:
trastorns dels processos psíquics
Hi ha adults en què l’arribada a la parentalitat:
Es realitza amb el desig d’infant propi
d’esquemes infantils
El nen imaginari és tant potent que no deixa
plaça al nen real.
En aquests casos la transició a la parentalitat i la
parentalització de l’infant pot ser problemàtica i
litigant i la construcció de l’aliança parental molt
difícil.
14. 14
Després del naixement del fill:
el marc de criança
Els primers 3 mesos de vida del nadó és molt
important la convivència i tenir cura del bebè.
Sigui de manera directa: alimentar-lo,
canviar-lo, adormir-lo, tranquil·litzar-lo...
Sigui de manera indirecta: sostenir el
cuidador principal, sovint la mare, o bé ser
reconegut com a pare.
15. 15
Després del naixement del fill:
el marc de criança
El pare és reconegut: per la mare i l’entorn dels
dos llinatges i pel llinatge social ampli, igual
que la mare és reconeguda com a mare.
Hi ha moltes variacions socials i culturals en
aquest procés; l’important és que els dos
genitors puguin tenir l’ocasió de convivència
suficient perquè aquests processos es posin en
marxa.
16. 16
Després del naixement del fill:
El marc de criança, ritmes de vinculació al bebè
Les dones es vinculen al fill des de l’estadi
de fetus, i quan neix ja hi ha una certa
vinculació afectiva.
Els homes es vinculen al fill durant els dos
primers mesos de vida extrauterina.
La convivència amb el bebè o la mare del
bebè els primers mesos és necessària per
vincular-se al fill.
17. 17
Després del naixement del fill:
El marc de criança, interaccions i attachment
Aquests primers temps de convivència són
vitals per:
Desenvolupar i ajustar el sistema interactiu.
Desenvolupar el sistema de vincle (attachment)
Desenvolupar la pròpia identitat de pare i mare.
18. 18
Després del naixement del fill:
El marc de criança
Incloure’l al propi llinatge.
Aquests processos no són automàtics ni
genètics o biològics.
Perquè el nounat esdevingui fill de dos
llinatges ha de tenir lloc una sèrie de
comportaments i de relacions de criança
que permetran el desenvolupament de la
filiació.
19. 19
Després del naixement del fill:
El marc de criança
Els dos primers anys de vida la convivència
permet l’aliança conjugal dels pares i l’aliança
parental, que són dos aspectes diferents.
En les ruptures conflictives de parella que tenen
lloc els dos primers anys de vida del fill trobem
una tendència inconscient del dos pares a
frenar aquest procés de filiació als dos
llinatges, amb resultats de gravetat diferent,
tant per a ells com per al fill.
20. 20
Després del naixement del fill:
El marc de criança. Riscos del divorci precoç
Pèrdua de la relació de la parella parental.
Menys co-construcció de la identitat
parental.
Més risc de vincles infantils amb el bebè:
«és meu», desacords greus.
Pèrdua de la quotidianitat de cures amb el
bebè.
21. 21
Després del naixement del fill:
El marc de criança. Riscos del divorci precoç
No reconeixement de la família extensa
com a suport de cada pare.
El cuidador principal no cedeix lloc a l’altre
pare per desconfiança.
Risc de perdre els ritmes de criança del
bebè i estressar-lo.
No aliança parental.
22. 22
Després del naixement del fill:
El marc de criança. Riscos del divorci precoç
Risc que el bebè no sigui «presentat» a la
«societat» en tota la seva complexitat
biogràfica i no sigui inclòs a la «llei» pel
«discurs parental».
La seva complexitat és: «sóc fill d’X i de Z i
pertanyo als seus llinatges, encara que no
s’avinguin gens.»
23. 23
Després del naixement del fill:
El marc de criança, separacions precoces
En els conflictes de parella és important:
Que els dos pares puguin conviure durant
una estona llarga en què hi hagi diferents
cures: menjar, canviar, dormir, jugar.
La custòdia compartida pot facilitar
aquests espais de criança que potencien el
procés de parentalització dels dos pares.
24. 24
Després del naixement del fill:
El marc de criança, prejudicis freqüents
«En els primers mesos la mare és el
cuidador principal»:
D’acord! Però no exclusiu!
No es pot vulnerar el procés de vinculació
del pare i el seu llinatge per aquesta
afirmació.
Però s’ha de respectar la proximitat a la
mare en els primers quatre mesos.
25. 25
Després del naixement del fill:
El marc de criança, prejudicis
«A la nit la separació del bebè fins als 2-
3 anys és més inquietant per la forta
dependència del cuidador principal.»
D’acord! Però igual que van a l’escola bressol
i hi fan dormides diürnes també poden fer
estades àmplies al territori patern i fer-hi
dormides diürnes.
26. 26
Després del naixement del fill:
El marc de criança, prejudicis
«Quan li toca estar amb el nen o la nena,
el deixa als seus pares i ell se’n va.»
Sentir-se pares d’aquell bebè. Quan aquest
sentiment no el pot sostenir un dels pares, el
sosté la pròpia família d’infància; així, la
criança d’un bebè de pares separats
precoçment necessita incloure les figures
familiars de suport del seu propi llinatge.
27. 27
Després del naixement del fill:
El marc de criança als equips
Sigui quina sigui la relació entre els pares,
hem de vetllar perquè cada un per separat
tingui l’espai de convivència necessari
perquè aquests processos es posin en
marxa; i també perquè pugui fer aliança
amb adults de la seva confiança i del seu
llinatge per sentir-se reconegut com a pare
o mare d’un bebè en concret.
28. 28
Després del naixement del fill:
El marc de criança als equips
Les aportacions de la psicologia del
desenvolupament proporcionen dades
objectives dels signes d’evolució d’aquests
processos.
Cada cop tenim més indicadors ben
informats per a la recerca de quins són els
sistemes de parentalització de risc i quins
els sistemes de parentalització prou bons.
29. 29
Després del naixement del fill:
El marc de criança als equips
Conclusions
Aquests coneixements ens permeten avaluar
i respectar les formes creatives que cada
adult troba per travessar el procés de
parentalitat acompanyat de la seva família
i d’acord amb els costums de la seva
cultura, sense tenir una idea restringida de
com són un bon pare i una bona mare.