Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat d'Història de l'Art

1. Júlia López Valera
Presentació basada en les del professor Salvador Vila Esteve i altres
EL RENAIXEMENT:
PINTURA

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Imitació de la natura, pintant les coses tal com són (antecedent Giotto), i emulació a
l’antiguitat clàssica.
Temàtica:
Religiosa (en esglésies i capelles) però carregada d’humanisme i sentit classicista.
Apareixen nous temes.
Històrics: esdeveniments heroics (pintures commemoratives, paisatge).
Mitologia (al·legories que volen destacar valors humans, plasmació de les idees
neoplatòniques).
Retrats (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants), primer el retrat de
perfil, després de front. Desapareix el límit entre sagrat i profà.
Tècniques:
Fresc de grans dimensions.
Tremp sobre pla i oli (d’influència flamenca).
Suports: Quadre de tela o mur. El llenç pren importància front a paret i fusta.

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
La figura humana és el centre de totes les seves composicions: l’ésser humà com a
centre de l’univers i mesura de totes les coses. S’estudia l’anatomia, coneixent les
funcions del cos i el procés orgànic del moviment. Representació del nu.
 Interès per la figura humana que és naturalista i idealitzada.
La major part dels pintors són de la Toscana o bé pinten a Florència.
Fan una interpretació científica de la naturalesa, cercant la profunditat,
l’expressivitat i el moviment:
Ús de la perspectiva lineal: Tres dimensions on només hi ha dues. Consisteix en
plasmar línies de fuga que convergeixen en un únic punt de fuga. Els objectes
representats redueixen la seva dimensió, proporcionalment, quan s’acosten al
punt de fuga, donant sensació de profunditat.
També s’utilitza la tècnica de la perspectiva aèria (el teòric de la qual va ser
Leon Battista Alberti). Els colors es difuminen quan, teòricament, estan més
llunyans.

4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Amb la llum aconsegueixen mostrar el volum dels objectes. Estudi de la llum,
que envolta les figures, donant-li un volum que ocupa espai o crea la unitat
ambiental. Predomini de la línia. Les figures es retallen sobre el fons i ocupen
el lloc que els correspon dins el joc de la perspectiva lineal. Els colors es
supediten a aquest efecte de recreació de l’espai. A més de la visió frontal i
del perfil pur, es domina l’escorç.
S’apliquen sistemes de proporcions.
El cànon, la mesura perfecta del cos
humà i la relació proporcional entre
totes les seves parts, constitueix la
preocupació fonamental de la
tècnica artística del Renaixement.
Composicions racionals,
matemàticament calculades i
equilibrades. Esquemes de
composició elementals:
circumferència, quadrat, triangle.

5. QUATTROCENTO

6. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(I)
L’antecedent més important és GIOTTO: intenta representar la realitat, naturalisme i
introducció del paisatge natural i arquitectònic.

7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(II)
Suposa un trencament conscient amb la pintura gòtica, encara que trobarem
elements gòtics fins a la segona meitat del s.XV.
Dos punts de partida:
1. Afany per representar la realitat de manera
convincent, en tres dimensions (perspectiva),
tant les persones com la natura (observació de
la natura.
2. Art clàssic: no tenien restes de pintura clàssica
però sí escrits descriptius. Apliquen les ides
procedents de l’arquitectura i l’escultura:
importància de les composicions i el volum, la
claredat, l’ideal de bellesa, la proporció,
l’harmonia, els cànons...
Perspectiva lineal o geomètrica: es situa un espai il·lusori, normalment
arquitectònic, que simula un real i on es situa un punt de fuga, fent les mesures més
petites a mesura que s’allunyen de la nostra vista i s’apropen al punt de fuga
(influència de les matemàtiques).

8. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(III)
Antropocentrisme:
 Figura humana centre de la
representació i principal preocupació.
 Estableixen cànons ideals (idealisme)
de les mides del cos humà
(importància de la teorització i els
tractats).
 Es tornen a representar figures nues.
 Doten a les figures de volum i relleu
(major realisme).
Influència de la filosofia neoplatònica: el naturalisme o realisme és idealitzat, és a dir, es
busca la representació ideal del tema, buscant la bellesa.
Importància de la geometria i la matemàtica en general.
Es buscarà cada vegada més captar la psicologia dels personatges, però des de la
sobrietat expressiva (contenció).

9. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(IV)
El dibuix és un element fonamental: es
dibuixen contorns nítids i clars ( de vegades
això dóna una aparença plana).
Hi ha una preocupació pel volum: a través
de la perspectiva, els escorços i els efectes de
llum i ombra es dota a les figures de volum.
Les gradacions tonals dels colors permeten
captar els efectes de llum i ombra que
afavoreixen el modelatge i volum de les
figures i la naturalitat de les composicions.
Els colors són naturals, amb una tendència
als tons suaus, pastels, blaus, roses i verds
clars, i s’utilitzen amb una gradació tonal.

10. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(V)
La LLUM:
1. Solen ser clares, diàfanes i homogènies.
2. L’alternança de llums i ombres per a modelar volums i crear espais.
3. Es passarà de l’experimentació inicial a una creixent perfecció en l’ús de la llum en la
segona meitat del segle.

11. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(VI)
La COMPOSICIÓ:
1. És un element fonamental i de preocupació.
2. Són coherents, harmòniques i creïbles, normalment basades en figures geomètriques
simples (triangles,...).
3. Es busca destacar els efectes visuals mitjançant elements arquitectònics o
paisatgístics.
4. El paisatge, sense detallismes, serveix per enquadrar escenes i donar-los una
dimensió espacial i les figures es reparteixen ordenament i amb un pla preconcebut.
5. L’obra té unes línies compositives de tensió que ens fa recórrer la imatge en el seu
interior.
6. S’introdueix l’anomenada finestra aperta: una finestra oberta que permet veure el
paisatge o altra acció de fons.

12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(VII)
La coordinació i relació de les figures entre elles i amb l’espai, dóna lloc a un moviment i
dinamisme contingut, però cada vegada major, que té en els escorços l’exemple
principals.
Cada obra és concebuda com un tot que no depèn de l’exterior. Es tendeix a la unitat i,
encara que hi hagi diversos temes, tots poden entrar en la mateixa obra.

13. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(VIII)
La TEMÀTICA:
1. Continua sent predominantment religiosa (frescos de les esglésies o taulers d’altars
i oratoris): vida de Crist, verges, sants, Antic Testament.
2. En la pintura profana apareixen nous temes i gèneres:
- Retrats: solen de petit format i de perfil. La major seguretat i domini de la
perspectiva farà que s’imposin progressivament els retrats de tres quarts i frontals
(finals segle).
- Les al·legories: representació amb imatges d’idees abstractes.
- Els temes mitològics (influència clàssica).
- Els paisatges: passaran de format part dels quadres a ser els protagonistes
d’alguns d’ells a finals del segle XV.

14. MASACCIO(I)
 És el primer gran mestre de la pintura
renaixentista, el que trenca amb la
pintura gòtica.
 El fort naturalisme de les seves obres
enllaça amb Giotto, amb un tractament
plàstic i escenogràfic.
 La seva amistat amb Brunelleschi i
Donatello, es nota a les seves obres:
perspectiva lineal, preocupació pel
volum, monumentalitat, proporció i
harmonia.
 És el primer en aplicar la perspectiva
lineal, geomètrica o matemàtica:
preocupació per crear un espai real i
representar la profunditat, les tres
dimensions, en una superfícies plana.
 Preocupació pel volum: mitjançant els
jocs de llum i ombres i la gradació tonal
dels colors aconsegueix modelar cossos i
vestimentes.

15. MASACCIO(II)
 Li dóna als temes un
aspecte natural i
realista: tracta de
captar la psicologia
dels personatges,
incorpora paisatges
naturals i
arquitectònics,...
 Les figures tendeixen a
la monumentalitat i
grandiositat, amb el
domini de la massa i el
volum (solidesa
escultòrica).
 El dibuix és bàsic, nítid
i clar, però centrant-se
en les línies
fonamentals i sense
entrar en el detallisme.

16. PRINCIPALS OBRES DE MASACCIO(I)
LA TRINITAT (1425-1427)

17. PRINCIPALS OBRES DE MASACCIO(II)
FRESCOS DE LA CAPELLA BRANCACCI (1426-28)

18. PRINCIPALS OBRES DE MASACCIO(III)
TRIBUT DE LA MONEDA ( 1426-28)

19. OBRES PRINCIPALS DE MASACCIO(IV)
L’EXPULSIÓ D’ADAM I EVA DEL PARADÍS (1426-28)

20. SANDRO BOTTICELLI (I)
 És el pintor més important de
l’últim terç de segle, protegit dels
Medicci i lligat a la història de
Florència.
 Implanta un estil més líric,
delicat, gràcil, dolç i idealitzat.
 Intenta unir el platonisme i el
cristianisme i busca expressar les
idees i la bellesa ideal.
 Naturalisme molt idealitzat.
 Bellesa idealitzada i serena, però
sempre amb un toc de tristor i
melancolia.
 Utilització d’un dibuix fluid, molt
nítid i clar en què predomina la
línia ondulant, que dóna
dinamisme a les composicions.
 Les composicions són
harmonioses, equilibrades i
clàssiques.

21. SANDRO BOTTICELLI (II)
 Colors freds que no li serveixen per
a modelar el cossos, que tenen
tendència a aparèixer plans.
 Llum diàfana. Apareixen tons
cristal·lins.
 Tota la seva obra és una mostra de
classicisme idealitzat (tècniques,
nus, temes mitològics) i
perfeccionisme tècnic.
 Temàtica: pintura religiosa, retrats, i
temes mitològics i al·legòrics.
 Al final de la seva vida (des del
1491) la seva pintura es fa més
nerviosa i pessimista, fins i tot
convulsiva (decadència de
Florència): té una forta càrrega
moral i ètica (que ja tenia abans) i
es basa en el triomf de la rectitud i
la veritat sobre l’obscuritat i la
mentida.

22. OBRES PRINCIPALS DE BOTICCELLI(I)
VERGE AMB EL NEN I DOS ÀNGELS (1468-70) RETORN DE JUDITH A BETHÚLIA (1470-72)
DESCOBRIMENT DEL CADÀVER
D’HOLOFERNES (1470-72) SANT SEBASTIÀ (1474)
L’ADORACIÓ DELS REIS MAGS (1475)

23. PRINCIPALS OBRES DE BOTTICELLI(II)
VERGE DEL MAGNIFICAT (1480-81)

24. PRINCIPALS OBRES DE BOTTICELLI(III)
LA PRIMAVERA (1480-82)

25. LA PRIMAVERA (1480-82)
PRINCIPALS OBRES DE BOTTICELLI(IV)

26. PRINCIPALS OBRES DE BOTICCELLI(V)
CÀSTIG DELS REBELS QORAHE, DATHAN I ABIRAM (1481-82)
PALAS ATENEA DOMANT EL CENTAURE
(1482-83)
VENUS I MART (1483)RETRAT DE JOVE (CAP AL 1483)

27. PRINCIPALS OBRES DE BOTICCELLI(VI)
ANUNCIACIÓ (1489)
PIETAT AMB SANT JERÒNIM, SANT PAU I SANT PERE (1426-28)

28. PRINCIPALS OBRES DE BOTICCELLI(VII)
EL NAIXEMENT DE VENUS (1482-84)

29. PRINCIPALS OBRES DE BOTICCELLI(VIII)

30. CINQUECENTO

31. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(I)
Roma serà el nucli. Els tres grans pintors (Leonardo, Rafael i Miquel Àngel), són
d’origen florentí, però treballaran sobretot a Roma.
Els principals clients seran l’aristocràcia i l’església.
Temàtica: es repeteixen temes del Quattrocento, però destaquen més el religiosos,
els retrats i el temes cortesans.

32. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(II)
Tècniques i materials: perden importància la
pintura al tremp i la taula. Torna a ser molt
important la pintura al fresc, i comença a
imposar-se l’oli i el llenç.
Introducció nova perspectiva per part de
Leonardo: la perspectiva aèria, que pretén
representar l'atmosfera difuminant els
contorns de les figures a mesura que
s’allunyen de nosaltres (sfumato).
Color i dibuix: el color s’aplica amb una
pinzellada més solta. Ja no es dibuixa una línia
tan clara i nítida, sinó que la línea que
delimita les figures es difumina sota el color.

33. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(III)
Llum: es perfecciona, es fa més dramàtica (veladures, contrasts entre llums i ombres,
introducció del clarobscurs als retrats i altres obres,...)
Les escenes adquireixen un major naturalisme: profunditat, captació de l’atmosfera,
relació entre els personatges..., però un naturalisme idealitzat (neoplatonisme).
Les composicions són clares (amb freqüència triangulars) i més dinàmiques amb les
figures relacionant-se entre elles i pràcticament sempre es presenta una sola escena a
cada obra.
Destaquen: Leonardo, Rafael i Miquel Àngel (ja evolucionant cap al manierisme).
Posteriorment donaran pas a l’escola veneciana (Giorgione, Tiziano, Veronés,
Tintoretto) i al manierisme per una altra (Parmigianino, Correggio, Bronzino).

34. LEONARDO DA VINCI (I)
 És l’home del
Renaixement per
excel·lència: pintor, artista
en general, teòric,
enginyer, inventor, ...
 Destaca per la introducció
de la perspectiva aèria
(sfumato), el domini del
dibuix (moviment i estudis
anatòmics) i el volum, el
realisme i l’expressió dels
rostres (amables,
lluminosos i amb un lleu
somriure).
 Entre les seves obres cal
destacar: l’Anunciació, la
Verge de les Roques,
l’Últim Sopar, la Gioconda i
la Verge, Santa Anna i el
nen.

35. PRINCIPALS OBRES DE LEONARDO DA VINCI (I)
L’ANUNCIACIÓ (1472-75)
LA VERGE DE LES ROQUES (1483-86 i 1495-1508)LA DAMA DE L’ERMINI (1483-90)
L’ÚLTIM SOPAR (1494-98)
LA GIOCONDA (1503-05)SANTA ANNA, LA VERGE I EL NEN (1508-10) SANT JOAN BAPTISTA (1513-15)

36. RAFAEL DE SANZIO(I)
 Destaca pel domini del dibuix,
l’ús acurat de la perspectiva,
l’harmonia, l’equilibri de les
grans composicions amb un
espai ample i profund i l’ús del
color i la llum (clarobscur) als
retrats i el tema recurrent de la
Verge amb el Nen.
 Té un classicisme més pur,
utilitzant colors clars i delicats, i
llums suaus buscant sempre
una expressió amable i dolça als
rostres.
 Obres importants: Esposalles
de la Verge, Madonna del Gran
Duc, Madonna de la Cadernera,
l’Escola d’Atenes, l’Incendi del
Borgo, ... .

37. PRINCIPALS OBRES DE RAFAEL DE SANZIO(I)
MADONNA DE LA CADERNERA (1505)LES ESPOSALLES DE LA VERGE (1504) RETRAT DE CARDENAL (1510-11)MADONNA DEL GRAN DUC (1504)INCENDI DEL BORGO (1514)LA TRANSFIGURACIÓ (1519)
LA FORNARINA (1518)
RETRAT DE BALTASAR CASTIGLIONE (1514-15)

38. PRINCIPALS OBRES DE RAFAEL DE SANZIO(II)
ESCOLA
D’ATENES (1509)
1. Plató 2. Aristòtil 3. Sòcrates 4. Xenofont 5. Esquines (o Alcibíades) 6.
Alcibíades (o Alexandre) 7. Zenó
8. Epicur 9. Federico Gonzaga 10. Averrois 11. Pitàgores 12. F. M. della
Rovere 13. Heràclit 14. Diògenes
15. Euclides 16. Zaratustra 17. Ptolemeu 18. Autoretrat de Rafael 19.
Retrat de Sodoma

39. PRINCIPALS OBRES DE RAFAEL DE SANZIO(II)
ESCOLA
D’ATENES (1509)

40. MIQUEL ÀNGEL(I)
 Partint del classicisme, trenca amb ell,
imposant la seva llibertat creativa.
 Característiques més important: volumetria,
dinamisme i expressivitat.
1. Per aconseguir el volum, posar els cossos
en figures forçades.
2. El dinamisme el trobem en la relació
entre els personatges , escorços acusats,
predomini de les línies corbes i molt de
moviment.
3. L’expressivitat la capta en el moviment
dels cossos, els gestos i, sobretot en els
rostres: la terribilità de les escultures també
està present a les pintures.
 Tendeix a la monumentalitat, a l’estudi
anatòmic, a pintar personatges musculats
(grans, física i espiritualment, fins i tot en el
cas de les figures femenines). No té interés
en el paisatge.

41. MIQUEL ÀNGEL(II)
 La base de la seva pintura està en el dibuix, especialment en el dibuix anatòmic de
les figures: és un dibuix clar i potent (molt visible), molt ben dominat.
 Colors: brillants, forts i lluminosos, destacant els verd i violats.
 Les composicions són variades i es compliquen (línies corbes, diagonals i
ascendents), enquadrant les seves obres en grandioses simulacions arquitectòniques.

42. MIQUEL ÀNGEL(III)
 Temes: religiosos perquè són encàrrecs dels papes, amb referències mitològiques i
una gran importància de les figures nues.
 Busca captar la idea a què fa referència cada personatge, més que no la realitat.
 Obres més importants: Tondo Doni, Volta de la Capella Sixtina i Capçalera de la
Capella Sixtina.
TONDO DONI (1506)

43. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(II)
VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-12)

44. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(II)
DÉU CREANT EL SOL, LA LLUNA I ELS PLANETES (1508-12)CREACIÓ D’ADAM (1508-12)

45. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(III)
SEPARACIÓ DE LA LLUM I LES TENEBRES (1508-12)CREACIÓ D’EVA (1508-12)

46. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(IV)
SEPARACIÓ DE LES AIGÜES I LA TERRA (1508-12)PECAT I EXPULSIÓ DEL PARADÍS (1508-12)

47. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(V)
CAPÇALERA DE LA CAPELLA SIXTINA (1537-41)

48. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(VI)
CAPELLA PAULINA: CONVERSIÓ DE SANT PAU (1542-50)CAPELLA PAULINA: CRUCIFIXIÓ DE SANT PERE (1546-50)