1. Integration Services
Informe del projecte
José Pozo Murillo
Pau Casacuberta Vilaró
Laura Ribas Cerulla
Emili Gilabert Roca
1. Causes i contingut del projecte.
Durant els darrers anys la demanda de prestació de serveis de xarxes empresarials i de
concentració empresarial, els dos àmbits d'actuació d'Integration Services, ha augmentat
notablement. Gràcies a aquest fet, Integration Services ha pogut millorar els seus resultats i
estendre l'activitat vers nous sectors econòmics. Actualment Integration Services ofereix serveis a
empreses de naturalesa molt diversa. D'una banda es dedica a la prestació de serveis de xarxes
empresarials (la creació i gestió de serveis econòmics) i d'altra banda es dedica a la prestació de
serveis de concentració empresarial (l'assessorament empresarial sobre fusions i adquisions).
Malauradament, la formació dels treballadors no ha acompanyat aquest beneficiós creixement
econòmic. Des del departament de recursos humans es detecta un constant desfasament entre les
capacitats cognitives i d'anàlisi del personal dels departaments de xarxes empresarials i
d'integració econòmica, i els requisits associats a la realització eficient de les seves tasques.
Aquesta tendència negativa s'agreuja si tenim en compte que el ritme de transformació de
l'activitat i de les relacions econòmiques vigents va en augment. Sense una estratègia sòlida de
formació de la plantilla, Integration Services corre el risc de perdre les posicions que ha guanyat
durant els darrers temps.
L'equip de recursos humans d'Integration Services, es proposa desenvolupar un programa de
formació integral per tots els treballadors de l'empresa perquè puguin adequar els seus
coneixements i habilitats al nou entorn.
Encara que el programa de formació es dirigeix a tots els treballadors de l'empresa, els principals
beneficiaris d'aquest programa seran els vuitanta tècnics de serveis que actualment estan en
nòmina d'Integration Services, ja que són precisament ells els encarregats de prestar serveis als
clients d'Integration Services i els que, per tant, han de conèixer amb més precisió la situació del
mercat.
El programa de formació es proposa tres objectius bàsics:
-Actualitzar i renovar els coneixements sectorials sobre el mercat.
-Adquirir i exercitar l'aplicació d'instruments d'anàlisi econòmica.
-Acumular experiències individuals o grupals, per poder difondre-les més endavant entre tots els
membres de l'empresa.
Per aconseguir aquests objectius es proposa implantar un sistema de formació en línia, basat en
l'ús de les tecnologies digitals.

2. Integration Services ha realitzat una gran inversió en tecnologies digitals durant els últims anys.
L'empresa ha començat a utilitzar, per exemple, un programari especialitzat per a la gestió
d'informació i la presa de decisions, per a la gestió econòmica o per a la gestió interna de
processos, entre altres àmbits.
L'ús de la tecnologia per a la formació dels treballadors, però, ha quedat relegada a un segon pla.
Els programes de formació que s'han realitzat fins ara han seguit una metodologia tradicional,
amb un ús anecdòtic de la tecnologia digital. Únicament en alguns tutorials interactius i en l'àmbit
dels idiomes s'han utilitzat les noves tecnologies.
Els programes de formació que s'han desenvolupat fins ara, bàsicament presencials, no poden
satisfer les necessitats actuals. Avui en dia, la descentralització, la dispersió geogràfica i l'alt grau
d'especialització de treballadors i clients, exigeixen un altre tipus de formació, més flexible i
personalitzat.
Els programes e-learning i l'ús intensiu de les noves tecnologies permeten dissenyar programes
formatius personalitzats i amb un cost econòmic reduït, salvant els obstacles geogràfics i els
diferents ritmes d'aprenentatge.
2. Pressupost d'inversió.
Possibles víes d’ingressos futurs:
1. Valor afegit de l’empresa per tenir personal format.
2. Subvencions:
- Generalitat de Catalunya: subvenció per a cada persona formada en un curs e-learning.
- Unió Europea: subvenció fixe el primer any per a empreses que desenvolupin projectes i d’e-
learning.
- Ajuntament: Per les empreses de la ciutat que formin a persones en cursos a distància.
3. Patrocinador:
- Publicitat insedira a la plataforma (bunner).
- Enllaços publicitaris als quals es pot accedir des de la página.
- Patrocinadors impulsors del curs.
4. Lloguer de la plataforma a altres empreses per a realitzar els seus processos de formació.
Definirem el elements tecnològics i metodològics sobre els quals es construirà el programa d'e-
learning, i comentarem el pressupost d'inversió que se'ns han proposat i els efectes que s'en
deriven.
2.1 Implantació del programa d'e-learning.
L'espai en el qual es durà a terme la formació dels treballadors serà el campus virtual ,que es
dissenyarà per cobrir les necessitats concretes del projecte i de l'empresa Aquest nou espai s'ha

3. d'inserir dins de l'estructura web ja existent i fer-la més accessible. També s'ha de contractar
personal format per tal d'elaborar continguts i donar suport als alumnes. Una altra part important
del projecte és tot el relacionat amb el disseny gràfic de l'interfície que haurà de ser senzilla,
accessible i de fàcil actualització. A més, hem de tenir en compte que es contractarà un
manteniment tècnic que inclourà suport per als usuaris registrats.
Pel que fa a les activitats a les quals Integration Services S.A. optarà seran les de correcció
automàtica, fet que augmentarà el cost ja que és considera un mòdul addicional de la formació.
Quant al període que trigarà la creació i aplicació del programa d'e-learning a les estructures de
l'empresa, es proposa un temps de 3 setmanes que inclouria la recollida de dades, el disseny i la
integració de la plataforma, la introducció dels exercicis i la formació dels administradors de la
plataforma.
2.2 Anàlisi del pressupost d'inversió.
El pressupost d'inversió és una eina que ens permet destriar quina de les opcions que se'ns han
proposat és la més adient pel tipus de projecte que volem dur a terme. A més, ens permet
observar quina serà la distribució de les inversions al llarg dels anys i en quins àmbits es
distribuiran. Els pressupost d’inversió que se’ns ha proposat és el següent:
Taula 1. Pressupost d’inversions als apunts
• Els instruments d'anàlisi del pressupost d'inversió.
Els instruments d’anàlisi del pressupost d’inversió ens seviran per a mesurar la rendibilitat
d’inversions futures en el projecte d’e-learning de l’empresa. Per a analitzar el pressupost
d’inversió, en aquest treball ens centrarem únicament en dos instruments: el VAN i el TIR.
- El VAN.
EL VAN és el Valor Actual Net de l’Empresa, i serveix per a mesurar els fluxos de capital futurs, a
partir del tipus d’interès actual. Per a analitzar el Valor Actual Net, s’han de comparar les
quantitats de les in versions futures amb la inversió inicial.

4. Tenint en compte això, hem buscat uns ingressos que fessin que el VAN fos positiu, de manera
que ens garantissin l'èxit del projecte de formació. El resultat és que per tal que dit projecte sigui
viable hem obtingut que com a mínim l'empresa ha de generar uns ingressos de 437.000 euros a
l'any de mitjana.
-TIR.
Respecte a la TIR, taxa interna de retorn, permet igualar a 0 la comparació entre el capital actual
i els fluxos d’inversions de futur. La TIR també ens permet quantificar l'eficiència de la inversió
que proposem, és a dir que amb la TIR podem calcular el que podem guanyar anualment d'una
inversió. És calcula igualant a zero l'equació del VAN. Si la TIR ens surt major que el cost del
capital , interessos, per un projecte és considera que la inversió és rendible.
inversió inicial -219800
Fluxes de caixa
anuals any 1 205072 ingressos 545000 despeses -339928
any 2 -7520 ingressos 363000 despeses -370520
any 3 6317 ingressos 419000 despeses -419683
any 4 13216 ingressos 428000 despeses -414784
any 5 17503 ingressos 434000 despeses -416497
tipus interés
anual 1,35%
TIR estimat 15%
VAN 10.045,43 €
TIR 5%

5. 3. Pressupost de costos.
En aquest apartat analitzarem el pressupost de costos que ens han proporcionat. Aquest conté
l’estimació de despeses que suposarà per a l’empresa optar per un curs d’e-learning per formar
als seus empleats per un període de cinc anys. El pressupost de costos és el següent.
Insertar Taula 2.Pressupost de costos, als apunts
Per tal d’analitzar el pressupost de costos utilitzarem una sèrie de característiques que podem
observar quan apliquem les TIC a l’àmbit empresarial.
En aquest apartat s'analitza i es revisa l'eficiència econòmica de la formació. El concepte
d'eficiència suposa atribuir als agents econòmics un comportament maximitzador dels marges o
beneficis obtinguts de la seva activitat, per mitjà d'actuacions que portin a la maximització de la
generació de productes i/o la minimització dels costos de producció.
La mesura de l'eficiència té com a finalitat que una organització pugui prendre correctament les
tres decisions següents:
1. Determinar el màxim nivell de producte assolible amb una quantitat determinada de
recursos productius, o la quantia mínima de recursos que cal consumir per a generar un nivell
determinat de producte, cosa que succeeix quan l'organització opera en la seva funció de
producció.
2. Escollir la combinació de recursos productius, d'entre totes les combinacions possibles,
que li permet minimitzar el cost de producció, mitjançant l'ús de quantitats de cada factor variable
i fins al punt en què s'iguala el preu del factor amb el seu producte marginal.
3. Mesurar el volum de producte, entre diferents nivells de producció possibles, que
maximitzi el nivell de beneficis, cosa que succeeix quan l'ingrés marginal s'iguala al cost marginal.
4. Estimació de beneficis.
Al principi del cas, la directora de recursos humans es queixava del desfasament entre els
coneixements dels treballadors i els requisits de la seva feina en l'actualitat i el responsable de
desenvolupament professional del personal expressaven la necessitat d'acumular les experiències
grupals o individuals per compartir-les dins l'organització.
Amb l'acció d'e-learning dissenyada es supliran a bastament aquestes carències. Si els
treballadors estan al dia dels coneixements que necessiten, la seva feina serà molt més eficient
tant en quantitat com en qualitat, la qual cosa comporta els següents beneficis a l’empresa:

6. 1. Si els treballadors estan al corrent dels nous coneixements sectorials indispensables,
faran la feina que feien en menys temps, i això, implica l'augment de la productivitat, és a
dir, amb les mateixes hores dedicades produiran més i millor, es podran apujar els preus
als clients degut a una millora del servei, cosa que acabarà afectant de manera
considerable als beneficis de l'empresa.
2. A més, el mateix treballador pot optimitzar millor el seu temps i, així, assumir un volum
més gran de feina, l'empresa pot plantejar-se expandir les seves activitats a altres
sectors , ense necessitat d'ampliar significativament la plantilla, per tant, augmentar els
ingressos sense augmentar proporcionalment els costos.
3. Si els treballadors poden retroalimentar-se, explicant-se els problemes i les solucions,
podran profitar les solucions que altres companys ja han trobat abans per a resoldre els
seus problemes. Això afectarà positivament a un millor ambient de treall i a una reducció
de l'stres laboral.
4. A mes eines i a més coneixements, el resultat de la feina serà molt més òptim, amb la
qual cosa els clients estaran més satisfets. Això comporta que ,d'una banda ,els clients
actuals es fidelitzin i de l'altra ,que se'n captar de nous mitjançant l'efecte crida.
5. La publicitat inserida en la platforma és una altra Font d’ingressos a considerar, a més
del patrocini extern del curs.
6. Un cop la plataforma d'e-learning funcioni, s'en pot beneficiar l'empresa al llogar-la
altres empreses interesades en ella, sempre que no afecti a questions de caràcter de
competència o puguin sorgir incompatibilitats.
6. Les administarcions ofereixen subvencions a les empreses per a incentivar projectes i
activitats de valorització de la tecnología. Creiem que l'empresa Integration Services pot
gaudir de dita subvenció, ja que posa en marxa un projecte de formació continuada per als
seus treballadors que implica l'impuls de les Noves Tecnologies de la Informació i la
Comunicació.
4.1 Previsió d’ingressos.

7. Tenint en compte els beneficis que hem estimat més amunt, podem fer una previsió d'ingressos,
quantificant-los anualment, per tal de comprovar l'evolució dels mateixos:
Taula 4. Previsió ingressos.
Any 0 Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5
INGRESSOS
Increment 140.000 145.000 185.000 190.000 195.000
vendes
Increment 45.000 48.000 54.000 53.000 54.000
de tarifes
Publicitat i 40.000 45.000 50.000 50.000 50.000
patrocini
Lloguer 120.000 125.000 130.000 135.000 135.000
plataforma a
tercers
Subvencions 200.000
Total
ingresos
previstos
545.000 363.000 419.000 428.000 434.000
Tal i com es veu a la taula 4, la subvenció atorgada per la Generalitat de Catalunya (200.000
euros) s'ingressa el primer any, després d'haver portat a terme la prèvia revisió i avaluació dels

8. pressupostos de l'empresa. Per tant, tot i que dit ajut econòmic es vagi amortitzant en el
transcurs dels 5 primers anys, l'ingrés es realitza el primer any, fet que provoca que el total
d'ingressos del primer any superi el dels anys següents.
Pel que fa als ingressos més alts, veiem com aquests corresponen majoritàriament a l'increment
de les ventes i a l'expansió de l'activitat a nous sectors empresarials. Quan a l'increment de les
ventes, si comparem els ingressos del cinquè any en comparació amb els del primer, veiem com
aquestes han crescut considerablement, concretament l'increment ha estat de 55.000 euros. Per
últim, tal i com hem vist a l'apartat "Pressupost d'inversió", els ingressos que ha generat
l'empresa han estat majors que les despeses, per tant, els fluxos de caixa han estat positius, i el
VAN també. A partir d'aquí, podem confirmar que el projecte de formació proposat per l'empresa
Integration Services és viable i rendible i que aportarà beneficis econòmics a l'empresa, a part
d'altres beneficis, tal i com es veurà a l'apartat 5 "Contribució als objectius".
Partint dels ingressos previstos, i agafant com a referència les despeses tant fixes com variables
que suposaria la posada en marxa del projecte de formació durant els cinc primers anys,
obtindríem els següents fluxos de caixa:
Any 0 Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5
Total
Ingressos
545.000 363.000 419.000 428.000 434.000
Total
despeses
339.928 370.520 412.683 414.784 416.947
Benefici 205.928 -7.520 6.317 13.216 17.053
Taula 5. Fluxos de caixa.
És molt important tenir en compte que en els càlculs anteriors no s’han inclòs les dades pertinents
a les inversions realitzades per l’empresa, ja que el que es vol analitzar és simplement els fluxos
de caixa.
Ara sí, considerant els fluxos de caixa anteriors, veiem com el primer any els beneficis serien molt
alts, en gran part degut a la subvenció rebuda per la Generalitat. En canvi, el segon no obtindríem
beneficis (-7.520 euros )i a partir del tercer any sí, 6317, fins arribar a els 17.053 del 5 any.

9. 5. Contribució del projecte a la consecució dels objectius tàctics de les diferents
direccions.
L'objectiu principal de l'empresa Integration Services pels pròxims anys és consolidar la seva
presència en els nous sectors econòmics en els quals ha començat a operar. D'aquest fet,
Integration Services n'espera obtenir importants beneficis. L'empresa desitja millorar la
productivitat i l'eficiència gràcies a l'ús intensiu de les tecnologies digitals.
Aquesta gran meta, definida pel Consell d'Administració fa poc temps, es concreta en tres línies
d'actuació que corresponen a les tres seccions de l'empresa: la secció productiva, la secció de
recursos humans i la secció administrativa. Aquests són els tres factors clau que han de permetre
l'expansió empresarial d'Integration Services. A cadascuna d'aquestes seccions li corresponen uns
objectius específics i mesurables, que l'empresa espera aconseguir en un termini màxim de cinc
anys.
D'aquesta manera, els objectius específics s'associen amb l'objectiu global, i cada secció
contribueix a millorar la posició global d'Integration Services com empresa.
A continuació definim els objectius específics encomanats als tres factors clau d'expansió:
Serveis
Millora de l'eficiència productiva dels treballadors.
Consolidació de la presència en nous sectors.
Incrementar i millorar l'eficiència dels usos de les TIC en els diferents processos de negoci.
Recursos humans
Millora de les competències específiques dels treballadors tècnics.
Ampliació de la plantilla.
Incrementar i millorar l'eficiència dels usos de les TIC en els diferents processos de negoci.
Gestió
Control de costos de l'activitat
Millora de la rendibilitat de les inversions a partir de l'expansió de l'activitat
Incrementar i millorar l'eficiència dels usos de les TIC en els diferents processos de negoci
La inversió en una plataforma digital d'aprenentatge com la que proposa aquest informe pot influir
en alguns dels objectius específics exposats.
D'entrada, i com a benefici immediat, una formació sòlida basada en l'e-learning millorarà
l'eficiència productiva de tots els treballadors d'Integration Services, i especialment la dels tècnics
de serveis, ja que els oferirà els recursos i coneixements necessaris per actuar en els nous sectors
econòmics on l'empresa pretén consolidar-se.
A més a més,la plataforma digital servirà per socialitzar els coneixements adquirits en per tots els
treballadors de l'empresa. En aquest sentit, esperem que la plataforma es converteixi en un canal
de comunicació àgil i eficaç de les diferents seccions que formen l'empresa.
La socialització del coneixement, juntament amb la millora de la comunicació, poden influir de
forma decisiva en la consolidació de la presència d'Integration Services en el nous sectors
econòmics. Tal com sabem, una comunicació deficient contribueix a enrarir l'ambient en les
empreses, causa conflictes laborals i disminueix la productivitat. Quan els objectius de la direcció
no es transmeten amb claredat, o quan les demandes de les diferents seccions no troben
resposta, l'eficiència empresarial se'n recent.

10. És necessari que les persones implicades en un projecte empresarial disposin de canals on
exposar els seus dubtes i on compartir el seu aprenentatge, per tal de facilitar el treball als altres i
resoldre ràpidament qualsevol obstacle que pugui sorgir. Això difícilment és possible aconseguir-
ho sense l'ajuda de les tecnologies digitals i, en particular, d'una plataforma d'aprenentatge
comunitària.
D'altra banda, l'eina que es proposa implantar pot millorar significativament les competències
específiques dels treballadors tècnics, un dels objectius buscats per l'equip de recursos humans.
Fins ara, la formació dels treballadors es veia obstaculitzada per dificultats de caràcter merament
pràctiques. Era lent i costós organitzar cursos que afectaven molts treballadors dispersos
geogràficament. Amb la nova eina, s'espera resoldre aquesta qüestió, i realitzar una formació
menys intensa, però més continua i eficient
Per últim, cal dir que l'e-learning pot contribuir a incrementar i millorar l'eficiència dels usos de les
TIC en els diferents processos del negoci, un objectiu que es troba present en tots els factors clau.
Durant els últims anys, Integration Services ha fet un gran esforç per introduir la tecnologia
digital al seu procés productiu. Cal, però, estendre aquest esforç a tots els àmbits, entre els quals
s'hi inclou la formació dels treballadors. Únicament així la tecnologia pot convertir-se en un
autèntic motor de canvi i d'introducció de valor afegit.
8. Implicacions econòmiques del projecte.
Implicacions econòmiques del projecte
Per tal de definir les implicacions econòmiques del projecte que presentem, hem tingut en compte les
següents variables d’anàlisi:
1. La tipologia d’inversions necessàries en l’àmbit de la formació en e-learning.
2. L’eficiència econòmica, incidint en els aspectes que han de determinar l’eficiència
assignativa del projecte.
3. Les implicacions econòmiques, determinades principalment pels efectes d’escala,
capacitat i flexibilitat.
1. Tipologies d’inversió
Un dels aspectes que defineix la producció de formació basada en e-learning, és que la dotació de
recursos es concentra en tres tipologies diferents:
a. El capital TIC. Les consideracions principals de les TIC enteses com a recurs productiu de
l’activitat de formació, i que hem de tenir en compte per al desenvolupament del nostre
projecte són les següents:
§ Les TIC es poden considerar, des de una perspectiva econòmica, com a bens
infraestructurals, cosa que suposa que des de el punt de vista de l’estructura de costos
es contempli com un cost fix.
§ Les TIC són una inversió de caràcter transversal, per la qual cosa són útils tant per
a la pròpia formació, com per a les activitats administratives i de gestió.
§ Les TIC presenten importants barreres de sortida, derivats de les importants
inversions que s’han de realitzar per fer la transició d’una formació presencial a una
basada en la virtualitat.

11. § Les TIC provoquen destacades externalitats positives en xarxa. Aquest fet
presenta una implicació econòmica sobre l’estructura de costos de l’activitat de
formació, i permet una amortització de les inversions més ràpida.
b. El capital intangible. Són les inversions en elements complementaris a les TIC en els àmbits
acadèmic, organitzatiu i tecnològic. Respecte al nostre projecte, considerem d’interès destacar
la necessària formació dels treballadors per adaptar-se a les noves necessitats derivades del
nou entorn metodològic. Això implicarà realitzar una formació específica dirigida a millorar les
habilitats del factor treball, que produirà una potenciació dels costos fixos ja que la seva
generació és independent de les alteracions en el nivell del producte que es genera.
c. El factor humà. El nostre projecte permetrà dotar a l’empresa d’un personal qualificat
tant pel que fa a l’ús i coneixement en l’ús de les Tic, com pel que fa a l’aplicació de les noves
tecnologies en el desenvolupament i millora de les seves tasques.
2. Eficiència econòmica.
L’eficiència econòmica permet aconseguir uns beneficis màxims, mitjançant actuacions que
produeixin una minimització dels costos de producció, o una maximització en la creació dels
productes.
Per mesurar l’eficiència econòmica d’un projecte com el que presentem hem de tenir en compte els
tres factors següents:
§ Aconseguir el màxim nivell de producte assolible amb una quantitat determinada de
recursos productius.
§ Minimitzar el cost de producció, escollint la combinació de recursos productius més
adequada.
§ Maximitzar el nivell de beneficis, igualant l’ingrés marginal al cost marginal.
Per analitzar el benefici econòmic del nostre projecte, utilitzarem com a mesura d’eficiència
econòmica l’eficiència assignativa: aquella que combina els recursos productius per tal d’aconseguir
minimitzar els costos de producció.
Aquesta mesura utilitza els cost unitari per usuari com a aproximació a l’eficiència en costos, definida
de la manera següent:
3. Implicacions econòmiques
Les implicacions econòmiques del nostre projecte, derivades de l’ús de les TIC en l’activitat de
formació, vindran determinades per quatre efectes principals sobre l’estructura de costos dels
processos de producció:
a. Efecte escala. Aquest efecte, permet un increment dels beneficis més que proporcional a
l’augment de costos. D’aquesta manera les TIC possibiliten obtenir millors resultats en la
producció conjunta de productes que en la seva producció individualitzada.
• La inversió inicial i l'efecte escala

12. L'ús de les noves tecnologies en la formació en e-learning genera un efecte escala sobre l'estructura
de costos del procés de producció. Aquest efecte explicaria la diferència entre la gran inversió inicial
reflectida en el pressupost d'inversions (219.000 euros) i les escasses inversions que s'haurien de fer
en els anys següents (2.500 euros el segon any i 8.500 el quart.
També cal destacar que les TIC són considerades béns infraestructurals i és configura com un cost fix,
cosa que ajuda a explicar la gran inversió inicial i el descens d'aquesta en els anys següents, ja que els
costos fixos tendeixen a disminuir quan s'incrementa el nombre d'unitats produïdes.
Aquesta gran inversió inicial està relacionada amb la dotació de recursos d'informació i
infraestructurals vinculats a les TIC, el desenvolupament e-learning, la personalització de la
plataforma i la confecció dels cursos (creació i virtualització). Cal tenir en compte que algunes
d'aquestes inversions, com la creació de la plataforma o la creació i posada en marxa dels cursos
formatius, un cop fetes el primer any ja no és necessari realitzar-les en anys futurs.
Les inversions dels anys següents, en canvi, estarien únicament destinades al manteniment i
actualització dels recursos informàtics i infraestructures (ordinadors, mobiliari, etc). Entre d'altres
exemples, es podria modificar el programa informàtic utilitzat introduint-hi millores. També s'hauria
de tenir en compte l'actualització dels continguts de la formació o substituir alguns mobles.
veure "Taula 1. Pressupost d'inversions"
b. Efecte capacitat. Aquest efecte, mesura la consecució d’increments significatius en el volum
d’activitat, sense una dependència proporcional dels increments de la inversió en infraestructures.
L'efecte capacitat en els costos

13. L'ús de les TIC en els projectes de formació a distància genera un efecte sobre l'estructura de costos
del procés de producció: l'efecte capacitat. Aquest efecte fa referència al fet que els increments
significatius en volum d'activitat, és a dir, en número d'usuaris, no suposa un increment proporcional
d'inversions infraestructurals. Per exemple, si el primer any es matriculessin només 250 alumnes, els
costos per a l'empresa serien de 1200 euros. Però, en canvi, si més endavant s'aconseguís multiplicar
per quatre el número d'alumnes i aquest fos de 1000, els costos no serien quatre vegades més grans
(és a dir, 4800 euros) sinó que disminuirien i serien de 3.525 euros.
INSERTAR Taula 3. Nombre usuaris.als apunts de l'assignatura
Per tant, com més treballadors formin part del projecte de formació en e-learning, major capacitat
productiva anirà assolint l'empresa, perquè no es generaran costos fixos addicionals (que farien
necessària la introducció de noves inversions en el pressupost dels anys següents). Això és degut al fet
que, per exemple, un cop creats els cursos i el disseny de la plataforma, aquests no s'hauran de tornar
a crear i com més alumnes es matriculin més explotats seran aquests recursos i aprofitats per un
número major d'usuaris, sense implicar més costos a l'empresa.
d. Efecte flexibilitat. Aquest efecte es pot aconseguir mitjançant instruments de gestió de la
informació que permeten obtenir un cert grau d’externalització d’activitats del procés de producció
de formació.
Efecte de flexibilitat en xarxa
La inversió en informació i en TIC suposa l’aparició de despeses fixes importants, sobretot el primer
any, en el moment de donar d’alta la plataforma. Tal i com es veu a la taula 1, els costos fixos superen
cada any els 100.000 euros (120.000 euros el primer any, 101.980 el segon, 104.019 el tercer, 106.120
el quart i 108.283 el cinquè).
D’altra banda, és realment important considerar que l’efecte de les TIC sobre la resta de recursos
productius implica aconseguir una estructura flexible, a partir d’instruments de gestió de la
informació que permetin externalitzar en certa manera les activitats del procés de producció de
formació. És per aquest motiu que les despeses variables de gestió de l’entorn són tan elevades i
gairebé dupliquen les despeses fixes (172.800 euros el primer any, 181.440 el segon i 199.584
cadascun dels tres últims anys).

14. Per tant, les tecnologies digitals fan possible crear estructures de producció i gestió de caràcter
flexible, que impliquen la generació de despeses variables importants.
e.Efecte transversabilitat. Aquest efecte provoca una tendència creixent dels costos indirectes
mitjans.
Aquest efecte fa referència a la capacitat que tenen les inversions en TIC d'adaptar-se a altres
models o usos productius. És a dir que les eines TIC creades per formar els empleats d'Integration
Services podrien ser adaptades per tal que altres empreses del sector és poguessin formar. Això,
per una banda augmentaria els costos de producció que a llarg termini és podrien recuperar
"venent" els materials creats. Aquest efecte de transversalitat té relació amb una característica de
les TIC que és l'adaptació als possibles usuaris.