Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 16: COLOSSEU (AMFITEATRE FLAVI)
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. Edifici Colosseu o amfiteatre Flavi
Autor Desconegut (encarregat per l’emperador Flavi
Vespasià)
Cronologia s. I (72-80)
Tipologia Amfiteatre
Materials Blocs de marbre travertí, maó, pedra i estuc.
Estil Romà Imperial
Localització Roma
Júlia López Valera

3. Júlia López Valera
CONTEXT
 El Colosseu es va començar a construir l’any 72 d.C., durant el mandat de l’emperador Flavi
Vespasià (69-79), i va ser inaugurat l’any 80 pel seu successor Tit (79-81), encara que no es va acabar
completament fins a l’any 82 gràcies a la iniciativa de Domicià (81-96). Acabades les obres, el
Colosseu es va convertir en l’amfiteatre més gran que s’havia construït mai.
 Durant gairebé 500 anys, al seu interior s’hi celebraren nombrosos jocs fins i tot després de la
caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el 476 d.C. L’abandonament i dos terratrèmols van provocar la
ruïna parcial del monument, fet que el va convertir en una magnifica pedrera de marbre travertí per
a la construcció d’altres edificis.

4. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 La part de la façana conservada està articulada en
quatre nivells aixecats sobre un estilòbat o podi, que no
es corresponen amb els pisos interiors.
 Els tres primers nivells estan formats per una successió
de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes
adossades que suporten un entaulament purament
decoratiu.
 El quart nivell, o àtic, està format per un mur amb
pilastres adossades i petites finestres rectangulars.
De baix a dalt, se superposen aquests ordres: dòric-toscà,
jònic i corinti.
 L'últim pis, l’àtic, estava decorat amb lesenes d’estil
corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal
(velarium) que protegia els espectadors de la pluja i del
sol.
Planta el·lipsoidal
vomitoria
càvea
arena
primer nivell
d’ordre dòric
àtic o quart nivell
(estructura massissa)
Vuitanta accessos
segon nivell
d’ordre jònic
tercer nivell
d’ordre corinti
La planta el·líptica defineix l’espai de manera
concèntrica. Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc
l’espectacle, i al voltant hi ha la càvea, lloc on se situaven
les graderies en les quals s’asseien els 50000 espectadors
que podia arribar a acollir.

5. Júlia López Valera

6. L'accés al recinte es feia a través dels arcs del pis
inferior. A partir d’aquí, una complexa organització de
galeries anulars i radials coronades per voltes de canó
i d’aresta permetien la circulació per tot el recinte.
 Les comunicacions entre cada nivell es feien
mitjançant escales i rampes que donaven accés a les
grades a través d’unes portes anomenades vomitoris.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL

7. vomitoria
arcades
càvea
arena
vuitanta accessos
àtic o quart nivell
(estructura massissa)
tercer nivell
d’ordre corinti
segon nivell
d’ordre jònic
primer nivell
d’ordre dòric
velarium
màstils pel velarium

8. Sistema de politges per tensar i
desplegar el velarium
Sistema
esglaonat
de galeries
amb voltes
màstils pel velarium

9. Sota l’arena, al subsòl, hi havia visible una complexa obra de maons que, a més d’albergar les
diferents dependències de servei i les cel·les per a les feres, estava dotada amb un sistema
impermeabilitzat de conducció de l’aigua capaç de transformar l’arena en una gran piscina.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL

10. Júlia López Valera

11. Júlia López Valera
ENTORN I INTEGRACIÓ
 El Colosseu es va construir sobre les ruïnes del gran parc creat per Neró al voltant del seu palau,
la Domus Aurea, concretament al lloc que ocupava el llac artificial. Situat en un dels extrems dels
antics fòrums de la ciutat de Roma i proper al circ Màxim, el paisatge urbà que envoltava aquest
monument es veurà alterat l’any 1936 amb l’obertura de la Via dei Fori Imperiali.

12. 1. El maenianum summum in ligneis, fet de fusta, sense seients per a les dones pobres.
2. El maenianum secundum, dividit en el imum per als ciutadans rics i el summum,
per als pobres.
3. El maenianum primum, pels aristòcrates que no pertanyien al senat.
4. Al podium hi seien els senadors, magistrats, sacerdots i vestals.
Als extrems hi havia dos palcos: la tribuna imperial, i el reservat al
magistrat que a vegades presidia els Jocs.
Júlia López Valera
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
 A l’amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu per la colossal estàtua de 40 m de l’emperador Neró
que estava situada a prop del monument, s’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre
gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes), i, fins i tot, s’hi escenificaven batalles
històriques i naumàquies (batalles navals), per a les quals omplien l’arena d’aigua. L’entrada era
gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social.
 La construcció del Colosseu va ser considerada un regal generós de l’emperador al poble, am el
qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la seva divinitat. L’emperador,
assegut en una tribuna, podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o baixant el polze.

13. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
 L’amfiteatre, la planta el·líptica del qual sorgeix de la unió de dos teatres grecs, va ser una
tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà.
 La superposició d’ordres als diferents pisos era habitual en l’època hel·lenística. Ja havia estat
utilitzada al teatre Marcello (13 a.C.) i va ser un model molt copiat posteriorment per arquitectes
del Renaixement, com ALBERTI, i del Barroc.
 Tant el sistema de graderies com les instal·lacions de l’arena al subsòl van ser un model
prototípic molt seguit en la construcció d’altres amfiteatres. Fins i tot, algunes solucions han servit
de model per a la construcció de recintes esportius moderns, entre els quals, els estadis de futbol.
Teatre Marcello (13 a.C.)

14. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
Alberti: Palau Rucellai de Florència (1404-1472)
Nou Camp