Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 36: PROGRAMA DE LA CAPELLA SCROVEGNI O DE L’ARENA
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. FITXA TÈCNICA
Títol
Cappella degli Scrovegni o dell’Arena
Autor
Giotto di Bondone (Colle di Vespignano, Murgello, 1267Florència, 1337)
Cronologia
1304-1306
Tècnica
fresc
Mides
900 m2
Estil
italogòtic
Tema
religiós
Localització
Pàdua (Itàlia)
Júlia López Valera

3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR


Al llibre Les vides dels més excel·lents,
escultors i arquitectes, l’escriptor renaixentista
Vasari diu que fou Cimabue qui va descobrir
GIOTTO, mentre aquest, que guardava
aleshores un ramat d’ovelles, en dibuixava una
en una pedra. El cert és que Giotto, arquitecte
i sobretot pintor, està considerat el fundador
de la pintura italogòtica del Trecento, perquè
va ser l’introductor dels ideals naturalistes que
trencaren amb l’estil rígid propi de l’art bizantí.
Malgrat la seva importància com a pintor,
l’obra de Giotto planteja grans problemes a
l’hora d’atribuir-li’n l’autoria amb certesa. No
obstant això, els dos grans cicles murals de
la seva producció, els frescos de la basílica de
San Francesco d’Assís i, sobretot, els que
decoren la Cappella degli Scrovegni o
dell’Arena de Pàdua, han estat els únics
reconeguts universalment com a seus. El
1334 va ser nomenat arquitecte de la
catedral de Santa Maria dei Fiori de Florència,
i va començar les obres del cèlebre
campanile, un projecte que va ser alterat
després de la mort de Giotto.
Júlia López Valera

4. DESCRIPCIÓ FORMAL

Els frescos de la Cappella degli Scrovegni decoren tot l’interior de l’edifici i es
distribueixen al llarg de tots els seus murs i la volta de canó que el cobreix, on es pot
contemplar un cel blau amb estrelles i una sèrie de medallons distribuïts en quatre
franges separades per arcs torals.
Júlia López Valera

5. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Des de la porta d’entrada, la paret que queda a la dreta de l’espectador (orientada al
sud) presenta tres registres sobreposats i un ampli sòcol. Tant el nivell superior com el
sòcol es divideixen en sis panells separats per àmplies franges divisòries; als altres dos
registres intermedis hi ha només cinc panells distribuïts en mig de sis finestres allargades
amb un arc de mig punt.
Júlia López Valera

6. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Al mur situat a l’esquerra de l’espectador (orientat al nord), els tres registres i el sòcol
es divideixen en sis cassetons cadascun, separats també per franges amples. Aquestes
franges, a excepció del sòcol, estan pintades simulant marbre de colors.
 En el cas dels registres inferiors, aquest engany òptic s’inverteix, i es produeix als
panells rectangulars i no pas a les franges divisòries, on hi ha representacions figuratives.
Júlia López Valera

7. DESCRIPCIÓ FORMAL
 La porta de l’oratori també està decorada
al timpà i als muntants, on hi ha, a cada
costat, tres panells sobreposats i un sòcol.
Tot plegat conforma un ric programa
pictòric de 37 escenes i dues arquitectures
pintades al registre inferior dels muntants
de l’arc de l’oratori, que han estat
interpretades com a sepulcres del cor o
“coretti” destinats a Enrico Scrovegni,
mecenes de l’obra, i al seu pare, Reinaldo.
Finalment, al mur de l’entrada hi ha un gran
fresc que cobreix tota la superfície del mur
per damunt de la porta.
 Algunes escenes no s’han conservat gaire i
d’altres han perdut els colors originals. Les
pinzellades i l’estil d’aquest extens conjunt
és força homogeni, perquè, encara que
Giotto estigué ajudat pels seus deixebles,
aquests seguiren fidelment les directrius del
mestre.
Júlia López Valera

8. DESCRIPCIÓ FORMAL


Quant els aspectes formals, cal
assenyalar que en el conjunt dels frescos,
Giotto no utilitza la perspectiva
jeràrquica, però conserva el costum gòtic
d’emprar pa d’or a les aurèoles.
Igualment, cal assenyalar que en les dues
arquitectures pintades, Giotto demostra
un gran interès per la perspectiva.
L’estudi anatòmic dels personatges és
acurat i el perfil del contorn, delimitat
amb una línia, fa que les figures guanyin
volum. Aquest tractament de la
volumetria permet diferenciar amb
nitidesa la figura del fons.
En totes les escenes del conjunt, la llum
sol il·luminar suament tota la superfícies,
i crea petites ombres que aporten
profunditat a la imatge. Els colors, sense
estridències, cerquen l’equilibri i
l’harmonia cromàtica. El blau del cel, que
hi predomina, substitueix l’habitual
daurat gòtic.
Júlia López Valera

9. TEMÀTICA

El gruix del conjunt pictòric de la Cappella degli Scrovegni representa els principals
episodis de la vida de Crist dividida en quatre grans cicles amb una clara finalitat
catequètica: els antecedents de la Nativitat, és a dir, les històries de sant Joaquim,
santa Anna i la Verge Maria; el naixement i la infància de Jesús; la vida pública i els
miracles; i la passió, mort i resurrecció. Totes aquestes escenes es basen en el Nou
Testament, en episodis dels textos apòcrifs del protoevangeli de sant Jaume i en la
Legenda sanctorum de Iacobus de Voragine, escrita entre 1253 i 1270.
Júlia López Valera

10. TEMÀTICA
 Situat l’espectador a l’entrada, la lectura iconogràfica comença per la dreta i de dalt
a baix, i fa la volta a la capella. La franja superior del mur sud s’inicia amb els sis panells
de la història de sant Joaquim, pare de Maria, i continua al mur oposat amb sis
passatges de la vida de la Mare de Déu, des del seu naixement fins el casament amb
Josep.
Júlia López Valera

11. TEMÀTICA

El cicle marià es tanca amb l’episodi de l’Anunciació, una escena dividida als dos
panells superiors (l’arcàngel Gabriel a l’esquerra i Maria a la dreta) i el timpà de l’arc
de l’oratori (Déu envia a Maria l'arcàngel Gabriel).

El cicle del naixement i la infància de Jesús es distribueix en sis escenes que
comencen amb la Visitació i acaben amb la matança dels Innocents. Aquest grup de
frescos ocupen un panell de l’arc de l’oratori i la franja intermèdia del mur sud. La
narració continua a la mateixa alçada al mur oposat amb un altres sis episodis de la
vida pública de Jesús, des de la discussió amb els doctor de la Llei fins a l’expulsió dels
mercaders del temple.
Júlia López Valera

13. TEMÀTICA



El cicle de la passió, mort i resurrecció de Crist s’inicia amb el panell esquerra de l’arc
de l’oratori, on es representa la traïció de Judes. Posteriorment, apareixen onze
escenes que omplen la franja inferior dels murs: cinc al mur sud amb la Santa Cena, el
lavatori, el petó de Judes, la presentació davant Caifàs i la flagel·lació; i sis al mur
nord, amb la pujada al calvari, la crucifixió, els plors per Crist mort, la Resurrecció,
l’Ascensió i la Pentecosta.
Cada compartiment esta emmarcat per unes franges pintades amb ornamentació
floral i geomètrica i petites composicions lobulades amb escenes de l’Antic Testament.
Cal advertir que les escenes situades en l’arc de l’oratori, que es complementen amb
dos cassetons d’arquitectura pintada a la part inferior, tenen un significat unitari
vinculat a l’acceptació de Jesús com a Fill de Déu.
Júlia López Valera

16. TEMÀTICA

Júlia López Valera
Déu mana anunciar als homes la
vinguda del seu Fill (Anunciació);
uns el reconeixen (Visitació)
“Quan Elisabet va sentir la
salutació de Maria, l’infant li
saltà dins del ventre i Elisabet
quedà plana de l’Esperit Sant; i
va exclamar amb veu forta:
Beneïda tu entre les dones i
beneït el fruit del teu ventre!”
Lluc (1, 41-42); d’altres, però, el
traeixen (Traïció de Judes)
“Llavors, un dels dotze, Judes
Iscariot anà a trobar els grans
sacerdots i els digué: Què em
voleu donar i jo us el posaré a les
mans? Ells li assignaren trenta
sicles. I des d’aleshores buscava
una avinentesa per a lliurar-lo”.
Mateu (26, 14-16).

17. TEMÀTICA
 En la franja inferior dels murs hi ha enfrontades les set Virtuts (mur dret) amb els set
Vicis (mur esquerra): prudència-niciesa; fortalesa-inconstància: temprança-ira; justíciainjustícia; fe-idolatria; caritat-enveja; esperança-desesperança:
Júlia López Valera

18. TEMÀTICA

Sobre la porta d’entrada a la capella hi ha un gran fresc que ocupa tot el mur amb la
representació del Judici Final estructurada al voltant de la figura central de Crist com
a jutge dins d’una màndorla circular rodejada d'àngels. Al seu costat, els dotze
apòstols, acompanyats de corts d'àngels.
A la part inferior separats per una
gran creu, els escollits, a la dreta, i els
condemnats, a l’esquerra. Destaca la
representació a la part dreta d’Enrico
Scrovegni fent donació de la cappella
Scrovegni a la Mare de Déu.
Probablement, però la generosa
donació d’Enrico que permeté la
construcció de la capella era alhora un
gest d’expiació del pecat de la usura,
que havia estat la font de la fortuna
aconseguida per Reginaldo Scrovegni,
el seu pare.
Júlia López Valera

20. TEMÀTICA
 El programa iconogràfic es completa amb els medallons on hi ha les imatges de Crits, la
Mare de Déu i alguns profetes i sants que decoren la volta de canó de la nau.
Júlia López Valera

21. MODELS I INFLUÈNCIES

Molts trets de l’obra de Giotto, com, per exemple,
els ulls ametllats dels personatges, mostren
l’herència de l’estil bizantí de Cimabue, el
mestratge del qual també és evident en la
solemnitat escènica de la composició i en la rigidesa
i la simetria formals que la caracteritzen. Seguint
també l’escola pictòrica sienesa, va mantenir l’ús
del pa d’or en les aurèoles dels sants.

No obstant això, influït per les noves teories
franciscanes de valoració de la natura, Giotto va
impulsar un nou estil, anomenat avui italogòtic,
que va establir les bases de l’art renaixentista. Va
substituir el fons daurat per paisatges i
arquitectures que evidenciaven la seva voluntat
de crear nous efectes espacials, va donar als
personatges una major corporeïtat –que és fruit
de l’estudi anatòmic- i es va preocupar, alhora, de
representar-ne els estats d’ànim mitjançant el
gest i l’expressió.
Júlia López Valera