Corral de comedias en castellano

1. Fet per Jordi Schoenenberger
CORRAL DE COMEDIAS D’ALMAGRO

2. INTRODUCCIÓ
 El Corral de Comedias d'Almagro és conegut arreu del món per ser l'únic que
roman actiu tal com era fa gairebé quatre-cents anys. Està situat a la Plaça
Major d'Almagro i deu la seva construcció a Leonardo d'Oviedo, prevere de
l'Església de Sant Bartomeu el Vell d'Almagro. En 1628, el senyor Leonardo de
Oviedo va demanar permís a l'Ajuntament per a l'edificació del corral al pati de
la fonda del toro. Va invertir en la construcció més de cinc mil ducats, una
autèntica fortuna de l'època. En el seu origen el corral de comèdies ocupava
una superfície de 622 m, una mica més del doble del que es conserva en
l'actualitat.
 La primera representació de la qual es té referència va ser a càrrec de la
companyia de Juan Martínez en 1629, una de les dotze companyies "de Títol".

3. HISTÒRIA
 Al segle XVIII, amb la prohibició dels corrals, es converteix en el “Mesó” de la
Fruita, coneixent des de mitjan segle XIX com la Posada de les Comèdies.
 El 1950, l'amo de la posada, mentre realitzava unes obres, va trobar una baralla
espanyola pintada a mà datada a principis del segle XVIII. Va posar la troballa
en coneixement de l'Ajuntament i el seu alcalde, Julián Calero, la va traslladar al
governador civil de la província. José María del Moral, per aquest i altres
documents, va suposar que en aquest lloc podria haver existit un corral de
comèdies.
 Es van iniciar les obres i va aparèixer la zona de l'escenari pràcticament
intacta, moment en què es va decidir recuperar tan magnífic espai, que estava
molt parcel·lat i en mans de diferents propietaris.
 Després del procés d'expropiació i restauració oportunes, es va inaugurar el
1952 aquest espai únic al món, testimoni d'una de les èpoques més fecundes i
brillants del teatre.

4. HISTÒRIA
 A la fi del segle es va decretar la prohibició total i els corrals van patir diferents
sorts. La majoria van desaparèixer, altres es van transformar en teatres "a la
italiana" (el Corral de Príncep es va transformar en el Teatre Espanyol a Madrid)
i el Corral de Comedias d'Almagro es va seguir utilitzant com el que sempre va
ser: una posada.
 La recuperació d'aquest espai va donar origen al Festival de Teatre Clàssic
d'Almagro. De caràcter internacional, es celebra durant els mesos de juliol en
cinc espais diferents tenint com a referent el corral de comèdies.

5. DESCRIPCIÓ
 Entre la porta del carrer i el pati es troba un vestíbul empedrat, com el que tota
la planta, de petits còdols, lluint el del vestíbul la Creu de “Calatrava”. Hi havia
instal·lat una fonda que funcionava regularment hi hagi o no representació. En la
seva part esquerra hi va haver un foc manxec i en una de les pallissa va
aparèixer la baralla datada el 1725. Des del mateix s'obria un reixat de fusta que
comunicava directament amb el pati.
 El corral està sustentat en les tres parts que envolten l'escenari per 54 pilastres
de fusta amb els seus sabates, les inferiors estan muntades sobre un tosc
basament de pedra per a protegir-les de la humitat del sòl. Aquests puntals
reben els dos cossos de l'edifici i formen un porxo o cobert els seus tres costats.
 La “alojería” era la moderna cafeteria dels nostres dies. Estava situada al costat
del reixat d'entrada al pati, sota la primera cassola. Es bevia una beguda
refrescant anomenada allotja, composta d'aigua, mel, canyella i altres espècies
que cada “alojero” barrejava a conveniència, ja que en els corrals estava
prohibit vendre begudes alcohòliques. Encara que se sap que era habitual que
els “alojeros” la barregessin amb vi.

6. DESCRIPCIÓ
 Les estances privades estaven situades en els laterals de l'escenari i es
llogaven només a famílies nobles, per un període determinat de temps. Les
espesses gelosies permetien veure sense ser vistos ... Posseïen accessos
independents de la resta de l'edifici per mantenir l'anonimat dels seus ocupants.
 La cassola era el lloc des d' on veien la representació les dones. Així ho exigia
l'estricta moral d'aquella època. Estava situada davant de l'escenari, a la
primera planta de l'edifici. Els accessos eren independents del pati i corredors, i
comunicaven amb l'entrada mitjançant una o diverses escales. El corredor situat
sobre de la cassola ocupaven habitualment les institucions, tant civils com
eclesiàstics.
 Els corredors laterals estaven entre la cassola i les estances privats. Es dividien
en estades que es llogaven a famílies. Són els antecedents de la llotja.
 L'escenari, el lloc on es representava, està situat a la part oposada de l'entrada i
darrere hi ha els camerinos. La paret del fons compta en la seva part superior
amb un corredor de tres balcons de barana que apunten a l'escena, i en el
costat dret la porta d'accés als còmics. Sota el entarimat hi ha el fossat, on
s'allotjava la companyia amb tots els seus béns.

7. DESCRIPCIÓ
 Durant el Segle d'Or tota manifestació teatral era coneguda com
"comèdia", excepte les actuacions sacramentals. El públic anava a la
comèdia, encara que ho representat fora drama o tragèdia.
 En els corrals de comèdies no hi havia lavabos i les condicions higièniques no
eren les més adequades. Amb l'arribada, a mitjans del segle XVIII, de diferents
governs il·lustrats es comencen a prohibir les representacions en aquests locals.
La manca d'higiene, el risc d'incendi, els desordres ... A això cal afegir el
desenvolupament d'una burgesia que no vol assistir a les comèdies en espais
incòmodes i l'aparició d'espectacles “metateatrales” com l'òpera que
requereixen d'espais tancats amb un tractament acústic específic.
 Els dos laterals restants es completaven amb estrades o grades que eren
ocupats per comerciants, militars, funcionaris ..., gent d'un nivell social més
elevat que a la resta del pati que només podia ser ocupat per gent plana i al que
s'anomenaria Pati dels Mosqueters.

8. NORMES

9. NORMES
Les representacions s'organitzaven en funció de les següents normes:
 La temporada començava diumenge de resurrecció i acabava el dimecres de
cendra.
 Estava prohibit fumar, pel risc d'incendi.
 D'octubre a abril la comèdia començava a les dues de la tarda, a la primavera a
les tres i a les quatre a l'estiu, per a finalitzar abans de la posta de sol. La seva
durada estava entre quatre i sis hores.
 L 'estructura d'una funció era: Lloa, primera jornada (acte), entremès, segona
jornada, romanços o “mojigangas”, tercera jornada i ball final.
 Els homes i dones no podien estar junts. Els homes ocupaven el pati (en grades
laterals, bancs al pati i de peu) i les dones a la grada de les cassoles. L'únic lloc
on se'ls permetia estar junts era a les estances dels corredors.

10. NORMES
 Els nens no podien entrar.
 El preu de l'entrada no era un preu global com avui el coneixem. Llavors es
pagaven diferents entrades: una a l'entrada, una altra per a la germanor o
beneficiari i una altra per seure. La companyia rarament arribava al 20% del
recaptat.
 En ciutats universitàries estava prohibit representar entre setmana perquè els
estudiants no es distraguessin.
 Dues de les figures més característiques dels corrals eren:
 El mantenidor de l'ordre. Mosso fort del lloc que, proveït d'un bon
garrot, contemplava els ànims de tots aquells que exaltaven.
 El “apretador”. En no existir un aforament determinat, tot el que passava tenia
dret a seure ...

11. GALERIA D’IMATGES

12. GALERIA D’IMATGES

13. GALERIA D’IMATGES

14. FI