L'esperança no l'hem de perdre, doncs és el motor i la conseqüència alhora d'una bona autoestima...

1. LES QUATRE ESPELMES

2. EREN QUATRE ESPELMES QUE
CREMAVEN LENTAMENT.

3. TOT ESTAVA EN
SILENCI I ES PODIA
SENTIR EL QUE
DEIEN ENTRE ELLES.

4. LA PRIMERA VA DIR:
- JO SÓC LA
COL·LABORACIÓ!
TANMATEIX, LES PERSONES
NO CREUEN EN MI. TINC
GANES D’APAGAR-ME.
I, ESMORTEINT-SE ES VA
APAGAR.

5. DIGUÉ LA SEGONA:
- JO SÓC LA
RESPONSABILITAT!
SÓC SUPÈRFLUA. LES
PERSONES NO VOLEN RES DE
MI. NO TÉ SENTIT SEGUIR
CREMANT.
TOT SEGUIT, UNA LLEUGERA
BRISA BUFÀ SUAUMENT
SOBRE ELLA, I S’APAGÀ.

6. TRISTA, LA TERCERA VA DIR:
- JO SÓC LA MOTIVACIÓ!
NO TINC FORCES PER SEGUIR
ENCESA. LES PERSONES EM DEIXEN
DE COSTAT, NO ENTENEN LA MEVA
IMPORTÀNCIA. S’OBLIDEN DE LA
NECESSITAT DE POSAR IL·LUSIÓ EN
TOTES LES COSES QUE FEM A
L’ESCOLA CADA DIA.
I SENSE ESPERAR, S’APAGÀ.

7. DE SOBTE...
VA ENTRAR UN PROFESSOR
I VEIÈ LES TRES ESPELMES
APAGADES.
- QUÈ ÉS AIXÒ?
HAVIEN DE RESTAR
ENCESES FINS AL FINAL!!.
DIT AIXÒ, LI ENTRÀ UNA
GRAN TRISTESA.

8. ALESHORES PARLÀ LA
QUARTA ESPELMA:
-NO TINGUIS POR,
MENTRE JO TINGUI FOC
PODREM ENCENDRE LES
ALTRES.
JO SÓC
L’ESPERANÇA!

9. EL PROFESSOR, AMB ELS ULLS
BRILLANTS, VA AGAFAR
L’ESPELMA ENCESA ...
I VA ENCENDRE LES ALTRES.

10. QUE
L’ESPERANÇA
MAI S’APAGUI
DINTRE
NOSTRE!

11. ...i que cadascú de
nosaltres, sapiguem ser
l’energia que AQUEST
PROFESSOR necessita
per mantenir enceses
la col·laboració,
la responsabilitat,
la motivació i
l’esperança!!!

12. ...i que ho fem cada
dia, cada moment,
que ho fem sempre
amb les persones
que conviuen
amb nosaltres.

13. Perquè ....

14. • No hi ha foscor,
per gran que sigui,
que una humil
espelma no pugui
il.luminar.