1. Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2
UNITAT 2
SABER MIRAR LES QUALITATS DE LA
REALITAT
5 La grandària: un element del llenguatge visual
Quan percebem una forma se’ns fa evident una de les qualitats més visibles: la seva
grandària. La grandària és un element visual diferent de la forma. Pot mantenir-se la
forma i modificar-se la grandària. Quan passa això, parlem d’objectes semblants. La
grandària es pot mesurar. Per fer-ho es comparen les seves dimensions amb una unitat
de mesura; per exemple el metre, centímetre... Per tal de determinar quantes vegades la
conté. Aquest número serà la seva mesura.
La sensació de grandària és relativa
Quan valorem la grandària d’una cosa, normalment pensem que és petita o gran.
Aquesta sensació és relativa perquè implica una comparació amb una altra cosa o amb
nosaltres mateixos.
Estem acostumats a determinades relacions de grandària amb elements del nostre
entorn: les mides dels edificis, portes, escales i en realitat la majoria dels objectes d’ús
comú estan pensades per a la nostra anatomia.
El canvi de la grandària habitual
De vegades, els artistes i creadors d’imatges alteren la mida habitual d’un objecte quotidià
quan el representen. Aquest canvi de mesures constitueix un valor expressiu molt
important de l’obra: atrau la nostra mirada cap a les formes de l’objecte
Claes Oldenburg. Llumins, 1992. Barcelona. Claes Oldenburg. Llumins, 1992. Barcelona.
Aquesta escultura representa una caixa de llumins Aquesta escultura representa una caixa de llumins
oberta i extraordinàriament ampliada oberti extraordinàriament ampliada.
Pàgina 8

2. Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2
6 El color: un element del llenguatge visual
Concepte i definició del color
El color és la sensació que obtenim mitjançant el sentit de la vista i a partir de la llum
refractada o reflectida per les superfícies dels objectes.
El 1666, Isaac Newton va demostrar la relació entre la llum i el color fent passar un raig de
llum blanca a través d’un prisma triangular. La llum es va descompondre en un ventall de
colors, del vermell ala violeta . Són els colors de l’espectre. En la naturalesa aquesta
descomposició dóna lloc a l’arc de Sant Martí.
Els objectes tenen la propietat d’absorbir o reflectir certes qualitats cromàtiques de la llum.
Quan la llum incideix sobre un objecte, aquest n’absorbeix la radiació lluminosa i en
rebutja la corresponent al color del qual està dotat. Per tant, quan diem que veiem el color
d’un objecte, ens referim a la impressió que ens produeixen els rajos de llum reflectits per
l’objecte quan la nostra retina els capta.
Síntesi additiva del color
Hi ha dos tipus o classes de mescles, les que es realitzen per
mitjà de llums de color que prenen per nom mescles additives, i
les que es donen amb substàncies colorants, pintures, que són les
sostractives.
Els colors primaris del color-llum que venen de l’espectre
s’agrupen en tres principals: vermell, verd i blau violaci. Combinant
aquests tres colors obtindrem la llum blanca.
La barreja sostractiva
Quan treballem en pintures, tintes, etc..., quants més colors es barregen, més llum
s’absorbeix, fins a arribar el negre. A aquest fenomen l’anomenem barreja sostractiva,
que és justament el contrari de la barreja additiva.
Els colors primaris de la barreja sostractiva són el groc, el magenta i el blau cian.
Pàgina 9

3. Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2
El cercle cromàtic
El cercle cromàtic facilita el treball amb els colors, perquè els representa ordenats i
relacionats de manera sistemàtica. En el cercle, s’hi col·loquen equidistants entre ells el
groc, el magenta i el blau cian.
La barreja dels colors primaris, per parelles i en
la mateixa quantitat, permet obtenir els colors
secundaris: el vermell, el verd i el blau violaci,
que es col·loquen enmig de la parella
corresponent. La resta dels colors s’obté
barrejant a parts iguals els colors primaris amb
els secundaris, obtenint els terciaris
Colors complementaris
Com més semblants són dos colors, més a prop
se situen en el cercle cromàtic. Com més
diferents, més allunyats en el cercle, fins a
arribar a la màxima separació, la marquen els
extrems d’un diàmetre qualsevol. Els colors diametralment oposats en el cercle cromàtic
formen parelles de complementaris.
Qualitats del color
Cada color té tres qualitats que ens permeten diferenciar-lo dels altres.
To: també anomenada qualitat cromàtica. Quan diem que un color és vermell, ataronjat,
groc o verd, ens referim al seu to
Valor o grau de lluminositat. Podem diferenciar dos verds perquè un és més clar i l’altre
més fosc
Saturació. Podem diferenciar dos grocs per la seva intensitat, l’un és més brillant i l’altre
més apagat.
Els estereotips del color
Explicar com són els colors és una altra manera de descriure el món visible, la realitat que
ens envolta.
Amb el color passa com en les formes: també tenim els nostres esquemes estereotipats.
Diem que el cel és blau, la terra, marró; el prat, verd. La idea cromàtica de la realitat,
doncs, se simplifica al màxim i es torna totalment convencional.
Respecte dels colors, també hem d’adquirir una percepció més sensible; hem de ser més
conscients de la riquesa cromàtica de la natura i de les possibilitats d’expressió que
ofereixen els colors dels materials de dibuix i pintura.
Pàgina 10

4. Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2
7 La textura: un element del llenguatge visual
El concepte de textura
La textura és l’aspecte de les superfícies provocat per la repetició múltiple d’algun tret.
Si ens adonem de les coses de l’entorn, tant si són naturals com artificials, tenen qualitats
superficials molt variades: un autèntic espectacle visual de rugositats, esquerdes, ratllats,
porus, etc.
Aplicació de les textures
La superfície de cada element de la realitat té el seu propi acabat o textura, de manera
que si volem crear una imatge seva no ens en podem oblidar. No representem de la
mateixa manera una bola de vidre que una taronja
De la mateixa manera que passa amb els colores de la realitat, cada cosa té una textura
pròpia que es pot alterar quan creem una imatge.
Canviar les textures habituals de les superfícies dels cossos fa possible obtenir una
representació subjectiva, o sigui, una imatge de fantasia.
Les trames de línies
El concepte de trama té el seu origen en la disposició entrecreuada dels fils en els teixits.
Per analogia, quan agrupem i sobreposem línies seguint un ordre o criteri es diu que fem
una trama de línies.
Amb el tramats de línies es poden aconseguir efectes de textura i clarobscur.
Es poden representar trames amb línies rectes, corbes contínues i discontínues.
Pàgina 11

5. Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2
Natura morta, de Giorgio Morandi (1931). Diferents valors
de gris per trames de línies encreuades
Interpretació d’una fotografia per trama de línies paral·leles
Diferents trames de línies
Pàgina 12